Hola amics!
Avui donaré a conèixer a un arquitecte de Girona, Francesc Hereu que per atzar ens vam conèixer.
Un home apassionat i amb enormes facetes artístiques!
Un home apassionat i amb enormes facetes artístiques!
Segur que us encanta!
De quina manera t'ha influït l'arquitectura en la teva creació artística?
Des de fa temps que m'ha interessat el dibuix i la pintura que he exercit amb assiduïtat des de jove. Probablement la pràctica d'aquestes activitats em van influir en l'elecció de la carrera d'arquitectura.
L'ofici d'arquitecte l'he compaginat gairebé sempre amb la creació plàstica i, continuo fent-t'ho ara. Darrerament he ampliat amb el camp amb l'elaboració de joies i d'altres peces d'expressió volumètrica.
Els paràmetres compositius pels quals es regeix l'obra arquitectònica-un cop assolida la complexitat que comporta l'obtenció de la síntesi entre funcionalitat i formalització-, es poden traslladar a altres disciplines on la plàstica hi té un paper important.
L'influència és mútua: L'equilibri compositiu, el color, la volumetria, el contrast, l'ambientació, la llum, etc, són algunes de les eines que, ben combinades, poden activar l'emoció necessària perquè esdevinguin obres d'art.
Això és almenys el que intento aconseguir...
Quan realitzes una joia, penses en una escultura?
En el procés de creació d'una peça, em demana gairebé sempre superar el pla i explorar la tercera dimensió. Penso inconscientment i automàtica en volum.
La barreja de tècniques i materials ajuda a realçar una peça?
No necessàriament. En arquitectura sóc partidari de fer servir pocs materials, els que siguin suficients per expressar un resultat fruit de la síntesi entre funció i forma.
Però la barreja de tècniques i materials tindria més sentit en les activitats plàstiques més lliures de condicionants. La pintura, l'escultura, el collage, les joies, etc, poden suportar millor les combinacions de formes i colors basades en una experimentació formal més oberta i més lliure.
L'atzar és un element important per a tu?
No nego que de vegades l'atzar pot esdevenir eficaç per un resultat ràpid i encertat.
El procés creatiu però, té com a base principal el treball i la constància, a partir del qual pot sorgir un broll d'enginy on tot flueix i 'objecte, el projecte arquitectònic, la pintura, etc, ens apareix perfecte on la síntesi és total.
Això no és atzar. En tot cas és la musa que fruit de la perseverança es fa present, per cert, poquíssimes vegades.
Veient els teus quadres es perceb un joc de volums...
Joc de volums, entre d'altres arguments. Malgrat treballar en el pla, crec que aconsegueixo la sensació de profunditat.
Les formes geomètriques potser sí que evoquen les volumetries arquitectòniques.
Influències pictòriques
M'agrada transitar per les formes que mostren suggeriments figuratius sense ser explícits. M'interessen les pintures del primer Kandinsky, el Picasso més espontani d'un sol traç, Hopper per la seva realitat urbana gairebé petrificada i l'ús extraordinari dels colors. Van Gogh per la seva força de la pinzellada potent i segura que, d'una manera unitària abasta tot els arguments de la tela. Velázquez, Goya i Tiziano. Els fauvistes, els impressionistes i els expressionistes. Vermeer...., i tants d'altres.
Recorrent la història de l'Art segur que trobaríem altres autors que també han sigut referents per mi...
Picasso
Van Gogh
Vermeer
Hopper
La pàgina web d'en Francesc:
Algunes cites parlant del nostre protagonista
... una pintura que
és alhora amena,
bella i que es fa mirar sense complexos: però també
reflexiva, lúcida, dramàtica i plena de
tensions. Troballa apassionant: una bellesa que exalta però, busca el pensament.
Toni Puigverd, Galeria Àngela Rodeja 1995
... La presència d’un concepte
permanent espacial, expressat sempre en termes d’un dramatisme dinàmic que supera
l’àmbit clos del
quadre i el projecta més enllà de la tela o del paper.
Oriol Bohigas Expo Art Girona, 1997
Observo l’obra de
Francesc Hereu i la primera idea que tinc fa referència a la mobilitat de
la llum. Hi ha una constant acció en el color que activa totes les formes que ell construeix en solidesa.
J.Mª Cadena, Sala 13 Banyoles 1997
El domini de les
formes i de les seves lògiques, el control de composicions d’un dinamisme sovint
vehement, la increïble polifonia colorista són alguns dels aspectes d’aquest llenguatge pictòric ric i dúctil.
Quim
Español, centre Cívic Sta Eugènia 2000
Hereu ha tingut la paciència d’anys per
desplegar un món de formes complexes i consistents capaces de cridar a escena el túmul errant dels
colors i disposar-les segons una misteriosa lògica
Que pertorba la identificació figurativa
Quim Español, Presentació Exposició Coma Cros 2014
Les pintures de
Francesc Hereu semblen abstractes, però estan a punt de representar alguna cosa.
Cadascú és lliure de reconstruir el que s’imagini. Aquesta ambigüitat és una excitació a la memòria i a la
imaginació de l’observador. És, el meu parer, una dimensió enigmàtica de la pintura d’Hereu
Quim Español, Exposició Cooperativa Jordi Capell 2015
Contemplant la
seva pintura d’expressió molt singular... si veu l’ànsia de trobar, de fer quadrar, de fer una pintura on els sentiment
proposa i la lògica ordena de manera semblant quan fa arquitectura l’altra seva gran
passió. Cal ordenar, tot ha d’acabar justificat, el caos no hi té cabuda.
En el seu univers inflamat de formes, colors i textures
exaltades , que a vegades imiten una figura coneguda que ens fa dubtar si ho és
Costa Presentació Exposició Cooperativa
Jordi Capell 2015
Jo veig les
pintures d’en Quico Hereu com una indagació permanent entre color i forma que ha begut per raons obvies, dels
experiments de Cezanne i de Braque. La novetat , però, és que en Quico no
vol contenir la crida del color i el que es representa en la seves teles és el procés contrari dels
cubistes: en el seu cas hi ha un exercici persistent de sotmetre la forma al
color . La imminència d’una concreció figurativa
queda sempre amagada, posposada si és vol, per la irrupció de colors en tota la
seva força evocadora.
Presentació Miquel Berga, Fundació Fita Casa de
Cultura , febrer 2016
En tots els seus
quadres, (...) s’intueixen en efecte paisatges construïts que s’expandeixen cap
els marges, amb un centre sovint menys obvi, velat, difús, emboirat, que per
Hereu “representa l’enigma”. Però si hi ha algun tret que distingeix per damunt dels altres la pintura d’aquest
arquitecte banyolí, és la destresa i combinació del color per produir de vegades esclats de llum d’una delicada
subtilesa i transparència a pesar de l’empremta fogosa en que travessen rabent el paisatge.
Eva Vázquez, periodista, El Punt Avui
febrer 2016
Quim
Nadal, fulletó exposició Amic Museu d’Art,
Girona febrer-març
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada