divendres, 19 de febrer de 2021

Descobrim el talent de la Gènia Valls

 

Avui donem a conèixer a la coach Gènia Valls, especialista en Programació Neurolingüística de 3era Generació. Gràcies a les seves pautes, assessora a empresàries perquè  donin el millor de si mateixes.





Com descobreixes la PNL?


Em va perseguir fins que li vaig fer cas.

Estava fent l'Executive MBA i el nostre profe d'Habilitats Directives es va posar malalt.Va venir un suplent que ens la va mencionar. Així, de passada. No hi vaig pensar més.

Més tard vaig veure cursos de Programació Neurolingüística. No vaig passar del títol. Vaig pensar que eren d'Informàtica. Finalment, just acabat el màster, vaig sentir dues noies que en parlaven entusiasmades. Ara, ja amb temps lliure, vaig decidir provar-ho... I fins ara.


La teva vida va canviar des de llavors?


Més llibertat. Més responsabilitat. Els "no és per a mi" es van transformar en "Com ho canvio?".

Ens havien ensenyat a negociar, a liderar equips, a parlar en públic,... Què fer, com fer-ho. I no sempre era fàcil, i de vegades semblava impossible.

Des de la PNL vaig aprendre què passa quan NO ET SURT! Què hi ha darrera i, sobretot, que podem canviar-ho.

També parlo amb més cura. Sé que amb el llenguatge que empres construeixes el món on vius. No sembla l'àrea més màgica de la PNL a priori, però la meva formació inicial és en llengües estrangeres així que a mi em va captivar immediatament.


 

Què descobreixes observant el moviment dels ulls d'una persona que tens al davant?

Preguntat així sona una mica a El Mentalista...

El moviment dels ulls permet veure si la persona està recordant imatges, o si se les està imaginant. Si està accedint a les seves sensacions corporals o s'està parlant a si mateixa. Si recorda sons o està inventant una resposta.

I sobretot, en sessió de coaching, et mostra si hi ha aprenentatge del passat que li està impedint assolir el seu objectiu del present.

Podem aprendre com és el món a partir d'una sola experiència. Desenvolupem respostes automàtiques. Que funcionen... fins que deixen de funcionar. Per exemple, si a l'escola et van castigar per preguntar, és molt possible que després a la feina et costi participar en reunions on hi hagi els teus caps.
L'aprenentatge de callar podia ser bo llavors, en un context on es premiava el silenci. O potser si ets dona i treballes al Japó...
Però avui per a tu s'ha convertit en un obstacle que t'exigeix una inversió extra d'energia cada cop que vols donar la teva opinió. O fins i tot fer una pregunta. I sabem que això no sempre és opcional.
Detectar-ho és el primer pas per alliberar-te'n i poder començar de nou. I aquí els ulls juguen un paper molt important.

Ajudes a empresàries a encarar millor la seva feina, oi?

Sí, dones en posicions de lideratge. El meu lema és " Feel good, perform better"( Quan et sents bé, els teus resultats són més bons). L'anglès és molt pràctic per a lemes.

Pot ser quan desitges posar en marxa el teu projecte, o necessites encarar una negociació amb el teu cap, amb un client complicat o quan vols defensar amb confiança la teva candidatura per a un ascens...
Arrosseguem molt pes emocional. Quan et desfàs d'aquests obstacles interns que et frenen i entres en contacte amb els teus recursos la teva vida es torna més fàcil.
I una forma de fer-ho és a través del moviment dels ulls.



El síndrome de la Impostora...

Has tingut èxit professional, o acadèmic, però sents que no el mereixes, i et fa por que les altres persones se n'adonin.
És difícil fer una presentació o posar en valor els teus assoliments en una entrevista de treball quan tu mateixa no estàs convençuda de la teva vàlua. Et pots sentir deshonesta, culpable, fora de lloc,... i, en tot cas, no en gaudeixes.

És més freqüent en dones que en homes.
Té sentit en un món molt estereotipat on la majoria de les posicions de lideratge les ocupen homes i fins i tot els dissenys de les oficines ens diuen que no és casa nostra.

Que el pateixis o no depèn de com et mires el món. De com et mires a tu mateixa. I això és una bona notícia. Perquè ho podem canviar. Mai no és tard per començar a estimar-nos bé.



Quin és el secret de l'èxit?

Saber què és l'èxit per a tu és un bon començament.
Quan vols aconseguir un objectiu, pregunta't: "Això què m'aportarà?". "Em farà sentir més bé"?
Encara em meravella com l'objectiu inicial de la persona es redefineix quan en entra en contacte amb com se sent. Com s'amplia a mida que supera bloqueigs interns: quan es desfà dels "per a mi no és possible", dels "no m'ho mereixo",... A mida que es dona permís per a gaudir d'allò que de veritat desitja. A mida que desaprèn i comença a mirar el món amb ulls nous.

I per ser més feliços?

Cercar la felicitat, gaudir de la pau...

Quan parem atenció hi ha multitud de petits detalls que ens hi acosten: Quan et capbusses a mar prenent consciència dels sons de l'aigua i el seu contacte a la teva pell.
O quan mires les copes dels pins com es mouen i canvien de tonalitat mentre escoltes el so del vent. O quan observes l'expressió d'una criatura que tasta el gelat per primera vegada. Pots notar com se t'eixampla el cor.
Viure el present.
Per poder-ho fer, de vegades, cal anar al passat. Per desaprendre.


















dimecres, 20 de gener de 2021

Descobrim el talent de Marc Tarrús

 

És un honor donar a conèixer a en Marc Tarrús, un poeta apassionat per a la poesia. Vol engrandir-la permetent que tot tipus d'artistes de moltíssimes disciplines les plasmin en obres d'Art.


D'aquí el seu projecte "Catalan Hunter".  Super inspirador i que crea sinèrgies!

Avui el descobrirem





Com s'estableix un vincle entre l'esperit humà, l'art i lo diví?


És difícil de respondre... per experiència pròpia podria dir que no és més que un estat emocional/mental transformador que et conecta amb allò místic/incomprensible/intangible/dominador canalitzat a través dels sentits humans,on,finalment, la ment i l'ànima ho expresen en forma d'art.


Tots hauríem d'observar més la bellesa que ens envolta?


Evidentment! La bellesa que ens impregna constantment però la verdadera bellesa es troba en el silenci harmònic que governa la Natura en el seu estat més pur, silenci allunyat d'aquest món hostil irrespectuós que hem creat i que alhora ens debilita com espècie al ser incapaços de corretgir-ho; ni ens estimem, ni estimem. Els artistes som antenes dels sentiments que intentem obrir els ulls als nostres contemporanis. L'art canvia i evoluciona per la necessitat d'expressar i millorar allò que ens afecta.


Què és per a tu ser un poeta neoromàntic?


Com he dit: és una alteració de les emocions... diria que es tracta d'anar alternant estats d'ànim influits per l'entorn... un dia et sents foc, aigüa, vent; un altre dia glaç, cendra... No espereu que un poeta d'aquest tipus us porti un ram de flors. Ans al contrari, segurament intentarà transmetre-us tot allò que ell mateix ha experimentat.


L’ànima plora


Deixa que l’ànima et plori,

nit i dia, en el teu insomni.

Vol protegir-te amb escut de vida

d’aquest mal que et castiga.


Deixa que et guiï

i veuràs que

la seva inherent força,

et porta a veure la teva ombra

més enllà del teus estels.


I quan creguis que ha de tornar…

veuràs que cap atmosfera,

et podrà aturar.













Llegint els teus poemes sembla que vagis a la recerca d'alguna cosa...


Tant sols poder transmetre el que és incomprensible als ulls humans.


De quina manera neix el projecte "Catalan Hunter"?


Neix de la generositat d'una artista. Un dia de desesperació, la pintora Carme Gali, que s'havia llegit els meus poemes, em va regalar un quadre inspirat en un dels meus poemes. I em va dir "crea, no t'aturis". I vaig concebir el projecte.



                                   
                              Exposició a la Biblioteca Carles Rahola de Girona


El que artistes de diferents disciplines plasmin els teus poemes en obres d'Art fa que la creativitat no tingui límits?


No té límits, de fet l'art no té límits. El que és interessant és la transformació d'allò tangible, en tots els seus angles i formes. Cada artista té una comprensió de l'art única que impulsa el nostre projecte a l'infinit.



Noia catalana

            Montse Bote



            Miriam Laga
Adriana Rafart




(La meva peça)


La reacció d'ells ha estat...

Un regal de l'univers.


El fer recitals arreu del món deu haver estat per a tu indescriptible...


Quan veus 70 nens russos cantar en català t'asseguro que el calfred és gegantí i un s'adona que aquest gran somni de poeta meu, és possible.



La opinió de l'experiència dels artistes: 



"Treballar amb en Marc és un plaer, és una persona que ho posa fàcil. Pura emoció, estic encantada de formar part de Catalan Hunter. Endavant Marc!"


(Roser Martínez, joiera)



"Un projecte ambiciós, avantguardista i realista al mateix temps, en un món on la manca de sensibilitat decau. Aquest projecte ens fa adonar que no tot està perdut, creant sinèrgies entre creadors sensibles i esperançadors d'un canvi en la manera de visionar l'art i la cultura. Per mi ha sigut molt enriquidor formar-ne part"


(Núria Bolívar, artista)



"La meva experiència amb Catalan Hunter, la valoro positivament. Convinar poesia amb la joieria trobo que porta més enllà les dues disciplines, al relacionar-se entre elles s'enriqueixen mutuament i alhora es complementen."


(Gemma Canal, joiera)



"La meva participació amb el projecte Catalan Hunter, va ser bàsicament pel talent que vaig veure en el Marc, em va passar varis poemes i quan vaig llegir "El rastre del teu silenci" em va captivar i vaig decidir col·laborar amb en Marc, vaig veure que tenia un gran talent fent el que fa i vaig decidir posar imatge en aquell text tant bonic, en definitiva en Marc quan està inspirat et pot segrestar l'ànima amb els seus textos, recomano a tothom que el segueixi!  Llavors amb l'exposició que va organitzar a la biblioteca doncs es sempre interessant veure gent capaç de mesclar arts/ artistes de diferents àmbits i emulsionarlos en un projecte artístic conjunt."


(Jordi Renart, fotògraf)


"Li he il·lustrat unes quantes poesies seves publicades, amb el propòsit sempre d'adaptar les imatges al contingut que m'inspiraven.

Va ser una experiència enriquidora."


(Francesc Casas, il.lustrador)



Per a mi ha sigut una gran satisfacció el que compti amb mi amb el seu projecte. Des de el primer dia li he donat suport. M'encanten els projectes emprenadors artístics. El mesclar poesia amb l'art és super inovador.

Patrícia 


El seu instagram: @Catalanhunter

La pàgina web: www.marctarrus.com

















divendres, 13 de novembre de 2020

We introduce you the talented Laura Honse


My blog goes international. It will be the first time that it will be all in english. Today I am introducing a woman with a lot of character, who knows what she wants, who has traveled and who loves art. It's Laura Honse.
I love her sculptural jewelry.



You are actually a photographer. What made you take up jewelry and what role does painting in your work?


I lived the first 17 years of my life in various countries overseas. When I was almost 18, my parents sent me back to the US to study at the Rhode Island School of Design. But during the second year, when I began to major in painting, I was told by the painting department that I was color blind and should study something else. I was forced to make another choice and I went into the photography department.


