Descobreix el talent de la Gènia Valls

 

Hola amics!

Torno a penjar una entrevista del 2021...

Ens hem d'obrir a estar oberts a noves maneres de pensar!

Avui donem a conèixer a la coach Gènia Valls, especialista en Programació Neurolingüística de 3era generació. Gràcies a les seves pautes, assessora a empressàries perquè donin el millor de si mateixes.

Com descobreixes la PNL?

Estava fent l'Executive MBA i el nostra professor d'Habilitats Directives es va posar malalt. Va venir un suplent que ens la va mencionar. Així, de passada. No hi vaig pensar més.

Més tard vaig veure cursos de Programació Neurolingüística. No vaig passar del títol. Vaig pensar que eren d'Informàtica. Finalment, just acabat el màster vaig sentir dues noies que en parlaven entusiasmades. Ara, ja amb temps lliure, vaig decidir provar-ho... i fins ara. 

La teva vida va canviar des de llavors?

Més llibertat. Més responsabilitat. Els "no és per a mi" es van transformar en "Com ho canvio?".

Ens havien ensenyat a negociar, a liderar equips, a parlar en públic... Què fer, com fer-ho. I no sempre era fàcil, i de vegades semblava impossible.

Des de la PNL vaig aprendre què passa quan NO ET SURT!. Què hi ha darrera i, sobretot, que podem canviar-ho.

També parlo amb més cura. Sé que amb el llenguatge que empres, construeixes el món on vius. No sembla l'àrea més màgica de la PNL, a priori, però la meva formació inicial és en llengües estrangeres així que a mi em va captivar immediatament.

Què descobreixes obervant el moviment dels ulls d'una persona que tens al davant?

Preguntat així sona una mica a El Mentalista...

El moviment dels ulls permet veure si la persona està recordant imatges, o si se les està imaginant. Si està accedint a les seves sensacions corporals o s'està parlant a si mateixa. Si recorda sons o està inventant una resposta.

I sobretot, en sessió de coaching, et mostra si hi ha aprenentatge del passat que li està impedint assolir el seu objectiu del present.

Podem aprendre com és el món a partir d'una sola experiència.

Desenvolupem respostes automàtiques. Que funcionen... fins que deixen de funcionar. Per exemple, si a l'escola et van castigar per preguntar, és molt possible que després a la feina et costi participar en reunions on hi hagi els teus caps.

L'aprenentatge de callar podia ser bo llavors, en un context on es premiava el silenci. O potser si ets dona i treballes al Japó...

Però avui per a tu s'ha convertit en un obstacle que t'exigeix una inversió extra d'energia cada cop que vols donar la teva opinió. O fins i tot fer una pregunta. I sabem que això no sempre és opcional.

Detectar-ho és el primer pas per alliberar-te'n i poder començar de nou. I aquí els ulls juguen un paper molt important.

Ajudes a empressàries a encarar millor la seva feina, oi?

Sí, dones en posicions de lideratge. El meu lema és "Feel good, perform better" (Quan et sents bé, els teus resultats són més bons). L'anglès és molt pràctic per a lemes.

Pot ser que quan desitges posar en marxa el teu projecte, o necessites encarar una negociació amb el teu cap, amb un client complicat o quan vols defensar amb confiança la teva candidatura per a un ascens..

Arrosseguem molt pes emocional. Quan et desfàs d'aquests obstacles interns que et frenen i entres en contacte amb els teus recursos la teva vida es torna més fàcil.

I una forma de fer-ho és a través del moviment dels ulls.

El Síndrome de la Impostora..

Has tingut èxit professional, o acadèmic, però sents que no el mereixes, i et fa por que les altres persones se n'adonin.

És difícil fer una presentació o posar en valor els teus assoliments en una entrevista de treball quan tu mateixa no estàs convençuda de la teva vàlua.

Et pots setnir deshonesta, culpable, fora de lloc... i, en tot cas, no en gaudeixes.

És més freqüent en dones que en homes.

Té sentit en un món estereotipat on la majoria de les posicions de lideratge les ocupen homes i fins i tot els dissenys de les oficines ens diuen que no és casa nostra.

Que el pateixis o no depèn de com et mires el món. De com et mires a tu mateixa. I això és un bona notícia. Perquè ho podem canviar. Mai no és tard per començar a estimar-nos bé.

Quin és el secret de l'èxit?

Saber què és l'èxit per a tu és un bon començament.

Quan vols aconseguir un objectiu, pregunta't: "Això què m'aportarà". ·Em farà sentir més bé"?

Encara em meravella com l'objectiu inicial de la persona es redefineix quan entra en contacte amb com se sent. Com s'amplia a mida que supera bloqueigs interns": quan es desfà dels "per mi no és possible", dels "no m'ho mereixo"... A mida que es dona permís per a gaudir d'allò que de veritat desitja. A mida que desaprèn i comença a mirar el món amb ulls nous

I per ser més feliços?

Cercar la felicitat, gaudir de la pau...

Quan parem atenció hi ha multitud de petits detalls que ens hi acosten: Quan et capbusses a mar prenent consciència dels sons de l'aigua i el seu contacte a la teva pell.

O quan mires les copes dels pins com es mouen i canvien la tonalitat, mentre escoltes el so del vent. O quan observes l'expressió d'una criatura que tasta el gelat per primera vegada. Pots notar com se t'eixampla el cor.

Viure el present.

Per poder-ho fer, de vegades, cal anar al passat. Per desaprendre.

instagram.com/geniavalls/ 

linkedin.com/in/geniavalls

........................................................

Si et fa il.lusió que et doni a conèixer m'escrius a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com

TASTET!

 

Descobreix el talent de Joan Busquets

Hola amics!

Tornaré a donar a conèixer a un escultor, en Joan Busquets... Ha donat un gir professional

@joanbusquetscantal

Soc un artista completament autodidacte, mai he anat a una escola d'art, el meu aprenentatge ha estat l'observació de la natura, especialment l'entorn privilegiat on visc, el massís de Les Guilleries, allà hi he trobat la meva font d'inspiració, mirant i observant les formes dels arbres i elements naturals que hi trobo.

De quina manera et va influir artísticament el confinament que hi va haver el 2020?

Encara que ja feia temps que la meva vena artística ja estava en funcionament, vaig començar de gran, aproximadament als 60 anys, i havia estat amb diferents grups d'artistes fent exposicions col.lectives i alguna d'individual, però com he dit abans, el confinament del Covid va marcar la meva trajectòria.

Vas crear "El Parc d'Art Rural"

  

El Parc Rural Osor. Tancat a casa vaig començar a crear escultures de certa envergadura i les anava plantant al Parc Escultòric, un terreny tancat al mig del meu poble, Osor. El vaig inaugurar el dia 2 d'agost del 2020. Quan es va obrir el confinament, aquest parc el vaig tancar el setembre del 2025 per no poder mantenir la seva conservació ja que em comportava moltíssima feina, les escultures ara estan repartides per diferents llocs emblemàtics del poble.

Després de la pandèmia em vaig anar introduint en diferents espais artístics fent exposicions en solitari i col.lectives.

Ha participat varies vegades al TramuntanArt del Port de la Selva...

Sí, els útilms 3 anys. Dura dues setmanes i està ubicat al Passeig de Mar. Comparteixo espai amb més de 40 artistes.

2024

2025

                      2026

L'any 2025 he passat a formar part de "ICRE", Institut Català de Recerca de l'Escultura. Amb ells faig exposicions col.lectives per tot Catalunya.

Per les meves escultures sempre utilitzo natura morta, els hi dono vida i una segona vida, ferros vells o material de reciclatge. Encara que vaig innovant amb noves tècniques i materials, últimament hi incoporo coles tenyides, resines, etc.

Un dels esdeveniments en que hi participo habitualment es la "Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries" que se celebra cada any el cap de setmana del 12 d'octubre. Em sento molt orgullós de participar-hi ja que comparteixo les meves obres amb més de 120 artistes de gran renom.

 

TASTET

Descobreix el talent de Joan Tuset (tercera part)

 

Hola amics!

Ostres! Aquesta és la última part de l'entrevista i veient aquesta foto hi han els seus inicis vitals i artístics.

Un gran aventurer que va disfrutar d'anar més enllà de les fronteres, cosa que el va influïr de manera capdal.

Com et sorgeix la inspiració?

La paraula inspiració significa literalment "rebre l'alè", com si una força invisible insuflés vida a la imaginació i despertés dins nostre una idea, una emoció o una necessitat de crear. És un procés complex i misteriós, difícil d'explicar amb paraules, perquè sovint neix en un lloc profund i intangible de la consciència.

Els grans autors de l'antiguitat, com Virgili, Ovidi o Ciceró, seguint les idees dels teòrics grecs, afirmaven que l'artista era transportat més enllà de la seva pròpia ment i que la inspiració li arribava a través de les Muses, com una revelació divina. Aquesta visió poètica de la creació artística encara avui conserva una part de veritat, perquè hi ha moments en què les idees apareixen de manera inesperada, gairebé com si no ens pertanyessin del tot.

Per a mi, la inspiració pot arribar de moltes formes diferents. La puc trobar escoltant música, observant un dibuix, llegint un relat, escoltant una cançó o contemplant qualsevol expressió artística capaç d'emocionar-me. També em pot arribar caminant pel carrer, observant la llum sobre una paret, escoltant una conversa o recordant una experiència viscuda. Moltes vegades neix d'una emoció profunda, d'alguna cosa que vaig fer, vaig dir, vaig sentir, vaig somiar o simplement vaig veure en un instant determinat.

El reflex. Montreal 1983

Dins del cotxe. Montreal 1984

El jove i el vell. Montreal 1984

La inspiració és sovint una associació inesperada d'idees, records i sensacions. És aquesta capacitat de connectar imatges interiors amb el món exterior el que alimenta el procés creatiu. Però, amb els anys, he après que la inspiració no arriba només d'una manera espontànea o màgica. La veritable inspiració apareix sobretot a través del treball constant, de la disciplina i de la necessitat interior de continuar creant. És treballant quan moltes vegades s'obre el camí cap a noves idees.

En el meu procés creatiu acostumo a planificar les obres amb antelació. Prenc notes, escric pensaments, faig esbossos i dibuixos ràpids per retenir totes aquelles idees que van fluint contantment de la imaginació. De vegades una petita anotació o una forma intuïtiva es converteixen, amb el temps, en el nucli d'una obra més gran. Però també hi ha moments en què em deixo portar completament per la intuïció i per la força de la inspiració immediata, sense saber exactament on em conduirà.

   El bany. 1986

Treballo llargues hores al meu estudi experimentant amb diferents tècniques, materials i textures. Busco els colors adequats, les formes i els equilibris necessaris fins a trobar l'expressió que millor transmet allò que vull comunicar. Sovint el procés és lent, silenciós i exigent. Hi ha obres que necessiten temps per madurar, com si fossin una gestació interior. Les idees creixen a poc a poc fins que arriba aquell instant especial en què finalment l'obra pren vida i es manifesta davant meu.

            La caixa de Pandora. 1998

             El judici de Paris. 1999

És en aquest moment quan sento que la inspiració i el treball es troben. Llavors l'obra deixa de ser només una idea i es converteix en una realitat visible, carregada de tot allò que he viscut, imaginat i sentit durant el procés de creació.

        El laberint de la ment 2. 2000

             La Lluna ofesa. 2002

              Maternitat. 2004

De vegades l'Art és tant absorbent que exigeix que l'anteposi a tot el que faig.

Jo sempre dic que l'artista ho és sempre, de dia i de nit, fins i tot quan dorm.

Vas viure 6 anys al Canadà. Què tal l'experiència?

Vaig arribar a Montreal l'any 1982. Compartia pis al 440 de la Rue Shrbrooke amb el meus amics Laurier Sirois, i Gaëtan Dugas.

Viure en altres països et deixa molts records i experiències. Canadà és un país que està involucrat en les activitats culturals i on comparteixen la vida diferents cultures, respectant el caràcter bilingüe i multicultural. La diversitat cultural del Canadà fa que el país a vegades sigui molt diferent d'una ciutat a l'altre. Aquesta diferència es nota molts entre ciutats com Montreal i Toronto.

En la meva estada a Montreal, a més de fer noves amistats i descobrir un nou país, també vaig trobar una nova inspiració. El fred i les llargues temporades de neu, em van fer treballar amb colors més vius.

Només arribar a Montreal, vaig començar a pintar per preparar l'exposició a la galeria Edimage a la rue Saint-Denis.

