És un honor donar a conèixer a l'Anna, una dona entusiasta que viu l'art, la moda i que va ser una innovadora en l'ensenyament artístic.
@annatrash_studio_barcelona
(Vam coincidir en la primera desfilada de moda sostenible de Barcelona... que es va fer als jardins del Palau Robert)
Com eren les classes que imparties al Batxillerat Artístic?
El curs 1998-99 es va implantar el batxillerat d'arts, així vaig iniciar una nova etapa en l'àmbit educatiu a un institut de Granollers. El centre va ser pioner a la comarca en aquests estudis i jo vaig ser la responsable del departament d'arts des de l'inici fins al curs 2019-2020. Aquests 20 anys van ser crucials en la meva trajectòria, tant vital com professional i artística.
Els meus referents en l'àmbit artístic provenen del dadaisme (1920) i l'art conceptual (1970), moviments artístics que vaig descobrir durant la carrera a Belles Arts de la mà de la professora d'art contemporani Alícia Suárez.
En aquests moviments, la idea és el que té més pes, les fronteres no estan definides, i la forma de transmetre les idees es eclètica i contemporània, pot ser qualsevol cosa processual.
Així, Marcel Duchamp i Josep Beuys, capdaventers d'aquests moviments, són els artistes més influents, ja que van canviar radicalment la idea de "bellesa".
El seu propòsit és afavorir els processos reflexius per sobre de les sensacions visuals; d'aquesta manera l'espectador es fa partícep del procés artístic, que conté interrogants i reflexions sobre la vida i l'existència. Així l'art s'utilitza com a eina per poder expressar lliurement i creativa emocions que ens permeten connectar i percebre el nostre interior.
Així que ja et pots imaginar quina mena de professora era jo...
No vaig seguir mai cap manual d'instruccions, perquè són rèmores del segle passat, es tracta d'ensenyar i aprendre per ser persones del futur amb pensament crític.
No vaig seguir els mètodes memorístics amb què m'havien ensenyat a mi, sinó tot el contrari. La classes la fèiem tots junts, el llibre era un bloc digital on hi penjàvem els continguts apresos entre tots i era el que s'avaluava. Cada nou curs, el grup creava nous continguts. Estàvem al dia de qualsevol manifestació artística contemporània.
Jo em preocupava de fer formació continuada, tant a la Universitat, com a grups de recerca i disseny, i amb el grup que dissenya les proves de selectivitat, amb la finalitat d'estar sempre al dia, i comprovar que els estudiants estaran preparats per afrontar un nou cicle.
L'experiència i la confiança són un grau, i l'actitud positiva i activista a favor d'una manera d'ensenyar/aprendre activament, també. Si a mi no em motiva un tema o projecte, no sortirà mai bé. Si no espero els resultats dels alumnes amb impaciència i il.lusió tampoc.
Has fet moltes "accions" al carrer... Segur que la gent quedava meravellada...
Amb alguns estudiants fèiem trobades estres, en dèiem Off, visites a inauguracions de museus i galeries, xerrades amb artistes i crítics d'art... i pràctiques artístiques no homologades (trobades i accions a diverses localitzacions amb la roba de l'armari/taller, on ells eren còmplices...). D'aquí neix el treball Processos identitaris, una sèrie d'accions, que no pretèn ser un espectacle, ni té la intenció de meravellar, sinó que vol impactar, interpelar, fer pensar, percebre o qüestionar a qui ho veu i mira.
La roba està viva; cada vegada que jo decideixo accionar l'armari i posar-lo al servei d'un grup humà que s'hi relaciona de manera personal i intransferible, es converteix en un nou vincle personal, emocional i identitari amb els materials tèxtils.
D'altra banda, interrompo el cicle d'aquesta roba, que ja s'havia preparat per anar a la deixalleria: jo l'adquireixo, la manipulo i la resignifico; és a dir, poso el focus en aquells materials tèxtils viscuts que guarden la seva pròpia memòria, i estiro el fil dels seus usos i possibilitats: vides que han deixat rastres en els teixits i noves oportunitats que s'aniran projectuant cada vegada que l'armari s'activi.
Segueixes la teva intuïció a l'hora de crear?
La intuïció és soprenent i es perceb, però també la visceralitat... Després es tracta de qüestionar, investigar, pensar i repensar i al final trobar el moment oportú per fer. Sempre em pregunto i analitzo: Per què faig el que faig? Quin és el meu propòsit?
Marcel Duchamp va ser un referent?
