Hola a tots!
Avui donem a conèixer a una dona excepcional, la joiera Rosa Nogués. Persona de gran sensibilitat i una artista de renom internacional.
Vaig formar part del col.lectiu durant quatre anys, m'hi vaig sumar quan vaig acabar els estudis a l'Escola Massana i en guardo molt bon record.
Allí tenia un espai on seguir aprenent, on confrontar idees, compartir processos de treball, workshops i exposicions col.lectives que preparàvem amb entusiasme amb el lideratge de la Silvia Walz i les companyes que formàvem part de l'equip.
Un referent i a la vegada un professor de l'Escola Massana va ser per a tu en Ramon Puig Cuyàs, oi?
Estudiar a la Massana i enriquir-me amb els coneixements i el bon fer dels docents va ser absolutament engrescador. El Ramon Puig, que impartia la meva assignatura preferida, va ser qui em va ensenyar a pensar la joieria com quelcom que anava més enllà del propi "ornament".
A les seves classes vaig descobrir que a través de la joieria hi havia un "món" en el que podia expressar-me lliurament sense necessitat d'utilitzar paraules i fer-ho a través de formes, volums, materials, textures, colors...
Vaig aprendre un nou "llenguatge", a qüestionar-me a mi i el meu entorn, a pensar i mirar des d'un altre prisma... i això em va fascinar fins el punt que des de llavors, vaig quedar "atrapada" enmig d'aquest tipus d'univers escultòric i íntim.
De quina manera et va influir la teva estada a Finlàndia?
Finlàndia va ser una experiència vital molt intesna i introspectiva.
Vaig viure-hi els sis mesos més foscos de l'any, però paradoxalment vaig aprendre a descobrir i gaudir d'un altre tipus de llum, la neu, que cobria completament el país de blanc i li conferia claror. Allí vaig entendre que em costaria renunciar a viure allunyada del sol, de la meva terra i el mar, la gent i les nostres costums.
Finlàndia em va ensenyar molts valors, i vaig comprendre el per què és considerat un país referent en matèria d'educació i civisme.
Tenim molt per aprendre d'ells, i no seria tan difícil traslladar alguns dels seus models per a millorar com a persones i com a país.
Normalment parteixo de quelcom que em fascina (ja sigui una idea o un material), i seguidament tant puc començar fent maquetes com treballar directament amb el material per a familiaritzar-me amb aquest. A partir de les primeres construccions em sorgeixen reflexions i preguntes, i és en aquest punt on s'estableix una direcció i un fil conductor que em porta a dialogar amb el material i elaborar les succesives joies que formaran la col.lecció.
En alguns sí... Les meves joies han tingut el privilegi d'haver estat exposades a diferents indrets del nostre territori, com també d'haver viatjat a França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Finlàndia, Andorra, La Xina, Colòmbia i recentment als EUA...
He de dir que amb els anys he après que el més gratificant, és el que el meu treball arribi a on el valorin i el gaudexin, i això afortunadament, no entén de distàncies.