This was before digital photography and it was very old school. We spent our time in the darkroom, putting films onto rolls, developing and printing. My hands were always in chemicals and I experimented a lot in printing. Unfortunately, I did not find an academic atmosphere to be suitable for me. I felt stifled and I had culture shock. I did not feel that the US was my country.


Previously I had been 13 years in Brazil. While studying I bought a second-hand  analog Hasselblad with one lens. It was the only camera and lens I have ever used even after I moved to Germany. It was not until a few years ago when I arrived in Mexico and I did not have the top quality photography labs avaible to me any longer for analog work that I began to work digitally. But digital photography was somewhat of a dead end. It no longer involved the large format analog camera, rolls of film and darkroom work which all was a very hands-on process. Now it involves computer skills, and that is a technology that I do not particulary care for. I had a few shows in Mexico, but my experience with gallerists/museum directors was so traumatic that I no longer wanted to exhibit my work.



One day I saw a sign in a fashion store in the small town. I now live in, looking for people to paint clothing. I was interested in this direction that would lead me back to painting. So I did for awhile but the work conditions were horrifying and the pay terrible. I quit and started to paint two meter long rebozos with landscapes of nature or ocean flora and fauna. They were very time consuming but I came to realitze that I could still draw and actually paint. At this time I also began to make jewelry wich led me then working with hand painted paper. It was by pure chance that I began working four months ago with wood, when a friend brought me a drill back from the US.


Working with wood is very challenging as I have no skills in this area and am slowly learning on my own. I have no real studio, I work outdoors on the veranda when the weather permits. Besides the drill my only tools so far are a clamp and sandpaper. As in photography, I do not believe that the more equipment you have the necessarily better you will be. If you have the eye and soul of an artist you will be a good artist. Now, working with textiles, paper or wood I am able to incorporate my love for painting within what I do. But photography still plays a role in the shooting of my jewlery work and I also enjoy taking landscape photos around my home. I enjoy using phone apps extensively to enhance the quality of my photographs, it is a sort of darkroom.                            

                                







You discovered a world with ART BRUTE, right?


The french artist Jean Dubuffet created term ART BRUTE to describe art created outside the boundaries  of official culture,particularly by those outside of the established art scene. He began to collect art made my patiens in psychiatric hospitals. "Those works created from solitude and from pure authentic creative impulses -where the worries of competition, accalaim and social promotion to do not interfere- are, because of these very facts, more precious than the productions of professionals. After a certain familiarity with these flourishes of an exalted feverishness, lived so fully and intensely by their authors, we cannot avoid the feeling that in relation to these works, cultural art in its entirety appears to be the game of a futile society, a fallacious parade". -Jean Dubuffet.


"Art Brute artists have not or very little contact" to the art world and no training. Their goal is neither fame not wealth but pure creativity. I prefer to distance myself from the art world in order not to be heavily influenced. Art for me is a theraphy, and I want to speak my own language in creativity wich only comes from spending as much time as possible alone and setting the focus within.



                             Jean Dubuffet


Does an artist have the ability to turn society around with her work?


Of course. Art introduces different perspectives and challenges norms. It has been used to bring about social and political change. It can change opinions, instill values and translate experiences. The end of the 19th Century and the beginning of the 20th saw the spread of a great cultural movement called Modernism, Symbolism, Surrealism, Cubism, Dadaism, Expressionism, etc... were groups that broke away from tradition and academic art. Their work was a form of rebellion and a questioning of society. The nazi party adopted the name "degenerate art" in the 1920s for all Modern Art but particulary Expressionism, and there were exhibitions of such work in Germany solely for the purpose of ridiculing and condemming it.

Artists were persecuted and their works destroyed. But none-the-less these artists had a tremendous impact on turning society around. It was probably the most exciting period in art history.


                                                  Salvador Dalí ( Surrealism)



                               Pablo Picasso (cubism)



                      Marcel Duchamp (dadaism)



Paul Klee (expressionism)


 instagram@laurahonsedesign

                                                            















dijous, 29 d’octubre de 2020

Descobrim el talent de la Vanessa Gómez

 


És un honor donar a conèixer a dona amb gran carisme i valentia, la Vanessa Gómez. Té l'agència de comunicació i Marquèting, l'Estudi33 i està al dia de les noves tendències del moment actual.
Aprendreu molt amb ella!






Què és per a tu la comunicació?

La comunicació és transmetre: transmetre idees, pensaments, emocions, projectes, il.lusions... la Comunicació és el motor de la nostra societat! Imprescindible en tots els àmbits: a l'educació, a la feina, amb els nostres amics i familiars... Cal treballar-la i cuidar-la al màxim!

Les xarxes socials han fet donar un gir a la publicitat?

Les xarxes socials són una bona eina per arribar al nostre públic. Si som una empresa i volem promocionar els nostres productes o serveis, hi trobarem el públic objectiu. Per tant, no podem perdre l'oportunitat de fer servir aquestes plataformes per arribar més lluny... a un cost menor que la publicitat entesa des d'un punt de vista clàssic. Això sí, cal pensar una bona campanya i definir bé el destinatari del nostre anunci -edat, sexe i geolocalització-, amb una publicació "ganxo" impactant.


Els artistes, emprenadors... són ells el que es donen a conèixer...

Si no et coneixen, no existeixes. Si tens un bon producte, una habilitat especial, una botiga sensacional, un restaurant d'ensomni... i no ho promociones, no arribaràs al públic. I sense públic no hi ha èxit. Així tornem de nou al quid de la qüestió: la Comunicació. Cal arribar al nostre públic per poder atraure'l cap allò tan especial de ben segur tens i pots oferir.


Vau crear la pista de gel de Platja d'Aro...

La pista de gel de Platja d'Aro ha estat un projecte pel qual l'Ajuntament de Platja d'Aro ha apostat des del primer moment, amb gestió conjunta entre el parc d'atraccions Pp's Park i l'empresa proveïdora de la pista. Des d'Estudi 33 hem treballat, com no, la comunicació de l'esdeveniment: disseny web, xarxes socials, atenció a mitjans de comunicació, reunions amb el consistori i entitats locals, tasques comercials amb sponsors, atenció al client, coordinació de proveïdors...

Una activitat complexa de la qual n'hem après moltíssim, amb la que ens hem divertit i que esperem es repeteixi força anys més!- tot i que enguany la pandèmia ens ho impedirà-.





Els esdeveniments online estan a tope, oi?

Sí, no queda una altra! Els clàssics esdeveniments d'escenari, càtering, música i presentació en directe han donat pas a un nou format que ha arribat per quedar-se: els esdeveniments virtuals. Plataformes que permeten que centenars d'assistents d'arreu del món accedeixin a allò que vols presentar amb un sol clic. Més fàcil, més ràpid, més econòmic.
A Estudi 33 els estem treballant, una nova tasca a la que ens hem hagut d'acostumar en temps de pandèmia: webinars, ponències, presentacions, networking... tot on-line. En marxa dos projectes per Port de Tarragona... i els que queden per venir!

Un consell per un estudiant que comenci en aquests moments...

Confiar en un mateix. Si creus en tu, si penses que el teu camí és el correcte, si camines amb decisió.... ningú mai podrà dir-te que estàs equivocat. Perquè és la teva elecció.
I a partir d'aquí, quan creus en el que fas, en com ho fas, evidentment des de la humilitat i les ganes d'aprendre constants, tan sols és qüestió d'anar avançant. Podria caure en molts altres tòpics: il.lusió, treball i dedicació... però el meu consell número 1 és aquest: autoconfiança.




Creus en les sinèrgies entre professionals?

Totalment! Hi crec i les posem en pràctica constantment!
Des d'Estudi 33 sempre hem apostat per treballar en positiu. La competència és bona, és necessària, ens fa ser millors. I anem més enllà: establim una xarxa de relacions entre empreses i professionals del sector. Treballem junts, ens ajudem i complementem. Vivim a una zona on tots ens coneixem, el valor humà és molt important i quan estableixes els teus lligams... la feina -ben feta- ve sola!





El seu Instagram és: @vanessa_estudi33

La seva pàgina web: www.estudi33.net












dimecres, 2 de setembre de 2020

Descobrim el talent de l'Anna Jornet




M'encanta fer-vos descobrir nous artistes i aquesta noia és una d'elles...
És l'Anna Jornet, una il.lustradora multidisciplinar.
Les seves obres d'Art tenen un toc surrealista amb  sentit de l'humor!
Segur que us sorprèn en tots els sentits!!!








La il.lustració permet explicar històries?


I no només històries, permet fer una introspecció constant, estar amb una mateixa i descobrir-se millor.
Permet ensenyar el món com ets o com et sents, què penses i quines són les teves motivacions.
És una excel.lent eina per escapar de la rutina. Agafar un full en blanc i captar l'essència de les coses és un dels exercicis més satisfactoris que hi ha. L'Art és curació.

René Grau... un dels artistes que més et va influir, oi?

La veritat és que sí. Coneixia molt bé altres tipus d'il.lustració com la il.lustració infantil, el còmic o la il.lustració vectorial però descobrir a en Grau va ser tota una revelació. Les línies i les taques de color, el moviment del seu traç i la sutilesa amb la qual plasmava la figura femenina, tant elegant i dinàmica, em va sorprendre i em va descobrir el món de la il.lustració de moda.

I des d'aquell dia alguna cosa dins meu em va empènyer a aprofundir en la moda i totes les seves vessants, des del disseny fins a l'estampació, passant òbviament, per la il.lustració.




Els teus personatges solen ser animals. Què hi veus en ells?

Durant molts anys m'havia centrat molt en els retrats femenins, captar les expressions de la cara o del cos de la dona com a manera d'autoretratar-me a mi mateixa.
Però estic en una etapa diferent, més madura, i ara intento comunicar altres emocions i els animals em serveixen per retratar la bellesa i la pau, la innocència i l'estat salvatge. Crec que són trets característics que tenim amb ells.

Quan dibuixo un animal ferotge penso en l'odi i la violència del nostre entorn igual que si il.lustro un ocell o un animal amb connotacions més afables segurament intentant transmetre tot el contrari.
Dibuixar no és res més que intentar treure el que tenim a dins i això és el que explico amb els meus animals, explicar com i qui som.




     





Explica'm això de dissenyar a mà i enviar els dissenys a la impremta de la tela...

Una de les vessants de la moda que em van captivar va ser l'estampació tèxtil i com que tenia experiència en disseny gràfic, no em va resultar difícil saltar del dibuix estàtic al rapport*, i per tant a la tela.
El meu projecte de marca va néixer gràcies a l'estampació, encara que ara ho he deixat una mica en standby.

Feia un o diversos dibuixos, depenent de quin tipus d'estampat volgués fer, l'escanejava, el digitalitzava per fer el rapport i una vegada tenia el rapport llest, ho enviava a una empresa amb seu a Londres i Berlín on imprimeixen les teles com si fossin papers gegants.
D'aquesta manera qualsevol qui vingui i tingui un rapport preparat, pot imprimir la seva pròpia tela per metres o inclús en mides més reduïdes, depenent el tipus de projecte que es vulgui.
És un sistema més ecològic que l'estampació tradicional, ja que emet menys residus i la tinta és més compacta que els tints convencionals.
En el meu cas feia tirades petites i llavors les cosia i en feia diferents productes, desde complements pel cabell fins a tote bags.

* el rapport és el nom que rep l'unitat mínima de repetició constant, a igual distància i mida per aconseguir que un disseny es repeteixi de forma exacta en un llenç o tela.







De quina manera et va influir l'encàrrec de fer el cartell del festival de curtmetratges "Mecal"?


Tot just sortia de l'escola d'art i encara no havia tingut gaire temps de pensar què volia fer.
Havia estudiat il.lustració i no tenia clar si volia seguir estudiant o començar a buscar feina.
Vaig veure una oferta com a il.lustrador pel festival i m'hi vaig llençar de cap.
Va ser tot un repte assolir l'encàrrec, molta feina i una proposta bastant ambiciosa.

Consistia en dissenyar una tirada de diferents cartells que una vegada es posessin a les banderoles dels carrers de manera consecutiva, la imatge creés l'il.lusió de moviment, a més de maquetar el catàleg amb altres dissenyadors i crear la imatge principal  de l'any 2014.

Aquest encàrrec em va fer veure que volia continuar explorant i ampliant els meus propis horitzons i descobrir altres formes d'art.
Em vaig adonar que necessitava treballar per mi i crear el meu propi projecte personal.
Fer encàrrecs és bastant dur i pot cremar força.





La moda sostenible està en alça?


Sens dubte!
Una altra de les meves revelacions va ser estudiar moda i  veure de primera mà com de nociva és l'indústria tèxtil.

Produeix el 20% dels residus contaminants del planeta. Més del 80% de la roba que comprem acaba a les deixalles a causa del fet que la majoria de la població no té constància d'aquest problema.

Necessitem conscienciar-nos de com evitar que el simple fet de vestir-nos acabi essent tant contaminant i una de les solucions és la moda sostenible.
Un control exhaustiu del procés de fabricació i el posterior reciclatge poden reduir notablement la mort prematura dels nostres armaris i també del medi ambient.
Per sort cada vegada més dissenyadors i empreses estàn adherint-se a la moda sostenible i a l'upcycling com a forma de creació i alternativa neta.

El reciclatge i les botigues de segona mà també contribueixen a la durabilitat de les peces de roba.


Tens joies amb argila polimèrica precioses... aquest material permet gran creativitat?


Sí, és genial!!
Descobrir l'argila ha sigut com una culminació del meu viatge artístic.
Amb aquest material puc posar en pràctica tot el que vaig assolir amb l'estampació, puc aplicar-hi tota la meva creativitat i a més contribuir a la moda ja que les arracades són un must de sempre.

Sóc una apassionada del treball manual, m'encanta passar hores i hores creant i treballant en petits detalls i tot això l'argila m'ho ha permès.

Fa mesos vaig obrir una botigueta a Etsy on a part de les il.lustracions, també venc les arracades i espero que funcioni, encreuarem els dits.




L'Instagram t'ha permès difondre i donar a conèixer la teva obra?

L'Instagram és una eina d'interacció.
Permet conèixer gent i compartir el teu dia a dia, arribar a la gent d'una forma que amb medis tradicionals seria impossible.
Pots veure a l'artista al seu estudi o amb els seus amics, fent una cervesa o fent promoció de les seves creacions.

En el meu cas particular i sobretot des que he començat el projecte amb argila, he conegut artistes d'arreu que treballen amb aquest material i he anat aprenent tècniques i compartit coneixements diversos.

Per sort l'Instagram va més enllà dels influencers i les selfies, hehehe.
Pot ser un món apart on conèixer, compartir i créixer tant personal com artísticament.

El seu Instagram és: @anna_jornet


Quina de les meves joies t'agrada més?

L'anell "Plec" és la meva peça preferida.
El seu caràcter artesanal i la reminicència al origami fan de l'anell una autèntica pasada!

M'encanta l'acabat que té i es veu perfectament cada plec i cada detall i com s'ha fet amb cura i tècnica.

Moltes felicitats per aquesta peça!