Descobreix el talent de l'Anna Agustí

 

Hola amics!

Avui coneixereu a una dona d'una gran humanitat, l'artista Anna Agustí, una enamorada de l'Àfrica. Ha sabut captar la seva essència en que ha fet enamorar a tots!

Quan vas trepitjar l'Àfrica?

El meu primer viatge va ser a l'Àfrica del Nord, l'any 2000. Va ser una experiència que va començar a despertar en mi un interès especial per la figura humana i pel moviment de la vida quotidiana que l'envolta. Però va ser el viatge a Gàmbia, l'any 2005, el que em va marcar profundament, tant personalment com artísticament.

Des d'aleshores he continuat viatjant a l'Àfrica, un continent amb el qual mantinc un vincle molt especial. Etiòpia també ocupa un lloc molt important en la meva història personal, ja que hi vaig anar a buscar les meves filles, ara farà vint anys. Per tant, Àfrica no és només una font d'inspiració per a la meva obra, sinó també una part essencial de la meva vida.

Què t'atrau d'aquest continent?

M'atrau sobretot la seva gent, les seves mirades, els gestos, els colors, la llum i la manera de viure. Hi ha una força i una autenticitat que em captiven. M'agrada observar les persones en el seu dia a dia, les escenes quotidianes, les relacions entre elles i tot allò que passa al seu voltant.

Cada viatge m'ha aportat alguna cosa diferent i m'ha ensenyat a mirar d'una altra manera. Crec que, amb els anys, Àfrica ha acabat formant part de la meva manera de sentir i d'entendre la vida.

La teva obra gira al voltant d'ella: la seva gent, els colors, els rostres...

Sí, les persones tenen molt protagonisme en la meva obra. M'interessen especialment els rostres, les expressions i les mirades, perquè crec que poden explicar moltes coses sense necessitat de paraules. Intento captar allò que fa única cada persona.

Els colors també són molt importants per a mi. M'agrada treballar amb colors vius, contrastos i textures, perquè em permeten transmetre sensacions i donar força a les imatges. Tot i que l'Àfrica ha estat una gran font d'inspiració, la meva obra també parla de les persones, de les seves històries i de situacions quotidianes que podem trobar a qualsevol lloc del món.

El que t'agrada és captar el moviment... d'una bicicleta, una pilota... Per què?

M'agrada molt el moviment perquè transmet vida. Em criden l'atenció les petites escenes quotidianes, aquells moments que sovint passen desapercebuts: algú que camina, un infant que juga, una bicicleta que passa o una pilota en moviment.

M'interessa captar aquell instant concret, l'energia del gest i la naturalitat de l'acció. Són moments molt senzills, però que poden tenir una gran força visual. M'agrada convertir-los en imatges i donar-los una vida pròpia a través de la pintura.

Per a mi, veure un quadre podria ser com un fotograma d'una pel.lícula...

M'agrada molt aquesta comparació, perquè sovint és així com entenc la pintura. Cada quadre és com un instant d'una història que no coneixem del tot. Quan algú observa una obra, m'agrada que pugui imaginar què ha passat abans o què passarà després.

No sempre cal explicar-ho tot. De vegades, una imatge, un gest o una mirada ja són suficients per despertar una emoció o explicar una història. M'agrada deixar aquest espai a l'espectador perquè cadascú hi pugui trobar alguna cosa seva.

Com és la tècnica pictòrica per aconseguir aquest realisme?

La meva tècnica és fruit de molts anys de treball i experimentació. Treballo principalment amb acrílic i collage, i m'agrada combinar materials, papers i textures per aconseguir diferents efectes.

Sovint parteixo d'una fotografia o d'una imatge que m'ha cridat l'atenció, però després comença un procés de transformació. No busco simplement reproduir una imatge tal com és, sinó interpretar-la i fer-la meva. M'interessa molt el joc entre el realisme de les figures i les textures, els colors i els elements més plàstics de la composició.

Has fet emocionar a més d'un, oi?

Sí, i és una de les coses més boniques que em van passar com a artista. Quan algú es reconeix en una obra, quan li desperta un record, una emoció o simplement s'hi queda una estona mirant-la, sento que s'ha produït una connexió especial.

Crec que l'art té aquesta capacitat de comunicar i emocionar sense necessitat de paraules. Al final, és això el que m'agradaria aconseguir: que les meves obres no només es mirin, sinó que també es puguin sentir.

Ets una artista polifacètica... quadres, escultures, joies, bosses, samarretes, mocadors de seda...

Sempre m'ha agradat experimentar i no limitar-me a un únic suport o disciplina. La creativitat em porta a provar coses noves i a buscar altres maneres d'expressar-me.

M'agrada veure com una imatge o una idea poden transformar-se i passar de la pintura a una escultura, una joia, un mocador o qualsevol altre objecte. Per a mi, tot forma part del mateix univers creatiu. És una manera de jugar, investigar i continuar descobrint possibilitats.

Dones classes... i algunes d'elles personalitzades...

Sí, és una altra part de la meva feina que m'agrada molt. M'agrada compartir els meus coneixements i acompanyar les persones en el seu procés creatiu. Cada alumne és diferent i té la seva pròpia manera d'expressar-se, per això intento adaptar les classes a les necessitats i inquietuds de cadascú.

Les classes personalitzades em permeten treballar més directament amb cada persona, ajudar-la a trobar el seu llenguatge i, sobretot, que gaudeixi del procés. També és molt enriquidor per a mi, perquè sempre aprenc alguna cosa dels altres.

Una galeria d'art a Pals on ve gent de tot el món.... Enhorabona!

Moltes gràcies! Pals és el meu poble, el lloc d'on soc i on tinc les meves arrels. També és on vaig fer la meva primera exposició, així que poder tenir-hi avui la meva pròpia galeria té un significat molt especial per a mi. D'alguna manera, és tornar als orígens, però amb tot el camí recorregut.

La galeria és un espai on puc mostrar i compartir la meva obra, conèixer gent i explicar el que hi ha al darrere de cada peça. És molt bonic rebre visitants d'arreu del món, persones amb cultures i sensibilitats diferents que s'interessen per la meva feina.

M'agrada que sigui un espai viu, on passin coses, on hi hagi converses i on l'art pugui arribar a persones molt diferents. Em fa molta il.lusió poder compartir el que faig al mateix lloc on va començar tot.

TASTET!

 

Descobreix el talent de la Sandra Conrado

 
Hola amics!

Avui dono a conèixer a una dona amb molt d'encant i tendresa, la Sandra Conrado. Ens obrirà al seu món que viu amb passió i entrega, el de la bellesa.

El respirar i el contacte amb la natura es primordial en la teva vida?

Totalment. La respiració és l'aliment més important que el cos necessita. Podem estar sense menjar ni beure en uns dies, però quan podem estar sense respirar? Dos minuts?. És un acte innat que el cos necessita constantment però que si ho fem amb consciència encara és més profitós i beneficiari per al nostre cos en tots els sentits ja que podem o bé alterar amb una mala respiració o relaxar-lo i equilibrar-lo.

El contacte amb la natura, estar al mig del bosc amb silenci només amb els sons de la mateixa natura per mi és terapèutic sino necessari, ja que lluny dels sorolls de tot el que ens envolta en el nostre dia a dia camufla e influeix en els nostres pensaments i emocions no deixant que poguem sentir des del nostre "jo" emocional sino des del mental qui ens dirigeix l'ego.

El caminar i conèixer nous indrets...

Caminar no només és un exercici físic com a tal que aporta molts beneficis al nostre cos, sino és avançar, moure'ns, deixar d'estar aturats fa que tots els mecanismes físics i emocionals es posin en marxa. D'aquesta manera és quan veus canvis i coneixes no només nous indrets sino experiències noves, persones, emocions que segurament no coneixeries si no fos perquè ens movem.

Quina ha estat la teva formació en estètica?

Jo vaig començar en aquest món fa uns 15 anys enrera i venia d'un sector que no tenia res a veure amb tot això, però alguna cosa dintre em deia que no estava fent el que realment sentia, així que vaig decidir fer un gir de 180 graus i començar de 0 en aquest sector de l'estètica, no tant en l'estètica convencional sino en les formacions del Mètode The Natural One. Aquestes formacions anaven més enllà de la part estètica, tractaven la pell en profunditat i sobretot amb respecte.

Llavors va ser quan va començar un camí de continues formacions de la mà de la que va ser la mentora a la que perseguia amb la meva llibreta apuntant tot el que veia i sentia perquè era tanta la informació i quina d'elles més important que no volia perdre'm res.

Vaig estudiar la fisiologia de la pell, biotips, reiki, drenatge limfàtic, massatges ayurvedics, Biodescodificació de pell, Alquimia genètica, tècniques facials com el kobido, Cham'beaute, reflexologia holística podal...entre altres.

De fet des de llavors no he deixat de fer cursos perquè hi ha tant per saber, però tant, que ja m'agradaria poder fer tots els que m'agraden.

L'enfoques més en el sentit holístic?

L'enfocament holístic es totalment la meva filosofia. Tot el que vivim, les experiències bones i dolentes, el que toquem, escoltem...absolutament tot, provoca en nosaltres una sèrie de sentiments i emocions i aquestes emocions són la clau!.

No podem tractar una pell amb un desequilibri sense tenir en compte quina és l'emoció que hi ha darrera d'aquesta afectació.

Comences fent un diagnòstic de la persona per saber la seva història...

L'estudi és fonamental. No podem tocar una pell si no sabem la història d'aquesta pell. És molt important conèixer factors com: si prenen algun tipus de medicament, que si bé en molts casos no ens afecta a nivell de tractament a cabina, si es cert que n'hi han alguns que tenen efectes secundaris directament en la pell: al.lèrgies, si tenen o han tingut alguna alteració en la pell, etc. En definitiva com et deia la història d'aquesta pell.

Els estudis són totalment personalitzats i en funció d'aquest estudi que va acompanyat de la llum de Wood, es que una eina que ens ajuda a través de la fluorescència veure característiques de la pell que a simple vista no es veuen com la deshidratació, queratina, grassa activa...donem un diagnòstic totalment personalitzat.

Un primer pas per descobrir el que aquesta pell ens diu ja que aquesta parla, oi?

Sí, sí, primer escoltem tot allò que la persona ens vol explicar o que considera què és important, després observem e interpretem el que diu aquesta pell.

No és el mateix que surti un Acné per exemple només en la zona del front que només en la zona de la barbeta. O que hi hagi una rosàcea en la banda dreta del facial que en l'esquerra o que tingui una dermatitis només en el coll i escot, o només als ulls... Com és aquest desequilibri i on surti ens aporta molta informació.

Al llarg dels anys que portes en aquest món has vist transformacions? En tots els sentits suposo...

Moltíssimes transformacions he vist, algunes d'elles tant impressionants que de debò diries que són impossibles. Pensa que sempre que venen per primera vegada i comencen un tractament fem fotografies de com té la pell, es guarden a la seva fitxa i a mida que aquest tractament evoluciona anem fent més fotografies fins a arribar al punt que tothom desitja veurem que és el famós "antes y después". 

Òbviament només mostrem aquelles que ens autoritzen per tema llei de protecció de dades, però hi ha tants tractaments que no podem ensenyar...alguns d'ells fan posar la pell de gallina de veure com estaven i com estan. Això si parlem de la transformació de la pell, que és la externa la que podem veure, però després hi ha l'altre part que no es veu a simple vista, la part interna, la emocional, aquella que només es sent i que moltes vegades està més malmesa que la pròpia pell. Aquí es on veus autèntiques transformacions.

I per sorpressa meva tens dones grans que també volen estar guapes...

Buff...tenim totes les edats, des de nens de 7 i 8 anys a dones de més de 80.

Cada persona que acudeix al centre venen amb propòsits i objectius molt variats però en tots els casos intentem que la persona es senti el més còmode possible i com em diuen sobretot les mamis que venen i que no tenen temps per res "és el meu moment".

 

Quan diem la paraula bellesa...

És tot allò que reconeix l'ànima. Sigui una imatge que entra per els nostres ulls, un tacte, una olor, una música, un record... tot allò que provoca un sentiment i aquest sentiment una emoció agradable, una emoció que ens fa somriure, suspirar i fins i tot posar la pell de gallina és perquè la nostra ànima ho reconeix, llavors li posem bellesa.

 

La seva pàgina web és...

www.vedaskinaturalcenter.com

I el seu Instagram: 

@vedas_skinaturalcenter

 

TASTET

 

Descobreix el talent de Juan Pablo Lázaro

Hola amics!

Avui dono a conèixer a un gran artista, en Juan Pablo Lázaro. Un home que té gran passió pel seu projecte pictòric. El "TeiOs".

¿Cómo fueron tus inicios?

Empecé fotografiando detalles pictóricos, fragmentos que normalmente podían pasar desapercibidos. Cuando esos detalles se ampliaban aparecía algo que no había visto a primera vista: una textura, una estructura, una relación entre formas.

Creo que ahí empezó una de las constantes de mi trabajo: descubrir que cuando cambias la escala también cambia la percepción.

Después de esa investigación pasé de la fotografía a la pintura. Ya no se trataba solamente de ampliar un fragmento, sino de construir una realidad propia a partir de aquello que encontraba. 

Más adelante apareció la arquitectura, porque empecé a interesarme no solamente por la superficie de las cosas, sino por la estructura que las sostiene.

Si miro hacia atrás, no veo tantos cambios de disciplina como podría parecer. Veo una misma pregunta utilizando herramientas diferentes.

 

¿El arte no se aprende, te enseña a conocerte?

Creo que el arte no se aprende solamente; el arte te enseña a conocerte.

Puedes aprender técnicas, composición, materiales, perspectiva, arquitectura o pintura. Pero hay otra parte que no se puede aprender de esa manera. Aparece cuando empiezas a enfrentarte contigo mismo a través de lo que haces.

En mi caso, pintar empezó siendo una necesidad de encontrar un lenguaje que no mintiera. Hubo un momento en el que las palabras ya no eran suficientes. La pintura se convirtió en una forma de ordenar aquello que todavía no podía explicar.

Con el tiempo entendí que no estaba buscando solamente hacer imágenes. Estaba buscando un punto de origen dentro de mi. No un punto geográfico ni biográfico, sino ese lugar en el que la percepción se vuelve más limpia y uno puede actuar desde su propia esencia, antes de todas las capas que ha ido acumulando.

Por esto hoy entiendo mi trabajo como un proceso de conocimiento. Cada obra es también una pregunta sobre quién soy y sobre cómo estoy percibiendo la realidad.

¿Qué has aprendido de este?

He aprendido que la realidad es mucho más compleja de lo que parece y, sobre todo, que mi manera de percibirla también forma parte de esa realidad.

Durante muchos años pensé que en encontrar respuestas. Ahora creo que el arte me ha enseñado algo diferente: primero hay que aprender a formular correctamente las preguntas.

Una de las preguntas que ha permanecido durante más tiempo es aparentemente muy sencilla: ¿dónde estoy? No entendía como una coordenada física, sino como una posición dentro de la existencia.

También he aprendido que la identidad no es exactamente lo mismo que la personalidad. La personalidad está formada por muchas capas: experiencias, circunstancias, miedo, aprendizajes, relaciones. La identidad que busco en mi obra está más cerca de aquello que permanece cuando esas capas empiezan a desaparecer.

Y he aprendido que crear no significa necesariamente explicar. Muchas a veces significa construir un espacio en el que algo pueda ser visto.

Eso es, en el fondo, lo que ha terminado convirtiéndose en TeiOs: una manera de intentar comprender las relaciones que existen debajo de lo que vemos.

Supongo que te ha transformado...

Sí. Probablemente el arte ha sido una de las principales formas de transformación de mi vida.

Pero no creo que me haya transformado porque haya decidido convertirme en otra persona. Más bien me ha obligado a quitar capas para intentar descubrir quién era antes de ellas.

Cuando empecé a pintar no tenía formulada una teoría. Había una necesidad. La vida había llegado a un punto de colapso estructural y necesitaba encontrar una forma de expresar aquello que las palabras no podían contener.

Después aparecieron la arquitectura, la geometría, la ciudad, la física, el caos, la memoria y finalmente el TeiOs Mirado desde ahora, parece que todo formaba parte de una misma investigación, pero en aquel momento yo simplemente estaba siguiendo las preguntas que aparecían. Por eso creo que el arte no me cambió de dirección. Me fue mostrando cúal era mi dirección.

Y quizás la mayor tranformación ha sido comprender que mi obra y mi vida no son dos cosas separadas. El estudio se convirtió en un laboratorio donde pruebo ideas que después aparecen en las obras.

Recalcas la identidad por encima de la personalidad...

Sí, porque para mí son dos cosas diferentes.

La personalidad es algo que construimos y que también construyen sobre nosotros. Está relacionada con nuestra historia, con la educación, con la sociedad, con nuestras experiencias y con la imagen que los demás tienen de nosotros. La identidad que me interesa está debajo de todo eso.

Durante mucho tiempo he sentido que una parte importante de mi trabajo consistía precisamente en retirar capas. Como cuando excavas un terreno y cada estrato te acerca a algo anterior.

Por eso aparece tanto la idea del origen en mi obra. No estoy intentando inventar una identidad nueva. Estoy intentando llegar a un punto anterior a todas las construcciones.

En ese sentido, la ciudad se convirtió para mí en una metáfora muy potente: es una estructura que nosotros construimos, pero que después también termina construyéndonos a nosotros.

La pregunta entonces deja de ser solamente ¿"quién soy"? y pasa a ser "¿qué parte de lo que soy realmente me pertence?".

"Pinto mis memorias"...

Sí. Pinto mis memorias, pero intento hacer una ilustración de ellas.

Una memoria no es una fotografía del pasado. Cambia cada vez que la recordamos. Lo que permanece no es necesiaremente la imagen del acontecimiento, sino la estructura que dejó en nosotros.

Por eso muchas veces, una obra puede no representar directamente algo que me ocurrió y, sin embargo, estar completamente relacionada con mi memoria.

La pintura me permite transformar una experiencia en estructura, en color en espacio, en proporción.

El recuerdo del año 2006, por ejemplo, no es importante únicamente porque sea una fecha correcta de mi biografía. Es importante porque representa un umbral. Es un punto desde el cual puedo mirar hacia atrás y comprender muchas cosas que entonces todavía no podía comprender.

Creo que por eso mi obra ha terminado mezclando memoria y geometría. La memoria aporta la experiencia; la geometría intentar encontrar la estructura que existe debajo de esa experiencia.

Algunas de tus obras van ligadas a la estructura de la física, del caos...

Sí, pero a mí la física y el caos no son simplemente referencias visuales. Me interesa lo que hay detrás de esas estructuras: cómo algo aparentemente desordenado puede contener una organización; cómo una relación puede generar una forma; cómo una estructura puede aparecer a partir de algo que incialmente parece indiferenciado.

Eso terminó teniendo una relación muy profunda con mi propia manera de entender la realidad.

En TeiOs aparece precisamente esa inversión: en lugar de comenzar con una forma determinada, preguntarme qué condiciones tienen que existir para que esa forma pueda aparecer.

Por eso la geometría para mí no es solamente una herramienta para dibujar. Es una forma de pensamiento.

Y el caos tampoco significa ausencia de orden. Puede ser el estado anterior a que aparezca un orden reconocible. 

Ahí es donde mi investigación artística y mi investigación teórica empiezan a tocarse.

Eres un artista mutidisciplinar: arquitectura, escultura, pintura y ahora, gracias a la inteligencia artificial vas con la música..

Nunca he sentido que estuviera cambiando de disciplina. Siempre he sentido que estaba buscando el lenguaje adecuado para cada pregunta.

La arquitectura me permitió pensar en el espacio.

La escultura me permitió pensar el objeto en relación con ese espacio.

La pintura me permitió trabajar con la percepción, la memoria y la construcción de imágenes.

Y ahora la música, utilizando también herramientas de Inteligencia Artificial, me permite trabajar con otra dimensión: el tiempo.

Por eso no veo estas disciplinas como compartimientos separados. Son diferentes maneras de investigar una misma realidad.

Incluso TeiOs nace de esa necesidad de encontrar una estructura capaz de relacionarlas.

Quizás por eso mi trabajo ha terminado siendo multidisciplinar casi de manera inevitable. No porque quisiera hacer muchas cosas diferentes, sino porque una sola disciplina dejó de ser suficiente para contener todas las preguntas.

La herramienta cambia. La investigación permanece.

Escoge una de mis joyas...

"Petit Mondrian"

............................................................................

Si algú de vosaltres vol participar en  aquest blog que m'escrigui a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com

Descobreix el talent de la Gènia Valls

 

Hola amics!

Torno a penjar una entrevista del 2021...

Ens hem d'obrir a estar oberts a noves maneres de pensar!

Avui donem a conèixer a la coach Gènia Valls, especialista en Programació Neurolingüística de 3era generació. Gràcies a les seves pautes, assessora a empressàries perquè donin el millor de si mateixes.

Com descobreixes la PNL?

Estava fent l'Executive MBA i el nostra professor d'Habilitats Directives es va posar malalt. Va venir un suplent que ens la va mencionar. Així, de passada. No hi vaig pensar més.

Més tard vaig veure cursos de Programació Neurolingüística. No vaig passar del títol. Vaig pensar que eren d'Informàtica. Finalment, just acabat el màster vaig sentir dues noies que en parlaven entusiasmades. Ara, ja amb temps lliure, vaig decidir provar-ho... i fins ara. 

La teva vida va canviar des de llavors?

Més llibertat. Més responsabilitat. Els "no és per a mi" es van transformar en "Com ho canvio?".

Ens havien ensenyat a negociar, a liderar equips, a parlar en públic... Què fer, com fer-ho. I no sempre era fàcil, i de vegades semblava impossible.

Des de la PNL vaig aprendre què passa quan NO ET SURT!. Què hi ha darrera i, sobretot, que podem canviar-ho.

També parlo amb més cura. Sé que amb el llenguatge que empres, construeixes el món on vius. No sembla l'àrea més màgica de la PNL, a priori, però la meva formació inicial és en llengües estrangeres així que a mi em va captivar immediatament.

Què descobreixes obervant el moviment dels ulls d'una persona que tens al davant?

Preguntat així sona una mica a El Mentalista...

El moviment dels ulls permet veure si la persona està recordant imatges, o si se les està imaginant. Si està accedint a les seves sensacions corporals o s'està parlant a si mateixa. Si recorda sons o està inventant una resposta.

I sobretot, en sessió de coaching, et mostra si hi ha aprenentatge del passat que li està impedint assolir el seu objectiu del present.

Podem aprendre com és el món a partir d'una sola experiència.

Desenvolupem respostes automàtiques. Que funcionen... fins que deixen de funcionar. Per exemple, si a l'escola et van castigar per preguntar, és molt possible que després a la feina et costi participar en reunions on hi hagi els teus caps.

L'aprenentatge de callar podia ser bo llavors, en un context on es premiava el silenci. O potser si ets dona i treballes al Japó...

Però avui per a tu s'ha convertit en un obstacle que t'exigeix una inversió extra d'energia cada cop que vols donar la teva opinió. O fins i tot fer una pregunta. I sabem que això no sempre és opcional.

Detectar-ho és el primer pas per alliberar-te'n i poder començar de nou. I aquí els ulls juguen un paper molt important.

Ajudes a empressàries a encarar millor la seva feina, oi?

Sí, dones en posicions de lideratge. El meu lema és "Feel good, perform better" (Quan et sents bé, els teus resultats són més bons). L'anglès és molt pràctic per a lemes.

Pot ser que quan desitges posar en marxa el teu projecte, o necessites encarar una negociació amb el teu cap, amb un client complicat o quan vols defensar amb confiança la teva candidatura per a un ascens..

Arrosseguem molt pes emocional. Quan et desfàs d'aquests obstacles interns que et frenen i entres en contacte amb els teus recursos la teva vida es torna més fàcil.

I una forma de fer-ho és a través del moviment dels ulls.

El Síndrome de la Impostora..

Has tingut èxit professional, o acadèmic, però sents que no el mereixes, i et fa por que les altres persones se n'adonin.

És difícil fer una presentació o posar en valor els teus assoliments en una entrevista de treball quan tu mateixa no estàs convençuda de la teva vàlua.

Et pots setnir deshonesta, culpable, fora de lloc... i, en tot cas, no en gaudeixes.

És més freqüent en dones que en homes.

Té sentit en un món estereotipat on la majoria de les posicions de lideratge les ocupen homes i fins i tot els dissenys de les oficines ens diuen que no és casa nostra.

Que el pateixis o no depèn de com et mires el món. De com et mires a tu mateixa. I això és un bona notícia. Perquè ho podem canviar. Mai no és tard per començar a estimar-nos bé.

Quin és el secret de l'èxit?

Saber què és l'èxit per a tu és un bon començament.

Quan vols aconseguir un objectiu, pregunta't: "Això què m'aportarà". ·Em farà sentir més bé"?

Encara em meravella com l'objectiu inicial de la persona es redefineix quan entra en contacte amb com se sent. Com s'amplia a mida que supera bloqueigs interns": quan es desfà dels "per mi no és possible", dels "no m'ho mereixo"... A mida que es dona permís per a gaudir d'allò que de veritat desitja. A mida que desaprèn i comença a mirar el món amb ulls nous

I per ser més feliços?

Cercar la felicitat, gaudir de la pau...

Quan parem atenció hi ha multitud de petits detalls que ens hi acosten: Quan et capbusses a mar prenent consciència dels sons de l'aigua i el seu contacte a la teva pell.

O quan mires les copes dels pins com es mouen i canvien la tonalitat, mentre escoltes el so del vent. O quan observes l'expressió d'una criatura que tasta el gelat per primera vegada. Pots notar com se t'eixampla el cor.

Viure el present.

Per poder-ho fer, de vegades, cal anar al passat. Per desaprendre.

instagram.com/geniavalls/ 

linkedin.com/in/geniavalls

........................................................

Si et fa il.lusió que et doni a conèixer m'escrius a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com