dimarts, 27 d’abril de 2021

Descobrim el talent de Wyne Kirabo

 

És un honor donar a conèixer a una dissenyadora de moda amb molt de talent i carisme, la Wyne Kirabo.




Com t'ha influenciat el teu continent, Àfrica?


La majoria de la meva feina, si no tota, està òbviament influenciada pels vint-i-cinc anys que he viscut a Uganda, i curiosament, és un punt que he percebut amb més força d'ençà que visc a Catalunya.

Estarem totes d'acord que el clima i tot allò que implica en l'àmbit social, crea diferències a l'hora d'actuar davant de la vida. A Uganda, per exemple, la gent fa més vida al carrer perquè hi ha primavera eterna i evidentment, això crea una manera de fer que determina la cultura i es veu en l'art que fem a Wyne Kirabo.

La combinació de colors, tenir uns paràmetres de bellesa que difereixen amb els d'Europa fins al punt que a Uganda, la dona vista aquí com a grassa, és la desitjada. L'explosió de verd i d'animals salvatges, les diferents religions, el no necessitar jaquetes ni calefacció, poder obrir un negoci sense cap entrebanc, com s'aborda la sexualitat i el rol de la dona, la cuina, la política, la possibilitat de connectar amb el teu jo més resolutiu sense tanta distància entre el producte primari i el manufacturat, entre l'ànima i la natura, són determinants. Si a tot això hi afegim els llacs que hi ha, les muntanyes Ruwenzori i tots aquells paràmetres que van llençar Winston Churchill a anomenar Uganda, com La Perla d'Àfrica, és a partir d'aquí, combinat amb l'excel.lència, l'emprenedoria i totes aquelles característiques que defineixen Catalunya i Europa, que tenim la base per barrejar cultures i crear peces que sorprenen i generen aquell punt exclusiu i exòtic.





L'objectiu de Wyne Kirabo és trobar el punt en comú on ens sentim a gust i poder començar aquella seducció del que és nou, per aconseguir que qualsevol dona pugui sentir-se elegant, amb una imatge única, amb el reconeixement tranquil.litzador de la cultura pròpia i amb la guspira d'un toc distintiu i exclusiu afegit per l'altra.





Allà les teles són autèntiques obres d'art...

Sí, els gravats africans són realment peces d'art i també un procés d'una tècnica exquisida, i d'una qualitat que, a poc a poc, es va descobrint en una Europa amb ganes d'un canvi preciós. Les noves generacions i la influència que estan tenint en les generacions aposentades estan obrint els ulls de la Vella Terra. És magnífic.

Les teles africanes són art i qualitat 100% cotó. La història dels patrons i la seva representació, és una història molt interessant, originada com a mitjà d'expressió per a les dones oprimides socialment, sigui en termes d'alegria o de dificultat.

Com totes sabem, la història de la dona té un baix continu de revolta, de reafirmació i de cerca d'un espai, que s'ha anat repetint en totes les latituds. A l'Àfrica va tenir un dels seus punts d'expressió més contundents a través de la simbologia i els missatges en la roba. Actualment ja no s'utilitza aquesta simbologia com a missatges encoberts, ja que la dona africana és molt més present en la societat del poder (a Ruanda per exemple la majoria del parlament està format per dones), però és apassionant redescobrir aquells missatges a l'amant a través d'un tipus concret de flor en el teu vestit, o les reinvindicacions en la igualtat dona/home. Per qui tingui curiositat i vulgui fer un petit mos, al nostre lloc web, www. wynekirabo.com, tenim un bloc que dóna informació senzilla i molt visual sobre el significat d'alguns d'aquests símbols.



















Vas estudiar a la Universitat de Girona...

Sí, un cop vaig arribar a Catalunya vaig tenir la necessitat d'aprendre, millorar i conèixer la moda des d'un punt de vista europeu. El que havia fet a Uganda era totalment africà, teixits africans, dissenys africans, però només posant un peu a Barcelona em vaig adonar que tot el que havia fer fins aleshores, pertanyia a un altre planeta i vaig començar a buscar escoles per fer una immersió total en la cultura catalana a través del que m'agradava.

I és aleshores quan vaig trobar el diploma universitari de moda de la UdG cursat per l'escola Qstura. Allò va ser un punt d'inflexió en el meu camí, ja que tot era diferent i no entenia un borrall de què em deien en català. La metodologia emprada a la UdG, no tenia res a veure amb el que vaig viure quan vaig estudiar a Universitat Kyambogo, d'Uganda. Vaig tenir la sort de trobar la professionalitat, la humanitat i la dolçor de l'equip de Qstura que em van ajudar a adquirir habilitats en confecció de patrons, disseny, costura, història de la moda, etc...

A partir d'aquí, vaig fer un rebranding de la marca, creant el que ara és Wyne Kirabo i associant-me amb en Gerard Porta, per donar vida a tota aquesta preciosa bogeria en la qual estem immersos i que en poc d'un any i mig d'ençà que vaig acabar la carrera a la Universitat de Girona, hem aconseguit ser entrevistats per la guardonada presentadora de televisió a Uganda, Robin Kisti, o aparèixer en revistes com Fashion United, Vanity, Theomoda, Égalité, Gastronomia y moda, Dolor, i ara mateix aquí en el blog on ens sentim molt orgullosos i agraïts de ser-hi.


Com comença el teu procés creatiu?

Doncs no hi ha un moment particular on la creativitat comenci. Pot disparar-se per qualsevol cosa que pugui sentir, per exemple, al mirar la gent passar al carrer, a la televisió o asseguda en un banc a davant de l'estany de Banyoles. A priori, no té cap mena de transcendència o connexió amb quelcom especial, senzillament apareix quan li dóna la gana. És a dir, bàsicament, veig alguna cosa que m'ha fet sentir, i començo a motivar-me. Durant una temporada, un pensament porta a l'altre, i aquest a un altre, fins que acabo tenint la col.lecció pensada.





Després tot pot variar a l'hora de dibuixar-la, perquè sóc permeable al que estigui passant durant aquell temps. I un cop decidida definitivament, en el moment d'anar a comprar les teles puc caure enamorada d'una tela en concret que no té res a veure amb el que tenia projectat i que pot tornar a activar-ho tot des de l'inici i acabar fent una col.lecció que no té res a veure amb el que havia sentit mirant la gent passar pel carrer aquell dia d'hivern.

Al cap i a la fi, l'art flueix quan no té massa normes que l'encotillin, i es transforma en estudi quan les normes no el deixen ser amb certa llibertat. Jo sóc més de fluir que de normes.

Tens dissenys com la "Col.lecció Ocasió" on els vestits són com escultures...

Gràcies! La moda, com l'entenem a Wyne Kirabo, és una forma d'art com qualsevol altra de les que tenen anomenada. El procés de creació d'un vestit és donar vida a un objecte que no existia i fer-lo atractiu a l'ull. Per tant, és art i ens agrada viure'l com a tal.

Nosaltres tenim una visió de la dona molt definida. Ens capfiquem en veure el cos i el cervell com a un tot. I d'aquí, a l'ànima. Sabem que el vestit ajuda a transmetre el missatge que la dona vol donar. Totes donem missatges amb el que portem. Anar a comprar pa amb el primer que trobes per casa, dóna un missatge de qui ets i com et sents en aquell moment, i vestir un vestit llarg d'ocasió en un esdeveniment social també dóna un missatge de com et sents i qui ets en aquell moment. A Wyne Kirabo fugim dels mites.





Per més que es repeteixi, la moda no és una imposició, sinó una eina per expressar-nos que s'utilitza des que en tenim coneixement. Fins i tot quan no vols expressar-te, t'estàs expressant. Per exemple, quan vas a una manifestació o una xerrada per defensar el planeta amb uns texans que t'han costat 9 euros en una botiga fast fashion, estàs expressant aquesta contradicció en la qual totes vivim i que forma part de l'essència humana.
A Wyne Kirabo volem fugir d'aquesta dèria que hi ha en "o ets d'aquest costat, o ets de l'altre". La vida està plena de grisos i com es diu a Catalunya, qui no té un all, té una ceba.





Com va anar el participar en la pasarel.la de Piubella Models per a la Marató de TV3?


En la curta, però intensa vida com a marca, tenim agraïments i admiració per molta gent, però sempre hi ha algú més especial. En el nostre cas hem tingut la sort de trobar-nos amb la Tere, de Piubella Models, que és qui organitza la passarel.la per la Marató, però també organitza el Piu Fashion Day, per exemple, i és qui ens ha obert la porta a un ventall de models meravelloses amb qui hem col.laborat per a les primeres campanyes de Wyne Kirabo. Gràcies a Piubella hem pogut treballar, i me'n deixaré moltes, amb l'Elisa Lloberta, l'Erika Gimènez, l'Anna Delucas, la Yineth Camille... que han sabut copsar energia i dinamisme aportada per la Tere de Piubella Models i que és la que ens fa sentir a gust.

És a dir, és un honor poder tenir l'oportunitat de participar en una desfilada amb motivacions benèfiques conegudíssimes i esperit de gran esdeveniment. De la mateixa manera que sabem que no és fàcil organitzar quelcom per una causa benèfica, ja que tenim la nostra branca social amb Wyne Kirabo Social, també sabem que no és senzill gestionar una vintena de disLsenyadors, una dotzena de fotògrafs i mitjans, maquilladores, perruqueres, regidora, presentador, Dj, estilista, etc... i tot en un lloc espectacular per un acte d'aquestes característiques com és Mas Terrats.

L'únic que podem dir és gràcies i que, a qui li agradi tota aquesta història de la moda, aquell punt de glamour, veure art de joves promeses, anar a una localització preciosa i a més, col.laborar amb la causa de la Marató... dir-vos que aquest 2021 ens encantarà tornar-hi a ser i superar-nos una miqueta més.





Els teus col.laboradors, en Gerard Porta, els fotògrafs, les models... han sigut claus per a la teva carrera?

Crec cegament a tenir un equip i un sistema de suport al voltant que siguin millors que jo. D'entrada, en Gerard Porta és aquella part que només un grapat de seguidors coneixen. L'altra meitat de Wyne Kirabo que, a part de ser cofundador, porta tota la comunicació, la logística, és aquella persona que sé que em dirà el que pensa de la col.lecció i amb qui dissenyem les campanyes, és el videògraf oficial i molts cops és el fotògraf, etc. Ens agrada involucrar-nos en totes les facetes que engloben la nostra filosofia.

Pel que fa a aquells amb els que col.laborem i compartim una part del camí, senzillament és una benedicció i un plaer trobar gent amb tanta passió pel que fan. Estem enamorades dels últims treballs que hem fet amb en Carles Cardelús o amb en Ronnie Rains Bwire. Fotògrafs tots dos. Ens encanta en Marius Uzoni, l'Aleix Vidal de la mateixa manera que estem molt agraïts amb la professionalitat de les maquilladores i perruqueres de Esos Pelos, Olga Palo, l'Oriol Moreno, Sussana makeup artist, per citar-ne uns quants. I que podem dir de tot l'atrezzo i la decoració de les desfilades, tot compta!, i sense la feina de Flors de Vinci o Florart Barcelona, no seria el mateix.

Ras i curt, i patint perquè m'he deixat d'anomenar a molta gent a qui agrair-los la seva implicació, creiem que les col.laboracions ajuden a teixir amistats que són crucials per a la mateixa felicitat i connexions que són imprescindibles en qualsevol àmbit.

Per tant, sí, han sigut i seran claus en la meva carrera.


Instagram: @wynekirabo

Pàgina web:




Vídeos:







Entre les teves joies, escollim aquesta. Ens transmet l'elegància, el minimalisme i la serenor d'aquell sol africà enteranyinat per la pols que aixeca el moviment d'una infinitat de peus amunt i avall, en el mercat a Kamapala.





















































dilluns, 29 de març de 2021

Descobrim el talent de l'Anaïs Masllorens


Avui donem a conèixer a la persona que hi al darrera de "So i Essència", la cantant  lírica Anaïs Masllorens. 





Què és per a tu la música?


És quelcom que ha format part sempre de mi, des de petita. A casa, a l'escola, a ballet, aprenent un instrument, amb els amics, ja fos clàssica, òpera, com pop, rock, jazz, etc... o quan estudiava teatre i cantava musicals. Crec que hi ha poquíssims estils de música que no m'agradin, i quan és així, és perquè sento que creen desharmonia. La música ens harmonitza a tots els nivells i de maneres diverses, i està present a les nostres vides en tot moment, tot i que no en siguem conscients, potser.

Està molt lligada a la natura, que de fet és d'on prové. I penso que quan una persona fa música, ja sigui perquè l'escriu o la interpreta, connecta amb un altre lloc o una altra dimensió més elevada.


T'ha transformat?


La música sempre ens transforma, de fet, ens fa canviar l'estat d'ànim ràpidament. Una cançó o peça instrumental, pot fer que passis de l'apatia a l'alegria absoluta, o et pot fins i tot, ajudar a plorar, a buidar el pap, en un moment donat. En el meu cas, si que puc dir que m'ha anat guiant per la vida. Fa anys volia ser actriu, però amb ella vaig descobrir que volia cantar musicals, i quan m'hi vaig posar me'n vaig adonar que el que realment m'agradava era l'òpera, perquè en ella tot prèn dimensions molt més grans: des de la pròpia música, a l'orquestra, passant per les emocions que s'hi descriuen, la màgia que té, o la posada en escena.

I així vaig arribar al cant terapèutic, quan me'n vaig adonar que la veu m'agrada en totes les seves facetes i que és el nostre propi instrument ens pot ajudar molt a nivell terapèutic. Aquí és on vaig voler començar a ensenyar el que ho he après durant anys. A ensenyar a les persones aquesta eina tan meravellosa que tenim i com les pot ajudar a nivell físic, emocional, respiratori, etc...


Explica'ns, què és el cant terapèutic?


El cant terapèutic per mi, vol dir utilitzar la teva veu per entrar en contacte amb la teva essència. Quan cantem, sense adonar-nos-en, entrem en contacte amb les nostres emocions. Aquella cançó que cantem ens està tocant per dins, d'alguna manera ens mou, i això fa que per uns moments connectem amb qui som realment, més enllà del nostre nom, professió, etc... és un anar cap endins, en certa mesura, com fa la meditació.  I amb el cant terapèutic és el que busco que trobin les persones que assisteixen als meus cursos. Per això m'agrada quan hi ha gent que m'escriu demanant info sobre els cursos, i el primer que em diuen és: "no tinc veu", "no sé cantar", "no canto bé, "em fa vergoya cantar en públic"... i aquestes creences limitadores sempre estan connectades amb: "de petit/a sempre em deien que callés", "de petit/a em deien que no cantava bé", etc... Tots els éssers humans podem cantar, millor o pitjor, però tots podem. I aquest és un dels aspectes importants que treballem en el cant terapèutic, ja que aquest consisteix en deixar que la nostra veu surti de manera natural, sense limitacions físiques -per això primer fem un treball corporal de desbloqueig-, i sense limitacions emocionals. Deixem que la nostra veu s'expressi tal i com és, i això ho fem mitjançant jocs, exercicis amb sons, amb moviment i so, cantant cançons o inventant-ne, etc...


La veu és el nostre propi instrument?


Exacte! Som un instrument, els cantants professionals ho tenim clar això. I això vol dir  que tot el que li fem al nostre cos a nivell físic i emocional, repercuteix en la veu. Hi ha terapeutes de so de renom que sostenen que ens podem desfinar, i hi estic totalment d'acord. Si quan som petits neixem sense problemes vocals, perquè d'adults molta gent en té? Perquè del nostre cos és un mapa de totes les coses físiques, psíquiques i emocionals que ens passen: un accident, un trauma, un bloqueig que no em permet plorar en un moment determinat. Tot això va fent que el cos crei bloquejos que dificulten el pas lliure de la veu. Un dels aspectes que treballem en el cant terapèutic és a desbloquejar el cos perquè la veu pugui sortir sense dificultats, sense fer-nos mal a nivell vocal, i permetent que aquesta surti de manera fàcil i natural.

Per això és important tenir cura de nosaltres mateixos a tres nivells: ment-cos-veu.


El fet de cantar fa vibrar cada cèl.lula del nostre cos?


Sí, així és. No ho dic jo, ho diu la ciència i els estudis que s'han fet a nivell de teràpia de so, en països com els Estats Units, Anglaterra o la Índia.

A l'univers tot és so, i el so emet una vibració perquè tot està en continu moviment. Els nostres òrgans emeten una vibració. Quan jo faig ressonar una vocal o canto una síl.laba, aquest so ressona a tot el meu cos, tot i que potser el notaré amb més facilitat en una zona. Aquest ressonar fa vibrar les cèl.lules del meu cos, i això és molt bo. És un massatge interior que li faig al meu cos.

Ressonar 5 minuts al dia té grans beneficis: indueix la calma reduïnt l'estrés, redueix la pressió arterial i els nivells de cortisol, ens fa segregar endorfines, i ajuda a prevenir el risc de malalties cardiovasculars, oxigena les nostres cèl.lules, i ajuda a millorar l'estat d'ànim augmentant la sensació de felicitat i alegria, entre d'altres.


Instagram: @so.essencia





divendres, 19 de febrer de 2021

Descobrim el talent de la Gènia Valls

 

Avui donem a conèixer a la coach Gènia Valls, especialista en Programació Neurolingüística de 3era Generació. Gràcies a les seves pautes, assessora a empresàries perquè  donin el millor de si mateixes.





Com descobreixes la PNL?


Em va perseguir fins que li vaig fer cas.

Estava fent l'Executive MBA i el nostre profe d'Habilitats Directives es va posar malalt.Va venir un suplent que ens la va mencionar. Així, de passada. No hi vaig pensar més.

Més tard vaig veure cursos de Programació Neurolingüística. No vaig passar del títol. Vaig pensar que eren d'Informàtica. Finalment, just acabat el màster, vaig sentir dues noies que en parlaven entusiasmades. Ara, ja amb temps lliure, vaig decidir provar-ho... I fins ara.


La teva vida va canviar des de llavors?


Més llibertat. Més responsabilitat. Els "no és per a mi" es van transformar en "Com ho canvio?".

Ens havien ensenyat a negociar, a liderar equips, a parlar en públic,... Què fer, com fer-ho. I no sempre era fàcil, i de vegades semblava impossible.

Des de la PNL vaig aprendre què passa quan NO ET SURT! Què hi ha darrera i, sobretot, que podem canviar-ho.

També parlo amb més cura. Sé que amb el llenguatge que empres construeixes el món on vius. No sembla l'àrea més màgica de la PNL a priori, però la meva formació inicial és en llengües estrangeres així que a mi em va captivar immediatament.


 

Què descobreixes observant el moviment dels ulls d'una persona que tens al davant?

Preguntat així sona una mica a El Mentalista...

El moviment dels ulls permet veure si la persona està recordant imatges, o si se les està imaginant. Si està accedint a les seves sensacions corporals o s'està parlant a si mateixa. Si recorda sons o està inventant una resposta.

I sobretot, en sessió de coaching, et mostra si hi ha aprenentatge del passat que li està impedint assolir el seu objectiu del present.

Podem aprendre com és el món a partir d'una sola experiència. Desenvolupem respostes automàtiques. Que funcionen... fins que deixen de funcionar. Per exemple, si a l'escola et van castigar per preguntar, és molt possible que després a la feina et costi participar en reunions on hi hagi els teus caps.
L'aprenentatge de callar podia ser bo llavors, en un context on es premiava el silenci. O potser si ets dona i treballes al Japó...
Però avui per a tu s'ha convertit en un obstacle que t'exigeix una inversió extra d'energia cada cop que vols donar la teva opinió. O fins i tot fer una pregunta. I sabem que això no sempre és opcional.
Detectar-ho és el primer pas per alliberar-te'n i poder començar de nou. I aquí els ulls juguen un paper molt important.

Ajudes a empresàries a encarar millor la seva feina, oi?

Sí, dones en posicions de lideratge. El meu lema és " Feel good, perform better"( Quan et sents bé, els teus resultats són més bons). L'anglès és molt pràctic per a lemes.

Pot ser quan desitges posar en marxa el teu projecte, o necessites encarar una negociació amb el teu cap, amb un client complicat o quan vols defensar amb confiança la teva candidatura per a un ascens...
Arrosseguem molt pes emocional. Quan et desfàs d'aquests obstacles interns que et frenen i entres en contacte amb els teus recursos la teva vida es torna més fàcil.
I una forma de fer-ho és a través del moviment dels ulls.



El síndrome de la Impostora...

Has tingut èxit professional, o acadèmic, però sents que no el mereixes, i et fa por que les altres persones se n'adonin.
És difícil fer una presentació o posar en valor els teus assoliments en una entrevista de treball quan tu mateixa no estàs convençuda de la teva vàlua. Et pots sentir deshonesta, culpable, fora de lloc,... i, en tot cas, no en gaudeixes.

És més freqüent en dones que en homes.
Té sentit en un món molt estereotipat on la majoria de les posicions de lideratge les ocupen homes i fins i tot els dissenys de les oficines ens diuen que no és casa nostra.

Que el pateixis o no depèn de com et mires el món. De com et mires a tu mateixa. I això és una bona notícia. Perquè ho podem canviar. Mai no és tard per començar a estimar-nos bé.



Quin és el secret de l'èxit?

Saber què és l'èxit per a tu és un bon començament.
Quan vols aconseguir un objectiu, pregunta't: "Això què m'aportarà?". "Em farà sentir més bé"?
Encara em meravella com l'objectiu inicial de la persona es redefineix quan en entra en contacte amb com se sent. Com s'amplia a mida que supera bloqueigs interns: quan es desfà dels "per a mi no és possible", dels "no m'ho mereixo",... A mida que es dona permís per a gaudir d'allò que de veritat desitja. A mida que desaprèn i comença a mirar el món amb ulls nous.

I per ser més feliços?

Cercar la felicitat, gaudir de la pau...

Quan parem atenció hi ha multitud de petits detalls que ens hi acosten: Quan et capbusses a mar prenent consciència dels sons de l'aigua i el seu contacte a la teva pell.
O quan mires les copes dels pins com es mouen i canvien de tonalitat mentre escoltes el so del vent. O quan observes l'expressió d'una criatura que tasta el gelat per primera vegada. Pots notar com se t'eixampla el cor.
Viure el present.
Per poder-ho fer, de vegades, cal anar al passat. Per desaprendre.


















dimecres, 20 de gener de 2021

Descobrim el talent de Marc Tarrús

 

És un honor donar a conèixer a en Marc Tarrús, un poeta apassionat per a la poesia. Vol engrandir-la permetent que tot tipus d'artistes de moltíssimes disciplines les plasmin en obres d'Art.


D'aquí el seu projecte "Catalan Hunter".  Super inspirador i que crea sinèrgies!

Avui el descobrirem





Com s'estableix un vincle entre l'esperit humà, l'art i lo diví?


És difícil de respondre... per experiència pròpia podria dir que no és més que un estat emocional/mental transformador que et conecta amb allò místic/incomprensible/intangible/dominador canalitzat a través dels sentits humans,on,finalment, la ment i l'ànima ho expresen en forma d'art.


Tots hauríem d'observar més la bellesa que ens envolta?


Evidentment! La bellesa que ens impregna constantment però la verdadera bellesa es troba en el silenci harmònic que governa la Natura en el seu estat més pur, silenci allunyat d'aquest món hostil irrespectuós que hem creat i que alhora ens debilita com espècie al ser incapaços de corretgir-ho; ni ens estimem, ni estimem. Els artistes som antenes dels sentiments que intentem obrir els ulls als nostres contemporanis. L'art canvia i evoluciona per la necessitat d'expressar i millorar allò que ens afecta.


Què és per a tu ser un poeta neoromàntic?


Com he dit: és una alteració de les emocions... diria que es tracta d'anar alternant estats d'ànim influits per l'entorn... un dia et sents foc, aigüa, vent; un altre dia glaç, cendra... No espereu que un poeta d'aquest tipus us porti un ram de flors. Ans al contrari, segurament intentarà transmetre-us tot allò que ell mateix ha experimentat.


L’ànima plora


Deixa que l’ànima et plori,

nit i dia, en el teu insomni.