Exposició a la Galeria Cultart de Montreal. 1987

L'any següent vaig exposar a la prestigiosa galeria Joyce YahoudaMeir també a Montreal. Més tard em vaig traslladar i vaig compartir l'estudi amb el fotògraf de moda, actor i presentador de ràdio i televisió Sylvain Giguere. A vegades mentre pintava tenia un grup de guapes models com a espectadores, mentre esperaven per ser maquillades i fotografiades.

L'any 1984 vaig exposar al Palais des Congrès de Montréal. Per l'exposició vaig triar un tema més dramàtic i fosc, que la premsa va anomenar "La període sombra de Tuset".

Després d'un temps vaig anar a viure al 1260 de l'Avenue Dr. Penfied, tocant al Parc de la Muntanya. Una zona residencial i molt tranquil.la de Montreal, on pintava, i compartia pis amb els amics Alain Cournoyer "Alvaro" i el Dr. Rejean Thomas. Aquí vaig preparar la següent exposició a la Galeria Cultart i amb aquesta galeria també vaig exposar a School of the Art Institute of Chicago.

En aquesta època em relacionava amb personatges molt diversos, artistes i actors, i ocasionalment algun polític com el llavors primer ministre Pierre Elliot Thudeau, l'amiga i actriu Danielle Ouimet i el gran Douglas Leopold entre altres. Tots aquests contactes m'ajudaven i m'obrien portes, com algunes entrevistes a la televisió, premsa i a tota mena d'actes socials. Va ser una etapa de la meva vida en la qual tot era nou per a mi i tot anava sobre rodes. Es pot dir que a Montreal vaig entrar per la porta gran.

Moltes vegades he tingut la sensació de viure l'èxit, però sempre he sentit que aquesta felicitat que dona l'éxit no és un espai permanent, sinó que va i ve. Com a artista tinc la necessitat de pintar i donar-me a conèixer, però mai m'ha agradat pensar en l'èxit o la fama com una meta, quan la meta pot estar perfectament en tot el camí. La felicitat, com a meta, dura només un moment o uns pocs minuts, però la felicitat de gaudir del camí, dura tota la vida.

L'artista viu una permanent experiència d'emocions positives i emocions negatives, és un vaivé entre espais. Però tots sabem que la felicitat és un sentiment que cadascú entén o percep de diferent manera segona l'etapa que s'està vivint i segons les necessitats que es tinguin. Quan allò que penses, allò que crees, que dius o el que fas t'agrada.

Quan el que ets, és allò que vols ser, això ja és la felicitat.

TASTET!

 

Descobreix el talent de Joan Tuset (Segona part)

  

Hola amics!

Aquí veureu que ell és un gran filòsof! Segur que us sorprendrà!

El cos humà és present i important per transmetre emocions, idees i narratives...

En la meva obra, la figura humana ha ocupat sempre un lloc central. Des de sempre ha estat la meva principal font d'inspiració, en la motivació constant i la força que impulsa el meu treball creatiu. El cos humà, amb la seva presència, el seu llenguatge silenciós i la seva capacitat expressiva, ha estat per a mi una font inesgotable d'exploració artística.

Les meves figures solen ser ambigües, sovint estilitzades, i sempre desproveïdes d'atributs capil.lars. Aquesta absència no és casual: respon a la voluntat de cercar una certa atemporalitat, d'allunyar els personatges d'una identitat concreta perquè puguin esdevenir més universals. M'interessa que l'espectador no es quedi en l'anècdota o en el retrat individual, sinó que pugui reconèixer en aquelles figures emocions i experiències compartides.

 "El somni de l'Arboç" 2010

"El pensador" 2013

Em fascina la capacitat del cos humà per transmetre emocions, idees i narratives sense necessitat de paraules. Per a mi, el cos és molt més que una forma física: és una expressió artística, però també una projecció de l'experiència humana i de la manera com vivim l'existència. El cos és allò que coneixem millor, perquè el sentim simultàniament des de dins i des de fora. És memòria, fragilitat, desig, dolor i esperança.

   "L'energia del record" 2014

           "Els rostres del vi" 2015

A través dels meus personatges intento explorar la condició humana en totes les seves dimensions: des de l'alegria fins a la tristesa, des de la serenor fins a l'angoixa, des de l'esperança fins a la desesperació. Cada figura és una manera d'interrogar-nos sobre nosaltres mateixos, sobre les nostres emocions i sobre la complexitat de viure.

             "Cupido adormit" 2019             

Alguns afirmen que en l'art figuratiu ja està tot dit, que és un llenguatge esgotat i completament definit. Però jo no ho comparteixo. En la meva obra sempre he volgut anar més enllà de la simple representació. No busco només mostrar una imatge reconeixible, sinó provocar una reflexió, despertar emocions i obrir espais interiors en qui contempla l'obra. M'interessa que l'espectador senti allò que veu, però també que pugui imaginar més enllà del que és evident.

Que l'espectador s'aturi i reflexioni per la seva existència...

M'agrada pensar que les meves obres són com finestres obertes. Hi ha qui es queda observant el primer terme, la forma immediata, i hi ha qui decideix mirar més lluny, travessar aquesta finestra i endinsar-se en un altre nivell de lectura. Cada persona pot tenir una visió diferent davant d'una mateixa obra, i  aquesta diversitat d'interpretacions és precisament una de les coses que més m'interessen de l'art.

Tot i que la meva obra és figurativa, m'agrada acompanyar-la amb un text o una reflexió escrita. No per donar una explicació tancada, sinó per oferir una petita clau que ajudi l'espectador a aproximar-se millor a l'obra i a obrir aquesta "finestra" interior que li permetrà veure més enllà de la primera mirada.

Perquè, al capdvall, no és el mateix mirar que veure. Mirar és un acte immediat i superficial; veure, en canvi, és percebre, comprendre i sentir. I potser aquesta és una de les funcions més profundes de l'art: ajudar-nos a mirar menys i a veure més.

Parlen's de la teva sèrie de pintures sobre el mirall...

Sempre m'ha semblat que el mirall amaga un cert misteri. Potser per això vaig sentir la necessitat de pintar tota una sèrie d'obres dedicades al seu simbolisme i a tot allò que representa. El mirall no és només un objecte que reflecteix una imatge; és també una porta oberta a la introspecció, a la memòria i, moltes vegades, a una veritat que no sempre volem veure.

 

 "La mirada del mirall" 2020

           "Dins del mirall" 2021

El mirall ens pot sorprendre quan ens hi veiem inesperadament. Hi ha instants en què la imatge reflectida aliena, com si durant un segon no ens reconeguéssim del tot. Quan ens mirall al mirall, abans que res ens trobem amb nosaltres mateixos. Però aquest encontre no sempre és còmode. El mirall no acostuma a afavorir ni a maquillar la realitat; mostra amb fidelitat la figura qus s'hi reflecteix i ens enfronta amb aquell rostre més íntim que sovint dissimulem davant dels altres.

"Jo dins el mirall" 2022

Moltes vegades portem, d'alguna manera , una màscara, com els actors damunt l'escenari. Mostrem una imatge determinada al món, una aparença construïda per conviure, protegir-nos o ser acceptats. Però davant del mirall aquesta màscara no exiteix. El mirall ens mostra com som, també tot allò que el temps, les experiències i la vida han anat deixant en nosaltres.

"Hi ha sacsejades de plenitud que mouen i fan florir el cor" 2025

Aquest és el text que vaig escriure per a la presentació de la meva última exposició a la Sala Portal del Pardo del Vendrell on vaig presentar la sèrie d'obres titulada "La mirada del mirall"

"El mirall, reflex d'aigua o de vidre, amb el seu misteri, i a vegades màgic.

Aquest mirall que fa possible, per a qui no li faci por la veritat de trobar-se amb si mateix. 

El mirall que ens sorprèn amb aquella imatge de nosaltres que no esperàvem.

El mirall que ens diu, al que som o ja no som, mostrant-nos la nostra realitat, però sempre al revés. 

A vegades ens preguntem, qui soc, el que es mira en el mirall o l'altre que em mira des de dintre del mirall"

Aquesta reflexió sobre el mirall continua fasinant-me, perquè crec que, en el fons, tots busquem reconèixer-nos. El mirall no només reflecteix una imatge física; també reflecteix el pas del temps, la memòria, els dubtes, les emocions i fins i tot la nostra identitat més profunda. Potser per això els miralls han estat sempre envoltats de simbolisme, mites i misteri al llarg de la història.

Continuarà...