Descobriu el talent de la Gemma Santaló, escriptora

 

Avui donarem a conèixer a una dona amb enorme carisma, l'escriptora Gemma Santaló, autora del llibre "Pell, escates i altres camises de força".

@gemmasantalo

Com s'originen les idees a l'hora de crear un conte?

Les idees poden sorgir d'un gest, d'una anèdota, o d'una sensació. De sobte miro un fet quotidià i el veig d'una altra manera, o descobreixo a través d'aquest una metàfora d'alguna cosa que, a ulls meus, va més enllà. És en aquest moment que em ve de gust parlar-ne i la feina és trobar la manera de traslladar al lector, per mitjà d'aquest fet petit, el referons i la història que amaga.

Primer intento dissenyar un esbós de trama, després el personatge que viurà aquesta trama i quan el tinc intento conèixer-lo molt i molt i posar-lo en situació. Si tot va bé i el personatge és prou sòlid, ell m'hi ajudarà, a acabar de reblar el relat.

Els diàlegs són extraordinaris... molt difícil d'escriure...

Sempre escric des de la situació. M'imagino vivint les circumstàncies que envolten els personatges i des d'allà escric els diàlegs, cercant la màxima naturalitat, tal com crec que serien si poguéssim escoltar-los. Vigilo que el diàleg tingui el mínim de paraules sobrants, sempre només les necessàries. Prefereixo deixar de donar informacions abans de fer comentaris que puguin sonar artificiosos.

Llegint el teu llibre he notat que els personatges surten del paper....

Suposo que és aquesta manera d'escriure des de dins del personatge, i mirar sempre que les reaccions i decisions que pren siguin coherents amb la personalitat que s'ha anat construint. Vigilo de no forçar mai cap reacció (ni que la trama ho exigeixi). Si tinc dubtes de si davant d'un fet concret el personatge reaccionaria d'una determinada manera o no, sempre miro de replantejar el que sigui perquè les reaccions siguin gairebè les úniques possibles.

Fas una enorme descripció psicològica. Com s'aconsegueix això?

Crec que tot continua donant voltes al voltant del mateix lloc: que el personatge sigui viu, que sigui versemblant. Que davant de circumstàncies que li puguin succeir actuï en conherència amb la personalitat. En aquest punt em fixo també en petits gests, en detalls que el delaten. Suposo que és això el que em vols dir.

Dones gràcies a l'Escola de l'Ateneu Barcelonés...

A l'Ateneu vaig aprendre moltíssim, vaig aprendre a fixar-me en el detall i a persistir. Vaig conèixer professors excepcionals que em van ajudar molt més enllà de les atribucions que els correponien i que em van donar bons consells i confiança. Vaig trobar companys que a hores d'ara ja són amics i amb qui comparteixo aficions, trobades i, fins i tot, bons i mals moments. Escriure pot ser molt solitari, trobar amb qui compartir experiències i vivències és un plaer, que també dec a l'Ateneu.

Influències... hi veig una mica de surrealisme...

Sí, més que surrelisme, de realisme màgic, crec. Sovint els contes parteixen de situacions molt quotidianes i des d'aquí s'enfilen a decisions o circumstàncies complexes que mostren que, sota la imatge de normalitat, podem viure vides sorprenents, intenses, a vegades doloroses, però mai trivials. M'agrada trencar les costures de la realitat estricte per  anar a sensacions excepcionals, torbadores, intenses, que existeixen amagades sota l'aparença d'un vida plàcida. I en aquest marxar de la realitat, si em deixo portar únicament per l'emoció, sovint hi trobo la via més directa per accedir a aquestes altres vides.

Dones classes a un institut. Quin consell donaries als futurs escriptors?

D'entrada que llegeixin molt. De la lectura és d'on es pot aprendre més. Allà hi pots veure el que t'agrada i el que no, i a base d'experiència aconseguir una mirada crítica sobre el relat. A partir d'aquí que sobretot escriguin per plaer en l'escriptura, que pensin poc en llibres acabats i editats i en totes les conseqüències que ells puguin imaginar que envolten l'edició. L'objectiu ha de ser sempre la frase, el paràgraf, el text que emergeix davant dels ulls. Aconseguir que digui, tant com sigui possible, el que volen dir i com ho volen dir. Trobar el gaudi en el fet d'escriure.