Hola amics!
Avui us dono a conèixer a un artista que em va enamorar la seva obra per la gran quantitat de matissos. Ell és en Ramon Pons. Home seré i que viu la creativitat a flor de pell.
Veient les teves escultures, aquestes són immensament versàtils... com és el teu procés de creació?
Què bé que diguis versàtil, altres dirien dispers o sense estil propi... la veritat és que tot i que sovint sí que em faig preguntes de si hauria de fer peces seguint un estil únic estil, la realitat és que si em venen noves idees intento no reprimir-les i gaudir fent-les.
De tota manera la variació d'estils d'obres que has pogut veure a TRETZE Art Estudi, no és ben representatiu del que faig en aquest moment. Aquí hi tinc obres de diferents époques de la meva trajectòria.
Vaig començar amb l'escultura, ara fa uns 13 anys i després d'un parell o tres, em vaig començar a atrevir a exposar. Al principi treballava la figura humana, més realista, amb la idea d'aprendre bé l'anatomia, després he anat treballant diferents sèries, amb panots dels carrers de Barcelona, afegint-hi objectes reciclats, potenciant i donant més importància als volums que al propi cos i cares...
A part de la variació d'obres, per aquest motiu, ara amb l'obertura de la botiga i veient el que més venc, també estic investigant i creant nous tipus d'obra, que és de més petit format i més assequible. Degut a tot això s'esdevè, la variació d'estils que es pot veure a TRETZE. Amb tot, en les exposicions individuals sí que intento centrar-me en un únic estil.
Després d'aquest llarg aclariment, responc a la pregunta. El meu procés creatiu varia una mica, com el meu estil, a vegades treballo amb models del natural o amb fotos que faig a amics, simplement buscant algun posat que em sembli interessant, sense voler explicar res més que el cos i el seu gest. Altres vegades mentre vaig treballant aquest tipus de peça em ve alguna idea d'alguna història que em sembla que puc explicar i llavors l'obra es va transformant i l'hi acabo afegint algun detall del mateix fang o algun objecte reciclat que m'ajuda a explicar la història.
Altres vegades, el procés és totalment diferent. Amb l'objectiu de crear un art viu i compromès vaig recollint imatges, actualitat, experiències,... escullo alguna notícia que he vist o llegit, faig una mica més de recerca i començo a treballar; realitat, memòria i imaginació.
Algunes vegades em faig algun petit esbós o maqueta, però normalment un cop tinc la idea clara em poso directament a treballar el que serà la peça final i amb més o menys feina i temps, em sol sortir força segons la idea inicial.
El que sovint em costa més que em satisfaci són les pàtines i policromies, i poques vegades acaben sent el que tenia com a primera idea, tot i que també les treballo directament damunt la peça final i això fa que hagi de posar i treure i tornar a posar força vegades els pigments, les ceres,...
Vas estudiar (com jo) a l'escola Massana, al curs "Massana Permanent"...
Suposo que l'escola et va encantar...
Sí, el meu primer curs d'escultura va ser a l'escola Massana. Vaig fer un curs de modelat de figura humana de Massana Permanent, amb la Mònica Chavarria de professora. Em va agradar moltíssim. Si no recordo malament era durant quatre mesos, dues vegades a la setmana, de quatre hores. Força intens per compartir-ho amb la feina de dissenyador de moda, que tenia en aquell moment, però el vaig gaudir molt i des de llavors ja no he parat. Treballàvem amb models del natural, cos i retrat, bàsicament modelat, però també el buidatge de les peces i alguna pinzellada d'acabats i pàtines.
En aquest curs hi vaig conèixer a la Nuri Bofill, qui em va convidar, un cop acabat el curs, a seguir practicant en el seu taller que acabava d'obrir al Born i a on encara segueixo treballant-hi. La Nuri s'ha convertit en un puntal important en la meva carrera artística.
Am la sèrie "Periples" vas voler fer una reflexió de la societat en que vivim...
Doncs sí, de fet, en general des dels meus inicis, la meva obra, a part dels estudis i d'alguna altre sèrie d'experimentació, sol tenir una càrrega de denúnica social i de reflexió sobre l'actualitat.
En la sèrie "Periples" convidava al públic a reflexionar al voltant dels viatges i moviments de lloc que cada persona realitza al llarg de la seva vida... siguin per pur plaer o forçats per situacions no volgudes, un exemple de la nostra realitat ben actual; migracions, exilis, desnonaments,... Amb uns personatges amb gran varietat de càrregues, potenciant volums, geometria i pes. Aquestes càrregues que simbolitzen tant les físiques com les mentals, hi ha vegades que es fonen en uns cossos rics en diversitat, volent parlar també de les experiències acumulades al llarg de les nostres vides i com ens van creant o transformant la nostra aparença i identitat.
Impressionant la imatge de la peça "Individu" observant el taller de Joan Miró... un dels teus referents suposo.
Generalment sempre faig peces úniques, però d'alguna sèrie, en faig reproduccions en ciment com és ara el souvenir, els lectors, l'abraçada, els individus,... d'aquestes, que són de petit format, en algun moment que han anat a parar a l'estranger, m'han enviat després fotos d'aquestes en llocs emblemàtics d'altres ciutats. Em va agradar la idea i ara sóc jo qui a vegades me'n emporto alguna en els meus viatges. En el cas que menciones va ser l'any passat que em vaig emportar un "Individu" a Mallorca i li vaig fer fotos al taller de Joan Miró, a la capella del Barceló,... un petit divertimento.
El Joan Miró m'agrada, tot i que no sé si el mencionaria com a referent... de fet, em costa parlar de referents, segueixo a molts artistes d'estils i èpoques molt diferents, però vaig variant, tinc temporades que m'agraden més uns i en altres són altres el que més m'inspiren.
Explica'ns la figura del caganer... la teva té un aire ancestral...
El caganer que vaig fer l'any passat era la peça central de FERTILITZEM-LA, una intal.lació nadalenca per a la Galeria Ket del Poblenou, amb una interpretació particular de la figura del Caganer.
Amb la seva femta, pintada de color d'or, simbolitza abundància, sort i alegria per a l'any següent mentre fertilitza la terra, de fet per un dels costats d'aquesta femta ja hi creix vegetació i fruits.
La idea era donar caràcter i respecte a la figura del Caganer. Estem acostumats a veure'l com un ninot anònim o bé amb cares caricaturesques de personatges mediàtics. Jo el vaig voler representar com un home real, que tot i la tensió del cos per la dificultat i la força del moviment (vaig buscar una posició més escultòrica que la del caganer tradicional), es mostrés amb una expressió calmada i relaxada, com a símbol d'amor i respecte a la terra, sabent que mentre fa les seves necessitats contribueix a la fertilització d'un sòl que ens donarà vida i bons fruits el dia de demà.
En la instal.lació el vaig col.locar damunt d'una taula llarga, ben vestida amb estovallers brodades de festa grossa i tradicional, però coberta de terra, on hi vaig plantar llavors que van anar germinant mentre va durar la intal.lació i uns brots de verdures naturals que es combinaven amb uns bodegons de fruites de terracota. Les fruites d'aquests bodegons eren de temporada i de les que es diu que porten sort: les magranes, taronges i mandarines, i el raïm que en aquest cas els brots ja venien amb només els 12 grans de la sort per a la nit de Cap d'any.
La Galeria on tens ubicades les escultures la vau formar un grup d'artistes. Ha ajudat a fer difusió en la vostra carrera?
Està molt ben situada...
Doncs... i tant que sí!
Amb la Nuri Bofill que ja mencionava abans, al capdavall, i amb la Rosa Castellà, el Lluís Farré, i l'Agustín Incicco, hem obert fa poc més de mig any un espai galeria/taller, adjunt al taller on ja treballàvem (amb tres d'ells, ja feia anys que compartíem taller) i on ara hi mostrem i venem la nostra feina.
El fet d'acabar una peça i poder-la col.locar directament a un lloc expositiu i rebre'n la resposta directa de la gent, és molt enriquidor. També és una bona manera per arribar a més gent i parlar-hi de tu a tu.
.jpg)
I sí, la TRETZE Art Estudi, està molt ben situada, al carrer dels Flassader, 13 del barri del Born de Barcelona, davant d'una placeta i a dos minuts del Museu Picasso, el Moco, el Meam, la nova Artevistas (seu Barra de Ferro) a on també hi tinc alguna peça,... un barri cada vegada més artístic, tot un luxe!
@ramonpons
@tretze_artestudi
Si us fa il.lusió participar al meu blog m'escriviu a:
patriciadescobreixtalent@gmail.com
%20(1).jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada