Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pintora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pintora. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de febrer del 2026

Descobreix el talent de la Lluïsa Gimenez Duch

Hola amics!


Avui recupero una entrevista del 2014... és molt curteta... la protagonista és la Lluïsa Gimenez Duch, una pintora amb una gran personalitat.



La seva carrera ha donat un gir espectacular i ara mateix podreu veure les seves pintures al Centre Cívic Santa Eugènia de Girona


Als 16 anys va començar a donar classes de cant i als 29 com a cantant professional. Ensenya perfeccionament de la veu, el desbloqueig personal, la interpretació dramàtica i la correcció postural.

Coneixerem la seva altra faceta, l'artística on la seva obra irradia molta llibertat expressiva


Com defineixes la teva obra?


El conjunt de les obres integren les figures nues, per a mi donen una representació més humana per una expressió molt més simbòlica.


La pinzellada, amb siluetes ben dibuixades en que els colors de la natura i la llum atorguen també una gran harmonia a la composició i on l'element plàstic és essencial enfront del lirisme o realisme.



Crec que la meva pintura respira plenitud  on la música i la poesia s'endevinen en el valor de la filosofia, que ve donat per la reproducció de llegendes que parlen de la saviesa i de la importància del coneixement, representació del món idílic i capacitat creativa.



Què és per a tu la creativitat?


. El temps
                         . La vida


. La perseverança

                                . És infinit


. La ment
                        . La il.lusió

. Satisfacció


En aquesta obra es veu la capacitat de la Lluïsa per trencar la realitat



Mans que parlen amb un llenguatge propi


Un viatge a Venècia


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgl2xLAcw52qvFUqntDCJAeWiuR9FHOdCjaezk7Y5X-4qcvNet9dJE7KiRTAlx0DzXtzCbhz3_pmcfTFdNjnsjYTGojNW3e2il_31Q8TWOWXgH957STBwAmAGz5JojQQoIaTZAolcbUjdf/s1600/PARELLA.+acrilic,+70+x+38.JPG

Des del 2005 forma part del grup "Perdidos en el espacio", junt amb en Manel Bielsa i d'altres. Fan exposicions i projectes remarcant l'identitat individual de cada un del seus membres.

L'abril del 2015 celebraran els 10 anys amb una exposició a les Sales dels Amics del Museu d'Art de Girona



Ells dos pintant a quatre mans

I algunes obres de la seva exposició...































dijous, 3 d’abril del 2025

Descobreix el talent de la Montse Rocabert


Hola amics!

Avui aprofito per penjar una entrevista del 2018 a la pintora i amiga Montse Rocabert. Un diàleg molt fluïd i ple de saviesa...


Espero que us agradi!




Com t'arriba la inspiració?


La inspiració, com deia Pablo Picasso, "existeix però t'ha de trobar treballant", i és totalment cert, sigui quina sigui la teva activitat, il.lustració, fotografia, escriure, dissenyar o crear una obra artística de qualsevol tipus, requereix una gran dosis de creativitat i com no també d'inspiració. Si esperem que aquesta ens truqui a la porta, difícilment arribarà, potser millor començar per sentir que hi ha alguna cosa que t'apassiona, que tens una necessitat important de plasmar-ho o que tens un estímul pel qual comences a fer recerques, investigues i estires un fil conductor... a vegades visible però també et pot passar que aquest fil no sàpigues d'on ve o cap on va. Llavors en mig d'aquesta ebullició o efervescència et dóna un estímul necessari per avançar i poder continuar amb el teu treball.


T'és difícil la tria de colors?


No, gens, és una cosa que ni jo mateixa entenc massa, no tinc un patró, no em cal pensar si els colors que trio són complementaris, adequats o no, de fet em ve a la memòria una cançó de Raimon, "Oh, desig de cançons" en la que diu que ell no tria les cançons, doncs aquestes li venen a ell, quan? ni ell ho vol saber...


Doncs seria una mica això, els colors em venen a mi, em miren i van entrant pels ulls i per la pell i quan arriben es fan notar i alguns si volen es queden i fan niu, d'altres passen de llarg i queden amagats sota les capes de pintura... hi ha una col.laboració natural entre els colors i la meva mà que es complementa sense cap mena d'esforç i acaba sent una mena d'experiment o joc intuïtiu del qual en gaudeixo plenament.


Les teves pintures tenen com unes gotes allargassades... què vols comunicar amb elles?


Bona pregunta!! I alhora complicada de contestar-la... però som-hi!


Cada detall, per petit que sigui, cada quadre, cada obra, amaga infinitat d'anècdotes, sovint vivències viscudes, amb les capes de pintura, color i textura hi ha una història i forma part d'un univers riquíssim de moments personals, de la mateixa manera que es viu la vida, amb tota la seva naturalitat, des d'un malestar a un estar més conscient i calmat, el quadre també es va formant amb el seu conjunt de tots aquests elements.





A vegades utilitzo símbols, lletres, teixits o la pròpia pintura que cau en les diferents capes del quadre, m'agrada deixar en evidència que el regalim tingui la probabilitat d'esdevenir alguna cosa, potser ell sol no ens diu res però és en el seu conjunt de tota l'obra que pot suggerir o despertar el contingut i la interpretació. És com un teixit, que es van creuant els fils horitzontals i verticals, i sorgeix la trama de la tela, un fil sol no fa la tela, són milers de fils que s'han creuat a dalt i a baix per creuar una figura, és molt metafòric però vindria a ser això.


L'art ens serveix per plasmar emocions?


En el meu cas, no hi ha cap dubte. No puc plasmar una història sense passar pel filtre de les emocions o les reaccions que la vida contemporània em provoquen i que després intento traspassar en el llenç de manera més conscient o no. És com quan un escriptor, per exemple, a través del seu personatge principal, hi pot introduir i desvetllar contingut personal, ho veig com una mena de d'alliberació i de coneixement profund cap a un mateix.





El meu art en aquest sentit és una resposta a la necessitat d'expressar alguna cosa, un diàleg propi, un aparador on mostro el meu sentir, en definitiva un espai vital que em fa sentir viva, més en pau i feliç.


Veient les fotos dels rostres em ve una idea... una imatge val més que mil paraules?


És una dita o un tòpic? De fet, et puc dir que jo mateixa utilitzo molt aquesta frase... a vegades no hi ha res millor que veure les coses per entendre-les doncs està molt clar que la imatge sempre és molt més convincent i ràpida. En els darrers 80 anys, la fotografia i per tant la imatge, ha sigut un icona a nivell de reinvidicació social, de protesta i denúncia i d'art en definitiva. 


Una bona foto sempre crea un moviment de consciència a l'espectador, una emoció tant positiva com negativa, en els darrers temps l'evolució tecnològica que fa possible tenir una càmera a mà a l'instant, a través del mòbil, ha obert un camp de possibilitats molt gran a tothom, però com que estem utilitzant símbols per poder expressar-nos val a dir que no podem només quedar-nos amb els estereotips de les imatges doncs això seria imposar-nos una visió molt reductista del món de les llengües i de la paraula.


Quan em fas referència a "els rostres", et puc dir que la imatge fotogràfica que veus és el resultat final, però durant el desenvolupament del projecte, el llenguatge va ser molt important i necessari, ens va permetre comunicar els nostres pensaments i sentiments, les d'històries i comèdies que els meus familiars varen representar amb el seu llenguatge corporal, van ser el motor per arribar finalment a captar aquella part de la interpretació que volia aconseguir. Va ser tot un procés fins arribar al resultat final i una experiència per a tots molt gratificant.


Avui encara em diuen que volen tornar a col.laborar amb un nou projecte fotogràfic, ells estan disposats, només els haig de dir quan i l'engranatge començarà a funcionar novament...















 

dissabte, 17 d’agost del 2024

Descobreix el talent de la Lourdes Fisa, pintora


És un honor per a mi donar a conèixer a una gran artista, la Lourdes Fisa. Dona amb gran bagatge pictòric i que ha exposat la seva obra arreu.


@lourdes_fisa



És una creadora de llarga i contínua trajectòria compromesa amb la recerca i l'experimentació artística, ja sigui en la pintura, el gravat o en tot de materials diversos. Formada en la Facultat de Belles Arts de Barcelona, amplia formació a HBK, Braunschweig, Alemanya i a SAIC, Chicago, EUA. 

Ha realitzat més de 120 exposicions siguin individuals o col.lectives en diverses galeries, museus i institucions, tant en l'àmbit nacional com internacional. Ha rebut diversos premis i la seva obra es troba en prestigioses col.leccions privades i públiques, com la Col.lecció Testimoni, la Caixa (Barcelona); Col.lecció Vila Casas, Barcelona, Col.lecció Herzog August Bibliothek, Wolfenbüttel, Alemanya; Col.lecció Joan Flasch Artist Book Collection, EUA o Col.lecció Biblioteca Nacional, Madrid, entre d'altres.


Si diem la maleta viatgera...


Sí, és un concepte amb el qual em sento identificada i pot ser essència del meu treball artístic. Per a mi la maleta expressa moviment, desplaçament i conté l'imprescindible per emprendre un viatge i obrir-nos a la descoberta.


De fet m'ha acompanyat en diferents processos de treball i exposicions. Per exemple en Recorreguts, l'exposició que vaig presentar a Barcelona l'any 1992 a la Galeria Duna, amb una col.lecció de gravats, llibres d'artista, monotips i dibuixos, presentava la maleta que vaig adquirir als Estats Units en un mercat de segona mà, com a contenidor també de les meves experiències. Després han anat succeint diferents exposicions on la maleta ha estat present, com a Camins de descoberta, Camôes des del Mediterrani, l'exposició que vaig presentar a centres d'art i museus a Luxemburg, a Lisboa i a Manresa, 2008-2009, o Eingang Haus 11-17 a Artèria l'any 2014 en commemoració dels 25 anys de la caiguda del mur de Berlín...






Va ser capdal que et donessin una beca per anar a estudiar a Alemanya i als Estats Units?


Sí, va marcar un abans i un després en la meva manera d'entendre l'art i la vida. Vaig tenir moltes vivències enriquidores i em van obrir les portes a nous aprenentatges. Va ser després de graduar-me a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona on vaig rebre una formació global: dibuix, pintura, escultura i fotografia. Durant els últims anys vaig cursar l'especialitat de gravat i estampació per a conèixer noves disciplines, i un cop graduada, vaig sentir la necessitat d'ampliar coneixements i tècniques. Així va ser, vaig guanyar les beques que em van permetre viure dos anys en un entorn totalment diferent: un any a Hochschule für Bildende Künste de Braunschweig, la segona universitat de Belles Arts més gran d'Alemanya, i un any a la prestigiosa The School of the Art Institute of Chicago.





Per a mi ha estat un enriquiment tant en l'àmbit personal com en la meva feina, que no deixa d'estar relacionat, sempre en ment de viatge...



Explica'ns en què consisteix la teva Estada Artística Inmmersiva?


Ai sí, les Estades!. És una proposta que organitzo principalment a la tardor i a la primavera, preparat amb molta estima amb l'interès de difondre art. Crec que tota persona té una part creativa i m'agrada potenciar-ho. Preparo les estades en un entorn privilegiat de natura, posant èmfasi en l'aprenentatge de diferents tècniques artístiques que permeten expressar allò que portem dins.






Les Estades Artístiques Immersives són a Corbera de Llobregat, en un indret molt especial de natura i patrimoni d'un poble mil.lenari. Imparteixo tallers de gravat i estampació a un grup limitat de participants i compartim dos dies intensius, gaudint del procés de treball que adequo a cada persona segons el seu interès i nivell. L'objectiu és desconnectar, crear en un entorn diferent i practicar tècniques artístiques. Jo sóc pintora i gravadora, i una disciplina enriqueix l'altre. Fins al dia d'avui han participat en aquestes estades persones de diferents indrets, i es crea una bona dinàmica de treball de grup.




Les Estades es fan a Corbera de Llobregat, el meu poble natal, a 20 km de Barcelona. La proposta és Art+Natura+Gastronomia. Treballem tècniques dinàmiques de gravat gaudint de l'entorn i de la gastronomia local.






Estem preparant la següent per la tardor, els dies 19 i 20 d'octubre. Ens fa molta il.lusió!




T'agrada transcendir les disciplines?


Sí, ho trobo molt interessant fugir dels límits,  barrejar materials, disciplines, formats... La meva obra està treballada en tècniques més que mixtes i cerco la integració i l'harmonia en el resultat. M'interessa treballar tot un univers de llum, espai, proporció, color i emoció. El meu treball gira entorn del món de les superfícies, les textures, el color i els volums, i penso que una disciplina enriqueix a l'altre.







Com és el teu procés creatiu?


El procés és llarg. Primer hi ha una etapa de recerca en el tema escollit, i ho faig a través de lectures, visita a museus, passejades per la natura. Anoto la pluja d'idees i esbossos en els meus quadres com a inici d'un procés que treballo en el meu estudi on hi ha tota mena de materials: papers de diferent gramatge i procedència, teles, fusta, metall, vidre, tintes, pintures...








I comença l'aventura de pintar, gravar, dibuixar, jugar amb l'espai, jugar amb els accidents pictòrics el no saber on em portarà, el fet de sorprendre'm a mi mateixa, a connectar idees...





El resultat és el rastre d'una acció que funciona a la manera d'un collage de materials i de records. Acostumo a treballar en capes de colors, en capes d'elements estampats... i m'interessa aconseguir una poètica més que del material, del treball, i expressar les subtilitats de les transparències, la qualitat de textures i crear superfícies evocadores.



              



Has fet Instal.lacions arreu. Com s'origina la comunicació entre l'espai i l'obra?


He presentat instal.lacions en diferents museus i institucions i he gaudit de projectes apassionants. M'interessa aquesta proposta d'art contemporani, ja que utilitza l'espai com a protagonista per crear un ambient o una experiència en la qual el paper de l'espectador és important, pot transitar per l'obra, interaccionar amb ella i percebre l'espai d'una manera diferent.




La instal.lació Transparències al vestíbul de la Casa de Cultura Blanca d'Anjou és un edifici públic construït per Carreras Ollè Arquitectes a l'Hospitalet de l'Infant. La proposta que vaig fer en aquest espai, busca calidesa, donar la benvinguda al visitant i crear un joc perceptiu integrat en l'espai arquitectònic.





Altres per exemples A 10, va ser crear unes instal.lacions en l'espai de l'església de la Pietat de Vic en motiu del Fòrum de les Cultures 2004, o Atlas al Tinglado 1 de Tarragona 2018, o Aqva sobre Água al Museu do Teatro Romano a Lisboa i al Museu do Abade de Baçal a Bragança 2019, buscant un diàleg fluid entre el concepte aigua i l'espai de patrimoni d'aquests museus, etc. Tots són projectes amb un objectiu comú: integrar l'art a l'espai característic de cada lloc i que el visitant gaudeixi d'una experiència plàstica.



M'encanta l'obra lumínica que vas fer per encàrrec lligada al món de l'interiorisme...


Pluja d'il.lusions és una obra creada a mida i personalitzada, pensant amb la persona i el seu espai. La llum, la textura, la transparència, el ritme, la fluïdesa, les possibilitats expressives del material...

És una obra  que té la llum incorporada i varia segons si està la llum oberta o apagada.







M'agradaria comentar que les Instal.lacions han sigut origen d'un nou projecte ArtLiving by Lourdes Fisa, la meva proposta que neix d'integrar les meves creacions a la vida de les persones i als espais que habiten: pintures, obra gràfica, i altres obres que també poden ser funcionals, com lumíniques o separadors, portes corredisses...



També és una il.lusió veure el resultat instal.lat en les llars i sentir com afecta positivament en la vida de les persones que hi habiten.
La maleta viatgera continua...




Si us fes il.lusió participar al meu blog m'escriviu a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com




         Una de les meves joies...

        "Penjoll Plec"