Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ceramista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ceramista. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de març del 2026

Descobreix el talent de la Mercè Pla

 

Hola amics!


Avui torna a repetir una artista que admiro, la ceramista i escultora Mercè Pla. La seva obra té una força extraordinària que parla per ella mateixa...



El fet de trencar la idea del gerro pensant en la seva forma va ser clau en la creativitat i essència?  


És una constant en mi l'interès en la forma i en el diàleg que s'estableix a partir d'ella. Les formes dels gerros sempre els he tractat amb un pensament escoltòric. La meva obra ha anat evolucionant poc a poc. 


En els teus inicis vas fer la tècnica de la planxa i posteriorment va anar canviant per facilitar que la peça es desintegrés...


La connexió que tinc amb la terra és i ha estat sempre molt intensa, m'apassiona el seu contacte amb els dits. Com el fang segueix els meus impulsos, fer la pressió exacta, el moviment precís, percebre la cohesió i textura de la matèria mitjançant el tacte.

Amb totes les tècniques ceràmiques amb les que he treballat m'hi he sentit molt còmode. 

La dels xurros, les planxes, el torn, el pessic, totes elles només són procediments per assolir l'objectiu final.


Va començar a obrir-se...


La meva intensió era ocupar l'espai visual, crear l'obra amb la mirada, generant sensacions de gran volum. Desfragmentar-les en diferents mòduls units entre ells, era el mètode per aconseguir aquest objectiu.


(Foto: Trio de la Sardana)


Si diem "Finestres en l'interior"...


Parlem dels espais creats que simulen finestres. Unes finestres que atrauen la mirada, penetrant l'escultura, amb la intensió de fer visible l'invisible.


Ànimes...


Dins d'aquestes escultures hi vaig trobar les Ànimes, els sentiments empresonats, les emocions transmeses amb art, exposades sota el títol "d'Emoció-n'Art". Aquestes ànimes estan creades amb torn i modelades a mà. Mostrant-se totalment nues davant l'espectador. Sense subterfugis.


Ara mateix amb les darreres peces ha aparegut un ocell maquíssim a sobre una mà...imatge de molta tendresa...


Hi ha un impuls que és el fil conductor invisible que ens guia en el moment de la creació de l'obra.


Certament en aquests moments en la meva obra, inesperadament, hi han anat apareixent ocells i darrerament arbres. Com en una intenció de recordar-nos que la nostra Ànima forma part de la natura. Que som natura.

Els ocells tenen grans significats, em parles de l'ocell a la mà. Però el primer ocell que vaig fer va ser el que el que hi ha a la peça "Guerra i Pau".




Aquesta és una escultura molt actual, on la guerra està representada per quatre rostres trencats i la pau per un colom blanc a dalt de tot, sostingut per un braç que sorgeix d'entre els caps trencats. Significant que no hi ha un camí per arribar a la pau, com deia Gandhi si no m'equivoco, sinó que la Pau és el camí.


Potser vol volar amunt i amb llibertat?


Pot ser sí, "A la mà de Llibertat" que així s'anomena, ens parla de que som potencionalment lliures, encara que no de forma gratuïta.


El proper 10 d'abril faràs una visita guiada a la Galeria on exposes "d'Art Mar"... Què han de fer les persones que es vulguin apuntar?


Sí, sempre que puc faig alguna visita guiada a les exposicions, aquest cop he preferit anomenar-la "Diàleg obert". Ja que l'important és que cada un pugui explicar què sent i què veu observant l'escultura. Es genera un espai de confiança a l'entorn de l'obra que em permet connectar més fàcilment amb el públic. Saber què pensa, i establir un diàleg enriquidor per ambdues parts. Serà el 10 d'abril, la faré a 2/4 de 7 (18:30). Poden venir a la galeria una estoneta abans i no és necessari fer res més.


Que per cert, una galeria super elegant i ben situada...et sents còmode amb ella...


Sí, la Galeria d'Art Mar, del Grup Escolà, és molt bonica i especial. Conserva l'aire i la memòria d'una Barcelona que estimem molt i s'ha sapigut adaptar perfectament als nous temps, incorporant i compaginant l'Art en majúscules dels Grans Mestres amb artistes actuals. L'escultura hi és present amb el protagonisme que li pertoca. És molt plaent exposar en una Galeria que tracti l'escultura amb l'accent que li correspon.


Vas participar en una exposició col.lectiva al Port de la Selva amb les peces a davant del mar... el "TramuntaArt"... al fer-ho amb altres artistes sempre t'és gratificant, oi?


I tant, m'ha impulsat a crear obres amb més dimensió i és un goig haver-hi sigut durant aquests anys. 

És una festa coincidir amb tants amics en un esdeveniment on l'art i l'escultura comparteixen espai, generant un diàleg esplèndit entre elles.


Dones classes d'escultura...


Fa prop de quatre anys que dono classes de ceràmica al Taller d'Art de Sentmenat. Donar classes també és una font de creixement, el contacte amb les persones que gaudeixen creant i el poder ajudar-les o guiar-les en la consecució de l'obra és una experiència indescriptible.

Hi ha persones que són grans artistes, encara que professionalment s'hagin dedicat a altres afers.

























dimecres, 26 de juny del 2024

Descobriu el talent de la Roser Oter, escultora d'emocions

 

Hola amics!


Avui dono a conèixer a una escultora que ha aconseguit arribar a tenir un segell propi, la Roser Oter. Ha creat una figura emblemàtica que ha enamorat moltíssim al públic!






De petita eres una gran lectora?


Sí, m'agradava molt viatjar amb les aventures de Los Cinco d'Enid Blyton.



Recordes quins escriptors et van marcar?


Tinc mala memòria pels noms. He llegit molts diferents autors. Però jo crec que a la adolescència Enid Blyton em va apassionar a endisar-me en els llibres. A diferència d'altres mitjans com la tele, el cinema, el lector posa part de la seva imaginació i et fas la història una mica més teva.


Quan t'introdueixes en el món de la ceràmica?


Per casualitat en un impàs de l'altre passió-ofici que he tingut: la gimnàstica artística. Vaig compaginar el meu ofici anterior amb el hobby de la ceràmica durant anys. Fins que el pes d'aquesta última em va fer decantar la balança cap el 1994.






Les teves obres s'originen en un llenguatge poètic concret?


M'agrada molt imaginar i pensar per a mi mateixa, mentre vaig fent. Imagino i observo molts moments de simplesa o en el detall més simple pot evocar una gran emoció.




S'estableix una màgica compenetració amb l'argila?


Per descomptat, de la terra a la terra, d'on venim i on anem. Ho trobo tant màgic convertir un tros d'argila en una forma que pot fer emocionar a algú!




L'artista necessita la solitud a l'hora de crear?


Jo SÍ, en majúscules! És vital. La meva relació amb l'argila és molt íntima i necessito estar només amb ella, notar el seu tacte humid, fred... posar les mans i gaudir de com va agafant forma i deixar el cor i l'ànima.



La teva peça escultòrica més emblemàtica és la d'aquest personatge que està llegint, però què llegeix?



Llegeix el que tu vulguis...


Quedaria molt bé deixar-ho així, però ha anat evolucionant. Primer les pàgines eren en blanc, després escrits indefinits, on no s'entenia el que posava i ara quasi tots llegeixen en català, una llengua petita que s'ha de mimar.




Sembla que tingui vida pròpia, com ho vas aconseguir?


No ha estat pensat expressament, crec que va ser un bon dia d'inspiració que em va agafar treballant, treballant i treballant molt!




Hi veig una gran influència amb Giacometti, m'equivoco? Per la forma i sobretot per les cames llargues...


Ben cert, m'apassiona Alberto Giacometti, un dels grans de l'escultura. Per a mi té un significat aquestes cames llargues... és com anar caminant per la vida i les experiències et fan crèixer i crèixer... i vas fent per bon camí i aconseguint els teus somnis, el cap el tens aprop de les estrelles i els peus a la terra.




Hi ha altres artistes que t'agradin especialment?


Picasso, Van Gogh, Chillida, Gaudí... Cadascún en la seva disciplina.




                 Picasso



                    Van Gogh




                     Chillida


Gaudí


Les xarxes socials t'han ajudat a difondre la teva obra?


Crec que sí. De fet han viatjat a diferents països, com Londres, Istambul... 



Què ha de tenir una obra perquè el públic quedi embaladit?


No sé... la gent em diu coses molt profundes d'aquestes peces i m'han fet pensar molt en que és el que fa que agradin tant. Jo no vaig crear una peça pensant en que agradés molt, simplement vaig crear allò que em sortia de dins.


Amb la maduresa busco cada vegada més la simplesa. Tenim un excés d'informació i de moltes coses a fer, el ritme estressant... 

Aquestes peces evoquen, per la seva simplesa serenor. És un convit a seure, badar, a contemplar, posant tots els sentits.


www.roseroter.com