Sí, totalment, el vaig descobrir a 2n o 3er curs de carrera, a la Universitat de Belles Arts de Barcelona, amb la professora Alícia Suárez, que impartia la matèria d'art contemporani. A l'aula hi havia un cartell a la paret amb una frase que deia DADA, NO SIGNIFICA NADA... em va trencar els esquemes per sort.
Com es que ningú m'havia explicat mai això abans? Tinc tan present aquesta aula, la professora i aquella frase que em va impressionar tant... I quan vaig començar a treballar de professora em vaig proposar explicar-ho a tots els els alumnes a les meves classes, ja desde el primer dia... i a partir d'aquí anàvem construint el programa i el curs... flipaven igual que ho havia fet jo.
El dadaisme, es un moviment cultural, intel.lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925; suposa un trencament que precedeix el surrealisme i que proposava la negació de tot i la destrucció per la destrucció, deia "Dada" no significa nada. Es revela contra les convencions i es burla de la burgesia i del seu art. Els artistes més rellevants són Tristan Tzara, Marcel Janco, Jean Arp, Marcel Duchamp, Hugo Ball... entre d'altres.
En fi, investigueu... que ja han passat 100 anys i potser no hem avançat tant...
Què és el procés identitari?
Processos identitaris és el títol de treball en continuitat, que va posar Manel Clot, historiador i crític d'art (1956-2016) i que hem seguit utilitzant durant més de 20 anys en aquest projecte; un projecte que ha constituit amb la meva pràctica com a educadora en especial amb el col.lectiu dels joves i adolescents estudiants d'arts.
La roba s'emplaça en el marc d'una anàlisi sociològica i antropòlogica, ja que constituieix la base de la construcció de la identitat, que en aquesta etapa vital es caracteritza per un procés de trànsit, mutació i qüestionament.
Per què ens vestim? Més enllà de cobrir les necessitats bàsiques, quin paper juga la roba en la configuració de la nostra identitat? Quin ús en fem socialment si transcendim la seva funció bàsica?
És la roba un mirall o una màscara?
Fem dialogar conceptes com qui som o qui voldríem ser, ens preguntem si pertanyem o a un uniforme o per contra destaquem i descobrim noves identitats...
Explica'ns l'experiència de "El Rodalies"...
Rodalies R2 és un projecte de Transversal, Xarxa d'activitats culturals del Departament de cultura i Mitjans de Comunicació, una xarxa en què 14 ciutadans de Catalunya comparteixen una determinada visió sobre quin ha de ser el seu paper en el marc de les polítiques culturals públiques; també és una aposta comuna, decidida i inexcusable per a la creació contemporània, en totes les seves manifestacions i amb totes les conseqüències.
Rodalies R2 és un dels projectes desenvolupat en l'àmbit de les arts visuals, que aporta per presentar propostes artístiques que constitueixen una reflexió sobre aspectes diversos de les ciutats i artistes participants.
Les ciutats i els artistes s'aparellaven i s'intercanviaven. Primer rebien als seus tallers les visites dels comissaris Oriol Fontdevila i Cèlia de Diego, que elaboraven un Diari de ruta.
Aparellaven i aleshores s'intercanviaven 14 artistes i 14 ciutats.
Jo vaig anar a parar a Can Palauet, a Mataró. Així que em vaig posar en contacte amb un institut d'arts per treballar amb joves adolescents desconeguts, que es van fusionar amb els que ja tenien experiència en el meu treball performatiu; junts vam crear l'acció núm 28, i la instal.lació i vídeo documental.
Més endavant tens prevista una exposició amb la teva obra...
Des que existeix l'art contemporani als inicis del sXX anomenen pràctiques artístiques més que parlar "d'obra", Sí, hi estem treballant des que ja no exerceixo de professora i em puc centrar en repensar el projecte i revisar els formats que ha tingut, el material fotogràfic obtingut com a document i les evolucions de les peces de roba, així com els còmplices implicats d'una manera retrospectiva.
Per aquesta exposició al Museu de Granollers comptem amb Erola Valls, curadora i investigadora independent que teoritza des d'una mirada externa aquest treball. Partim de la metàfora de l'armari que conté totes aquelles peces de roba que ha anat creant al llarg de més de 30 anys.
És una proposta expositiva que contempla una durada de tres mesos, al llarg dels quals es podrà visitar aquest arxiu viu, que s'estructura en tres eixos. En primer lloc, l'Armari, contenidor de la roba creada; en segon lloc, la memòria de les experiències viscudes, a través del registre fotogràfic i videogràfic i de les veus que en van formar part; i per últim, l'activació de l'armari a partir d'un programa d'activitats.
La mostra busca pendular entre la permanència de la col.lecció i el caràcter efímer de l'esdeveniment.
