Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tendresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tendresa. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de març del 2026

Descobreix el talent de la Mercè Pla

 

Hola amics!


Avui torna a repetir una artista que admiro, la ceramista i escultora Mercè Pla. La seva obra té una força extraordinària que parla per ella mateixa...



El fet de trencar la idea del gerro pensant en la seva forma va ser clau en la creativitat i essència?  


És una constant en mi l'interès en la forma i en el diàleg que s'estableix a partir d'ella. Les formes dels gerros sempre els he tractat amb un pensament escoltòric. La meva obra ha anat evolucionant poc a poc. 


En els teus inicis vas fer la tècnica de la planxa i posteriorment va anar canviant per facilitar que la peça es desintegrés...


La connexió que tinc amb la terra és i ha estat sempre molt intensa, m'apassiona el seu contacte amb els dits. Com el fang segueix els meus impulsos, fer la pressió exacta, el moviment precís, percebre la cohesió i textura de la matèria mitjançant el tacte.

Amb totes les tècniques ceràmiques amb les que he treballat m'hi he sentit molt còmode. 

La dels xurros, les planxes, el torn, el pessic, totes elles només són procediments per assolir l'objectiu final.


Va començar a obrir-se...


La meva intensió era ocupar l'espai visual, crear l'obra amb la mirada, generant sensacions de gran volum. Desfragmentar-les en diferents mòduls units entre ells, era el mètode per aconseguir aquest objectiu.


(Foto: Trio de la Sardana)


Si diem "Finestres en l'interior"...


Parlem dels espais creats que simulen finestres. Unes finestres que atrauen la mirada, penetrant l'escultura, amb la intensió de fer visible l'invisible.


Ànimes...


Dins d'aquestes escultures hi vaig trobar les Ànimes, els sentiments empresonats, les emocions transmeses amb art, exposades sota el títol "d'Emoció-n'Art". Aquestes ànimes estan creades amb torn i modelades a mà. Mostrant-se totalment nues davant l'espectador. Sense subterfugis.


Ara mateix amb les darreres peces ha aparegut un ocell maquíssim a sobre una mà...imatge de molta tendresa...


Hi ha un impuls que és el fil conductor invisible que ens guia en el moment de la creació de l'obra.


Certament en aquests moments en la meva obra, inesperadament, hi han anat apareixent ocells i darrerament arbres. Com en una intenció de recordar-nos que la nostra Ànima forma part de la natura. Que som natura.

Els ocells tenen grans significats, em parles de l'ocell a la mà. Però el primer ocell que vaig fer va ser el que el que hi ha a la peça "Guerra i Pau".




Aquesta és una escultura molt actual, on la guerra està representada per quatre rostres trencats i la pau per un colom blanc a dalt de tot, sostingut per un braç que sorgeix d'entre els caps trencats. Significant que no hi ha un camí per arribar a la pau, com deia Gandhi si no m'equivoco, sinó que la Pau és el camí.


Potser vol volar amunt i amb llibertat?


Pot ser sí, "A la mà de Llibertat" que així s'anomena, ens parla de que som potencionalment lliures, encara que no de forma gratuïta.


El proper 10 d'abril faràs una visita guiada a la Galeria on exposes "d'Art Mar"... Què han de fer les persones que es vulguin apuntar?


Sí, sempre que puc faig alguna visita guiada a les exposicions, aquest cop he preferit anomenar-la "Diàleg obert". Ja que l'important és que cada un pugui explicar què sent i què veu observant l'escultura. Es genera un espai de confiança a l'entorn de l'obra que em permet connectar més fàcilment amb el públic. Saber què pensa, i establir un diàleg enriquidor per ambdues parts. Serà el 10 d'abril, la faré a 2/4 de 7 (18:30). Poden venir a la galeria una estoneta abans i no és necessari fer res més.


Que per cert, una galeria super elegant i ben situada...et sents còmode amb ella...


Sí, la Galeria d'Art Mar, del Grup Escolà, és molt bonica i especial. Conserva l'aire i la memòria d'una Barcelona que estimem molt i s'ha sapigut adaptar perfectament als nous temps, incorporant i compaginant l'Art en majúscules dels Grans Mestres amb artistes actuals. L'escultura hi és present amb el protagonisme que li pertoca. És molt plaent exposar en una Galeria que tracti l'escultura amb l'accent que li correspon.


Vas participar en una exposició col.lectiva al Port de la Selva amb les peces a davant del mar... el "TramuntaArt"... al fer-ho amb altres artistes sempre t'és gratificant, oi?


I tant, m'ha impulsat a crear obres amb més dimensió i és un goig haver-hi sigut durant aquests anys. 

És una festa coincidir amb tants amics en un esdeveniment on l'art i l'escultura comparteixen espai, generant un diàleg esplèndit entre elles.


Dones classes d'escultura...


Fa prop de quatre anys que dono classes de ceràmica al Taller d'Art de Sentmenat. Donar classes també és una font de creixement, el contacte amb les persones que gaudeixen creant i el poder ajudar-les o guiar-les en la consecució de l'obra és una experiència indescriptible.

Hi ha persones que són grans artistes, encara que professionalment s'hagin dedicat a altres afers.

























dimecres, 20 de novembre del 2024

Descobreix el talent de la Yulia Pinero


Hola amics!


Em fa moltíssima il.lusió donar a conèixer a una gran fotògrafa, la Yulia Pinero que fa anys va venir de Ucraïna, per instal.lar-se al nostre país.


Quedareu enamorats de les seves imatges... moltíssima tendresa



@yuliapinero.foto



¿Cómo surge la idea de hacer fotos? Tu eres arquitecta...


Una pregunta que me hacer reflexionar mucho. Porque hay muchas respuestas.


De pequeña me encantaba hacerme fotos, no paraba de posar y pedir que me hicieran fotos, de mayor seguí disfrutando pero descubrí que para otros no era tan divertido.


Esto me hizo querer fotografiar a otros y buscar maneras para que ellos disfruten como yo.


Cuando nació mi hijo como muchas madres empecé a practicar mi destreza con él y una combinación de muchas cosas (dejar trabajo, cambio de ciudad, mis ganas de hacer algo por mi cuenta), me llevó a probar hacer sesiones a otras famílias. Y así surgió.


¿Cúal es la manera en que haces para conocer a los clientes antes de hacerles fotografías?


Hay varias etapas, primero es la llamada para entender la verdadera razón de querer hacer fotos. En principio te pueden pedir lo típico, queremos hacer fotos o no tenemos fotos o algo por el estilo.



Siempre hay algo más, en esta llamada descubres detalles como: les gustaría tener fotos más reales de sí mismos o que a esta tienen muchas pero no son suficiente bonitas para poderlas enmarcar o están de viaje por Girona y les gustaría llevar un recuerdo. Hay muchas razones y cada una se aborda diferente.




Después tengo un cuestionario que me ayuda a conocer gustos de las personas que vendrán a las sesiones, sus caracteres y su manera de pasar los ratos juntos. Y por último estoy siempre en contacto por watsapp, para discutir los detalles, acordar la ropa, solucionar las últimas dudas.

De esta manera puedo garantizar sesiones más personalizadas e íntimas.


Me contaste que tu cámara no hace el ruido del "click"...


No, la cámara es muy silenciosa, me ayuda a estar cerca por no distraer a la família.


Hace tiempo me he fijado que si hago algún ruido o se oye el típico click las personas se quedan pendientes de esta señal sonora o están a la expectativa para retener algún gesto y los distrae de lo que están haciendo con naturalidad. Así que opté por minimizar las distracciones de este tipo.


Viendo tus fotografías se desprende muchísima vitalidad y entusiamo... ¿Cómo lo consigues?


Hmmm, buena pregunta. La verdad es algo que siempre hice. Siempre quise que las fotos contaran por sí mismas, sobre vitalidad infantil, energía de la família. Así que creo que, lo primero fue hacer todo lo posible que surjan momentos así, algunas veces jugando, otras veces observando y dando espacio a la naturalidad infantil. Después perfeccionar la técnica y muchas veces ser paciente.



El secreto para captar los "microgestos" y los "micromomentos"...


Bueno, no creo que haya algún secreto allí, porque todos los fotógrafos lo pueden hacer. La diferencia sería en que yo me fijo en estas cosas, me importan mucho. Ya que hablan sobre el carácter de la persona y su individualidad. La típica frase de un padre: sí, hijo es así, pudiste captarlo tal como es. O se observan así mismos desde otras perspectivas.





Tu futuro proyecto será el "Instabranding"


Bueno, es lo que hablaba antes. Es un proyecto sobre estrategia visual de marca personal. Todos utilizamos fotos pero no siempre entendemos cómo influyen en las otras personas. Qué reflejan las fotos de nosotros o al revés qué es lo que nos hemos olvidado reflejar. Y todo esto combinarlo en un grid (fotos en el perfil de Instagram) bonito, agradable y al mismo tiempo real.


Nadie quiere seguir a la gente impostora o vacía, todos nos hemos vuelto más exigentes y precavidos, por esto escogemos a quien vamos a seguir, ya que formará parte de nuestro día a día.


Seguro que a la gente ahora mismo le parecerá esto una exageración, y más los que no son activos en RRSS. Pero la verdad es que hay algunas empresas que revisan un perfil de redes sociales al mismo tiempo que el Currículum.


A alguien le sale innato esto de combinar fotos, transmitir su mensaje y crear su marca personal pero hay gente que no entiende ni por dónde empezar aunque se ha hecho fotos con un fotógrafo profesional.


Por esto decidí crear un proyecto que ayude a los emprendedores con su imagen, para que dejen de odiar el Instagram por ser tan exigente y disfrutar de sus proyectos fluyendo.


------------------------------------------


Les meves "Petit Mondrian" grogues/blaves...



      










dimecres, 6 de novembre del 2024

Descobreix el talent de l'Assumpta Dangla

 


Hola amics!


Avui dono a conèixer a una dona enamorada de la història de la moda, l'Assumpta Dangla. Vaig assistir una de les seves conferències i em va enamorar la saviesa i entrega amb què ho comunica als altres.


Descobrireu també la seva faceta pictòrica... que m'encanta!


@assumptadangla.bcn






Vas donar una conferència sobre l'espionatge en el món de l'estampació... de pel.lícula d'intriga...


Com a historiadora de l'art, busco maneres d'apropar el patrimoni tèxtil al públic en general. Em va semblar bona idea parlar d'espionatge industrial al segle XIX i donar a conèixer uns fets inèdits. Tot plegat, que ens ajudi a veure, sentir i entendre un element tant del nostre dia a dia com és el tèxtil.




Dissenys super bonics i elegants...


Els dissenys de què vaig parlar són uns clàssics que es van començar a editar al segle XIX i que podem trobar en algunes peces d'indumentària o mobiliari actuals. També destaquen per tenir colors mai vistos fins aleshores, i això és interessant, perquè al segle XIX va haver una gran evolució en el món de la química i es van descobrir nous colorants sintètics de tons vius i brillants.


Com neix aquesta passió per aquest món?


L'any 2002 vaig començar a fer recerca sobre història del tèxtil, i des de llavors he anat fent conferències i publicant articles i llibres. Però des de molt abans ja m'agradava aquest món. De ben petita feia dibuixos on la figura de la dona, el vestit i l'estampat tenien protagonisme.


Un primer gest que flueix i que es mou amb una llibertat i saviesa extraordinàries...


Moltes vegades, davant el full en blanc, esbosso un gest que és una cara de perfil en tres quarts. Allí comença tot. Deixo que el dibuix vagi sorgint, sense plantejament previ, i vaig creant una composició. Sense presses, simplement deixo que el dibuix emergeixi.




Il.lustracions en que la tendresa hi es molt present...


Són personatges que sorgeixen espontanis, normalment l'expressió és tendra i amable però alguns altres expressen emocions més intenses. Són dibuixos que anomeno Gestos, fets a partir de traços continus, força enèrgics. I dins d'aquest gran grup dels Gestos trobem més varietat en temes i personatges.





Personatges amb la imaginació al poder.


En alguns dibuixos és molt present el sentit de l'humor. Alguns pertanyen a sèries i altres són personatges únics, però tots expliquen històries. La sèrie de Les Bombetes, per exemple, consta de tires còmiques i també del personatge de la Bombeta Sum, que he estampat sobre tote bags i samarretes.




La "Dona que dóna", "Les Bombetes", els "Homes lluna"...


Són sèries de personatges que he anat fent des de fa anys. Els Home Lluna van sorgir quan estudiava, i són cares fetes amb una línia contínua en cercles, Les Dives neixen a partir de la meva afició per l'òpera, i la Dona de dóna i altres Gestos més recents, que són alegres i vitals, els vaig començar a fer arran d'una escapada a la Costa Blava i el Museu Matisse.






T'agradaria plasmar-los en un llibre, una revista...?


Sí, he fet alguna col.laboració per il.lustrar relats breus. En aquest cas, el dibuix no és lliure del tot, perquè hi ha un disseny previ per adaptar-lo al text i sempre és un repte.


Per què tu ets polifacètica... il.lustracions, contes, poemes, aforismes, un no acabar...


Sóc curiosa de mena, m'entusiasma conèixer coses noves. I descobrir... Escric sobre història de l'Art, però també m'agrada la narrativa, la poesia i el dibuix. De vegades, m'assec a l'escriptori, agafo un full en blanc i un bolígraf, i en aquell moment decideixo si escric o dibuixo. O fins i tot faig dibuix combinat amb text. D'aquesta manera trio el millor suport per donar sortida a allò que vull expressar.


Frases inèdites

 


. No sé què estava pensant, m'ha pujat el cor al cap


. El llapis em retorna qui sóc, una cara amable estampada en un pla, em fa memòria dels dies de nena. I aquella mirada de paper em diu que no sóc qui semblo ser ara


. Només tu em robes la soledat, només tu saps dir-me els adéus com un comiat fins l’endemà


 . Fins que la vida ens separi


. Sense més realitat que la ficció de cada dia, l’hereu del no-res s’asseu al tren de la rutina… Una identitat que encara no es conforma cercarà sempre el seu camí, caminant si cal enrere, tornant a mirar les cartes, els mapes, les dreceres, i les petites estances on descansen moments de plenitud