Descobreix el talent de la Mercè Pla

 

Hola amics!

Avui torna a repetir una artista que admiro, la ceramista i escultora Mercè Pla. La seva obra té una força extraordinària que parla per ella mateixa...

El fet de trencar la idea del gerro pensant en la seva forma va ser clau en la creativitat i essència?  

És una constant en mi l'interès en la forma i en el diàleg que s'estableix a partir d'ella. Les formes dels gerros sempre els he tractat amb un pensament escoltòric. La meva obra ha anat evolucionant poc a poc. 

En els teus inicis vas fer la tècnica de la planxa i posteriorment va anar canviant per facilitar que la peça es desintegrés...

La connexió que tinc amb la terra és i ha estat sempre molt intensa, m'apassiona el seu contacte amb els dits. Com el fang segueix els meus impulsos, fer la pressió exacta, el moviment precís, percebre la cohesió i textura de la matèria mitjançant el tacte.

Amb totes les tècniques ceràmiques amb les que he treballat m'hi he sentit molt còmode. 

La dels xurros, les planxes, el torn, el pessic, totes elles només són procediments per assolir l'objectiu final.

Va començar a obrir-se...

La meva intensió era ocupar l'espai visual, crear l'obra amb la mirada, generant sensacions de gran volum. Desfragmentar-les en diferents mòduls units entre ells, era el mètode per aconseguir aquest objectiu.

(Foto: Trio de la Sardana)

Si diem "Finestres en l'interior"...

Parlem dels espais creats que simulen finestres. Unes finestres que atrauen la mirada, penetrant l'escultura, amb la intensió de fer visible l'invisible.

Ànimes...

Dins d'aquestes escultures hi vaig trobar les Ànimes, els sentiments empresonats, les emocions transmeses amb art, exposades sota el títol "d'Emoció-n'Art". Aquestes ànimes estan creades amb torn i modelades a mà. Mostrant-se totalment nues davant l'espectador. Sense subterfugis.

Ara mateix amb les darreres peces ha aparegut un ocell maquíssim a sobre una mà...imatge de molta tendresa...

Hi ha un impuls que és el fil conductor invisible que ens guia en el moment de la creació de l'obra.

Certament en aquests moments en la meva obra, inesperadament, hi han anat apareixent ocells i darrerament arbres. Com en una intenció de recordar-nos que la nostra Ànima forma part de la natura. Que som natura.

Els ocells tenen grans significats, em parles de l'ocell a la mà. Però el primer ocell que vaig fer va ser el que el que hi ha a la peça "Guerra i Pau".

Aquesta és una escultura molt actual, on la guerra està representada per quatre rostres trencats i la pau per un colom blanc a dalt de tot, sostingut per un braç que sorgeix d'entre els caps trencats. Significant que no hi ha un camí per arribar a la pau, com deia Gandhi si no m'equivoco, sinó que la Pau és el camí.

Potser vol volar amunt i amb llibertat?

Pot ser sí, "A la mà de Llibertat" que així s'anomena, ens parla de que som potencionalment lliures, encara que no de forma gratuïta.

El proper 10 d'abril faràs una visita guiada a la Galeria on exposes "d'Art Mar"... Què han de fer les persones que es vulguin apuntar?

Sí, sempre que puc faig alguna visita guiada a les exposicions, aquest cop he preferit anomenar-la "Diàleg obert". Ja que l'important és que cada un pugui explicar què sent i què veu observant l'escultura. Es genera un espai de confiança a l'entorn de l'obra que em permet connectar més fàcilment amb el públic. Saber què pensa, i establir un diàleg enriquidor per ambdues parts. Serà el 10 d'abril, la faré a 2/4 de 7 (18:30). Poden venir a la galeria una estoneta abans i no és necessari fer res més.

Que per cert, una galeria super elegant i ben situada...et sents còmode amb ella...

Sí, la Galeria d'Art Mar, del Grup Escolà, és molt bonica i especial. Conserva l'aire i la memòria d'una Barcelona que estimem molt i s'ha sapigut adaptar perfectament als nous temps, incorporant i compaginant l'Art en majúscules dels Grans Mestres amb artistes actuals. L'escultura hi és present amb el protagonisme que li pertoca. És molt plaent exposar en una Galeria que tracti l'escultura amb l'accent que li correspon.

