dilluns, 27 de maig del 2019

Descobrim el talent d'en Francesc Hereu



Hola amics!

Avui donaré a conèixer a un arquitecte de GironaFrancesc Hereu que per atzar ens vam conèixer.

Un home apassionat i amb enormes facetes artístiques!
Segur que us encanta!




De quina manera t'ha influït l'arquitectura en la teva creació artística?

Des de fa temps que m'ha interessat el dibuix i la pintura que he exercit amb assiduïtat des de jove. Probablement la pràctica d'aquestes activitats em van influir en l'elecció de la carrera d'arquitectura.

L'ofici d'arquitecte l'he compaginat gairebé sempre amb la creació plàstica i, continuo fent-t'ho ara. Darrerament he ampliat amb el camp amb l'elaboració de joies i d'altres peces d'expressió volumètrica.
Els paràmetres compositius pels quals es regeix l'obra arquitectònica-un cop assolida la complexitat que comporta l'obtenció de la síntesi entre funcionalitat i formalització-, es poden traslladar a altres disciplines on la plàstica hi té un paper important.

L'influència és mútua: L'equilibri compositiu, el color, la volumetria, el contrast, l'ambientació, la llum, etc, són algunes de les eines que, ben combinades, poden activar l'emoció necessària perquè esdevinguin obres d'art.
Això és almenys el que intento aconseguir...












Quan realitzes una joia, penses en una escultura?

En el procés de creació d'una peça, em demana gairebé sempre superar el pla i explorar la tercera dimensió. Penso inconscientment i automàtica en volum.










La barreja de tècniques i materials ajuda a realçar una peça?

No necessàriament. En arquitectura sóc partidari de fer servir pocs materials, els que siguin suficients per expressar un resultat fruit de la síntesi entre funció i forma.

Però la barreja de tècniques i materials tindria més sentit en les activitats plàstiques més lliures de condicionants. La pintura, l'escultura, el collage, les joies, etc, poden suportar millor les combinacions de formes i colors basades en una experimentació formal més oberta i més lliure.



 






L'atzar és un element important per a tu?

No nego que de vegades l'atzar pot esdevenir eficaç per un resultat ràpid i encertat.
El procés creatiu però, té com a base principal el treball i la constància, a partir del qual pot sorgir un broll d'enginy on tot flueix i 'objecte, el projecte arquitectònic, la pintura, etc, ens apareix perfecte on la síntesi és total.
Això no és atzar. En tot cas és la musa que fruit de la perseverança es fa present, per cert, poquíssimes vegades.




 


Veient els teus quadres es perceb un joc de volums...


Joc de volums, entre d'altres arguments. Malgrat treballar en el pla, crec que aconsegueixo la sensació de profunditat.
Les formes geomètriques potser sí que evoquen les volumetries arquitectòniques.











Influències pictòriques

M'agrada transitar per les formes que mostren suggeriments figuratius sense ser explícits. M'interessen les pintures del primer Kandinsky, el Picasso més espontani d'un sol traç, Hopper per la seva realitat urbana gairebé petrificada i l'ús extraordinari dels colors. Van Gogh per la seva força de la pinzellada potent i segura que, d'una manera unitària abasta tot els arguments de la tela. Velázquez, Goya i Tiziano. Els fauvistes, els impressionistes i els expressionistes. Vermeer...., i tants d'altres.
Recorrent la història de l'Art segur que trobaríem altres autors que també han sigut referents per mi...



                                      Kandinsky
Resultado de imagen de Picasso de uno solo trazo
Picasso




 Resultado de imagen de van gogh cuadros

  Van Gogh

Resultado de imagen de vermeer

Vermeer



Hopper

La pàgina web d'en Francesc:



Algunes cites parlant del nostre protagonista

... una pintura que és alhora amena, bella i que es fa mirar sense complexos: però també reflexiva,  lúcida, dramàtica i plena de tensions. Troballa apassionant: una bellesa que exalta però, busca el pensament.

                                                                                            Toni Puigverd, Galeria Àngela Rodeja 1995



... La presència dun concepte permanent espacial, expressat sempre en termes dun dramatisme dinàmic que supera l’àmbit clos del quadre i el projecta més enllà de la tela o del paper.

                                                                                                          Oriol Bohigas Expo Art Girona, 1997


Observo lobra de Francesc Hereu i la primera idea que tinc fa referència a la mobilitat de la llum. Hi ha una constant acció en el color que activa totes les formes que ell construeix en solidesa.

                                                                                                          J.Mª Cadena, Sala 13 Banyoles 1997



El domini de les formes i de les seves lògiques, el control de composicions dun dinamisme sovint vehement, la increïble polifonia colorista són alguns dels aspectes daquest llenguatge pictòric ric i dúctil.

                                                                                          Quim Español, centre Cívic Sta  Eugènia 2000



Hereu ha tingut la paciència danys per desplegar un món de formes complexes i consistents capaces de cridar a escena el túmul errant dels colors i disposar-les segons una misteriosa lògica

Que pertorba la identificació figurativa

                                                                         Quim Español, Presentació Exposició Coma Cros  2014


Les pintures de Francesc Hereu semblen abstractes, però estan a punt de representar alguna cosa. Cadascú és lliure de reconstruir el que simagini. Aquesta ambigüitat és una excitació a la memòria i a la imaginació de lobservador. És, el meu parer, una dimensió enigmàtica de la pintura dHereu

                                                                          Quim Español, Exposició Cooperativa Jordi Capell 2015

 Contemplant la seva pintura dexpressió molt singular... si veu l’ànsia de trobar, de fer quadrar, de fer una pintura on els sentiment proposa i la lògica ordena de manera semblant quan fa arquitectura laltra seva gran passió. Cal ordenar, tot ha dacabar justificat, el caos no hi té cabuda.

En el seu univers inflamat de formes, colors i textures exaltades , que a vegades imiten una figura coneguda que ens fa dubtar si ho és

 Costa Presentació Exposició Cooperativa Jordi Capell 2015


Jo veig les pintures den Quico Hereu com una indagació permanent entre color i forma  que ha begut per raons obvies, dels experiments de Cezanne i de Braque. La novetat , però, és que en Quico no vol  contenir la crida del color i  el que es representa en la seves teles és el procés contrari dels cubistes: en el seu cas hi ha un exercici persistent de sotmetre la forma al color .  La imminència duna concreció figurativa queda sempre amagada, posposada si és vol, per la irrupció de colors en tota la seva força evocadora.

                                           Presentació  Miquel Berga, Fundació Fita Casa de Cultura , febrer 2016

En tots els seus quadres, (...) sintueixen en efecte paisatges construïts que sexpandeixen cap els marges, amb un centre sovint menys obvi, velat, difús, emboirat, que per Hereu representa lenigma. Però si hi ha algun tret que distingeix per damunt dels altres la pintura daquest arquitecte banyolí, és la destresa i combinació del color per produir de vegades esclats de llum duna delicada subtilesa i transparència a pesar de lempremta fogosa en que travessen rabent el paisatge. 

                                                                                 Eva Vázquez, periodista, El Punt Avui  febrer 2016


Una llum matisada que no enlluerna, que il·lumina però no aclapara. Una autèntica polifonia cromàtica com han assenyalat altres autors; però com la llum, els colors sescampen , es dilueixen en el paisatge, es confonen uns amb els altres en fronteres indefinides sovint, excepte quan la linealitat dels volums reclama una delimitació més precisa . Els volums emergents esmalten en una figuració esquemàtica
                                        Quim Nadal, fulletó exposició Amic Museu dArt, Girona febrer-març  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada