Descobreix el talent de la Núria Bolívar

Hola amics!

Avui recupero una entrevista del 2018...

M'encanta perquè els artistes que passen pel meu blog donen un gir professional/artístic impressionant...

Al final us incloc obra més recent...

L'artista que us va fascinar la setmana passada es diu Núria Bolívar. En poc temps s'ha fet un lloc dins del món de l'art i el seu encant com a persona ha fet que estigui molt present.

El teu Currículum cites a Montserrat Cosa. Què vas aprendre d'ella?

Vaig aprendre d'ella a no encasillar-me en una tècnica establerta o més comuna en general, sino a trobar la tècnica que està feta a mida per cadascú de nosaltres. Em va ajudar a estar alerta i a trobar el meu llenguatge.

La majoria de les teves obres hi ha cercles. Què té aquesta figura?

Per mi els cercles representen allà on naixem, donant-nos protecció i seguretat. Surten de dins de l'ànima.

Com s'inicia una pintura? L'atzar pot ser un d'ells?

El principi bàsic de tota la meva obra és la llibertat a l'hora de crear. No parteixo de patrons pre-establerts ni de modes passatgeres, però tampoc tot és atzar.

Aquest intervé al començament de l'obra, si estàs atent. Tot s'inicia dins el meu cap: en dies, setmanes o potser mesos. Tota la informació acumulada a partir de l'observació del que m'envolta o m'interessa, s'expressa lliurement i el resultat és soprenenet, donant-me respostes a algunes preguntes que em faig.

T'agrada experimentar amb altres materials?

Em fascina! Barrejar tècniques, fer experiments, guardar coses, papers, observar, mirar i pensar què puc fer de tot això.

Jugues amb el subconscient perquè flueixi la teva creativitat?

Sí, és deixar-se anar al començar una obra, i a partir d'aquí obrir el canal del subconscient i deixar que s'expressi, dues parts importants per a mi. Tot i deixar fluir aquesta part, cal tenir present que és la part conscient de la meva ment la que té el control per observar l'obra, parar, i decidir finalment si l'obra està acabada o no.

El contrast entre els blancs i els negres respon a influències orientals?

No, després de reflexionar també en relació a aquestes tonalitats he arribat a la conclusió que és l'atracció que sento cap a l'aspecte orgànic de la Natura, la importància del procés que fa entre que neix, viu, es reprodueix, mor i dóna vida de nou, sense cap mena de fre o impediment. Els éssers humans tenim un gran lligam cap a la Natura, n'hauriem d'aprendre i observar-la més.

Explica'ns què és l'arteràpia?

No explicaré què és l'arteràpia en clau definició, ja que això tampoc correspon a mi.

Et diré com m'ha influenciat, ja que l'experiència en primera persona de cadascú pot ser diferent, i en conseqüència, n'extreu coses diferents.

En el meu cas em va ajudar en el meu procés creatiu, juntament amb el fet de treure importància als fracassos i creure en el que faig.

El contacte amb altres artistes ha estat vital per a tu?

És important el contacte de les diferents branques de l'art, doncs aprenem uns dels altres, ens enriquim, compartim i debatem, però no ha estat vital per mi. La recerca i creixement artístic crec que ha de ser individual i solitari. Et diré més millor solitari als començaments per no influenciar en el teu llenguatge.

Quin és el país en el que has exposat en que et sents més còmode?

En general quan exposem fora d'Espanya, l'art és vist d'una altra manera. El públic i les sales cuiden i mimem tant les obres com els artistes. En el cas de França, puc parlar en primera persona ja que intento estar present en les mostres, i ho he comprovat. No vull pas dir que aquí no ho facin, però en general no hi ha cultura de acolliment cap a l'artista i la seva obra.

Viure a l'aire lliure és font d'inspiració?

En aquests últims anys crec que m'ha influenciat, però no és l'única... Els boscos, els arbres a la tardor, la terra fosca i humida, juntament amb el propi estat interior, podria ser la suma de fac, natutors.

Quina diferència hi ha entre l'acabat d'una pintura amb café i una aquarel.la?

Els colors, ja que el cafè es monocolor i permet jugar amb la quantitat d'aigua per agafar tonalitats més clares. La manera de treballar és la mateixa.

Has engegat el projecte de les ampolles pintades a mà. Com va sorgir la idea?

D'una manera casual i quotidiana, un bon amic em va portar unes ampolles buides de licor ben boniques. Les vaig tenir voltant per la cuina durant un temps, fins que vaig pensar que potser podria transmetre el meu art a les ampolles i apropar-lo a la gent a través "d'ampolles pintades a mà". Arrel d'això i de l'èxit vaig provar en diferents mides, fins arribar a personalitzar-les si m'ho demanen.

Un escriptor que t'hagi influït...

M'agrada tota mena de lectura, en cada moment o estat en el que em trobo tiro cap a un tema o un altre. Més que un escriptor han estat anotacions o escrits de dos artistes, Kandinsky i Eduardo Chillida.

Kandinsky: "De lo espiritual en el arte"

Eduardo Chillida: "Escritos"

Obra més recent...

Descobreix el talent de Xavier Puente, primera part

Hola amics!

Avui recupero una entrevista del 2018...  la setmana que ve la creativitat actualitzada en aquests moments...!

És un honor per a mi donar a conèixer a un gran artista que admiro, l'arquitecte i escultor Xavier Puente.

Ha estat seleccionat en varis premis de prestigi i la seva obra ha viatjat en països com el Canadà i Brusel.les

Com s'origina una forma?

La forma neix en un context de reflexió i formalització global, jo treballo en abstracte temes importants per mi (acció-reacció, buid, massa, relacions entre les formes, etc...) això després ho formalitzo a través de la geometria que finalment s'omple de emoció i vivència en el diàleg amb la fusta.

S'estableixen conexions entre les línies?

Totalment, les relacions entre cada part i amb el tot ha de ser completa, això és una part essencial per mi, tot ha d'estar en completa sintonia. Cada traç té un reflexe de connivència o oposició en una altre part de l'escultura establint jocs d'equilibri formal que doten a la peça de personalitat i coherència.

 

 

La natura és una font d'inspiració?

Realment no en un sentit més formal de l'expressió però sí, si ens referim a la natura interna de la fusta, és a dir, la forma de creixement, la constitució interna de les vetes, les diferents densitats de la fusta en cada zona. La fusta es una matèria viva i s'ha de negociar amb ella si vols que et doni el millor d'ella mateixa.

Què té aquesta que t'atraigui tant?

La olor, el tacte, la seva personalitat i sobretot és una matèria en constant canvi i adaptació, canvia segons la estació de l'any, segons la temperatura, l'humitat, segons si està exposada a la llum o no.

Quan hi ha tramuntana a l'Empordà la fusta s'asseca més ràpid, aquesta total adaptació al medi és en si mateixa una lliçó de vida.

,

Descobreix el talent de la fotògrafa Gemma Sagarra

Hola amics!

Avui donaré a conèixer a la  Gemma Sagarra, una dona amb una gran  sensibilitat artística i social.

Una conversa propera i emotiva que us meravellarà!

https://gemmasagarrareports.com/

Quan una persona t'encarrega una foto, quina és la primera idea que et ve a la ment?

Aconseguir una imatge d'aquella bellesa pròpia que tota persona posseix. Cada sessió és un repte amb les seves incògnites, mai és com esperes i sento que afrontar-me a aquests petits reptes són part essencial per sentir que la fotografia és molt més que una professió. Profundament lligada a la fotografia i els ritmes del jazz.

El teu pare va ser essencial perquè et dediquessis en aquest món?

Sí, ja que el seu hobbie pel món fotogràfic i els records de les projeccions del Súper 8 van ser l'inici del meu interés per la imatge.

Tenir empatia amb l'altre és capdal per traslladar l'essència de cadascú?

Sí, perquè és indispensable saber-se posar en el lloc de la persona que s'exposa per sobre de les seves vergonyes i el truc que més em funciona és l'alegria amb molt de tacte.

Com arribes a traslladar l'emoció?

Quan la imatge aconsegueix dialogar amb l'emoció particular de tota personalitat. Se'ns dubte aquestes són les més difícils i per aconseguir-les s'ha de buscar intensament.

Sento que la fotografia permet transmetre les complexitats de les emocions amb claretat i amb absència de confusió. El poder de la paraula pot fer caure en el parany de la confusió per la seva pròpia diversitat.

Ara que soc més conscient de la vida, comprenc el fet que poder em sigui més fàcil relacionar-me amb les meves imatges que amb les meves paraules.

Potser perquè el meu pare va morir quan jo tenia 12 anys, i és per un daltbaix que sempre ha conviscut amb mi, d'una manera o d'un altre.

Experiències viscudes molt importants que al cap dels anys, la fotografia ha resultat ser la meva font d'inspiració, al representar les meves emocions instantànies.

Un exemple present; ara m'he atrevit amb el nadons. Pensava que no podria, ja que amb la meva parella hem viscut un avortament, dos invitros fallides, i tot i així, quan he fet aquestes noves sessions de NEWBORN, s'ha creat alguna cosa especial que ha fet que la meva frustació, com a mare, es representés amb una connexió molt real i sensible amb el petit nadó. Per tant em quedo que, tot i els entrebancs, hem de ser forts per capgirar la desgràcia i fer-la constructiva per un mateix. És bonic quan passa i quan te n'adones, però també és un camí que necessita afrontar-se amb molta resistència. Mal dia, Nina Simone.

La natura és per a tu...

El meu estimat bosc on em summergeixo per trobar aquells regals ocults darrera de la primera mirada, fent-me sentir conectada amb les meves arrels.

Un projecte com el "Cámaras del mundo" et va cambiar la vida?

Àfrica et sedueix de manera diferent. I el més enriquidor ha sigut el contacte humà amb les mirades joves però valentes i somriures purs d'ànima. Un regal incomperable que deixa en ridícul les peripècies i aventurilles a les aduanes d'aquests països, per poder-los portar a més de 40 càmeres a les ONG de Burkina Faso.

Aquest projecte preciós parit pel meu estimat amic periodista basc Pablo Picaza, amb la seva constant lluita  per causes socials i del seu inconfundible estil de riquesa comunicativa. Com en el programa de ràdio Lliure Contrabanda FM, sobre les músiques d'arrel del món "Los ríos de Dakar"

Et veig una aventurera, m'equivoco?

Sempre he sigut un cul inquiet, i sempre m'ha picat la curiositat de viure experiències noves, he sigut molt valenta. Ara ho soc una mica menys... m'hauré fet gran?. De jove, viatjar m'ha sigut més fàcil per l'ajuda de la meva família.

Descobriu el talent de la Carme Bagó

 

Hola amics!

Avui donem a conèixer a una dona en que s'ha establert una bonica complicitat entre les dues.

Apassionada per la vida i l'art!

@bajolapieldelcolor

Segur que us encanta!

M'inpressiona veure els dibuixos fets amb puntillisme... explica'ns aquesta tècnica.

El puntillisme es senzillament dibuixar  i a l'hora pintar amb punts, més ajustats o més separats, per donar forma i volum, llum o ombres. Jo ho faig amb tinta negra, els marcadors standler, són els que faig servir, els de punta molt fina, els quadrets de puntillisme són miniatures. Per mi, el puntillisme és una distracció. Jo pinto quadres abstractes de mig i gran format, en els que el color és el gran protagonista. Per lo que les miniatures de puntillisme que faig així com les petites aquarel.les de temàtica infantil em serveixen per diversificar-me.

El puntillisme va aparèixer a França l'any 1884, de la mà de George Seurat, pintor neoimpressionista, després el varen seguir Edmon Cross i Vlaho Bukovac, les seves obres eren en color.

Georges Seurat

La natura es una font d'inspiració...

Esclar, com moltes obres altres. És màgica, maravillosa. No para de crear. A mi en particular m'inspira moltíssim. M'agraden les formes de les fulles, de les flors, dels fruits, les composicions que puc arribar a fer.

Al pintar tens una temàtica ja preestablerta o flueixes amb la pinzellada?

Depèn, el que sempre miro es de fluir, de passar-m'ho bé. El pintar, el crear, és tot un joc i hi ha moments en que sento una necessitat molt forta de dibuixar o pintar quelcom determinat, altres vegades em deixo anar totalment, d'altres tinc una idea predeterminada i quan començo a pintar, és com si la tela em parlés i surt una altra cosa totalment diferent a la idea inicial. Com dic l'important es fluir, escoltar els colors i gaudir.

Les teves il.lustracions m'encanten... es nota que tens molta imaginació.

Moltes, gràcies. Sí, que en tinc crec que tots els artistes en tenim i és això el que ens ajuda a ser-ho.

 

 

T'influeix viure al costat del mar?

Doncs, no sabria què dir... el mar, és font d'inspiració, la muntanya també. Encara que penso, que no és indispensable estar al costat del mar o de la muntanya, per tenir-la. La imaginació per mi no depèn on vius, sinó es quelcom que es porta dintre.

Què és ser altament sensible?

És tenir més desenvolupada, la capacitat de percebre, de rebre, de sentir, d'analitzar, d'integrar i de respondre davant dels estímuls externs i interns que se'ns presentin. Fa referència a un tret de la personalitat temperamental, es quelcom amb el que ja neixem. Crec que a l'hora de crear es una gran aliada aquesta senbilitat. Tots els artistes ho són amb més o menys grau.

Hola amics!

Avui coneixerem la història de la Lola Altolagirre, una artista artesana de Euskalherria que crea les seves obres amb amor i passió. Una tradició ancestral en que la natura és la protagonista.

Qué tienen las hojas de maíz que te atraigan tanto?

Con las hojas de maíz salgo a la tierra, a los maizales donde me entre encuentro el cielo y la tierra, recogiendo sus hojas con ese sonido tan peculiar.
Me siento bien, libre. Es parte de mi historia, la naturaleza, el caserío, la tierra, los animales, las cosechas, yo recolecto las hojas de maíz y trabajo piezas que me emocionan...
Como, con esa hoja sencilla va surgiendo un hermoso trabajo. Las hojas de maíz se abren de día con el sol y se cierran por la noche. En su interior, este fruto, que es el ojo del sol, por su forma y color.   

Cuéntanos como es tu proceso de creación...

Comienzo en otoño, cuando me avisan de los caserios, que han recogido el fruto (maíz) es el momento de moverme, voy a los maizales con buen tiempo a recoger las hojas que han dado en los tallos. Voy seleccionando primero en los campos las hojas menos duras y limpias, voy metiendo en sacos, luego en casa, hago una segunda selección más selectiva y también a veces, separo por colores -si son blancas o más doradas -o no. Si tienen humedad las dejo airear un poco sobre telas.
Luego viene el momento de sentarme tranquila a tejer, trenzar hojas y posterior cosido con cuerda fina y fuerte. La medida de las piezas las escojo yo, dependiento para lo que quiera, o la medida que me soliciten.

Quién fue Pilar de Uria?


Una mujer que tuve el gusto de conocerla, a raíz de una exposición que realicé, de tapices trabajadas con hojas de maíz y rafia natural... hechas en telar de alto lizo.
Al ver las hojas de maíz tejidas, uno de los socios de la galería, recordo, a una mujer amiga Pilar, que sabía algo del maíz.
En este encuentro es cuando ma transmitió oralmente, esta técnica ancestral de Euskalherria, que ella conoció siendo niña y de como las mujeres trabajaban las hojas de maíz para realizar alfombras.

Recibistes el legado ancestral de las antepasadas de Euskalherria...

Antepasadas artesanas, así lo siento. Un trabajo oficio artesanal... escondido, olvidado-básicamente realizado por mujeres-Sin continuidad...
Es así como empieza mi andadura con esta técnica tan valiosa y desconocida, entre, las nuevas generaciones.

Necesitamos dar a conocer más la tejeduría?

Sí, mucho, hay una ignorancia sobre lo téxtil, sobre todo, como expresión artística. Aún siendo algo tan cercano a todos, al mismo tiempo el arte téxtil, es desconocido.
Enseguida se encuentra lo que hace la madre, la abuela, algo muy del hogar, la mujer de casa... Es eso y mucho más.
La mujer que expresa a través de las fibras su mundo interior y lo saca a la luz del mundo. Es la parte onírica o artística de lo téxtil.
Lo práctico y lo artístico.


    

                                          

Creaste el textilArt 16...


TextileArt 16, fue un proyecto creado entre trece mujeres artistas artesanas textiles, que nos unía la fibra, como medio de expresión de emociones e historias, con técnicas y materiales diversos.
Ideada por Martía Zubizarreta, una de las trece, apoyada por la fotógrafa y la comisaria de arte.
Este encuentro de mujeres artistas textiles, ha sido necesaria e importante por el interés que generó y genera... en forma de conocimientos, apertura de exposiciones, talleres, publicaciones...

El tapiz puede ser una obra contemporánea?



Por supuesto que sí, lo es.
Hay un campo enorme de propuestas, encuentros, bienales, exposiciones téxtiles maravillosas.
La tela, el tapiz... es un arte antiguo, tan ancestral que está y vive en nuestra memoria grupal. Lo textil nunca ha dejado de ser un arte en el transcurso del tiempo.
Es radicalmente contemporáneo. 




https://www.facebook.com/arimatextil/videos/188585455412558/