Vas participar en una exposició col.lectiva al Port de la Selva amb les peces a davant del mar... el "TramuntaArt"... al fer-ho amb altres artistes sempre t'és gratificant, oi?

I tant, m'ha impulsat a crear obres amb més dimensió i és un goig haver-hi sigut durant aquests anys. 

És una festa coincidir amb tants amics en un esdeveniment on l'art i l'escultura comparteixen espai, generant un diàleg esplèndit entre elles.

Dones classes d'escultura...

Fa prop de quatre anys que dono classes de ceràmica al Taller d'Art de Sentmenat. Donar classes també és una font de creixement, el contacte amb les persones que gaudeixen creant i el poder ajudar-les o guiar-les en la consecució de l'obra és una experiència indescriptible.

Hi ha persones que són grans artistes, encara que professionalment s'hagin dedicat a altres afers.

Descobriu el talent de la Carmela Rodríguez

 

Hola amics!

Lo bo es fa esperar!!

Avui donem a conèixer a una dissenyadora de moda amb moltíssima personalitat, que va ser capdaventera de la moda sostenible en el nostre país. Ella és la Carmela Rodríguez.

¿De qué manera te cambió el vivir en Barcelona y trasladarte a vivir a 1500 metros al Pirineo?

"El regreso a la naturaleza"

Antes de mi etapa emprendedora y por decisión propia, ya vivía en la naturaleza, en zonas altas y lejos de las ciudades.

Disfruto de la ciudad a nivel cultural, a nivel vital necesito la naturaleza.

Fue un cambio radical pero necesario, todo un salto al vacío.

Dejarlo todo y cortar con la dinámica hasta ese momento, no fue nada fácil.... se dieron los elementos necesarios para desencadenar una crisis personal y profesional como cierre de etapa, que derivó sin opción en un cambio.

Un momento difícil, tanto para soltar literalmente todo, así como para volver a la naturaleza.

De nuevo punto cero en todos los sentidos, de una actividad social, humana y profesional importante al anonimato total y vida de retiro que duró 2 años.

A partir del 2011 he seguido mi viaje creativo, pero con un equilibrio entre la parte profesional y la parte vital-personal y hasta hoy.

¿Cómo nace tu vocación en dar un giro a la conciencia de la moda "convencional-industrial"?

Era mi siguiente etapa de aprendizaje.

Soy autodidacta, desde que tengo uso de razón, mi vida ha ido acompañada por el Arte, de niña recuerdo que ya manifestaba dones y habilidades con el dibujo y la creatividad, de adolescente mi círculo de amistades eran montañeros y artistas.

Hice algunas exposiciones individuales y colectivas, suficiente para darme cuenta que mi fuerte era el boceto, el lápiz libre daba movimiento y soltura a los trazos espontáneos y ligeros que con facilidad mostraban una habilidad en mi innata sensibilidad para el color y captar lo esencial, interpretar a nivel creativo con cualquier material que pudiera elaborarse con las manos.

Por otro lado siempre he sido muy naturalista-ecologista y empática con la vida, la naturaleza y los animales.

"Todo empezó en 1990"

Este fue otro salto al vacío, pero en esta ocasión hacia la ciudad, cuando vi claro que tenía que hacer un trabajo y volver a la vida social, enraizar, organizar, estructurar, crear y compartir.

"Entrega total"

Emprender y canalizar mi potencial creativo y vocacional en los tejidos fue por conciencia ecologista y valores.

En aquel momento el sector textil seguía en crisis, que avanzaba rápidamente hacia la desaparición total del tejido laboral y de producción local, abriendo totalmente las puertas al mercado exterior.

Apertura que aprovecharon bien muchos empresarios del mundo de la moda rápida, que no dudaron en utilizar y explotar la mano de obra barata (los más pobres, de los pobres) de otros países... Ahora ya sabemos todos (los que quieren saber) el precio humano de la ropa barata.

Realicé el trabajo, me abrí camino siendo consciente de lo que me pedía el momento, a nivel creativo, profesional y social fue un período muy activo y enriquecedor, que duró 19 años de los cuales 4 fueron en Sabadell donde residía mi familia, fue el mío un inicio muy humilde y tremendamente creativo.

Los siguientes 15 años ya fueron en el centro y corazón de Barcelona, en mi estudio de diseño, en pleno Eixample a una calle del Paseo de Gracia.

"La diseñadora anti-moda"

Nunca pensé que en algún momento de mi vida, estaría vinculada de alguna manera al mundo de la moda, de su frivolidad, el abrumador y comercial mercado de las tendencias y de las pasarelas.

Los tejidos naturales si que fueron desfilando por mis manos, ya en la adolescencia empecé a elaborar mi propia ropa y estilo personal.

"Nadar a contra corriente"

Para mí estaba claro mi papel en ese momento, era el aprendizaje personal correspondiente, a la vez que un trabajo de activismo y de concienciación social.

"Dar voces en el desierto"

Así fue como empecé una dinámica profesional, vocacional y Artesanal, la elaboración con tejidos naturales, fue el medio creativo de concienciación. Propuesta pionera que ofrecía en ese momento y en concreto al sector textil de la moda comercial, otra manera más sostenible y necesaria.

Por supuesto entonces, no había ni mercado, de lo que ahora llamamos moda sostenible, unos cuantos creativos conscientes lo estábamos abriendo al mismo tiempo en diferentes puntos del planeta, los que creen necesario entregar de forma altruista su tiempo y su capacidad creativa por un cambio evolutivo y constructivo para la vida y el planeta.

Después se añadieron más como tu...

Sí, en nuestro país afortunadamente, otros creativos tomaron y toman conciencia, van pasando a la acción, aportando ideas, ensanchando el camino y hay que seguir, hay mucho potencial.

"La moda rápida y barata-vacía, debería dejar de ser un producto de consumo masivo, de ser causa de explotación, uniformidad y tan destructiva, digamos que el abuso y uso ha llegado a su límite"

Fueron años muy intensos, hasta el 2008, pero me siento bien habiendo aportado mi granito de arena aparte de dar voz al desierto.

Tienes algunas de tus piezas de autor en el "Museu del Disseny" como reconocimiento profesional por ser pionera de la Moda Sostenible"...

En el Museo textil, participé en varias exposiciones, con diseñadoras artesanas de diferentes técnicas textiles. Ya en el nuevo "Museu del Disseny" de Barcelona y participé en un desfile de Moda Sostenible.

Desde el 2021, sí, están algunas de mis piezas, como referente de la Moda Sostenible en Barcelona y España.

En el mes de mayo impartirás un taller en fin de semana a una casa rural... Supongo que será toda una experiencia...

Eso espero, para todas las personas que se animen al taller de costura creativa y naturaleza.

Es una propuesta combinada, en una casa rural ubicada en el alto Pirineo, entre valles, ríos y montañas.

La primavera es un momento precioso.

Este taller tiene como finalidad principal, la autosuficiencia, aprender a utilizar una herramienta que da alas a tu propia creatividad, es una terapia como toda actividad artesanal y el proceso requiere toda tu atención y concentración, pero sobre todo es una auténtica revolución, ante tanto consumo y despropósito.

Respirar aire puro es esencial, combinar taller con paseos por caminos de montaña y bosques me parece muy equilibrado y oxigenador. Se harán diferentes talleres y niveles en fines de semana.

Hay un programa para esta primavera y verano, subido en redes.

¿Te animas?

Te gusta crear "círculo de mujeres"...

Al estar en el Pirineo la vida tiene otro ritmo, hace ya 10 años que puse en marcha unos cursos de costura creativa para la comarca, cada año de octubre a junio, doy clases a grupos de mujeres en diferentes pueblos de Catalunya y Aragón (Huesca).

Sí, es una dinámica y relación grupal que disfruto, una satisfacción poder compartir, ver como aprenden y se ilusionan, siempre son mujeres, aunque para mí la creatividad y autosuficiencia no tienen género y todas las herramientas son válidas.

Un consejo para una diseñadora de moda que empiece...

Diseñadora o Diseñador, más que un consejo un mensaje:

Cada generación tiene la posibilidad del futuro, es fundamental ser consciente que en el puente que se construye la evolución humana en este planeta, ellos pueden construir o destruir, aportar o agotar.

Se trata de tener coraje para defender lo que verdaderamente es importante para ti y te hace feliz, poder encontrar tu vocación, tu pasión es primordial, es la mejor aportación a ti mismo, a los demás y a la vida.

www.carmelarodriguez.cat

Su tienda: 

C/ Major 14

Pont de Suert

Visitas concertadas. 

Para contactar con ella, el teléfono es el:

 622 30 96 18

Verano: Del 15 de Julio al 15 de Septiembre abierto por las tardes

 

Descobriu el talent de Ramon Pons, escultor

Hola amics!

Avui us dono a conèixer a un artista que em va enamorar la seva obra per la gran quantitat de matissos. Ell és en Ramon Pons. Home seré i que viu la creativitat a flor de pell.

Veient les teves escultures, aquestes són immensament versàtils... com és el teu procés de creació?

Què bé que diguis versàtil, altres dirien dispers o sense estil propi... la veritat és que tot i que sovint sí que em faig preguntes de si hauria de fer peces seguint un estil únic estil, la realitat és que si em venen noves idees intento no reprimir-les i gaudir fent-les.

De tota manera la variació d'estils d'obres que has pogut veure a TRETZE Art Estudi, no és ben representatiu del que faig en aquest moment. Aquí hi tinc obres de diferents époques de la meva trajectòria.

Vaig començar amb l'escultura, ara fa uns 13 anys i després d'un parell o tres, em vaig començar a atrevir a exposar. Al principi treballava la figura humana, més realista, amb la idea d'aprendre bé l'anatomia, després he anat treballant diferents sèries, amb panots dels carrers de Barcelona, afegint-hi objectes reciclats, potenciant i donant més importància als volums que al propi cos i cares...

A part de la variació d'obres, per aquest motiu, ara amb l'obertura de la botiga i veient el que més venc, també estic investigant i creant nous tipus d'obra, que és de més petit format i més assequible. Degut a tot això s'esdevè, la variació d'estils que es pot veure a TRETZE. Amb tot, en les exposicions individuals sí que intento centrar-me en un únic estil.

Després d'aquest llarg aclariment, responc a la pregunta. El meu procés creatiu varia una mica, com el meu estil, a vegades treballo amb models del natural o amb fotos que faig a amics, simplement buscant algun posat que em sembli interessant, sense voler explicar res més que el cos i el seu gest. Altres vegades mentre vaig treballant aquest tipus de peça em ve alguna idea d'alguna història que em sembla que puc explicar i llavors l'obra es va transformant i l'hi acabo afegint algun detall del mateix fang o algun objecte reciclat que m'ajuda a explicar la història.

Altres vegades, el procés és totalment diferent. Amb l'objectiu de crear un art viu i compromès vaig recollint imatges, actualitat, experiències,... escullo alguna notícia que he vist o llegit, faig una mica més de recerca i començo a treballar; realitat, memòria i imaginació.

Algunes vegades em faig algun petit esbós o maqueta, però normalment un cop tinc la idea clara em poso directament a treballar el que serà la peça final i amb més o menys feina i temps, em sol sortir força segons la idea inicial.

El que sovint em costa més que em satisfaci són les pàtines i policromies, i poques vegades acaben sent el que tenia com a primera idea, tot i que també les treballo directament damunt la peça final i això fa que hagi de posar i treure i tornar a posar força vegades els pigments, les ceres,...

Vas estudiar (com jo) a l'escola Massana, al curs "Massana Permanent"...

Suposo que l'escola et va encantar...

Sí, el meu primer curs d'escultura va ser a l'escola Massana. Vaig fer un curs de modelat de figura humana de Massana Permanent, amb la Mònica Chavarria de professora. Em va agradar moltíssim. Si no recordo malament era durant quatre mesos, dues vegades a la setmana, de quatre hores. Força intens per compartir-ho amb la feina de dissenyador de moda, que tenia en aquell moment, però el vaig gaudir molt i des de llavors ja no he parat. Treballàvem amb models del natural, cos i retrat, bàsicament modelat, però també el buidatge de les peces i alguna pinzellada d'acabats i pàtines.

En aquest curs hi vaig conèixer a la Nuri Bofill, qui em va convidar, un cop acabat el curs, a seguir practicant en el seu taller que acabava d'obrir al Born i a on encara segueixo treballant-hi. La Nuri s'ha convertit en un puntal important en la meva carrera artística.

Am la sèrie "Periples" vas voler fer una reflexió de la societat en que vivim...

Doncs sí, de fet, en general des dels meus inicis, la meva obra, a part dels estudis i d'alguna altre sèrie d'experimentació, sol tenir una càrrega de denúnica social i de reflexió sobre l'actualitat.

En la sèrie "Periples" convidava al públic a reflexionar al voltant dels viatges i moviments de lloc que cada persona realitza al llarg de la seva vida... siguin per pur plaer o forçats per situacions no volgudes, un exemple de la nostra realitat ben actual; migracions, exilis, desnonaments,... Amb uns personatges amb gran varietat de càrregues, potenciant volums, geometria i pes. Aquestes càrregues que simbolitzen tant les físiques com les mentals, hi ha vegades que es fonen en uns cossos rics en diversitat, volent parlar també de les experiències acumulades al llarg de les nostres vides i com ens van creant o transformant la nostra aparença i identitat.

Impressionant la imatge de la peça "Individu" observant el taller de Joan Miró... un dels teus referents suposo.

Generalment sempre faig peces úniques, però d'alguna sèrie, en faig reproduccions en ciment com és ara el souvenir, els lectors, l'abraçada, els individus,... d'aquestes, que són de petit format, en algun moment que han anat a parar a l'estranger, m'han enviat després fotos d'aquestes en llocs emblemàtics d'altres ciutats. Em va agradar la idea i ara sóc jo qui a vegades me'n emporto alguna en els meus viatges. En el cas que menciones va ser l'any passat que em vaig emportar un "Individu" a Mallorca i li vaig fer fotos al taller de Joan Miró, a la capella del Barceló,... un petit divertimento.

El Joan Miró m'agrada, tot i que no sé si el mencionaria com a referent... de fet, em costa parlar de referents, segueixo a molts artistes d'estils i èpoques molt diferents, però vaig variant, tinc temporades que m'agraden més uns i en altres són altres el que més m'inspiren.

Explica'ns la figura del caganer... la teva té un aire ancestral...

El caganer que vaig fer l'any passat era la peça central de FERTILITZEM-LA, una intal.lació nadalenca per a la Galeria Ket del Poblenou, amb una interpretació particular de la figura del Caganer.

Amb la seva femta, pintada de color d'or, simbolitza abundància, sort i alegria per a l'any següent mentre fertilitza la terra, de fet per un dels costats d'aquesta femta ja hi creix vegetació i fruits.

La idea era donar caràcter i respecte a la figura del Caganer. Estem acostumats a veure'l com un ninot anònim o bé amb cares caricaturesques de personatges mediàtics. Jo el vaig voler representar com un home real, que tot i la tensió del cos per la dificultat i la força del moviment (vaig buscar una posició més escultòrica que la del caganer tradicional), es mostrés amb una expressió calmada i relaxada, com a símbol d'amor i respecte a la terra, sabent que mentre fa les seves necessitats contribueix a la fertilització d'un sòl que ens donarà vida i bons fruits el dia de demà.

En la instal.lació el vaig col.locar damunt d'una taula llarga, ben vestida amb estovallers brodades de festa grossa i tradicional, però coberta de terra, on hi vaig plantar llavors que van anar germinant mentre va durar la intal.lació i uns brots de verdures naturals que es combinaven amb uns bodegons de fruites de terracota. Les fruites d'aquests bodegons eren de temporada i de les que es diu que porten sort: les magranes, taronges i mandarines, i el raïm que en aquest cas els brots ja venien amb només els 12 grans de la sort per a la nit de Cap d'any.

La Galeria on tens ubicades les escultures la vau formar un grup d'artistes. Ha ajudat a fer difusió en la vostra carrera?

Està molt ben situada...

Doncs... i tant que sí!

Amb la Nuri Bofill que ja mencionava abans, al capdavall, i amb la Rosa Castellà, el Lluís Farré, i l'Agustín Incicco, hem obert fa poc més de mig any un espai galeria/taller, adjunt al taller on ja treballàvem (amb tres d'ells, ja feia anys que compartíem taller) i on ara hi mostrem i venem la nostra feina.

El fet d'acabar una peça i poder-la col.locar directament a un lloc expositiu i rebre'n la resposta directa de la gent, és molt enriquidor. També és una bona manera per arribar a més gent i parlar-hi de tu a tu.

I sí, la TRETZE Art Estudi, està molt ben situada, al carrer dels Flassader, 13 del barri del Born de Barcelona, davant d'una placeta i a dos minuts del Museu Picasso, el Moco, el Meam, la nova Artevistas (seu Barra de Ferro) a on també hi tinc alguna peça,... un barri cada vegada més artístic, tot un luxe!

@ramonpons

@tretze_artestudi

www.ramonpons.com

Si us fa il.lusió participar al meu blog m'escriviu a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com