Descobriu el talent de Gerard Cadevall

 

Hola amics!

És un honor per a mi donar a conèixer a un artista genial... Gerard Cadevall. Home d'inmensa sensibilitat.

@gerardcadevall

A partir del proper divendres podreu veure la seva obra en una exposició a l'església de Torreblanca a Vacarisses, un poble aprop de Barcelona.

Us enamorarà llegint aquesta entrevista!

Si haguessis de triar una fotografia, quina escolliries?

La millor, la que farà demà. Jo intento fer-ho per reinventar-me i mirar de millorar sempre. I això no vol dir que no siguem bons tu i jo. Senzillament que tenim futur.

Jo sé que la meva millor foto encara no l'he fet. I això és positiu per seguir creant i fent bé les coses.

Què tal l'experiència amb els mitjans de comunicació?

Primer fent enginyeria tèxtil, redescobrint i aprenent d'un món que des de sempre havia viscut a casa. Gran part de la meva família ha tingut un o altre vincle amb el tèxtil i, en el fons, era una manera de conèixer-me més a mi mateix. És un món fascinant: malla, moda, disseny, teles no teixides, teixits tècnics... Llàstima que aquest nostre país petit no ha valorat com es mereix aquest sector com a patrimoni nacional que ha estat i és.

A posteriori, a finals de la carrera d'enginyeria, em va començar a interessar el periodisme. De cop, m'endinsava en tot un nou univers estudiant una carrera molt diferent. Allà ja vaig iniciar el meu contacte amb els mitjans de comunicació. Amb tot vaig començar a treballar per: ràdios, premsa escrita i Tvs. Pel que fa, en concret, a la fotografria han publicat fotos meves diversos mitjans. Fotografies publicitàries, esportives, culturals, socials... Tanmateix, en tot moment, m'he allunyat -sense buscar-ho- del fotoperiodisme més clàssic o de la postal més típica, i he anat reconeixent-me en un espai més creatiu, on precisament les persones no tenen gens de protagonisme i sí els objectes. I aquí és on estic ara, decantant totalment cap a la fotografia artística.

No tinc cap mena de dubte que l'enginyeria i el periodisme m'han ajuda a trobar aquest estil propi i identificable en la fotografia.

Veient les teves fotografies és com si volguessis mostrar-nos lo bonic que és fluir en la vida. M'equivoco?

Ho dius molt bé i és precisament fluint que em surt així. No em capfico en l'espectador, ell serà lliure d'interpretar i viure l'obra a la seva manera. M'agrada quan algú em diu, què és això? com coi ho has fet? i no per pretensiós sinó perquè vol dir que s'ha generat un joc interessantísim a dues bandes. Jo fixo l'objectiu en allò aparentement menor i petit però que pot esdevenir màgic i inmens. I és aquí on per a mi rau la clau de tot. no només de la meva fotografia sinó de la vida en general: les coses senzilles són les més importants, sovint les més belles i les que fan gran el fet de ser.

I deixant-me anar m'he adonat que al llarg de tots aquests anys de passió i entrega per la fotografia mai hi apareix un ésser viu de cos sencer. Per tant, m'obsessionen en positiu els detalls i les coses que poden cobrar vida: del no-res, tot!

Tot plegat, acaba sent un refugi obert de vida. El meu objectiu final és que algú recordi alguna fotografia meva amb el pas del temps i l'ajudi en moments complicats, com a mi em van marcar fotos dels tòtems: Henri Cartier-Bresson i Pete Turner o obres de Salvador Dalí i René Magritte. Art que ja tinc dins eternament.

Com viu el teu entorn la teva faceta de fotògraf?

La meva mare sempre m'ha dit que tinc una visió, sensibilitat i talent diferent a la resta i que sé plasmar-ho amb les fotos. El meu pare sempre em recomanava fugir de les postals que tothom sap fer i repeteix. Els meus tres germans són els fans número u de les meves imatges, tots ells tenen fotos meves a les parets de casa seva. Fins i tot el meu nebot alguna vegada em diu: com mola aquesta! (somriu). És divertit perquè sovint la mare m'ajuda a seleccionar les fotos o objectes més arriscats de ser fotografiats; tot acaba feliçment (riu). La família també m'està donant suport en les exposicions que tinc previstes. Per la resta, segueixo venen la meva obra a través del meu Instagram i estic molt satisfet amb la resposta de la gent. M'entusiasme pensar que una creació que he treballat durant hores, pot formar part -per sempre més- de la vida dels altres.

La pintura i l'escriptura són la base en la teva creació?

De la pintura m'ha influenciat el fet que no tinc ni idea de pintar a mà i per això suposo que m'agrada tant dibuixar amb la càmera de fotografiar. L'escriptura molt en la línia del que comentava en la pregunta anterior. Sempre m'ha agradat combinar les meves fotografies amb cites literàries com a títol. El per què relliga amb la idea de no definir-li la creació a qui la veu sinó que experimenti una obra eterna i infinita des d'un instant concret i irrepetible previ. De nou, feina a dues bandes.

Com aconsegueixes aquests colors tant extraordinaris?

Hi són a la natura, per tant, hi són en nosaltres. La fotografia no és com el capitalisme vol que sigui: usar i tirar. Aquesta branca artística requereix de calma, temps, investigació, experimentació, pensament, reflexió... Cal saber buscar la llum exacte, el moment concret i això demana temps, paciència i invenció.

Sóc una persona positiva i m'agrada encomanar-ho, d'aquí que em faci sentir viu posar color a la vida i compartir-ho amb qui ho desitgi. Tinc poquíssimes fotos en blanc i negre (tot i que sóc un romàntic i encara recordo aquelles llarges tardes de revelats màgics), això no treu que tingui clar que el blanc i negre és l'essència suprema d'aquesta disciplina.

Quina és la clau per emocionar al espectador?

Emocionar-te tu primer, estimar el que fas i fer-ho amb tot l'amor del món. Sóna tòpic però és així. En els temps que corren penso que és vital aquest punt d'humanitat i sensibilitat que aporta la creació artística. Sempre he cregut que l'art és vida. Llàstima que les élits d'aquest món els interessa que sigui l'última cosa, mentre que jo considero que les necessitem en primera línia vital: dansa, teatre, música, fotografia.... en gran part per ser més intel.ligents i lliure. Més cultura, menys guerres!

Treballes amb el sistema "lofi"...

És evident que m'aprofito de la tecnologia amb la càmera i l'ordinador, però a l'hora de fer la foto no hi ha res artificial i els elements són molt bàsics. Alguns exemples perquè els lectors es facin una idea dels materials amb els quals treballo: paper d'alumini, camisa negra i blanca (pel fons), llanternes, bosses de plàstic, flors de bosc, diaris, elements decoratius casolans...

De fet, mai he tingut un estudi ni plató amb kit d'il.luminació, trípodes, leds, etcètera. Tampoc tinc ni utilitzo photoshop. A mi m'agrada més fer-ho senzill, a casa, sense massa pompositat, seguint la idea s'aconseguir un final inmens amb coses senzilles i amb elements que tothom té al seu abast. D'alguna forma, considero que és una manera d'apropar-me millor a l'espectador i rellegir un mateix llenguatge junts, de trencar aquesta barrera imaginària que existeix entre l'artista i el públic.

I per cert, també sóc fans dels músics indies que treballen així (somriu). Una de les meves il.lusions seria fer alguna portada d'algun disc amb aquest concepte, hauré de parlar amb el gran Daniel Johston;).

Un instant fugaç és...

Un clic immortal a l'ull de la meva ment.

L'infinit i l'existencialisme són essencials per a tu?

No és fàcil de respondre i podríem entrar en un terreny dens i filosòfic: essència, existències, orígens, finals...

L'artista podria ser un gran filòsof?

Sí, per descomptat, però també pot ser a l'inrevés.

La firma de l'artista...

Expo online (inicis):

https://vimeo.com/267963190

Expo virtual: peopleartfactory.com/g/9093

 

TASTET

 

Hola amics!

En breu coneixereu a l'artista...

Descobriu el talent de la Gemma Santaló

 

Avui donarem a conèixer a una dona amb enorme carisma, l'escriptora Gemma Santaló, autora del llibre "Pell, escates i altres camises de força".

@gemmasantalo

Com s'originen les idees a l'hora de crear un conte?

Les idees poden sorgir d'un gest, d'una anèdota, o d'una sensació. De sobte miro un fet quotidià i el veig d'una altra manera, o descobreixo a través d'aquest una metàfora d'alguna cosa que, a ulls meus, va més enllà. És en aquest moment que em ve de gust parlar-ne i la feina és trobar la manera de traslladar al lector, per mitjà d'aquest fet petit, el referons i la història que amaga.

Primer intento dissenyar un esbós de trama, després el personatge que viurà aquesta trama i quan el tinc intento conèixer-lo molt i molt i posar-lo en situació. Si tot va bé i el personatge és prou sòlid, ell m'hi ajudarà, a acabar de reblar el relat.

Els diàlegs són extraordinaris... molt difícil d'escriure...

Sempre escric des de la situació. M'imagino vivint les circumstàncies que envolten els personatges i des d'allà escric els diàlegs, cercant la màxima naturalitat, tal com crec que serien si poguéssim escoltar-los. Vigilo que el diàleg tingui el mínim de paraules sobrants, sempre només les necessàries. Prefereixo deixar de donar informacions abans de fer comentaris que puguin sonar artificiosos.

Llegint el teu llibre he notat que els personatges surten del paper....

Suposo que és aquesta manera d'escriure des de dins del personatge, i mirar sempre que les reaccions i decisions que pren siguin coherents amb la personalitat que s'ha anat construint. Vigilo de no forçar mai cap reacció (ni que la trama ho exigeixi). Si tinc dubtes de si davant d'un fet concret el personatge reaccionaria d'una determinada manera o no, sempre miro de replantejar el que sigui perquè les reaccions siguin gairebè les úniques possibles.

Fas una enorme descripció psicològica. Com s'aconsegueix això?

Crec que tot continua donant voltes al voltant del mateix lloc: que el personatge sigui viu, que sigui versemblant. Que davant de circumstàncies que li puguin succeir actuï en conherència amb la personalitat. En aquest punt em fixo també en petits gests, en detalls que el delaten. Suposo que és això el que em vols dir.

Dones gràcies a l'Escola de l'Ateneu Barcelonés...

A l'Ateneu vaig aprendre moltíssim, vaig aprendre a fixar-me en el detall i a persistir. Vaig conèixer professors excepcionals que em van ajudar molt més enllà de les atribucions que els correponien i que em van donar bons consells i confiança. Vaig trobar companys que a hores d'ara ja són amics i amb qui comparteixo aficions, trobades i, fins i tot, bons i mals moments. Escriure pot ser molt solitari, trobar amb qui compartir experiències i vivències és un plaer, que també dec a l'Ateneu.

Influències... hi veig una mica de surrealisme...

Sí, més que surrelisme, de realisme màgic, crec. Sovint els contes parteixen de situacions molt quotidianes i des d'aquí s'enfilen a decisions o circumstàncies complexes que mostren que, sota la imatge de normalitat, podem viure vides sorprenents, intenses, a vegades doloroses, però mai trivials. M'agrada trencar les costures de la realitat estricte per  anar a sensacions excepcionals, torbadores, intenses, que existeixen amagades sota l'aparença d'un vida plàcida. I en aquest marxar de la realitat, si em deixo portar únicament per l'emoció, sovint hi trobo la via més directa per accedir a aquestes altres vides.

Dones classes a un institut. Quin consell donaries als futurs escriptors?

D'entrada que llegeixin molt. De la lectura és d'on es pot aprendre més. Allà hi pots veure el que t'agrada i el que no, i a base d'experiència aconseguir una mirada crítica sobre el relat. A partir d'aquí que sobretot escriguin per plaer en l'escriptura, que pensin poc en llibres acabats i editats i en totes les conseqüències que ells puguin imaginar que envolten l'edició. L'objectiu ha de ser sempre la frase, el paràgraf, el text que emergeix davant dels ulls. Aconseguir que digui, tant com sigui possible, el que volen dir i com ho volen dir. Trobar el gaudi en el fet d'escriure.

TASTET

 

"Les idees poden sorgir d'un gest, d'una anècdota, o d'una sensació"

Frase de la nostra propera protagonista!

Em breu la descobrireu!  😊

Descobriu el talent de Ramon Pons

Hola amics!

Avui us dono a conèixer a un artista que em va enamorar la seva obra per la gran quantitat de matissos. Ell és en Ramon Pons. Home seré i que viu la creativitat a flor de pell.

Veient les teves escultures, aquestes són immensament versàtils... com és el teu procés de creació?

Què bé que diguis versàtil, altres dirien dispers o sense estil propi... la veritat és que tot i que sovint sí que em faig preguntes de si hauria de fer peces seguint un estil únic estil, la realitat és que si em venen noves idees intento no reprimir-les i gaudir fent-les.

De tota manera la variació d'estils d'obres que has pogut veure a TRETZE Art Estudi, no és ben representatiu del que faig en aquest moment. Aquí hi tinc obres de diferents époques de la meva trajectòria.

Vaig començar amb l'escultura, ara fa uns 13 anys i després d'un parell o tres, em vaig començar a atrevir a exposar. Al principi treballava la figura humana, més realista, amb la idea d'aprendre bé l'anatomia, després he anat treballant diferents sèries, amb panots dels carrers de Barcelona, afegint-hi objectes reciclats, potenciant i donant més importància als volums que al propi cos i cares...

A part de la variació d'obres, per aquest motiu, ara amb l'obertura de la botiga i veient el que més venc, també estic investigant i creant nous tipus d'obra, que és de més petit format i més assequible. Degut a tot això s'esdevè, la variació d'estils que es pot veure a TRETZE. Amb tot, en les exposicions individuals sí que intento centrar-me en un únic estil.

Després d'aquest llarg aclariment, responc a la pregunta. El meu procés creatiu varia una mica, com el meu estil, a vegades treballo amb models del natural o amb fotos que faig a amics, simplement buscant algun posat que em sembli interessant, sense voler explicar res més que el cos i el seu gest. Altres vegades mentre vaig treballant aquest tipus de peça em ve alguna idea d'alguna història que em sembla que puc explicar i llavors l'obra es va transformant i l'hi acabo afegint algun detall del mateix fang o algun objecte reciclat que m'ajuda a explicar la història.

Altres vegades, el procés és totalment diferent. Amb l'objectiu de crear un art viu i compromès vaig recollint imatges, actualitat, experiències,... escullo alguna notícia que he vist o llegit, faig una mica més de recerca i començo a treballar; realitat, memòria i imaginació.

Algunes vegades em faig algun petit esbós o maqueta, però normalment un cop tinc la idea clara em poso directament a treballar el que serà la peça final i amb més o menys feina i temps, em sol sortir força segons la idea inicial.

El que sovint em costa més que em satisfaci són les pàtines i policromies, i poques vegades acaben sent el que tenia com a primera idea, tot i que també les treballo directament damunt la peça final i això fa que hagi de posar i treure i tornar a posar força vegades els pigments, les ceres,...

Vas estudiar (com jo) a l'escola Massana, al curs "Massana Permanent"...

Suposo que l'escola et va encantar...

Sí, el meu primer curs d'escultura va ser a l'escola Massana. Vaig fer un curs de modelat de figura humana de Massana Permanent, amb la Mònica Chavarria de professora. Em va agradar moltíssim. Si no recordo malament era durant quatre mesos, dues vegades a la setmana, de quatre hores. Força intens per compartir-ho amb la feina de dissenyador de moda, que tenia en aquell moment, però el vaig gaudir molt i des de llavors ja no he parat. Treballàvem amb models del natural, cos i retrat, bàsicament modelat, però també el buidatge de les peces i alguna pinzellada d'acabats i pàtines.

En aquest curs hi vaig conèixer a la Nuri Bofill, qui em va convidar, un cop acabat el curs, a seguir practicant en el seu taller que acabava d'obrir al Born i a on encara segueixo treballant-hi. La Nuri s'ha convertit en un puntal important en la meva carrera artística.

Am la sèrie "Periples" vas voler fer una reflexió de la societat en que vivim...

Doncs sí, de fet, en general des dels meus inicis, la meva obra, a part dels estudis i d'alguna altre sèrie d'experimentació, sol tenir una càrrega de denúnica social i de reflexió sobre l'actualitat.

En la sèrie "Periples" convidava al públic a reflexionar al voltant dels viatges i moviments de lloc que cada persona realitza al llarg de la seva vida... siguin per pur plaer o forçats per situacions no volgudes, un exemple de la nostra realitat ben actual; migracions, exilis, desnonaments,... Amb uns personatges amb gran varietat de càrregues, potenciant volums, geometria i pes. Aquestes càrregues que simbolitzen tant les físiques com les mentals, hi ha vegades que es fonen en uns cossos rics en diversitat, volent parlar també de les experiències acumulades al llarg de les nostres vides i com ens van creant o transformant la nostra aparença i identitat.

Impressionant la imatge de la peça "Individu" observant el taller de Joan Miró... un dels teus referents suposo.

Generalment sempre faig peces úniques, però d'alguna sèrie, en faig reproduccions en ciment com és ara el souvenir, els lectors, l'abraçada, els individus,... d'aquestes, que són de petit format, en algun moment que han anat a parar a l'estranger, m'han enviat després fotos d'aquestes en llocs emblemàtics d'altres ciutats. Em va agradar la idea i ara sóc jo qui a vegades me'n emporto alguna en els meus viatges. En el cas que menciones va ser l'any passat que em vaig emportar un "Individu" a Mallorca i li vaig fer fotos al taller de Joan Miró, a la capella del Barceló,... un petit divertimento.

El Joan Miró m'agrada, tot i que no sé si el mencionaria com a referent... de fet, em costa parlar de referents, segueixo a molts artistes d'estils i èpoques molt diferents, però vaig variant, tinc temporades que m'agraden més uns i en altres són altres el que més m'inspiren.

Explica'ns la figura del caganer... la teva té un aire ancestral...

El caganer que vaig fer l'any passat era la peça central de FERTILITZEM-LA, una intal.lació nadalenca per a la Galeria Ket del Poblenou, amb una interpretació particular de la figura del Caganer.

Amb la seva femta, pintada de color d'or, simbolitza abundància, sort i alegria per a l'any següent mentre fertilitza la terra, de fet per un dels costats d'aquesta femta ja hi creix vegetació i fruits.

La idea era donar caràcter i respecte a la figura del Caganer. Estem acostumats a veure'l com un ninot anònim o bé amb cares caricaturesques de personatges mediàtics. Jo el vaig voler representar com un home real, que tot i la tensió del cos per la dificultat i la força del moviment (vaig buscar una posició més escultòrica que la del caganer tradicional), es mostrés amb una expressió calmada i relaxada, com a símbol d'amor i respecte a la terra, sabent que mentre fa les seves necessitats contribueix a la fertilització d'un sòl que ens donarà vida i bons fruits el dia de demà.

En la instal.lació el vaig col.locar damunt d'una taula llarga, ben vestida amb estovallers brodades de festa grossa i tradicional, però coberta de terra, on hi vaig plantar llavors que van anar germinant mentre va durar la intal.lació i uns brots de verdures naturals que es combinaven amb uns bodegons de fruites de terracota. Les fruites d'aquests bodegons eren de temporada i de les que es diu que porten sort: les magranes, taronges i mandarines, i el raïm que en aquest cas els brots ja venien amb només els 12 grans de la sort per a la nit de Cap d'any.

La Galeria on tens ubicades les escultures la vau formar un grup d'artistes. Ha ajudat a fer difusió en la vostra carrera?

Està molt ben situada...

Doncs... i tant que sí!

Amb la Nuri Bofill que ja mencionava abans, al capdavall, i amb la Rosa Castellà, el Lluís Farré, i l'Agustín Incicco, hem obert fa poc més de mig any un espai galeria/taller, adjunt al taller on ja treballàvem (amb tres d'ells, ja feia anys que compartíem taller) i on ara hi mostrem i venem la nostra feina.

El fet d'acabar una peça i poder-la col.locar directament a un lloc expositiu i rebre'n la resposta directa de la gent, és molt enriquidor. També és una bona manera per arribar a més gent i parlar-hi de tu a tu.

I sí, la TRETZE Art Estudi, està molt ben situada, al carrer dels Flassader, 13 del barri del Born de Barcelona, davant d'una placeta i a dos minuts del Museu Picasso, el Moco, el Meam, la nova Artevistas (seu Barra de Ferro) a on també hi tinc alguna peça,... un barri cada vegada més artístic, tot un luxe!

@ramonpons

@tretze_artestudi

www.ramonpons.com

Si us fa il.lusió participar al meu blog m'escriviu a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com