Descobreix el talent de la fotògrafa Gemma Sagarra

Hola amics!

Avui donaré a conèixer a la  Gemma Sagarra, una dona amb una gran  sensibilitat artística i social.

Una conversa propera i emotiva que us meravellarà!

https://gemmasagarrareports.com/

Quan una persona t'encarrega una foto, quina és la primera idea que et ve a la ment?

Aconseguir una imatge d'aquella bellesa pròpia que tota persona posseix. Cada sessió és un repte amb les seves incògnites, mai és com esperes i sento que afrontar-me a aquests petits reptes són part essencial per sentir que la fotografia és molt més que una professió. Profundament lligada a la fotografia i els ritmes del jazz.

El teu pare va ser essencial perquè et dediquessis en aquest món?

Sí, ja que el seu hobbie pel món fotogràfic i els records de les projeccions del Súper 8 van ser l'inici del meu interés per la imatge.

Tenir empatia amb l'altre és capdal per traslladar l'essència de cadascú?

Sí, perquè és indispensable saber-se posar en el lloc de la persona que s'exposa per sobre de les seves vergonyes i el truc que més em funciona és l'alegria amb molt de tacte.

Com arribes a traslladar l'emoció?

Quan la imatge aconsegueix dialogar amb l'emoció particular de tota personalitat. Se'ns dubte aquestes són les més difícils i per aconseguir-les s'ha de buscar intensament.

Sento que la fotografia permet transmetre les complexitats de les emocions amb claretat i amb absència de confusió. El poder de la paraula pot fer caure en el parany de la confusió per la seva pròpia diversitat.

Ara que soc més conscient de la vida, comprenc el fet que poder em sigui més fàcil relacionar-me amb les meves imatges que amb les meves paraules.

Potser perquè el meu pare va morir quan jo tenia 12 anys, i és per un daltbaix que sempre ha conviscut amb mi, d'una manera o d'un altre.

Experiències viscudes molt importants que al cap dels anys, la fotografia ha resultat ser la meva font d'inspiració, al representar les meves emocions instantànies.

Un exemple present; ara m'he atrevit amb el nadons. Pensava que no podria, ja que amb la meva parella hem viscut un avortament, dos invitros fallides, i tot i així, quan he fet aquestes noves sessions de NEWBORN, s'ha creat alguna cosa especial que ha fet que la meva frustació, com a mare, es representés amb una connexió molt real i sensible amb el petit nadó. Per tant em quedo que, tot i els entrebancs, hem de ser forts per capgirar la desgràcia i fer-la constructiva per un mateix. És bonic quan passa i quan te n'adones, però també és un camí que necessita afrontar-se amb molta resistència. Mal dia, Nina Simone.

La natura és per a tu...

El meu estimat bosc on em summergeixo per trobar aquells regals ocults darrera de la primera mirada, fent-me sentir conectada amb les meves arrels.

Un projecte com el "Cámaras del mundo" et va cambiar la vida?

Àfrica et sedueix de manera diferent. I el més enriquidor ha sigut el contacte humà amb les mirades joves però valentes i somriures purs d'ànima. Un regal incomperable que deixa en ridícul les peripècies i aventurilles a les aduanes d'aquests països, per poder-los portar a més de 40 càmeres a les ONG de Burkina Faso.

Aquest projecte preciós parit pel meu estimat amic periodista basc Pablo Picaza, amb la seva constant lluita  per causes socials i del seu inconfundible estil de riquesa comunicativa. Com en el programa de ràdio Lliure Contrabanda FM, sobre les músiques d'arrel del món "Los ríos de Dakar"

Et veig una aventurera, m'equivoco?

Sempre he sigut un cul inquiet, i sempre m'ha picat la curiositat de viure experiències noves, he sigut molt valenta. Ara ho soc una mica menys... m'hauré fet gran?. De jove, viatjar m'ha sigut més fàcil per l'ajuda de la meva família.

Descobriu el talent de la Eugènia Cros, fotògrafa

 

Hola amics!

Avui dono a conèixer a una dona que pinta amb la llum, la fotògrafa Eugènia Cros.

@Eugenia_Cros

   Retrat fet per el fotògraf Fred Lebail

Els reflexes en l'aigua són màgics per a tu, oi?

