Descobreix el talent de la Marta Parera

Hola amics!

 

Avui ens endisem en una experiència vital d'una dona que té molta il.lusió per fer les coses ben fetes, la Marta Parera, persona innata per donar-se als altres i amb exemple perquè obrim els ulls.

S'ha fet a sí mateixa, una gran emprenadora. Segur que aprendreu moltes coses d'ella!

Ets de Mataró, ciutat super important en la revolució industrial... Què creus que n'ha quedat d'aleshores?

L'essència emprenadora, la capacitat de reinventar-nos, observo com estem mirant d'aprofitar el que tenim, com és el mar, i potenciar l'esport d'aigua, combinant amb l'hotel nou Colon, el turisme familiar amb l'hotel Atenea en la zona del port, l'educació universtària amb el Tecnocampus i l'incubadora de noves empreses.

Considero que tot això està molt bé, i és una tasca que es fa des de les institucions i "grans empreses", però a mi m'agrada donar un pas més, recordant tots els tallers que hi havia als garatges de les cases, habitacions de les cases, a on aixecaves una persiana i trobaves cents de dones cosint a màquina, planxant, embossant per alguna empresa tèxtil de Mataró.

Ara la mà d'obra ha minvat moltíssim per raons òbvies, i sempre penso que els fills i nets d'aquestes dones (la majoria ho eren) tenen aquest ADN, i m'agrada poder conectar, conèixer i poder inspirar ja que Sí QUE HI HA OPORTUNITATS.

La vocació de servei és el lema que et mou i et dóna sentit?

Totalment, quan he vist que una cosa a mi m'ha fet servei, m'ha ajudat a solventar un problema, situació, etc. No puc evitar de compartir-ho.

Sempre m'ha agradat ajudar, i quan no ho he pogut fer directament, el que em reconforta es pensar en quin pas pot fer aquella persona per poder solucinar-ho, facilitar-li eines, noms, telèfon, etc. El que estigui al meu abast. El NO per resposta, i ja t'espavilaràs. No va amb mi.

"Treure's les sabates i posar-se al lloc de l'altre"...

Sí, es comenta moltes vegades que ens hem de posar en les sabates de l'altre persona per poder entendre, conèixer la seva situació. Però sino em trec les meves primer, com sincerament em puc posar en les sabates de l'altre, serà un posar-me una mica forçat, obligat (perquè és el que toca), no serà sincer, autèntic ni genuir.

Això s'està perdent?

Crec que una mica, hi ha una part individualista, però també és cert, almenys amb l'entorn que jo em bellugo i el que constantment miro de practicar i inspirar a que les persones aprenguem a fer aquests exercicis.

I soc de les que penso, si jo soc capaç (anys enrere per a mi era ciència ficció, ni posar-me en les sabates de l'altre i menys treure'm les meves, hehehehe) i ara ho practico amb més o menys encert, i amb el meu exemple sé que inspiro a d'altres persones a practicar-ho.

El crear "sinèrgies"...

Actualment crec que és bàsic i fonamental per viure, i va relacionat amb entendre l'altre, conèixer-lo i mirar de trobar formes de crear aquestes sinèrgies, ens fan la vida més fàcil, més divertida, i és cert, també tot un repte.

Com veus el moment en que estem visquent en que la frustació i la poca esperança en són presents?

Jo el visc amb molta esperança, i és el que intento transmetre en cada moment, hem de cuidar l'informació que llegim, veiem, escoltem, amb qui ens relacionem.

Cert es que estem vivint moments de grans canvis, molts desafiaments, per a moltes persones, però sempre he pensat que davant l'adversitat també hi ha una gran oportunitat.

Si es tanca una porta, deixa de mirar-la, dona't la volta segura que hi ha Finestres plenes d'oportunitats

En abraçar les novetats, la tecnologia, ara això sí, mirant sempre de funcionar amb principis i valors.

Avui dia hi ha molta controvèrsia en la IA, és una eina que la pots fer servir al teu favor i et faciliti la vida, o que te la perjudiqui, tu decideixes. És com el que té un Ganivet, el pots fer servir per tallar un bon pernil o clavar-li a algú.

Aprendre a confiar i mirar endavant amb il.lusió, no és fàcil, ho sé, necessitem programar el nostre cervell de forma adequada.

Vas conèixer a en Joe Dispenza, oi?

Sí, hi vaig aprender moltíssim. Vaig tenir la fortuna d'estar des de la primera vegada que va venir a Barcelona, a la sala no érem ni 100 persones i després vàrem poder estar també una estona parlant amb ell.

Quina va ser la teva impressió?

Molt gratificant i em va sorprendre, t'explico, jo vaig estar treballant per un laboratori farmacèutic i els professionals n'hi havia de tot, alguns molt estirats i distants i d'altres més propers. Quan vaig anar a veure el Joe Dispenza, com ell entre altres titulacions és neuròleg, venia de tenir un gran èxit amb el documental "¿Y tu qué sabes?", vaig pensar que em trobaria una persona molt distant i seca, i va ser tot al contrari. 

A més, com anàvem un grup d'unes 8-10 persones cada vegada que venia, i després hi anàvem a parlar, ell sempre ens deia, abans de començar, quan miro al pati de butaques, la vostra fila està sempre amb actitud d'aprendre, a veure què m'explica, que comenci, en canvi la gran majoria de persones venen amb una certa reticència, a veure què m'explicarà aquest paio, i de mica en mica va canviant la seva actitud.

La vida et dóna molt més del que et pots imaginar?

Sí, i això ho he comprovat algunes vegades, et dono un parell d'exemples, als 25 anys vaig decidir deixar la feina estable (en aquell moment) per anar un any a Anglaterra a aprendre anglès i poder prosperar professionalment, amb els anys m'he adonat que sapiguer parlar anglès m'ha donat molt més que trobar una feina que em dónes uns euros més a finals de mes.

Per un altre costat, ja fa més de 30 anys, vaig decidir emprendre sense tenir la necessitat d'invertir capital ni tenir que deixar el que en aquell moment era la meva feina.

En el poc temps lliure que tenia podia començar a diversificar ingresos i professionalitzar-me amb el Social Commerce, (activitat empresarial que ens ajuda a construir una comunitat d'empresaris i líders basat amb el consum conscient). Per aprendre vaig conectar-me a un sistema educatiu per millorar les meves habilitats de comunicació, primer amb mi mateixa i després amb els altres, doncs bé, un dia vaig tenir el privilegi d'estar a casa de la Elena Espinal, a Mèxic, una de les primeres coach ontològiques de parla hispana i molt bona professional. Vàrem gaudir d'una sessió per unes 15 persones i després una barbacoa, t'estic comentant això i encara tinc la imatge de la vivència.

Cada dia vas a nedar al mar, faci el temps que faci... Suposo que al fer-ho et dóna una força extraordinària...

Faci el temps que faci i si les onades ens ho permeten.

Sí, jo no hi anava a l'hivern i menys de nit. Però arrel de la pandèmia, m'hi vaig acostumar, i com al novembre encara no s'havien obert els centres esportius, va tocar comprar-me un tratge de neoprè i seguir. La veritat es que és una autèntica meravella, començar el dia, nedant al mar, veient sortir el sol i amb amics, no té preu. És Font d'energia, vitalitat, i no sé quans adjectius diria més, acabo amb el dic varies vegades mentre estem al mig del mar nadant "PURA VIDA".... hehehehe.

Si et fes il.lusió que et donés a conèixer m'escrius a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com