diumenge, 20 d’octubre del 2024

Descobreix el talent de la fotògrafa Gemma Sagarra



Hola amics!

Avui donaré a conèixer a la  Gemma Sagarra, una dona amb una gran  sensibilitat artística i social.
Una conversa propera i emotiva que us meravellarà!





Quan una persona t'encarrega una foto, quina és la primera idea que et ve a la ment?


Aconseguir una imatge d'aquella bellesa pròpia que tota persona posseix. Cada sessió és un repte amb les seves incògnites, mai és com esperes i sento que afrontar-me a aquests petits reptes són part essencial per sentir que la fotografia és molt més que una professió. Profundament lligada a la fotografia i els ritmes del jazz.







El teu pare va ser essencial perquè et dediquessis en aquest món?


Sí, ja que el seu hobbie pel món fotogràfic i els records de les projeccions del Súper 8 van ser l'inici del meu interés per la imatge.



Tenir empatia amb l'altre és capdal per traslladar l'essència de cadascú?


Sí, perquè és indispensable saber-se posar en el lloc de la persona que s'exposa per sobre de les seves vergonyes i el truc que més em funciona és l'alegria amb molt de tacte.





Com arribes traslladar l'emoció?


Quan la imatge aconsegueix dialogar amb l'emoció particular de tota personalitat. Se'ns dubte aquestes són les més difícils i per aconseguir-les s'ha de buscar intensament.



Sento que la fotografia permet transmetre les complexitats de les emocions amb claretat i amb absència de confusió. El poder de la paraula pot fer caure en el parany de la confusió per la seva pròpia diversitat.

Ara que soc més conscient de la vida, comprenc el fet que poder em sigui més fàcil relacionar-me amb les meves imatges que amb les meves paraules.

Potser perquè el meu pare va morir quan jo tenia 12 anys, i és per un daltbaix que sempre ha conviscut amb mi, d'una manera o d'un altre.





Experiències viscudes molt importants que al cap dels anys, la fotografia ha resultat ser la meva font d'inspiració, al representar les meves emocions instantànies.


Un exemple present; ara m'he atrevit amb el nadons. Pensava que no podria, ja que amb la meva parella hem viscut un avortament, dos invitros fallides, i tot i així, quan he fet aquestes noves sessions de NEWBORN, s'ha creat alguna cosa especial que ha fet que la meva frustació, com a mare, es representés amb una connexió molt real i sensible amb el petit nadó. Per tant em quedo que, tot i els entrebancs, hem de ser forts per capgirar la desgràcia i fer-la constructiva per un mateix. És bonic quan passa i quan te n'adones, però també és un camí que necessita afrontar-se amb molta resistència. Mal dia, Nina Simone.


La natura és per a tu...


El meu estimat bosc on em summergeixo per trobar aquells regals ocults darrera de la primera mirada, fent-me sentir conectada amb les meves arrels.






Un projecte com el "Cámaras del mundo" et va cambiar la vida?


Àfrica et sedueix de manera diferent. I el més enriquidor ha sigut el contacte humà amb les mirades joves però valentes i somriures purs d'ànima. Un regal incomperable que deixa en ridícul les peripècies i aventurilles a les aduanes d'aquests països, per poder-los portar a més de 40 càmeres a les ONG de Burkina Faso.





Aquest projecte preciós parit pel meu estimat amic periodista basc Pablo Picaza, amb la seva constant lluita  per causes socials i del seu inconfundible estil de riquesa comunicativa. Com en el programa de ràdio Lliure Contrabanda FM, sobre les músiques d'arrel del món "Los ríos de Dakar"


Et veig una aventurera, m'equivoco?


Sempre he sigut un cul inquiet, i sempre m'ha picat la curiositat de viure experiències noves, he sigut molt valenta. Ara ho soc una mica menys... m'hauré fet gran?. De jove, viatjar m'ha sigut més fàcil per l'ajuda de la meva família.
























































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada