dissabte, 7 de desembre del 2019

Descobrim el talent d'en Joan Esparraguera


Hola amics!

Avui coneixerem a un gran artista, en Joan Esparraguera, un exemple de valentia i coratge. Descobrirem un món per ell  fascinant, l'origami.





                     Joan i el seu soci




Tu ets un home que t'has reinventat moltíssimes vegades, exercint varies professions a la vegada: ferrer, fuster, artista... 
El secret per aconseguir-ho...



Sempre m'ha interessat com es fan les coses. Ja de petit desmuntava aparells per saber com estaven fets. Suposo que la curiositat em motiva, com més coses saps, més en vols saber.

Quan un tema m'interessa, l'estudio a fons, així he arribat a ser multidisciplinar, cosa que m'ajuda molt a l'hora de planificar i crear. El ventall d'opcions és il.limitat.


Com va anar a l'exposar als "Amics del Museu d'Art"? L'espai és impressionant i les teves obres l'engradeixen...



Realment l'espai que ofereix els "Amics del Museu d'Art" és molt càlid i acollidor i les nostres peces semblaven fetes expressament per aquesta sala. Estem molt satisfets. La assistència de públic ha estat molt bona i a més hi ha hagut grups que volien una visita guiada i he pogut donar a conèixer l'Origami i les seves aplicacions. També a les conferències que ha fet als "Amics del Museu d'Art" sobre Leonardo da Vinci i la Bauhaus, les nostres peces encaixaven a la perfecció. La majoria de públic estaven sorpressos ja que desconeixien aquesta tècnica. Molt d'interés i bones crítiques. No esperàvem una acollida tant bona.

Molt i molt contents.


La ciència i el paper van lligades?


Va ser en els anys 60 quan els científics es van adonar del potencial de l'origami. Molts cientítics de diferents disciplines, han desenvolupat models en paper, que després s'han fabricat en altres materials. Ha arribat a ser una eina bàsica per a ells.

Actuament podem trobar models a l'espai (veles i panells solars, que es despleguen a operacions estencial pel cor...) nanotecnologia (robots que es desplacen pel torrent sanguini, inseminació artificial...), moda (plisats...), arquitectura (pavellons, gratacels...).
De fets no cal ser científic per plegar coses. Inconscientment a casa, pavellons pleguem roba, quan ens donen un bitllet el primer que fem és plegar. L'origami és aprofitar aquesta habilitat i fer-la conscient.
Em vaig adonar que a la teva col.lecció tens una peça molt bonica que es diu "plecs". Una aplicació de l'origami!.






De quina manera t'ha canviat l'ictus a la teva vida?


Com a molta gent, la meva vida era molt estressant. Quan vaig tenir l'ictus tot va canviar. El fet d'estar plegic en un hospital, no saber quines parts dels teu cos es recuperaràn i com serà el teu futur dóna molt que pensar.
Ara la meva dia està lligada a l'origami. És la meva teràpia i m'està donant moltes satisfaccions.


Tenir un Ictus, ha estat la manera en que el cos m'ha dit que no anava bé, que m'ha donat una altra oportunitat i que haig d'aprofitar-la. A vegades la vida ens dóna senyals i que hauríem  de fer-li cas.

Area faig les coses amb un altre ritme i amb una altra perspectiva.







Com neix una peça? Em vas dir que al veure el paper ja la veies...


Quan tinc un paper a les mans (penso que és, el que li passa al pintor o a l'escultor), ja visualitzo la peça acabada.
Em deixo anar i tot flueix del meu interior. L'origami és una descoberta, cada plec que faig, em porta per un nou camí. Així cada peça és única.
Cada paper (depenent del tipus, gramatge, color, textura...) et suggereix una peça diferent. Penso que la veritable maestria radica en saber llegir o interpretar-ho.





Les teves làmpares són una passada... has tingut encàrrecs?

No tinc botiga, però és cert que hi ha gent que els hi agradaria tindre'n una. Serà qüestió de pensar-hi.






L'experiència dels teus tallers d'origami suposo que ha sigut sorprenent...

Sí, realment sorprenent, tant per mi com per els altres. Per mi respresenta un gran esforç preparar un taller que sigui amè i didàctic, però és una gran terapia i m'enriqueix molt. A la gent els sorprèn que siguin capaços de fer models que pensaven que eren molt difícils i en realitat no ho són. M'agrada fer coses útils, que la gent s'emporti a casa i que els doni satisfacció fer-les. Fem figures, carteres, làmpares, objectes de decoració...








Què tal l'exposar als "Amics del Museu d'Art" de Girona?


Realment l'espai que ofereix els "Amics del Museu d'Art" és molt càlid i acollidor i les nostres peces semblaven fetes expressament per aquesta sala. Estem molt satisfets. La assistència de públic ha estat molt bona i a més hi ha hagut grups que volien una visita guiada i he pogut donar a conèixer l'Origami i les seves aplicacions. També a les conferències que ha fet als "Amics del Museu d'Art" sobre Leonardo da Vinci i la Bauhaus, les nostres peces encaixaven a la perfecció. La majoria de públic estaven sorpressos ja que desconeixien aquesta tècnica. Molt d'interés i bones crítiques. No esperàvem una acollida tant bona.
Molt i molt contents.


Instagram:



vidalfont.blogspot.com




divendres, 26 de juliol del 2019

Descobrim el talent de la diseñadora de moda Rosa Muñoz



Hola!

Es un honor para mí dar a conocer a una mujer con enorme carisma, la diseñadora de moda Rosa Muñoz






¿Qué es para ti la moda?

Una forma de vida, una forma de sentir y de ser.
Una forma de identificarte contigo misma, de sentirte bien, de marcar tu personalidad y de tu identidad.
Una manera de expresar tu creatividad, tu inspiración y tu ilusión.



En tu fin de carrera utilizaste la silicona... cúal fue la reacción del público?

Hay gente que lo vio con incredulidad, al principio, hubo gente que cuando presenté mis ideas para el proyecto, me dijeron que no sería capaz de hacer algo bueno con material de construcción, y eso te impulsa más para hacerlo más y mejor.
Y después de hacerlo expectación, mucho interés, curiosidad y entusiamo.
De hecho mi nota fue de sobresaliente en el proyecto de moda. 
Uno de los valores principales en moda es la originalidad y la espontaneidad.





Cuéntanos... cómo fue tu experiencia de salir a la televisión?

Muy emocionante, que te llamen por teléfono de varias televisiones, para preguntarte si quieres salir en sus programas, te llena de orgullo. Que se valore tu trabajo, tu talento, el esfuerzo de un año de desarrollo del proyecto, tu entrega a este mundo de la moda. ¡¡¡No tiene precio!!!

El vídeo .... 

https://drive.google.com/file/d/0B1hBf27z3vWrYXNhYng5cTY3aWRncHF3U21sZXBxbjBCVEg4/view?usp=drive_web


Tu proceso de creación...

Siempre viene cuando menos te lo esperas, así que suelo llevar una libreta pequeña, lápiz y goma. Hay veces que una buena idea puede salir cuando vas dando un paseo por el Ebro, o viendo alguna zona de mercadillos (los cuales me encantan) nunca sabes que te puedes encontrar, soy muy curiosa.
Dependen mucho de mi estado de ánimo.
Lo peor que llevo para mi proceso de creación es cuando son encargos bajo presión de tiempo y forma, y te cambian los detalles cada día.
Hoy suelo bloquearme más y me cuesta mucho sacar la creatividad.






Intuyo que te gusta romper con las normas establecidas...

Me encanta romper con todo, los patrones y la reglas establecidas me aburren muchísimo.
Siempre, intento modificar mis patrones, mis materiales, combinar tejidos completamente diferentes.
Poner apliques nuevos donde no se han puesto nunca, por eso llaman la atención tanto algunas de mis creaciones.
En alguno de mis desfiles salieron prendas de plástico de ducha,chapas de los contadores, vinilos y hologramas de coches, metacrilatos de decoración, etc...





¿Cómo es tu cliente?

Mujer o niña, moderna, divertida, atemporal, sin complejos... con ganas de vivir. Y que se identifica con mis creaciones porque son distintas del resto.
Es cómoda y elegante al mismo tiempo.









Un diseñador/a que admires...

Jean Paul Gaultier me encanta su espectáculo en la moda, su visión de la mujer, y su mejor aprendizaje siempre fue en las revistas y en los mercadillos (con eso me identifico mucho con él). Le dieron una oportunidad cuando estaba estudiando y la supo aprovechar al máximo.

