divendres, 1 de maig del 2026

Descobreix el talent de Ramon Bartrina

 

Hola amics!

Fa uns dies va ser Sant Jordi i he pensat en recuperar una entrevista del 2020...

Ha donat un gir extraordinari!!  Al final descobrireu les seves novetats!!


Avui us dono a conèixer a un home amb una gran personalitat, en Ramon Bartrina. Apassionat per la literatura i que ha engrandit la poesia com mai ho haguèssim vist.




A quina edat vas començar a escriure?


Va ser a l'Institut, amb 14 o 15 anys quan vaig començar a escriure "coses" fora de les obligacions lectives. Recordo que primer van ser poemes d'humor, utilitzant jocs de paraules. Al cap d'uns anys abans de la majoria d'edat vaig conèixer persones que també escrivien "coses" (no només poesia, també narrativa). Conèixer persones que també escrivien va reforçar el fet d'escriure més, com també el començar a compartir textos multidireccionalment.


Què és la literatura per a tu?

És una pregunta molt àmplia. La literatura és llegir, molt; escriure molt; i compartir molt. I actualment el món de la paraula és la meva feina. Imparteixo tallers de poesia, ràpsodia i de poetry slams en Instituts de Catalunya; com també tallers de poesia i d'escriptura creativa per adults en Centres Cívics, biblioteques, museus, bars... Un dels estadis finals del món de la literatura potser és tenir una llibreria, o una editorial. 

De llibreter encara no n'he treballat mai; però sí en una editorial. Soc un dels socis de l'editorial empordanesa Edicions Tremendes. Fa cinc anys vam iniciar aquesta aventura d'editar a autors i autores. Editar l'obra d'una persona és impressionant: tot allò que una persona ha treballat durant temps en un full (o pantalla) i també de forma interna arriba un moment en el que veu la llum. I aquest moment és màgic.



Llibres a Edicions Tremendes...






L'espectacle i la poesia van lligats?

No té per què. Hi ha poesia per ser llegida, poesia per ser recitada, poesia per ser llegida i recitada., i poesia que traspassa aquestes fronteres per expandir-se i fusionar-se amb altres arts. Jo entenc la poesia en totes aquestes formes, però la meva poesia, i la poesia que vull tenir aprop és la poesia que transmuta més enllà del poema.









Has vist mai fusionar en directe poesia amb música, o amb dansa, o amb il.lustració, o amb circ, o amb teatre... o fins i tot has vist mai un curt d'animació fusionat amb la poesia? Si no ho has vist mai, t'ho recomano, és una altra manera de gaudir la poesia. Com també una altra manera importantíssima, de fer arribar la poesia a les persones que mai s'han interessat per la poesia, molts cops per desconeixença o prejudici. Fernández Mallo es pregunta en el seu llibre "Postpoesia": per què la poesia no ha traspassat la línea de la postmodernitat com sí ho han fet les altres arts?


Participant i veient l'alegria en el Poetry Slam... que va ser impressionant... Ens falta atrevir-nos a donar a conèixer el nostre talent?

Estic convençut que tothom té algún "talent" amagat dins seu. I com a talent no em refereixo que hagi de ser estrictament un talent creatiu d'una forma directa. Escriure bé, cantar bé, tocar bé la guitarra poden ser talents però també poden ser aprenentatges. Parlar de talent ompliria moltes pàgines; potser el talent va més enllà de la creativitat, a vegades potser es pot confondre amb "el duende", com deia Lorca: aquella inspiració, aquella transformació que no saps d'on ve però que et fa servir de canal per conectar allò que tenies amagat dins amb la realitat que t'envolta.




El Poetry Slam és una bona manera de fer sortir la poesia d'una altra forma, i tant. Però si no conectes amb el públic que escolta, el text per molt bo que sigui no tindrà èxit. Això sense oblidar que el Poetry Slam és una competició, i com a tal, et votaran però allò que estàs fent; i si no estàs preparat per això, no t'ho passaràs bé.

Recomano a la gent que tingui ganes de començar a compartir els seus textos, que participi en micros oberts, jams poètiques, que vagi a molts recitals i espectacles poètics per aprendre, per conèixer altres poetes i altres maneres de fer i entendre la poesia.


En els teus tallers utilitzes jocs creatius...

Sí. El joc és la manera inicial d'aprendre qualsevol cosa. A part, també és una bona forma de desconectar del dia a dia. Els jocs creatius poden fer sortir paraules, textos, poemes d'una manera que no t'esperaves. M'agrada allunyar de la zona de confort a les persones que venen als tallers.


Al llegir només una temàtica literària ens perdem moltes coses?

Sí, evidentment. Hem d'obrir la ment i experimentar amb temàtiques, estils i formes d'expressió i diferents. Has llegit mai una novel.la de terror còsmic, contes, poesia monosil.làbica...? Prova-ho! Així després podràs saber allò que t'agrada més, el que t'agrada, o el que t'agrada menys.


De quina manera et va influir estudiar Ciències Ambientals?

A Ciències Ambientals toques una mica de tot. Molta ciència: biologia (i les seves branques: genètica, microbiologia, biologia molescular...) ecologia, geologia, química, física, matemàtiques... però també dret, economia, informàtica... 

Aquesta diversitat fa bullir el meu imaginari creatiu per poder parlar sobre temàtiques diverses, com també per intentar definir millor situacions o imatges en els meus textos.

He utilitzat el concepte de les funcions matemàtiques per definir com ets a partir de variables diferents: o he utilitzat la fórmula de l'energia fotònica per definir un petó; o la relació entre dues persones a través de l'efecte Fujiwhara.

Però a vegades també m'agrada gratar en la pseudociència per trobar inspiració: la teoria de la Panspèrmia, els efectes de HAARP, ufologia...


He vist que per a tu les xarxes socials... els vídeos són super importants...

Les xarxes socials formen part de la meva feina. Hi dedico molt de temps cada dia en intentar actualitzar contingut en la web de l'editorial www.edicionstremendes.com o en el meu www.ramonbartrina.com, en Instagram, Facebook, Twitter, vimeo, soundcloud... Algunes, però, les tinc una mica abandonades. I sí, estem en un moment on la imatge és molt important en el món digital. La fotografia i el vídeo són una manera ràpida i efectiva de fer arribar el que fas (i també, en part, qui ets) a les persones que et segueixen.


@ramonbartrina

https://x.com/ramonbartrina



Un dels seus llibres...





En Ramon ara mateix fa cursos d'Escriptura Creativa a Centre Cívics per adults i també a escoles.


Enllaços d'obra videopoètica


https://youtu.be/7Po6bdXVZWQ?si=SH35A3fGHS-RFigd

https://youtu.be/4vahdeuzMYk?si=pmMkngPiXN7_G7f_

https://youtu.be/Tg5RmlQARrk?si=rhFR8GB2uUPrvMmO




Si algú de vosaltres vol participar en el meu blog que m'escrigui a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com




















divendres, 3 d’abril del 2026

Descobreix el talent de Laia Dangla


Hola amics!

Avui donaré a conèixer a una artista super apassionada amb les joies, la Laia Dangla. Aquestes tenen una sensibilitat i creativitat que fa que ens n'enamorem d'elles!




Vas estudiar a l'Escola Industrial... quins records en tens?


Durant els quatre anys que hi vaig anar, va ser una bona oportunitat per aprendre de zero un ofici, que desconeixia totalment i vaig connectar amb la creativitat que ja portava de sèrie i que hi vaig donar sortida en aquesta disciplina. Recordo haver disfrutat moltíssim en els projectes que ens proposaven que eren tot un repte i ho vivia amb molta il.lusió.


Les teves arracades tenen moviment... això sempre ajuda a que es venguin, oi?


El moviment en les arracades fa que es vegin més naturals, que acompanyin el propi moviment de qui les porta i són més dinàmiques i afavoridores. Es una qüestió d'estètica i també de comoditat.





Com és el teu procés de creació? Fas esbossos, treballes directament al metall....?


Quan em venen idees les esbosso en un paper, i a vegades retallo les formes en cartolina per fer-me'n una idea més clara, i així vaig modificant, ajustant mides, retocant formes, fins a trobar el que s'ajusta més al que vull transmetre. Però en ocasions també vaig construint en base a l'experiència de peces prèvies, sobretot si són experimentals.


El més important per a tu és el color... l'esmalt...


L'esmalt és una tècnica a la que vaig arribar després de temps trobant a faltar color en el metall, i en la búsqueda per donar-li un aspecte més acolorit vaig experimentar amb pàtines i vaig incloure altres materials com la fusta, però l'esmalt té una vida i una noblesa molt especials que em va atraure molt i he anat portant aquesta tècnica al meu terreny, fent-la servir a la meva manera, sense partir d'una aprenentatge acadèmic.


Fas servir una tècnica en que sembla que sigui molt fàcil el seu acabat però potser és tot al contrari...


L'esmalt és una pols vítrea que es fon al voltant de 800 graus i un cop surt del forn és brillant i no cal polir, però en molts dissenys hi faig un acabat matitzat que li canvia completament l'aspecte i també en alguns casos treballo la seva superfície aconseguint que tingui textura.



Els gargots, per exemple... 


En tres de les últimes col.leccions que he estat fent darrerament, hi apareixen gargots sobre fons negre.


M'agrada que les joies siguin molt visuals, que tinguin harmonia però que a primer cop de vista et cridin l'atenció, i amb aquests gargots volia representar senzillesa, espontaneitat.


Estàs molt contenta de tenir les joies a la botiga online "etsy"... abarques a gent de tot el món...


Haver descobert aquesta plataforma ha sigut com obrir una porta al món, i poder arribar a llocs que abans ni m'hauria imaginat. Comprovar que una noia australiana, americana o anglesa troba atractiva una creació feta aquí resulta gratificant. 


https://www.etsy.com/shop/LaiaDangla



Amb comentaris super especials...


He anat tenint clientes molt agraïdes que sovint ho expressen a través de ressenyes o missatges que m'envien i llavors m'adono que he pogut crear instants de felicitat i això m'emociona.


Per què la joia és un símbol que ens representa? (estatus, personalitat, actitud vital)


Amb la joieria passa com el vestuari, allò que ens posem és el que volem mostrar o ho duem perquè s'adiu amb qui som. La joia també imprimeix caràcter, i es un símbol que representa alguna cosa per nosaltres. Pot representar status com passa amb les marques de roba i altres objectes, però en el meu cas he anat creant joies que estan més aprop de mostrar estats d'ànim, actitud.


Tens un anell en que apareix la lluna arbitrant sobre la terra... a la inversa del que passa... gran creativitat i poesia!


A partir d'una sèrie de peces en les que represento la lluna i el planeta terra vaig tenir la idea boja de fer orbitrar la terra al voltant de la lluna, representant una rendició de la racionalitat a la creativitat, representades per la Terra i la Lluna.


Probablement coincideixo amb el caràcter català que a vegades es mou entre el seny i la rauxa, i des de petita les idees surrealistes m'han acompanyat d'una manera espontània.




























divendres, 20 de març del 2026

Descobreix el talent de la Mercè Pla

 

Hola amics!


Avui torna a repetir una artista que admiro, la ceramista i escultora Mercè Pla. La seva obra té una força extraordinària que parla per ella mateixa...



El fet de trencar la idea del gerro pensant en la seva forma va ser clau en la creativitat i essència?  


És una constant en mi l'interès en la forma i en el diàleg que s'estableix a partir d'ella. Les formes dels gerros sempre els he tractat amb un pensament escoltòric. La meva obra ha anat evolucionant poc a poc. 


En els teus inicis vas fer la tècnica de la planxa i posteriorment va anar canviant per facilitar que la peça es desintegrés...


La connexió que tinc amb la terra és i ha estat sempre molt intensa, m'apassiona el seu contacte amb els dits. Com el fang segueix els meus impulsos, fer la pressió exacta, el moviment precís, percebre la cohesió i textura de la matèria mitjançant el tacte.

Amb totes les tècniques ceràmiques amb les que he treballat m'hi he sentit molt còmode. 

La dels xurros, les planxes, el torn, el pessic, totes elles només són procediments per assolir l'objectiu final.


Va començar a obrir-se...


La meva intensió era ocupar l'espai visual, crear l'obra amb la mirada, generant sensacions de gran volum. Desfragmentar-les en diferents mòduls units entre ells, era el mètode per aconseguir aquest objectiu.


(Foto: Trio de la Sardana)


Si diem "Finestres en l'interior"...


Parlem dels espais creats que simulen finestres. Unes finestres que atrauen la mirada, penetrant l'escultura, amb la intensió de fer visible l'invisible.


Ànimes...


Dins d'aquestes escultures hi vaig trobar les Ànimes, els sentiments empresonats, les emocions transmeses amb art, exposades sota el títol "d'Emoció-n'Art". Aquestes ànimes estan creades amb torn i modelades a mà. Mostrant-se totalment nues davant l'espectador. Sense subterfugis.


Ara mateix amb les darreres peces ha aparegut un ocell maquíssim a sobre una mà...imatge de molta tendresa...


Hi ha un impuls que és el fil conductor invisible que ens guia en el moment de la creació de l'obra.


Certament en aquests moments en la meva obra, inesperadament, hi han anat apareixent ocells i darrerament arbres. Com en una intenció de recordar-nos que la nostra Ànima forma part de la natura. Que som natura.

Els ocells tenen grans significats, em parles de l'ocell a la mà. Però el primer ocell que vaig fer va ser el que el que hi ha a la peça "Guerra i Pau".




Aquesta és una escultura molt actual, on la guerra està representada per quatre rostres trencats i la pau per un colom blanc a dalt de tot, sostingut per un braç que sorgeix d'entre els caps trencats. Significant que no hi ha un camí per arribar a la pau, com deia Gandhi si no m'equivoco, sinó que la Pau és el camí.


Potser vol volar amunt i amb llibertat?


Pot ser sí, "A la mà de Llibertat" que així s'anomena, ens parla de que som potencionalment lliures, encara que no de forma gratuïta.


El proper 10 d'abril faràs una visita guiada a la Galeria on exposes "d'Art Mar"... Què han de fer les persones que es vulguin apuntar?


Sí, sempre que puc faig alguna visita guiada a les exposicions, aquest cop he preferit anomenar-la "Diàleg obert". Ja que l'important és que cada un pugui explicar què sent i què veu observant l'escultura. Es genera un espai de confiança a l'entorn de l'obra que em permet connectar més fàcilment amb el públic. Saber què pensa, i establir un diàleg enriquidor per ambdues parts. Serà el 10 d'abril, la faré a 2/4 de 7 (18:30). Poden venir a la galeria una estoneta abans i no és necessari fer res més.


Que per cert, una galeria super elegant i ben situada...et sents còmode amb ella...


Sí, la Galeria d'Art Mar, del Grup Escolà, és molt bonica i especial. Conserva l'aire i la memòria d'una Barcelona que estimem molt i s'ha sapigut adaptar perfectament als nous temps, incorporant i compaginant l'Art en majúscules dels Grans Mestres amb artistes actuals. L'escultura hi és present amb el protagonisme que li pertoca. És molt plaent exposar en una Galeria que tracti l'escultura amb l'accent que li correspon.


Vas participar en una exposició col.lectiva al Port de la Selva amb les peces a davant del mar... el "TramuntaArt"... al fer-ho amb altres artistes sempre t'és gratificant, oi?


I tant, m'ha impulsat a crear obres amb més dimensió i és un goig haver-hi sigut durant aquests anys. 

És una festa coincidir amb tants amics en un esdeveniment on l'art i l'escultura comparteixen espai, generant un diàleg esplèndit entre elles.


Dones classes d'escultura...


Fa prop de quatre anys que dono classes de ceràmica al Taller d'Art de Sentmenat. Donar classes també és una font de creixement, el contacte amb les persones que gaudeixen creant i el poder ajudar-les o guiar-les en la consecució de l'obra és una experiència indescriptible.

Hi ha persones que són grans artistes, encara que professionalment s'hagin dedicat a altres afers.