Vol protegir-te amb escut de vida

d’aquest mal que et castiga.


Deixa que et guiï

i veuràs que

la seva inherent força,

et porta a veure la teva ombra

més enllà del teus estels.


I quan creguis que ha de tornar…

veuràs que cap atmosfera,

et podrà aturar.













Llegint els teus poemes sembla que vagis a la recerca d'alguna cosa...


Tant sols poder transmetre el que és incomprensible als ulls humans.


De quina manera neix el projecte "Catalan Hunter"?


Neix de la generositat d'una artista. Un dia de desesperació, la pintora Carme Gali, que s'havia llegit els meus poemes, em va regalar un quadre inspirat en un dels meus poemes. I em va dir "crea, no t'aturis". I vaig concebir el projecte.



                                   
                              Exposició a la Biblioteca Carles Rahola de Girona


El que artistes de diferents disciplines plasmin els teus poemes en obres d'Art fa que la creativitat no tingui límits?


No té límits, de fet l'art no té límits. El que és interessant és la transformació d'allò tangible, en tots els seus angles i formes. Cada artista té una comprensió de l'art única que impulsa el nostre projecte a l'infinit.



Noia catalana

            Montse Bote



            Miriam Laga
Adriana Rafart




(La meva peça)


La reacció d'ells ha estat...

Un regal de l'univers.


El fer recitals arreu del món deu haver estat per a tu indescriptible...


Quan veus 70 nens russos cantar en català t'asseguro que el calfred és gegantí i un s'adona que aquest gran somni de poeta meu, és possible.



La opinió de l'experiència dels artistes: 



"Treballar amb en Marc és un plaer, és una persona que ho posa fàcil. Pura emoció, estic encantada de formar part de Catalan Hunter. Endavant Marc!"


(Roser Martínez, joiera)



"Un projecte ambiciós, avantguardista i realista al mateix temps, en un món on la manca de sensibilitat decau. Aquest projecte ens fa adonar que no tot està perdut, creant sinèrgies entre creadors sensibles i esperançadors d'un canvi en la manera de visionar l'art i la cultura. Per mi ha sigut molt enriquidor formar-ne part"


(Núria Bolívar, artista)



"La meva experiència amb Catalan Hunter, la valoro positivament. Convinar poesia amb la joieria trobo que porta més enllà les dues disciplines, al relacionar-se entre elles s'enriqueixen mutuament i alhora es complementen."


(Gemma Canal, joiera)



"La meva participació amb el projecte Catalan Hunter, va ser bàsicament pel talent que vaig veure en el Marc, em va passar varis poemes i quan vaig llegir "El rastre del teu silenci" em va captivar i vaig decidir col·laborar amb en Marc, vaig veure que tenia un gran talent fent el que fa i vaig decidir posar imatge en aquell text tant bonic, en definitiva en Marc quan està inspirat et pot segrestar l'ànima amb els seus textos, recomano a tothom que el segueixi!  Llavors amb l'exposició que va organitzar a la biblioteca doncs es sempre interessant veure gent capaç de mesclar arts/ artistes de diferents àmbits i emulsionarlos en un projecte artístic conjunt."


(Jordi Renart, fotògraf)


"Li he il·lustrat unes quantes poesies seves publicades, amb el propòsit sempre d'adaptar les imatges al contingut que m'inspiraven.

Va ser una experiència enriquidora."


(Francesc Casas, il.lustrador)



Per a mi ha sigut una gran satisfacció el que compti amb mi amb el seu projecte. Des de el primer dia li he donat suport. M'encanten els projectes emprenadors artístics. El mesclar poesia amb l'art és super inovador.

Patrícia 


El seu instagram: @Catalanhunter

La pàgina web: www.marctarrus.com

















divendres, 13 de novembre de 2020

We introduce you the talented Laura Honse


My blog goes international. It will be the first time that it will be all in english. Today I am introducing a woman with a lot of character, who knows what she wants, who has traveled and who loves art. It's Laura Honse.
I love her sculptural jewelry.



You are actually a photographer. What made you take up jewelry and what role does painting in your work?


I lived the first 17 years of my life in various countries overseas. When I was almost 18, my parents sent me back to the US to study at the Rhode Island School of Design. But during the second year, when I began to major in painting, I was told by the painting department that I was color blind and should study something else. I was forced to make another choice and I went into the photography department.


This was before digital photography and it was very old school. We spent our time in the darkroom, putting films onto rolls, developing and printing. My hands were always in chemicals and I experimented a lot in printing. Unfortunately, I did not find an academic atmosphere to be suitable for me. I felt stifled and I had culture shock. I did not feel that the US was my country.


Previously I had been 13 years in Brazil. While studying I bought a second-hand  analog Hasselblad with one lens. It was the only camera and lens I have ever used even after I moved to Germany. It was not until a few years ago when I arrived in Mexico and I did not have the top quality photography labs avaible to me any longer for analog work that I began to work digitally. But digital photography was somewhat of a dead end. It no longer involved the large format analog camera, rolls of film and darkroom work which all was a very hands-on process. Now it involves computer skills, and that is a technology that I do not particulary care for. I had a few shows in Mexico, but my experience with gallerists/museum directors was so traumatic that I no longer wanted to exhibit my work.



One day I saw a sign in a fashion store in the small town. I now live in, looking for people to paint clothing. I was interested in this direction that would lead me back to painting. So I did for awhile but the work conditions were horrifying and the pay terrible. I quit and started to paint two meter long rebozos with landscapes of nature or ocean flora and fauna. They were very time consuming but I came to realitze that I could still draw and actually paint. At this time I also began to make jewelry wich led me then working with hand painted paper. It was by pure chance that I began working four months ago with wood, when a friend brought me a drill back from the US.


Working with wood is very challenging as I have no skills in this area and am slowly learning on my own. I have no real studio, I work outdoors on the veranda when the weather permits. Besides the drill my only tools so far are a clamp and sandpaper. As in photography, I do not believe that the more equipment you have the necessarily better you will be. If you have the eye and soul of an artist you will be a good artist. Now, working with textiles, paper or wood I am able to incorporate my love for painting within what I do. But photography still plays a role in the shooting of my jewlery work and I also enjoy taking landscape photos around my home. I enjoy using phone apps extensively to enhance the quality of my photographs, it is a sort of darkroom.                            

                                







You discovered a world with ART BRUTE, right?


The french artist Jean Dubuffet created term ART BRUTE to describe art created outside the boundaries  of official culture,particularly by those outside of the established art scene. He began to collect art made my patiens in psychiatric hospitals. "Those works created from solitude and from pure authentic creative impulses -where the worries of competition, accalaim and social promotion to do not interfere- are, because of these very facts, more precious than the productions of professionals. After a certain familiarity with these flourishes of an exalted feverishness, lived so fully and intensely by their authors, we cannot avoid the feeling that in relation to these works, cultural art in its entirety appears to be the game of a futile society, a fallacious parade". -Jean Dubuffet.


"Art Brute artists have not or very little contact" to the art world and no training. Their goal is neither fame not wealth but pure creativity. I prefer to distance myself from the art world in order not to be heavily influenced. Art for me is a theraphy, and I want to speak my own language in creativity wich only comes from spending as much time as possible alone and setting the focus within.



                             Jean Dubuffet


Does an artist have the ability to turn society around with her work?


Of course. Art introduces different perspectives and challenges norms. It has been used to bring about social and political change. It can change opinions, instill values and translate experiences. The end of the 19th Century and the beginning of the 20th saw the spread of a great cultural movement called Modernism, Symbolism, Surrealism, Cubism, Dadaism, Expressionism, etc... were groups that broke away from tradition and academic art. Their work was a form of rebellion and a questioning of society. The nazi party adopted the name "degenerate art" in the 1920s for all Modern Art but particulary Expressionism, and there were exhibitions of such work in Germany solely for the purpose of ridiculing and condemming it.

Artists were persecuted and their works destroyed. But none-the-less these artists had a tremendous impact on turning society around. It was probably the most exciting period in art history.


                                                  Salvador Dalí ( Surrealism)



                               Pablo Picasso (cubism)



                      Marcel Duchamp (dadaism)



Paul Klee (expressionism)


 instagram@laurahonsedesign