Viendo tus cuadros... Salvador Dalí es para ti un referente?

Otro genio, me encanta su estilo, su manera de pensar y como plasma sus sueños en lienzos.
Aunque la frase que más me impactó de él "no importa que hablen mal o bien de ti, lo importante es que hablen", me encantan sus obras y me ha inspirado siempre en mis trabajos, ya sean de moda o arte.





                                             







Rosa Muñoz




     Salvador Dalí



A Rosa le gusta mi colgante "Burbujas" de mi perfil de Instagram: @patricia.pla




Su perfil de Instagram: @rossamdm
Su perfil de Facebook: Rosa Muñoz






divendres, 28 de juny del 2019



Hola amics!

El "Tastet" d'aquesta setmana parla per si sol...




" La rosa, quan veu la llum"

En breu coneixereu a l'artista!

dijous, 13 de juny del 2019

dilluns, 3 de juny del 2019

Descobrim el talent de la Michelle Barragán



Hola amics!

És un honor per a mi donar a conèixer a una dona que admiro, la Michelle Barragán.

Ella va venir de l'Ecuador i va aventurar-se a donar veu a les dones gironines amb el projecte de "Woman Talks",  i gràcies al seu carisme s'ha fet realitat. I amb molt d'èxit!
Enhorabona!! 





D'on va sorgir la idea de "Woman Talks"?

 

La idea de l'esdeveniment va sorgir de la meva pròpia necessitat de trobar espais per a compartir entre dones, aquelles coses en les quals ens podem trobar totes, sense necessitat que tinguis un perfil específic.
Considero també que a nivell social estem en un moment potent, on el feminisme va obrint-se pas i vull pensar que col.laboro d'alguna manera perquè aquest moviment tant positiu per a tots tingui el seu espai a Girona.



La terrassa on es farà l'esdeveniment d'aquest any...el proper divendres 7!


Com feu la tria de les dones en la organització de les ponències?
 
Aquest és un tema curiós, perquè en realitat no tenim un "mètode" específic. Em considero una persona molt intuïtiva i en aquest cas, em deixo portar molt per aquest camí.

El primer i més important per a nosaltres és triar el tema de la trobada. L'any passat va ser INSPIRACIÓ, el d'aquest any serà RESILIÈNCIA...
Depenent d'això, comencem a fixar-nos en dones que de preferència siguin locals o de zones pròximes que tinguin alguna cosa en comú amb el tema triat.

Una altre característica important és que tractem que els perfils de les WOMANTALKERS siguin diferents en edat, professió, experiència, etc.
Així podem arribar a més persones gràcies a la diversitat de les ponents.






El secret de la clau de l'èxit d'un projecte emprenador...
 
Ostres, no sé si jo tinc la resposta encertada per això... En tot cas, d'acord a la meva humil experiència, podria dir-te que els projectes que jo he dut a terme i que han tingut èxit, són aquells en els quals el meu cor estava involucrat. Pot llegir-se cursi, però és així.
Per descomptat que és important que hi hagi una visió estratègica, organització, un sondeig de mercat, etc. Però tota aquesta part tècnica, es quedaria buida i sense sentit si no fos un projecte amb ànima. Sóc molt passional, així que no puc estar involucrada en alguna cosa que no em mogui emocionalment.



El networking femení no té fronteres?
 
Jo diria que avui dia, cap mena de relació té fronteres. És el que ens ha donat la globalització. En el cas específic de les dones, crec que el fet de fer xarxes, ve de la memòria que tenim en els nostres gens.
Antigament les dones sempre estaven reunides, i feien les seves tasques en grup, des de rentar la roba, sembrar o parir els seus fills.
Jo sento que és simplement una forma de tornar a l'essència.
I aquí recalco que al meu parer, és molt cert això que "l'energia del grup et sosté".







Què tal viure a Girona? És una ciutat ideal perquè sorgeixin idees? 

Girona t'enamora, de forma literal. La seva infraestructura, el fet de tenir mar i muntanya tan aprop, la seva gent, la seva cultura.
Em sento molt a gust aquí, i crec que això influeix que la creativitat tingui cabuda en aquest moment de la meva vida.


Aquest any la temàtica és la Resiliència... explica'ns què és perquè la gent ho entengui...

La resiliència és la capacitat que té l'ésser humà de sobreposar-se a situacions adverses.
Tots, en una o diverses ocasions hem estat resilientes, o almenys hem tingut l'oportunitat de ser-ho.
M'agrada posar com a exemple al diamant, una pedra preciosa que es forma sota una gran pressió i suportant temperatures extremes... la resiliència vindria a ser una cosa així, aquesta capacitat de treure una versió millorada del nostre propi ser, després d'haver passat per una època difícil.
I per acabar haig de dir que les dones sabem molt d'això, de ser resilientes.

www.womantalks.es/inscripcions

Instagram: @womantalks_


Aquí teniu a la Michelle presentant l'esdeveniment!!


https://www.youtube.com/watch?v=3Yv9AEVxYwA&feature=youtu.be


Una de les meves joies que li agrada a la Michelle és...
El braçalet "Línies". Peça feta a mà i amb molta cura!






























dilluns, 27 de maig del 2019

Descobrim el talent d'en Francesc Hereu



Hola amics!

Avui donaré a conèixer a un arquitecte de GironaFrancesc Hereu que per atzar ens vam conèixer.

Un home apassionat i amb enormes facetes artístiques!
Segur que us encanta!




De quina manera t'ha influït l'arquitectura en la teva creació artística?

Des de fa temps que m'ha interessat el dibuix i la pintura que he exercit amb assiduïtat des de jove. Probablement la pràctica d'aquestes activitats em van influir en l'elecció de la carrera d'arquitectura.

L'ofici d'arquitecte l'he compaginat gairebé sempre amb la creació plàstica i, continuo fent-t'ho ara. Darrerament he ampliat amb el camp amb l'elaboració de joies i d'altres peces d'expressió volumètrica.
Els paràmetres compositius pels quals es regeix l'obra arquitectònica-un cop assolida la complexitat que comporta l'obtenció de la síntesi entre funcionalitat i formalització-, es poden traslladar a altres disciplines on la plàstica hi té un paper important.

L'influència és mútua: L'equilibri compositiu, el color, la volumetria, el contrast, l'ambientació, la llum, etc, són algunes de les eines que, ben combinades, poden activar l'emoció necessària perquè esdevinguin obres d'art.
Això és almenys el que intento aconseguir...












Quan realitzes una joia, penses en una escultura?

En el procés de creació d'una peça, em demana gairebé sempre superar el pla i explorar la tercera dimensió. Penso inconscientment i automàtica en volum.










La barreja de tècniques i materials ajuda a realçar una peça?

No necessàriament. En arquitectura sóc partidari de fer servir pocs materials, els que siguin suficients per expressar un resultat fruit de la síntesi entre funció i forma.

Però la barreja de tècniques i materials tindria més sentit en les activitats plàstiques més lliures de condicionants. La pintura, l'escultura, el collage, les joies, etc, poden suportar millor les combinacions de formes i colors basades en una experimentació formal més oberta i més lliure.



 






L'atzar és un element important per a tu?

No nego que de vegades l'atzar pot esdevenir eficaç per un resultat ràpid i encertat.
El procés creatiu però, té com a base principal el treball i la constància, a partir del qual pot sorgir un broll d'enginy on tot flueix i 'objecte, el projecte arquitectònic, la pintura, etc, ens apareix perfecte on la síntesi és total.
Això no és atzar. En tot cas és la musa que fruit de la perseverança es fa present, per cert, poquíssimes vegades.




 


Veient els teus quadres es perceb un joc de volums...


Joc de volums, entre d'altres arguments. Malgrat treballar en el pla, crec que aconsegueixo la sensació de profunditat.
Les formes geomètriques potser sí que evoquen les volumetries arquitectòniques.











Influències pictòriques

M'agrada transitar per les formes que mostren suggeriments figuratius sense ser explícits. M'interessen les pintures del primer Kandinsky, el Picasso més espontani d'un sol traç, Hopper per la seva realitat urbana gairebé petrificada i l'ús extraordinari dels colors. Van Gogh per la seva força de la pinzellada potent i segura que, d'una manera unitària abasta tot els arguments de la tela. Velázquez, Goya i Tiziano. Els fauvistes, els impressionistes i els expressionistes. Vermeer...., i tants d'altres.
Recorrent la història de l'Art segur que trobaríem altres autors que també han sigut referents per mi...



