dissabte, 31 d’agost del 2024

Descobreix el talent de Diego Alexandre

  

És un honor donar a conèixer a en Diego Alexandre, un home apassionat per l'art i la seva història. 

Descobrireu dues facetes artístiques completament diferents...


@diegoalexandreasi



Cuéntanos... qué es el Arte Madí?


El Arte Madí es un movimiento de vanguardia derivado del Arte Abstracto y que tuvo su nacimiento en el año 1946 en Buenos Aires, Argentina. Si bien el movimiento nace en Argentina hubo dos uruguayos que fueron fundamentales para dicho nacimiento, es decir de no haber estado ellos seguramente el Arte Madí no sería como lo conocemos hoy, ellos fueron Carmelo Arden Quin y Rhod Rothfuss. Y también decir que Joaquín Torres García influenció en el pensamiento de Carmelo y su forma de ver el arte, Carmelo asistió a una conferencia de Joaquín Torres García llamada "Geometría, creación, proporción" en la que quedó impactado y seguramente afirmó pensamientos que él tenia y generó otros que comenzaban a delinear lo que terminó siendo el arte Madí teniendo como base los valores constructivos y universales.


         Obra de Carmelo Arden Quin


Madí ha sido definido como "una utopía aplicada" y se fue desarrollando en diferentes manifestaciones, proyectándose y diversificándose en la arquitectura, la música, la poesía, el teatro, la novela, el cuento, la danza, el dibujo, la pintura y la escultura.




Rhod Rothfuss escribió en la revista "Arturo" en 1944 un artículo con el título "El marco": un problema de la plástica actual, decía que una pintura debe ser algo que empiece y termine en ella misma, sin solución de continuidad. Resumiendo, en la pintura Madí se pone particular énfasis en la creación y la invención con el objeto de romper límites externos tradicionales de las obras de arte y liberarla de toda atadura y propone el marco irregular y recortarlo.




              Obra de Rhod Rothfuss

                 

Tu proceso de creación...


Empiezo como todos realizando un boceto de la obra de arte que se viene a mi mente que muchas veces surge espontáneamente de la observación del entorno en el que uno ve. Puede ser una sombra que corta un balcón de un edificio y de ahí me viene una imagen para realizar una obra que puede ser un cuadro o una escultura o simplemente me viene a la mente de la nada. Está claro que el proceso creativo es la fase inicial para llegar a crear la obra y lo trabajo de dos formas, una más tradicional sobre el papel y la otra con programas digitales que me ayudan a ver la obra como quedaría terminada, es decir me acerca a la obra final. Y la obra luego te dice qué le falta, hay que tomar distancia y verla un tiempo después y allí verás si le falta algo o no, las obras una vez creadas tienen vida propia.






¿Cómo surgió el movimiento "La Abstractura"?


Abstractura surge hace unos 20 años, pero en los últimos tiempos ha tenido un impulso importante, este movimiento ha sido creado por el profesor italiano Rosario Pinto. En palabras del profesor Rosario "Abstractura" significa que desarrollamos una filosofía  visual lo que significa que la imagen es capaz de desarrollar una "visión del mundo" que es exactamente eso que debería saber hacer cualquier doctrina filosófica". Abstractura tiene el fin de actuar como criterio crítico y creativo en el mundo de la abstracción geométrica. Abstractura asume su configuración como una manifestación abierta de visibilidad reconocible y declarada en el mundo de la abstracción geométrica.


Un referente...


Tengo muchos pintores a los que admiro y que nada tienen que ver con lo que hago yo, por ejemplo admiro y es uno de mis preferidos Goya, veo sus pinturas y me emocionan literalmente. Pero sin dudas mi referente artístico es el gran Carmelo Arden Quin, cuando vi su obra y además tuve la suerte de ver una exposición en Montevideo en el año 2010 quedé impactado y conmovido y desde ese momento hubo un antes y un después de la forma de ver el arte y de hacerlo.


La inspiración se encuentra...


