Conversa amb Roser Oter, escultora d'emocions

Hola amics!

Tal com us vaig prometre avui tindrem la ceramista Oter, una escultora d'emocions, tal com ella es defineix. Artista d'una enorme sensibilitat.
Segur que us encantarà!

De petita era una gran lectora?

Sí, m'agradava molt viatjar amb les aventures de Los Cinco d'Enid Blyton.



Recordes quins escriptors et van marcar?

Tinc mala memòria pels noms. He llegit molts de diferents autors. Però jo crec que a la adolescència Enid Blyton em va fer apassionar a endinsar-me en els llibres. A diferència d'altres mitjans com la tele, el cine, el lector posa part de la seva imaginació i et fas la història una mica més teva.

Vas escriure algun conte?

No, alguna redacció.

Quan t'introdueixes en el món de la ceràmica?

Per casualitat en un impàs de l'altre passió-ofici que he tingut: la gimnàstica artística. Vaig compaginar el meu ofici anterior amb el hobby de la ceràmica durant uns anys. Fins que el pes d'aquesta última em va fer decantar la balança cap al 1994. 

Les teves obres s'originen en un llenguatge poètic concret?

M'agrada molt imaginar i pensar per a mi mateixa, mentre vaig fent. Imagino i observo molts moments de simplesa o en el detall més simple pot evocar una gran emoció.
                                                                                
 




S'estableix una màgica compenetració amb l'argila (principal material de la teva obra)?

Per descomptat, de la terra a la terra, d'on venim i on anem. Ho trobo tant màgic convertir un tros d'argila en una forma que pot fer emocionar a algú!

L'artista necessita la solitud a l'hora de crear?

Jo SÍ, en majúscules! És vital. La meva relació amb l'argila és molt íntima i necessito estar només amb ella, notar el seu tacte humid, fred... posar les mans i gaudir de com va agafant forma i deixar el cor i l'ànima.



La teva peça escultòrica més emblemàtica és la d'aquest personatge que està llegint, però què llegeix?

Llegeix el que tu vulguis...

Quedaria molt bé deixar-ho així, però ha anat evolucionant. Primer les pàgines eren en blanc, després escrits indefinits, on no s'entenia el que posava i ara quasi tots llegeixen en català, una llengua petita que s'ha de mimar.

Sembla que tingui vida pròpia, com ho vas aconseguir? 

No ha estat pensat expressament, crec que va ser un bon dia d'inspiració que em va agafar treballant, treballant i treballant molt! 

                                                                        

Hi veig una gran influència amb Giacometti, m'equivoco? Per la forma i sobretot per les cames tant llargues...

Ben cert, m'apassiona Alberto Giacometti, un dels grans de l'escultura.
Per a mi té un significat aquestes cames llargues... és com anar caminant per la vida i les experiències et fan crèixer i crèixer... i vas fent per bon camí i aconseguint els teus somnis, el cap el tens aprop de les estrelles i els peus a la terra.

 


 

Escultures de Giacometti

Hi ha altres artistes que t'agradin especialment?
 
Picasso, Van Gogh, Chillida, Gaudí... Cadascún en la seva disciplina.

 





 









                        Pablo Picasso
                                                                                                      Vincent Van Gogh                                                                      

                                                  
                                                              Antoni Gaudí       
               


Les xarxes t'han ajudat a difondre la teva obra?

Crec que sí, De fet han viatjat a diferents paisos, com Londres, Istambul... gràcies al facebook.


Què ha de tenir una obra perquè el públic quedi embaladit?

No sé... la gent em diu coses molt profundes d'aquestes peces i m'ha fet pensar molt en que és el que fa que agradin tant. Jo no vaig crear una peça pensant en que agradés molt, simplement vaig crear allò que em sortia de dins.

Amb la maduresa busco cada vegada més la simplesa. Tenim un excés d'informació i de moltes coses a fer, el ritme estressant...

Aquestes peces evoquen, per la seva simplesa serenor. És un convit a seure, badar, a contemplar, posant tots els sentits. 


La seva pàgina web: www.roseroter.com
 


Ja ho veieu, una artista que ha aconseguit arribar a tenir un segell propi, que li ha donat que la seva figura més emblemàtica (home que està llegint) viatgi arreu!
I que ara mateix el podreu trobar a la Fundació Miró.
Un exemple a seguir!

Tastet d'una escultura de Roser Oter

Hola amics!

Aquesta setmana el tastet és la d'una escultora, la Roser Oter que en poc temps ha donat un gir a la seva carrera amb aquesta figura emblemàtica.
En breu la coneixereu!

Conversa amb l'escultor Lluís Gálvez, el Borni

Hola amics!

Com us vaig prometre, avui coneixerem, en Lluís Gálvez, en Borni, com li diuen. La seva obra reflecteix la personalitat d'un home de caràcter.

Segur que us agrada! 

La passió per l'Art et ve de jovenet?

Sí, de molt jove m'atreia la fotografia. En les excursions que feiem al Centre Casino Cultural de Cornellà del Llobregat sempre que podia feia fotos.

Eren els temps de la transició del franquisme i crèiem en la democràcia, avui estem en severa regressió de les llibertats i drets dels ciutadants i va ser allà on em vaig formar com a persona, en molts aspectes va ser la meva escola de "calor particular" com diria Radio Futura.

L'escultura neix posteriorment, ja era més gran i sorgeix naturalment per una necessitat interior després de patir una separació.

Inconscientment vaig començar a recollir materials de diferents llocs i els enmagatzemava al taller. Vaig començar a jugar amb ells, a mirar-los d'una altra forma, a deixar-me seduïr per ells, i vaig veure que aquestes pedres, ferros, fustes i diversos materials, tots procedents de reciclatge tenen una vida i una força que el material nou no trasment, encara que a mida que vas avançant, incorpores altres elements.

Quan vas fer la teva primera escultura?

Quan tenia 37 anys, però les feia i les enmagatzemava al taller. Per a mi era una teràpia personal. Vaig descobrir les tres dimensions, em vaig apassionar amb l'escultura i va arribar el dia que em vaig atrevir a ensenyar-ho.

Utilizes materials com el ferro, el vidre, la fusta, què et seduix d'ells?

El que han viscut aquests materials. La història que t'expliquen i transmeten, el diàleg que s'estableix amb ells, i finalment, l'acord a que arribes amb el seu permís, perquè cadacún d'ells, tria la combinació que determina el procés de la peça. L'escultura ha de tenir ànima, ha de comunicar sentiment o sensacions, no pots enganyar-la, camuflar-la o fer que sigui només un objecte estètic.

Ha de transmetre, i això no és fàcil. S'ha de saber parar i no carregar-la.

Amb el temps, m'adono que el llenguatge ha de ser senzill, però contundent. L'estil, el segell de l'escultor no ha d'estar subjecte a modes ni interessos de comercialització. Aquesta és la meva visió.

Els busques o t'apareixen a l'hora de crear?

Picasso va dir una frase que és molt certa: "Que las musas te cojan trabajando..."
Per a mi, és entrar al taller i abans haver macerat la idea.

Tens algunes referències d'escultors que t'hagin marcat?

Brancussi, Anthony Caro, Julio González, Smith, Chillida, Oteiza, Pladevall, Plensa, Álvarez, Costa, Armengol, Canals, Abellí, etc...

                                                  

 










Julio González




Oteiza

                                                                                                                                  Ció Abellí







 Plensa






                                                                 
                                                             

 
        Pladevall
                                     
                                                                                        
                                                                                                        

I dels que t'agraden, perquè t'agraden?

Per la forma en que tracten els materials, per la manera t'entendre l'escultura, per el seu llenguatge. Cadascún d'ells desde la seva concepció de la matèria, del volum i de l'espai, i per la seva manera de veure les tres dimensions.


La llibertat interior és el que et mou per crear?

Sí, realment és la manera de deixar fluïr, jo és quan més disfruto. Entrar al taller sense cap idea preconcebuda i jugar a veure que surt.



El segell de l'artista arriba de manera espontànea o al llarg del temps?

Jo penso que el dóna el teu treball i el temps. Trobar el teu camí d'expressió és un trajecte que dura tota la teva vida. 

 



Parles que l'art principalment ha de tenir un llenguatge contundent, però com s'aconsegueix?

No ho sé, però jo personalment crec que quan estàs davant d'una obra, has de sentir que comunica amb força, que estàs jugant amb el volum, i amb l'espai i amb la idea o sensació que l'artista ha volgut transmetre. No és fàcil crear amb el mínim i comunicar el màxim. 

Creus més amb les inciatives individuals o les institucionals a l'hora de difondre l'Art?

Crec que sense artistes que facin la seva feina no hi ha caldo de cultiu i per tant es perden aportacions a l'Art.
Hi ha una musculatura artística individual que no pas institucional. 
Som en una època molt difícil per poder difondre els treballs dels artistes: desapareixen galeries i els canals convencionals no serveixen gaire. Se n'han d'inventar d'altres per difondre la teva obra i poder arribar a un públic més ampli.
Hi ha algunes institucions que tracten de recolzar i difondre l'Art i d'altres que són pantalles per justificar la seva estructura.
La pèrdua de l'energia artística va en detriment d'una societat més culta, més lliure i plural.



Ja ho veieu, en Lluís és un home amb les idees molt clares, que sap el que vol i és persona molt culte. Coneix quins són tots els seus artistes contemporanis, cosa que l'ajuda a saber quin ha de ser el seu segell personal i artístic.


La seva pàgina web: www.elborni.com 

 

Hola amics!

El tastet d'aquesta setmana és l'obra d'un gran escultor, en Lluís Gálvez.

En breu el coneixereu!

Primer sorteig

    

                                                                               
                                                                        

                                    

  Hola amics!



He renovat la meva pàgina web i per celebrar-ho faré un primer sorteig.

- Del que es tractaria es que em diguessiu la peça que més us agrada i m'escrivissiu al meu correu electrònic:
                                        
                                          patriciaplajoies@gmail.com




- I de tots vosaltres el qui guanyi li faré un 10% de la peça que esculli i li regalaré una pulsera tèxtil.




  Teniu fins el dia 20 de febrer!
 

 La meva pàgina web: www.patriciapla.com

Conversa amb la dissenyadora de bolsos "Tremendamiranda"

     Hola amics!

    Avui, tal com us vaig prometre tindriem una dissenyadora de complements,

    és la Marta Arco de Tremendamiranda.

   És una dona que s'ho ha fet tot ella, sense ajuda de ningú, i ha aconseguit

   crear un emblema i una marca de la seva línia de bolsos.

   Segur que us encanta!

    Quan vas fer la teva primera creació tèxtil?

    La primera peça que vaig realitzar va ser cap allà el 2008 (un collar de boles

    forrat de tela i adormat amb unes fornitures) inspirada en un altre collar que

    havia vist a l'aparador d'una botiga. Vaig pensar que podia fer algo similar

    adaptat al meu gust i el resultat va ser bastant satisfactori, cosa que em va 

    animar a crear més peces. Desde llavors sempre he treballat amb teles per a  

    realitzar tots els meus dissenys. 

    El passar de cosir a mà a passar a fer-ho a màquina ajuda a la creativitat?

    Ajuda a la creativitat en el sentit de que et permet guanyar temps de

    producció: no és el mateix cosir un bolso a mà que fer-ho amb la 

    màquina! Tot el temps que t'estalvies pots dedicar-lo a dissenyar noves

    peces. Per no parlar és clar dels acabats, que queden molt més nets.

   Tens algunes referències en dissenyadors de moda?

   La veritat és que no segueixo a cap dissenyador de moda amb la qual cosa

   no en tinc cap com a referència i no m'influeixen a l'hora de crear. Això no 

   vol dir que no m'interessi aquest món, i el que es porta, però com dic, a l'hora 

   de dissenyar no en tinc en compte les tendències del moment, les peces que

   faig són atemporals i no basades en modes passatgeres. De fet segueixo molt

   més a nous dissenyadors novells que tenen projectes similars al meu, que no

   pas als ja consolidats.

  
   Com vas aprendre a fer els teus primers bolsos? Els metàl.lics semblen molt

   difícils...

   Doncs puc dir-te que d'una manera totalment autodidacta, i amb el sistema

   de "ensayo-error"!!. No havia cosit a la vida, de fet els meus estudis són

   sobre disseny d'interiors, però no sobre disseny de moda. Així que mirant

   molts tutorials d'internet, fent proves i una mica d'intuició, vaig aconseguir

   fer el meu primer bolso, un de tanca metàl.lica.

   Realment qualsevol d'aquestes peces no és tant difícil de realitzar, un cop ja

   ho tens per la mà, però si que és veritat que al darrera hi ha molta feina a

   nivell de detalls que d'entrada no semblen importants, però que fan que el 

   bolso lluieixi en quan acabats. Aquí és on resideix la dificultat, en que els 

   detalls siguin quasi perfectes. 


     

  

   En què t'inspires?

   M'inspiro moltíssim quan vaig a comprar teles. Són aquestes les que em fan

   pensar en un o en un altre disseny, no totes les teles queden bé a tots els

   bolsos. També quan passejo per determinats barris de Bcn, com poden ser

   el Born o Gràcia, tant per la gent que hi passeja pel carrer com pels aparadors

   d'algunes botigues sobretot de roba: quan veig per exemple un estil de vestit

   que m'encanta, de seguida penso en un bolso que li pugui quedar bé i que s'adapti

   a aquella peça. Pinterest també és una font interminable d'inspiració, té fotos

   increïbles!! 

  Escollir la tela és el tot?

  És la part més important i a la vegada més difícil. A vegades tens un disseny en

  ment que no pots reproduïr perquè no trobes la tela adient, i en canvi d'altres

  vegades el propi teixit és el que et fa crear una nova peça que abans ni t'havia

  passat pel cap. I hi ha altres ocasions en les que trobes una tela que t'encanta,

  però que no encaixa en cap dels teus dissenys! Per sort això passa poc...

  He visitat el teu blog i tens un gran sentit de l'humor. Segur que gràcies a 

  aquest has aconseguit moltes clientes...

  El sentit de l'humor forma part del meu caràcter, i al final crec que t'ajuda a

  relacionar-te amb la gent. Això i tenir una mínima simpatia trobo que és

  imprescindible per aconseguir proximitat amb el client, crear una relació de

  confiança. Poques vegades et compraran si tractes a aquella persona amb cares

  llargues! Aquesta proximitat fidelitza els clients i fa que repeteixin.

  Com personalitzes la teva bisuteria?

  Doncs ofereixo la possibilitat que que el client triï la inicial o dibuix que vulgui

  per la seva pulsera o penjoll. Tinc uns dibuixos determinats però puc crear

  d'altres a petició. En quan a les inicials, estàn estampades amb tinta xina, cosa
  que els hi dóna aquesta aparença 100% handmade.

  Creus en la venta online?

  Crec molt en la venda online. De fet cada cop més s'està normalitzant el fet
  que la gent compri per internet, i tots els dissenyadors novells hem d'aprofitar
  aquesta tendència. Per això és bàsic tenir una bona botiga on-line (que és el
  meu proper objectiu a molt curt termini) per a optimitzar aquestes vendes.



  La xarxa t'ha permès donar-te a conèixer?

  Li dec molt a la xarxa. De fet ha sigut el camí gràcies al qual més m'he donat
  a conèixer, més que mitjançant el boca a boca, inclús. Per això és bàsic estar
  present a xarxes socials com el facebook i el twitter, o tenir un blog actualitzat
  freqüentment. D'aquesta manera els teus seguidors no et perdràn de vista i
  difícilment podràn oblidar-se de tu.



   Tens algun emblema, línia perquè els teus objectes es reconeguin de la resta?

   Tinc una frase que va associada al meu logo i que m'acompanya desde la
   creació de la meva marca: "Tremendamiranda, PECES ADICTIVES". Intento que
   aquesta frase quedi grabada a la retina del meu client i que capti la seva atenció.
   Igualment acostumen a dir-me que tinc un estil propi que fa que les meves peces
   es reconeguin fàcilment. 

          El seu blog: tremendamiranda.blogspot.com

          Ja ho veieu, una dissenyadora de complements super
     originals i amb molta clase!
       
       S'ho agafa amb sentit de l'humor, com el seu blog.
     Segur que aquesta actitud  l'ha ajudat a superar el
     gran repte: de cosir coses simples a passar a fer
     aquests complements tant perfectes.   
         

   

    

Tastet d'un bolso super chic!

               Hola amics!

               Avui fem un tastet d'una peça d'una dissenyadora que ha creat  
               la marca de complements "Tremendamiranda".
           
               En breu la coneixereu!

               A mi el bolso m'encanta!