                                      Kandinsky
Resultado de imagen de Picasso de uno solo trazo
Picasso




 Resultado de imagen de van gogh cuadros

  Van Gogh

Resultado de imagen de vermeer

Vermeer



Hopper

La pàgina web d'en Francesc:



Algunes cites parlant del nostre protagonista

... una pintura que és alhora amena, bella i que es fa mirar sense complexos: però també reflexiva,  lúcida, dramàtica i plena de tensions. Troballa apassionant: una bellesa que exalta però, busca el pensament.

                                                                                            Toni Puigverd, Galeria Àngela Rodeja 1995



... La presència dun concepte permanent espacial, expressat sempre en termes dun dramatisme dinàmic que supera l’àmbit clos del quadre i el projecta més enllà de la tela o del paper.

                                                                                                          Oriol Bohigas Expo Art Girona, 1997


Observo lobra de Francesc Hereu i la primera idea que tinc fa referència a la mobilitat de la llum. Hi ha una constant acció en el color que activa totes les formes que ell construeix en solidesa.

                                                                                                          J.Mª Cadena, Sala 13 Banyoles 1997



El domini de les formes i de les seves lògiques, el control de composicions dun dinamisme sovint vehement, la increïble polifonia colorista són alguns dels aspectes daquest llenguatge pictòric ric i dúctil.

                                                                                          Quim Español, centre Cívic Sta  Eugènia 2000



Hereu ha tingut la paciència danys per desplegar un món de formes complexes i consistents capaces de cridar a escena el túmul errant dels colors i disposar-les segons una misteriosa lògica

Que pertorba la identificació figurativa

                                                                         Quim Español, Presentació Exposició Coma Cros  2014


Les pintures de Francesc Hereu semblen abstractes, però estan a punt de representar alguna cosa. Cadascú és lliure de reconstruir el que simagini. Aquesta ambigüitat és una excitació a la memòria i a la imaginació de lobservador. És, el meu parer, una dimensió enigmàtica de la pintura dHereu

                                                                          Quim Español, Exposició Cooperativa Jordi Capell 2015

 Contemplant la seva pintura dexpressió molt singular... si veu l’ànsia de trobar, de fer quadrar, de fer una pintura on els sentiment proposa i la lògica ordena de manera semblant quan fa arquitectura laltra seva gran passió. Cal ordenar, tot ha dacabar justificat, el caos no hi té cabuda.

En el seu univers inflamat de formes, colors i textures exaltades , que a vegades imiten una figura coneguda que ens fa dubtar si ho és

 Costa Presentació Exposició Cooperativa Jordi Capell 2015


Jo veig les pintures den Quico Hereu com una indagació permanent entre color i forma  que ha begut per raons obvies, dels experiments de Cezanne i de Braque. La novetat , però, és que en Quico no vol  contenir la crida del color i  el que es representa en la seves teles és el procés contrari dels cubistes: en el seu cas hi ha un exercici persistent de sotmetre la forma al color .  La imminència duna concreció figurativa queda sempre amagada, posposada si és vol, per la irrupció de colors en tota la seva força evocadora.

                                           Presentació  Miquel Berga, Fundació Fita Casa de Cultura , febrer 2016

En tots els seus quadres, (...) sintueixen en efecte paisatges construïts que sexpandeixen cap els marges, amb un centre sovint menys obvi, velat, difús, emboirat, que per Hereu representa lenigma. Però si hi ha algun tret que distingeix per damunt dels altres la pintura daquest arquitecte banyolí, és la destresa i combinació del color per produir de vegades esclats de llum duna delicada subtilesa i transparència a pesar de lempremta fogosa en que travessen rabent el paisatge. 

                                                                                 Eva Vázquez, periodista, El Punt Avui  febrer 2016


Una llum matisada que no enlluerna, que il·lumina però no aclapara. Una autèntica polifonia cromàtica com han assenyalat altres autors; però com la llum, els colors sescampen , es dilueixen en el paisatge, es confonen uns amb els altres en fronteres indefinides sovint, excepte quan la linealitat dels volums reclama una delimitació més precisa . Els volums emergents esmalten en una figuració esquemàtica
                                        Quim Nadal, fulletó exposició Amic Museu dArt, Girona febrer-març