Em sento atreta de forma instintiva per tota mena de reflexos. Un vidre d'un aparador, la finestra o el retrovisor d'un cotxe, les basses després de la pluja, i per suposat, l'aigua d'un riu, del mar i d'un llac, m'ofereixen infinites possibilitats de jugar amb les formes i els colors canviants que la llum em regala. D'alguna manera sí, s'estableix una màgia única que em toca per dins i que m'agrada compartir. M'agradaria aconseguir el mateix efecte que em provoca o similar, en les persones que contemplen les meves imatges.

Com arribes a captar el teu mil.lèssim instant?

És molt difícil respondre aquesta pregunta perquè no ho sé. Em sembla que en fotografia hi ha un instant que t'agradaria captar o congelar i que es dóna en una fracció de temps que no pots controlar racionalment, però tens molt clar quan ho has aconseguit. A mida que vas estrenant la mirada i agafant pràctica amb la càmera i coneixent, és a dir, estimant la llum, pot ser més fàcil poder captar aquests instants únics.

Aquest instant és molt valuós en fotografia de carrer, street photography, i s'ha d'anar molt ràpid. He tingut la sort, aquests darrers anys, de practicar aquest tipus de fotografia, molt interessant i d'interès sociodocumental en uns quants tallers que he fet amb grans fotògrafs.

Tota imatge ha d'explicar una història?

Per mi sí. De fet crec que les bones fotografies tenen totes un relat. Això potser és el més difícil perquè depèn de factors i coincidències que no sempre es donen. Tenim imatges fotogràfiques que han esdevingut icòniques i potser en el moment que van estar fetes era imprevisible l'impacte que tindrien posteriorment. Són imatges que no et cansen mai de veure i de reveure.

Ets una enamorada de les llums i de les ombres...

En certa manera sí. Em fascina observar com la llum incideix i dóna vida als objectes, a les persones, a la natura i a tot. La llum és fonamental per poder trobar el joc de contrastos canviants i instantanis que et deparen les ombres.

Per mi les ombres potencien encara més el subjecte de la fotografia i amb la pràctica descobreixes unes possibilitats infinites fotografiant les ombres, sobretot en les autoretrats, que m'atrauen especialment. 

Pel que fa a la llum, a vegades penso en una llum determinada, de primera hora o de darrera del dia, que em crida i me la faig meva.

Poesia i fotografia van lligades?

Per mi sí. És potser una qüestió personal. Ho veig quan vaig a veure exposicions, quin tipus de fotos valoro i també quan en faig, la visió poètica és fonamental. També penso que són les imatges que més perduren en el temps i en la memòria. Els meus fotògrafs preferits crec que ho són per això, per les seves imatges poètiques. També és veritat que m'agrada escriure unes composicions poètiques semblants als haikús, que molta gent associa amb la fotografia. 

De quina manera fas un autoretrat?

Ja ho he respost una mica, abans. M'agraden els autoretrats amb ombres pel joc de formes que es generen i també els reflexos en aparadors i miralls. En els reflexos m'agrada  plasmar la història que passa darrera meu com un teló de fons retallat només per la meva imatge. Quan faig un autoretrat busco establir una mena de diàleg amb la llum i jugar també amb les formes i els colors.

             A la Havana, 2017

Futurs projectes que tinguis entre mans...

El meu projecte principal és seguir buscant aquesta llum que em vaig fent "meva" a tot arreu, o és ella, la llum, la que em captiva? Seguir fent fotografies.

M'agradaria aplegar en un llibre algunes de les imatges del riu. Aquest és el projecte que ara tinc més imminent i que haig de donar-li forma. També m'agradaria continuar participant en les activitats de l'associació de fotografia de la qual formo part, FotoTorroella. Actualment estem mostrant una exposició itinerant d'homenatge a Joan Salvat Papasseit que després de l'estiu serà a la Biblioteca Carles Rahola de Girona i en preparem una altra d'homenatge a Vicent Andrés Estellés que s'exhibirà l'any vinent.

Si algú li fes il.lusió participar en les meves entrevistes que m'escrigui a...

patriciadescobreixtalent@gmail.com

Una de les meves joies: