Descobreix el talent de Lluís Gálvez, el Borni

 

Hola amics

Avui una entrevista del 2014...

Com us vaig prometre, avui coneixerem en Lluís Gálvez, en Borni, com li diuen. La seva obra reflecteix la personalitat d'un home de caràcter.

La passió per l'art et ve de jovenet?

Sí, de molt jove m'atreia la fotografia. En les excursions que fèiem al Centre Casino Cultural de Cornellà del Llobregat sempre que podia feia fotos.

Eren els temps de la transició del franquisme i crèiem en la democràcia, avui estem en severa regressió de les llibertats i drets dels ciutadans i va ser allà on em vaig formar com a persona, en molts aspectes va ser la meva escola de "calor particular", com diria Radio Futura.

L'escultura neix posteriorment, ja era més gran i sorgeix naturalment per una necessitat interior després de patir una separació.

Inconscientment  vaig començar a recollir materials de diferents llocs i els enmagatzemava al taller. Vaig començar a jugar amb ells, a mirar-los d'una altra forma, a deixar-me seduïr per ells, i vaig veure que aquestes pedres, ferros, fustes i diversos materials, tots procedents de reciclatge tenen una vida i una força que el material nou no transmet, encara que a mida que vas avançant, incorpores nous elements.

Quan vas fer la teva primera escultura?

Quan tenia 37 anys, però les feia i les enmagatzemava al taller. Per a mi era una teràpia personal. Vaig descobrir les tres dimensions, em vaig apassionar amb l'escultura i va arribar el dia que em vaig atrevir a ensenyar-ho.

Utilitzes materials com el ferro, el vidre, la fusta... què et sedueix d'ells?

El que han viscut aquests materials. La història que t'expliquen i transmeten, el diàleg que s'estableix amb ells, i finalment, l'acord a que arribes amb el seu permís, perquè cadascún d'ells, tria la combinació que determina el procés de la peça. L'escultura ha de tenir ànima, ha de comunicar sentiment o sensacions, no pots enganyar-la, camuflar-la o fer que sigui només un objecte estètic.

Ha de transmetre, i això no és fàcil. S'ha de saber parar i no carregar-la.

Amb el temps, m'adono que el llenguatge ha de ser senzill, però contundent. L'estil, el segell de l'escultor no ha d'estar subjecte a modes ni interessos de comercialització. Aquesta és la meva visió.

Els busques o t'apareixen a l'hora de crear?

Picasso va dir una frase que és molt certa: "Que las musas te cojan trabajando..."

Per a mi, és entrar al taller i abans haver macerat la idea.

Junt amb la llibertat interior...

Sí, realment és la manera de deixar fluïr, jo és quan més disfruto. Entrar al taller sense cap idea concebuda i jugar a veure què surt. 

El segell de l'artista arriba de manera espontània o al llarg del temps?

Jo penso que el dóna el teu treball i el temps. Trobar el teu camí d'expressió és un trajecte que dura tota la teva vida.

Parles que l'art principalment ha de tenir un llenguatge contundent, però com s'aconsegueix?

No ho sé, però jo personalment crec que quan estàs davant d'una obra has de sentir que comunica amb força, que estàs jugant amb el volum, i amb l'espai i amb la idea o sensació que l'artista ha volgut transmetre. No és fàcil crear amb el mínim i comunicar el màxim.

Tens algunes referències d'escultors que t'hagin marcat?

Brancussi, Anthony Caro, Julio González, Smith, Chillida, Oteiza, Pladevall, Plensa, Álvarez, Costa, Armengol, Canals, Abellí, etc...

Juli González

Oteiza

Plensa

     Ció Abellí

Pladevall

I dels que t'agraden, perquè t'agraden?

Per la forma en que tracten els materials, per la manera d'entendre l'escultura, per el seu llenguatge. Cadascún d'ells desde la seva concepció de la matèria, del volum i de l'espai, i per la seva manera de veure les tres dimensions.

Creus més amb les iniciatives individuals o les institucionals a l'hora de dinfondre l'Art?

Crec que sense artistes que facin la seva feina no hi ha caldo de cultiu i per tant es perden aportacions a l'Art.

Hi ha una musculatura artística individual que no pas institucional. Som en una època molt difícil per poder difondre els treballs dels artistes: desapareixen galeries i els canals convencionals no serveixen gaire. Se n'han d'inventar d'altres per difondre la teva obra i poder arribar a un públic més ampli.

Hi ha algunes institucions que tracten de recolzar i difondre l'Art i d'altres que són pantalles per justificar la seva estructura.

La pèrdua de l'energia artística va en detriment d'una societat més culta, més lliure i plural.

Ja ho veieu, en Lluís és un home amb les idees molt clares, que sap el que vol i és preciosa molt culte. Coneix quins són els seus artistes contemporanis, cosa que l'ajuda a saber quin ha de ser el seu segell personal i artístic.

Descobreix el talent de Xavier Puente, segona part

 

Hola amics!

Tornem a tenir al gran escultor Xavier Puente... una entrevista que va molt lligada a la meva visita al seu taller...Em va encantar!

Semblarà que al llegir aquestes línies ja hi fóssiu!

Veient un tronc de fusta ja t'imagines una escultura?

No és ben bé així, prèviament jo he imaginat una escultura ideal, sovint amb dibuixos i croquis, més una intencionalitat que una forma concreta. I després busco el tronc que va en la mateixa direcció i intento veure dins del tronc si aquesta idea abstracte prèvia pot funcionar, han d'estar en sintonia, després ajusto aquesta idea a la realitat del tronc i deixo que el tronc s'expressi i modifiqui si val, aquella idea prèvia.

Explica'ns el seu procés de creació...

Bé com et deia abans hi ha un procés de búsqueda del material però prèviament hi ha un procés de reflexió sobre la idea en si, sobre què vull fer i expressar. En el moment que he escollit el tronc, començo a treballar ja no tant sobre la idea primera sinó sobre la realitat que es va formant i escoltant molt el que el tronc va oferint o negant.

Requereix molt de temps suposo...

Sí, escoltar l'obra que va creixent és sempre un procés lent en general, però no uniforme, hi ha moments de on tot va molt ràpid i moments on tot queda aturat, és molt important la gestió del temps crec!, el meu temps i el temps del tronc, cal aprendre de l'obra i deixar que et canviï ella a tu i fer una cosa que avui dia costa d'entendre, que és esperar, deixar que les coses esdevinguin al seu propi ritme.

Has canviat considerablement el tamany de les peces a molt més grans...

Sí, de fa temps vaig començar a treballar en la unió de peces simples, jo en dic "items", la idea que és unir peces simples, gairebé com si fossin unitats, de forma que es generi un moviment orgànic de creixement. Aquesta forma de treballar fa que les peces creixin en tamany degut que no estàs limitat pel tamany d'un tronc, sinó que les peces poden créixer i desenvolupar-se.

El tenir un espai com aquest t'ha permès més llibertat creativa?

Ha estat bàsic ja que permet aquest canvi d'escala que comentàvem abans però també ha estat important perquè puc realitzar moltes escultures simultàniament i això permet aplicar coneixements apresos en una escultura a una altre que s'està fent en el mateix moment, una complementa l'altre.

T'agrada fer escultures en que el plec faci pensar en un rotlle de paper...

Sí, aquest gest simple ha generat molt d'interès en mi, m'agraden petits gests quotidians que tenen, però, una gran energia, són petits moviments que són capaços de imposar-se a la gestualitat natural de la fusta i introduir un concepte fonamental en l'art, que és l'intencionalitat tot i respectant el origen natural de l'arbre.

Ara mateix tens en ment de fer peces amb un nou element, un tronc amb unes fulles... precioses per cert!

És una nova línea de treball que estic encetant, es basa en la idea de rehabilitació, de recuperació d'un arbre, de restituir allò que ha perdut!

És interessant perquè m'ha obligat a endinsar-me una mica en un treball més figuratiu. 

És un camí que encara no sé on em portarà però em resulta molt atractiu i interessant.

Descobreix el talent de Xavier Puente, primera part

Hola amics!

Avui recupero una entrevista del 2018...  la setmana que ve la creativitat actualitzada en aquests moments...!

És un honor per a mi donar a conèixer a un gran artista que admiro, l'arquitecte i escultor Xavier Puente.

Ha estat seleccionat en varis premis de prestigi i la seva obra ha viatjat en països com el Canadà i Brusel.les

Com s'origina una forma?

La forma neix en un context de reflexió i formalització global, jo treballo en abstracte temes importants per mi (acció-reacció, buid, massa, relacions entre les formes, etc...) això després ho formalitzo a través de la geometria que finalment s'omple de emoció i vivència en el diàleg amb la fusta.

S'estableixen conexions entre les línies?

Totalment, les relacions entre cada part i amb el tot ha de ser completa, això és una part essencial per mi, tot ha d'estar en completa sintonia. Cada traç té un reflexe de connivència o oposició en una altre part de l'escultura establint jocs d'equilibri formal que doten a la peça de personalitat i coherència.

 

 

La natura és una font d'inspiració?

Realment no en un sentit més formal de l'expressió però sí, si ens referim a la natura interna de la fusta, és a dir, la forma de creixement, la constitució interna de les vetes, les diferents densitats de la fusta en cada zona. La fusta es una matèria viva i s'ha de negociar amb ella si vols que et doni el millor d'ella mateixa.

Què té aquesta que t'atraigui tant?

La olor, el tacte, la seva personalitat i sobretot és una matèria en constant canvi i adaptació, canvia segons la estació de l'any, segons la temperatura, l'humitat, segons si està exposada a la llum o no.

Quan hi ha tramuntana a l'Empordà la fusta s'asseca més ràpid, aquesta total adaptació al medi és en si mateixa una lliçó de vida.

,