dilluns, 27 de maig de 2019

Descobrim el talent d'en Francesc Hereu



Hola amics!

Avui donaré a conèixer a un arquitecte de GironaFrancesc Hereu que per atzar ens vam conèixer.

Un home apassionat i amb enormes facetes artístiques!
Segur que us encanta!




De quina manera t'ha influït l'arquitectura en la teva creació artística?

Des de fa temps que m'ha interessat el dibuix i la pintura que he exercit amb assiduïtat des de jove. Probablement la pràctica d'aquestes activitats em van influir en l'elecció de la carrera d'arquitectura.

L'ofici d'arquitecte l'he compaginat gairebé sempre amb la creació plàstica i, continuo fent-t'ho ara. Darrerament he ampliat amb el camp amb l'elaboració de joies i d'altres peces d'expressió volumètrica.
Els paràmetres compositius pels quals es regeix l'obra arquitectònica-un cop assolida la complexitat que comporta l'obtenció de la síntesi entre funcionalitat i formalització-, es poden traslladar a altres disciplines on la plàstica hi té un paper important.

L'influència és mútua: L'equilibri compositiu, el color, la volumetria, el contrast, l'ambientació, la llum, etc, són algunes de les eines que, ben combinades, poden activar l'emoció necessària perquè esdevinguin obres d'art.
Això és almenys el que intento aconseguir...












Quan realitzes una joia, penses en una escultura?

En el procés de creació d'una peça, em demana gairebé sempre superar el pla i explorar la tercera dimensió. Penso inconscientment i automàtica en volum.










La barreja de tècniques i materials ajuda a realçar una peça?

No necessàriament. En arquitectura sóc partidari de fer servir pocs materials, els que siguin suficients per expressar un resultat fruit de la síntesi entre funció i forma.

Però la barreja de tècniques i materials tindria més sentit en les activitats plàstiques més lliures de condicionants. La pintura, l'escultura, el collage, les joies, etc, poden suportar millor les combinacions de formes i colors basades en una experimentació formal més oberta i més lliure.



 






L'atzar és un element important per a tu?

No nego que de vegades l'atzar pot esdevenir eficaç per un resultat ràpid i encertat.
El procés creatiu però, té com a base principal el treball i la constància, a partir del qual pot sorgir un broll d'enginy on tot flueix i 'objecte, el projecte arquitectònic, la pintura, etc, ens apareix perfecte on la síntesi és total.
Això no és atzar. En tot cas és la musa que fruit de la perseverança es fa present, per cert, poquíssimes vegades.




 


Veient els teus quadres es perceb un joc de volums...


Joc de volums, entre d'altres arguments. Malgrat treballar en el pla, crec que aconsegueixo la sensació de profunditat.
Les formes geomètriques potser sí que evoquen les volumetries arquitectòniques.











Influències pictòriques

M'agrada transitar per les formes que mostren suggeriments figuratius sense ser explícits. M'interessen les pintures del primer Kandinsky, el Picasso més espontani d'un sol traç, Hopper per la seva realitat urbana gairebé petrificada i l'ús extraordinari dels colors. Van Gogh per la seva força de la pinzellada potent i segura que, d'una manera unitària abasta tot els arguments de la tela. Velázquez, Goya i Tiziano. Els fauvistes, els impressionistes i els expressionistes. Vermeer...., i tants d'altres.
Recorrent la història de l'Art segur que trobaríem altres autors que també han sigut referents per mi...



                                      Kandinsky
Resultado de imagen de Picasso de uno solo trazo
Picasso




 Resultado de imagen de van gogh cuadros

  Van Gogh

Resultado de imagen de vermeer

Vermeer



Hopper

La pàgina web d'en Francesc:



Algunes cites parlant del nostre protagonista

... una pintura que és alhora amena, bella i que es fa mirar sense complexos: però també reflexiva,  lúcida, dramàtica i plena de tensions. Troballa apassionant: una bellesa que exalta però, busca el pensament.

                                                                                            Toni Puigverd, Galeria Àngela Rodeja 1995



... La presència dun concepte permanent espacial, expressat sempre en termes dun dramatisme dinàmic que supera l’àmbit clos del quadre i el projecta més enllà de la tela o del paper.

                                                                                                          Oriol Bohigas Expo Art Girona, 1997


Observo lobra de Francesc Hereu i la primera idea que tinc fa referència a la mobilitat de la llum. Hi ha una constant acció en el color que activa totes les formes que ell construeix en solidesa.

                                                                                                          J.Mª Cadena, Sala 13 Banyoles 1997



El domini de les formes i de les seves lògiques, el control de composicions dun dinamisme sovint vehement, la increïble polifonia colorista són alguns dels aspectes daquest llenguatge pictòric ric i dúctil.

                                                                                          Quim Español, centre Cívic Sta  Eugènia 2000



Hereu ha tingut la paciència danys per desplegar un món de formes complexes i consistents capaces de cridar a escena el túmul errant dels colors i disposar-les segons una misteriosa lògica

Que pertorba la identificació figurativa

                                                                         Quim Español, Presentació Exposició Coma Cros  2014


Les pintures de Francesc Hereu semblen abstractes, però estan a punt de representar alguna cosa. Cadascú és lliure de reconstruir el que simagini. Aquesta ambigüitat és una excitació a la memòria i a la imaginació de lobservador. És, el meu parer, una dimensió enigmàtica de la pintura dHereu

                                                                          Quim Español, Exposició Cooperativa Jordi Capell 2015

 Contemplant la seva pintura dexpressió molt singular... si veu l’ànsia de trobar, de fer quadrar, de fer una pintura on els sentiment proposa i la lògica ordena de manera semblant quan fa arquitectura laltra seva gran passió. Cal ordenar, tot ha dacabar justificat, el caos no hi té cabuda.

En el seu univers inflamat de formes, colors i textures exaltades , que a vegades imiten una figura coneguda que ens fa dubtar si ho és

 Costa Presentació Exposició Cooperativa Jordi Capell 2015


Jo veig les pintures den Quico Hereu com una indagació permanent entre color i forma  que ha begut per raons obvies, dels experiments de Cezanne i de Braque. La novetat , però, és que en Quico no vol  contenir la crida del color i  el que es representa en la seves teles és el procés contrari dels cubistes: en el seu cas hi ha un exercici persistent de sotmetre la forma al color .  La imminència duna concreció figurativa queda sempre amagada, posposada si és vol, per la irrupció de colors en tota la seva força evocadora.

                                           Presentació  Miquel Berga, Fundació Fita Casa de Cultura , febrer 2016

En tots els seus quadres, (...) sintueixen en efecte paisatges construïts que sexpandeixen cap els marges, amb un centre sovint menys obvi, velat, difús, emboirat, que per Hereu representa lenigma. Però si hi ha algun tret que distingeix per damunt dels altres la pintura daquest arquitecte banyolí, és la destresa i combinació del color per produir de vegades esclats de llum duna delicada subtilesa i transparència a pesar de lempremta fogosa en que travessen rabent el paisatge. 

                                                                                 Eva Vázquez, periodista, El Punt Avui  febrer 2016


Una llum matisada que no enlluerna, que il·lumina però no aclapara. Una autèntica polifonia cromàtica com han assenyalat altres autors; però com la llum, els colors sescampen , es dilueixen en el paisatge, es confonen uns amb els altres en fronteres indefinides sovint, excepte quan la linealitat dels volums reclama una delimitació més precisa . Els volums emergents esmalten en una figuració esquemàtica
                                        Quim Nadal, fulletó exposició Amic Museu dArt, Girona febrer-març  



divendres, 17 de maig de 2019




Hola amics!


El "Tastet" d'aquesta setmana és el d'un artista que és multidisciplinar...




 
 
 
 
En breu el coneixereu!

divendres, 10 de maig de 2019

Descobrim el talent de la Gemma Sagarra



Hola amics!
Avui donarem a conèixer a una gran dona, la fotògrafa Gemma Sagarra. Persona amb gran sensibilitat artística, i social.
Conversarem amb ella i descobrirem la seva part més íntima i emotiva.
Segur que us encanta!




https://www.youtube.com/watch?v=SxS6LxPHg4I&feature=youtu.be


Si voleu conèixer-la abans de llegir l'entrevista... aquí la teniu!!

Un vídeo de YouTube!!!!


Quan una persona t'encarrega una foto quina és la primera idea que et ve en ment?

Aconseguir una imatge d'aquella bellesa pròpia que tota persona posseeix.
Cada sessió és un repte amb les seves incògnites, mai és com ho esperes i sento que afrontar-me a aquests petits reptes són part essencial per sentir que la fotografia és molt més que una professió. Profundament lligada a la fotografia i els ritmes del jazz.

























El teu pare va ser essencial perquè et dediquessis en aquest món?

Sí, ja que el seu hobbie pel món fotogràfic i els records de les projeccions del Súper 8 van ser l'inici del meu interés per la imatge.




Tenir empatia amb l'altre és cabdal per trasladar l'essència de cadascú?
Sí, perquè és indispensable saber-se posar en el lloc de la persona que s'exposa per sobre de les seves vergonyes i el truc que més em funciona és l'alegria amb molt de tacte.





Un projecte com el "Cámaras del Mundo" et va canviar la vida?

Àfrica et sedueix de manera diferent. I el més enriquidor ha sigut el contacte humà amb les mirades joves però valentes i somriures purs d'ànima. Un regal incomperable que deixa en rídicul les peripècies i aventurilles a les aduanes d'aquests països, per poder-los portar més de 40 càmeres a les ONG de Burkina Faso.

Aquest projecte preciós parit pel meu estimat amic periodista basc Pablo Picaza, que l'any passat ens va deixar orfes de la seva constant lluita per causes socials i del seu inconfundible estil de riquesa comunicativa. Com en el programa de ràdio Lliure Contrabanda FM, sobre les músiques d'arrel del món "Los Ríos de Dakar".


Ell va voler que l'acompanyés per gravar el Making Off d'aquesta preciosa aventura. 

Links de moments entranyables.


http://fusionistas.contrabanda.org/260/


 







Com arribes a traslladar l'emoció?

Quant la imatge aconsegueix dialogar amb l'emoció particular de tota personalitat. Se'ns dubte aquestes són les més difícils i per aconseguir-les s'ha de buscar intensament.

Sento que la fotografia permet transmetre les complexitats de les emocions amb claretat i amb absència de confusió. El poder de la paraula pot fer caure en el parany de la confusió per la seva pròpia diversitat. 
Ara que sóc més conscient de la vida, comprenc el fet que poder em sigui més fàcil relacionar-me amb les meves imatges que amb les meves paraules.
Poder perquè el meu pare va morir quan jo tenia 12 anys, i és per un daltabaix que sempre ha conviscut amb mi, d'una manera o d'un altre.
M'imagino que patir bullying als 16 sense que la meva família ho sapigués també ha afectat a la meva personalitat.

Experiències viscudes molt importants que al cap dels anys, la fotografia ha resultat ser la meva font d'inspiració, al representar les meves emocions instantànies.
Un exemple present; ara m'he atrevit amb els nadons. Pensava que no podria, ja que amb la meva parella hem viscut un avortament, dos invitros fallides, i tot i així, quan he fet aquestes noves sessions de NEWBORN, s'ha creat alguna cosa especial que ha fet que la meva frustació, com  a mare, es representés amb una connexió molt real i sensible amb el petit nadó.
Per tant em quedo que, tot i els entrebancs, hem de forts per capgirar la desgràcia i fer-la constructiva per un mateix. És bonic quan passa i quan t'ha n'adones, però també és un camí que necessita afrontar-se amb molta resistència. Mal dia, Nina Simone.
























La natura és per a tu...


El meu estimat bosc on em summergeixo per trobar aquells regals ocults darrera de la primera mirada, fent-me sentir conectada amb les meves arrels.




 
















M'ha impressionat de veure les teves "Water Drops"... molt difícil d'aconseguir aquesta precisió...

És que per a mi no ho considero difícil perquè sempre m'ha agradat apropar-me amb el macro per veure quin món em trobo, què és el que passa.
Aquell dia sortia a passejar amb els nostres tres gossos, en Mao, la Mota i la Miel, i portava la càmera.

La primera llum del dia, si t'hi fixes, les telerinyes brillen, i ja m'atrapen per ajupir-me i observar el seu micromón.
Estirada a terra.
Això sí, el que tinc gravat, és que quan estava submergida al seu món, de sobte, per l'objectiu em va aparèixer la senyora de la casa, una macro aranya peluda que vaig fotre un crit que encara el tinc gravat.




Et veig una aventurera, m'equivoco?

Sempre he sigut un cul inquiet, i sempre m'ha picat la curiositat de viure experiències noves, he sigut molt valenta. Ara ho sóc una mica menys... m'hauré fet gran? De jove, viatjar m'ha sigut més fàcil per l'ajuda de la meva família.






En Chris ha sigut un pilar molt important per la meva carrera com a fotògraf, ja que ell sempre m'ha ajudat a creure en mi mateixa i a lluitar per aquest Art.

I ja estem, aprofito i et donc les gràcies públicament amor.

Sense tu no hagués tirat endavant aquet projecte.


Instagram: www.instagram.com/gemmasagarra_fotografa
Pàgina web: www.gemmasagarra.com