Hola amics!
Aquí veureu que ell és un gran filòsof! Segur que us sorprendrà!
El cos humà és present i important per transmetre emocions, idees i narratives...
En la meva obra, la figura humana ha ocupat sempre un lloc central. Des de sempre ha estat la meva principal font d'inspiració, en la motivació constant i la força que impulsa el meu treball creatiu. El cos humà, amb la seva presència, el seu llenguatge silenciós i la seva capacitat expressiva, ha estat per a mi una font inesgotable d'exploració artística.
Les meves figures solen ser ambigües, sovint estilitzades, i sempre desproveïdes d'atributs capil.lars. Aquesta absència no és casual: respon a la voluntat de cercar una certa atemporalitat, d'allunyar els personatges d'una identitat concreta perquè puguin esdevenir més universals. M'interessa que l'espectador no es quedi en l'anècdota o en el retrat individual, sinó que pugui reconèixer en aquelles figures emocions i experiències compartides.
"El somni de l'Arboç" 2010
Em fascina la capacitat del cos humà per transmetre emocions, idees i narratives sense necessitat de paraules. Per a mi, el cos és molt més que una forma física: és una expressió artística, però també una projecció de l'experiència humana i de la manera com vivim l'existència. El cos és allò que coneixem millor, perquè el sentim simultàniament des de dins i des de fora. És memòria, fragilitat, desig, dolor i esperança.
"L'energia del record" 2014
"Els rostres del vi" 2015
A través dels meus personatges intento explorar la condició humana en totes les seves dimensions: des de l'alegria fins a la tristesa, des de la serenor fins a l'angoixa, des de l'esperança fins a la desesperació. Cada figura és una manera d'interrogar-nos sobre nosaltres mateixos, sobre les nostres emocions i sobre la complexitat de viure.
"Cupido adormit" 2019
Alguns afirmen que en l'art figuratiu ja està tot dit, que és un llenguatge esgotat i completament definit. Però jo no ho comparteixo. En la meva obra sempre he volgut anar més enllà de la simple representació. No busco només mostrar una imatge reconeixible, sinó provocar una reflexió, despertar emocions i obrir espais interiors en qui contempla l'obra. M'interessa que l'espectador senti allò que veu, però també que pugui imaginar més enllà del que és evident.
Que l'espectador s'aturi i reflexioni per la seva existència...
M'agrada pensar que les meves obres són com finestres obertes. Hi ha qui es queda observant el primer terme, la forma immediata, i hi ha qui decideix mirar més lluny, travessar aquesta finestra i endinsar-se en un altre nivell de lectura. Cada persona pot tenir una visió diferent davant d'una mateixa obra, i aquesta diversitat d'interpretacions és precisament una de les coses que més m'interessen de l'art.
Tot i que la meva obra és figurativa, m'agrada acompanyar-la amb un text o una reflexió escrita. No per donar una explicació tancada, sinó per oferir una petita clau que ajudi l'espectador a aproximar-se millor a l'obra i a obrir aquesta "finestra" interior que li permetrà veure més enllà de la primera mirada.
Perquè, al capdvall, no és el mateix mirar que veure. Mirar és un acte immediat i superficial; veure, en canvi, és percebre, comprendre i sentir. I potser aquesta és una de les funcions més profundes de l'art: ajudar-nos a mirar menys i a veure més.
Parlen's de la teva sèrie de pintures sobre el mirall...
Sempre m'ha semblat que el mirall amaga un cert misteri. Potser per això vaig sentir la necessitat de pintar tota una sèrie d'obres dedicades al seu simbolisme i a tot allò que representa. El mirall no és només un objecte que reflecteix una imatge; és també una porta oberta a la introspecció, a la memòria i, moltes vegades, a una veritat que no sempre volem veure.
El mirall ens pot sorprendre quan ens hi veiem inesperadament. Hi ha instants en què la imatge reflectida aliena, com si durant un segon no ens reconeguéssim del tot. Quan ens mirall al mirall, abans que res ens trobem amb nosaltres mateixos. Però aquest encontre no sempre és còmode. El mirall no acostuma a afavorir ni a maquillar la realitat; mostra amb fidelitat la figura qus s'hi reflecteix i ens enfronta amb aquell rostre més íntim que sovint dissimulem davant dels altres.
Moltes vegades portem, d'alguna manera , una màscara, com els actors damunt l'escenari. Mostrem una imatge determinada al món, una aparença construïda per conviure, protegir-nos o ser acceptats. Però davant del mirall aquesta màscara no exiteix. El mirall ens mostra com som, també tot allò que el temps, les experiències i la vida han anat deixant en nosaltres.
Aquest és el text que vaig escriure per a la presentació de la meva última exposició a la Sala Portal del Pardo del Vendrell on vaig presentar la sèrie d'obres titulada "La mirada del mirall"
"El mirall, reflex d'aigua o de vidre, amb el seu misteri, i a vegades màgic.
Aquest mirall que fa possible, per a qui no li faci por la veritat de trobar-se amb si mateix.
El mirall que ens sorprèn amb aquella imatge de nosaltres que no esperàvem.
El mirall que ens diu, al que som o ja no som, mostrant-nos la nostra realitat, però sempre al revés.
A vegades ens preguntem, qui soc, el que es mira en el mirall o l'altre que em mira des de dintre del mirall"
Aquesta reflexió sobre el mirall continua fasinant-me, perquè crec que, en el fons, tots busquem reconèixer-nos. El mirall no només reflecteix una imatge física; també reflecteix el pas del temps, la memòria, els dubtes, les emocions i fins i tot la nostra identitat més profunda. Potser per això els miralls han estat sempre envoltats de simbolisme, mites i misteri al llarg de la història.
Continuarà...
