Hola amics!
Tornem a tenir al gran escultor Xavier Puente... una entrevista que va molt lligada a la meva visita al seu taller...Em va encantar!
Semblarà que al llegir aquestes línies ja hi fóssiu!
Veient un tronc de fusta ja t'imagines una escultura?
No és ben bé així, prèviament jo he imaginat una escultura ideal, sovint amb dibuixos i croquis, més una intencionalitat que una forma concreta. I després busco el tronc que va en la mateixa direcció i intento veure dins del tronc si aquesta idea abstracte prèvia pot funcionar, han d'estar en sintonia, després ajusto aquesta idea a la realitat del tronc i deixo que el tronc s'expressi i modifiqui si val, aquella idea prèvia.
Explica'ns el seu procés de creació...
Bé com et deia abans hi ha un procés de búsqueda del material però prèviament hi ha un procés de reflexió sobre la idea en si, sobre què vull fer i expressar. En el moment que he escollit el tronc, començo a treballar ja no tant sobre la idea primera sinó sobre la realitat que es va formant i escoltant molt el que el tronc va oferint o negant.
Requereix molt de temps suposo...
Sí, escoltar l'obra que va creixent és sempre un procés lent en general, però no uniforme, hi ha moments de on tot va molt ràpid i moments on tot queda aturat, és molt important la gestió del temps crec!, el meu temps i el temps del tronc, cal aprendre de l'obra i deixar que et canviï ella a tu i fer una cosa que avui dia costa d'entendre, que és esperar, deixar que les coses esdevinguin al seu propi ritme.
Has canviat considerablement el tamany de les peces a molt més grans...
Sí, de fa temps vaig començar a treballar en la unió de peces simples, jo en dic "items", la idea que és unir peces simples, gairebé com si fossin unitats, de forma que es generi un moviment orgànic de creixement. Aquesta forma de treballar fa que les peces creixin en tamany degut que no estàs limitat pel tamany d'un tronc, sinó que les peces poden créixer i desenvolupar-se.
El tenir un espai com aquest t'ha permès més llibertat creativa?
Ha estat bàsic ja que permet aquest canvi d'escala que comentàvem abans però també ha estat important perquè puc realitzar moltes escultures simultàniament i això permet aplicar coneixements apresos en una escultura a una altre que s'està fent en el mateix moment, una complementa l'altre.
T'agrada fer escultures en que el plec faci pensar en un rotlle de paper...
Sí, aquest gest simple ha generat molt d'interès en mi, m'agraden petits gests quotidians que tenen, però, una gran energia, són petits moviments que són capaços de imposar-se a la gestualitat natural de la fusta i introduir un concepte fonamental en l'art, que és l'intencionalitat tot i respectant el origen natural de l'arbre.
Ara mateix tens en ment de fer peces amb un nou element, un tronc amb unes fulles... precioses per cert!
És una nova línea de treball que estic encetant, es basa en la idea de rehabilitació, de recuperació d'un arbre, de restituir allò que ha perdut!
És interessant perquè m'ha obligat a endinsar-me una mica en un treball més figuratiu.
És un camí que encara no sé on em portarà però em resulta molt atractiu i interessant.