Bueno es todo un tema, creo que va un poco como decía antes en el proceso creativo, la observación del entorno en el que uno vive. Ese puede ser una fuente de inspiración, desarrollar la vista para que un mínimo detalle despierte en ti la posibilidad de realizar una obra o escribir una canción, un libro. Como decía Picasso "La inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando". Y muchas veces me inspiro en viejos bocetos que no llegué a realizar en su momento y a raíz de ese dibujo comienza a tener vida una nueva obra que muchas veces termina siendo diferente a lo plasmado en el papel.








                   Arte No Madí


Por cierto, te has instalado en un pueblo de Alicante... ¿Qué tal es vivir aquí?


El pueblo se llama Alfas del Pi y es un lugar hermoso, tranquilo, y de gente muy amable.

Es multicultural, viven personas de muchas nacionalidades lo que lo hace culturalmente muy interesante.

Y el apoyo del gobierno local a la cultura es muy importante y variado en sus propuestas.


Tu experiencia con "las balconadas"


Bueno, esta va a ser la tercera desde que estoy viviendo en España y me da mucha alegría porque entiendo que es una gran oportunidad para los artistas mostrar su obra y además de llevar el arte a las calles. Es una exposición al aire libre, en balcones en el casco antiguo de Altea, y son lienzos creados por artistas consolidados o amateurs que partían cada uno con una obra. Este año además se van a exhibir en tres pueblos más que son Alfas del Pi, Agost y Benimantell.








Obra en homenaje a Torres García.


Será en Alfas el jueves 5 de septiembre


https://youtu.be/7wvKQNh-mJM?si=WBzgJQaEnT0sQoe9



¿Es importante la interacción entre los artistas?


Yo creo que sí, juntos se hace más fuerza en la lucha por espacios, ya sea en los medios y en los sitios para exponer, abrir espacios para las diferentes manifestaciones artísticas.


Pero también tiene que haber interés y ayuda de los gobiernos para que eso suceda no sólo del ámbito privado, llevar cultura y generarla en diferentes pueblos y ciudades es fundamental para el crecimiento cultural de los pueblos y por ende de las personas. Yo soy de los que cree, tal vez de una forma utópica, que con el arte se puede cambiar el mundo.


Tus piezas tienen unos colores extraordinarios... el secreto para combinarlos bien...


Bueno, los secretos no se revelan, jajaja, en realidad es el estudio del color, yo no he inventado nada, pero también hay un poco de intuición de ver y observar la obra, de alguna forma te pide lo que le hace falta es conectar con ella y entenderla.




Matisse decía... Hay que buscar la forma más energética de color posible, el contenido carece de importancia.


Escoge una de mis joyas...


Las joyas son obra de arte y diseño, en este caso me recuerda a Piet Mondrian donde la sencillez de las líneas y el uso de los colores primarios se destacan.



Logras con este anillo la combinación entre la simplicidad y la complejidad, los espacios vacíos generan una pausa que da lugar a una belleza organizada y estructurada.


El momento en que la música entró en tu vida...


Yo digo que nací con un pincel y un lápiz en las manos, pasión que continuo teniendo y haciendo, pero la música siempre estuvo en mi casa. No porque alguien tocara algún instrumento sino porqué se escuchaba durante todo el día. Aquí en Uruguay cuando era niño la tv comenzaba a las 5 o 6 de la tarde por lo que no invadía tu vida como lo hace hoy. Era jugar todo el día, y también dibujar, pasaba gran tiempo haciéndolo y la música de fondo, tango, música clásica, folclore y la murga siempre presente. Esa fue la banda de sonido de mi infancia hasta que escuché a los Beatles desde ahí cambió mi vida.


Cuando estás en un concierto tocando el bajo... la conexión con el público seguro que debe ser bestial...


Sí, increíble, además soy bastante expresivo en mis movimientos y en mis caras exteriorizo lo que siento al tocar y creo que eso te conecta con la gente que te observa. Si las personas ven que sentís con emoción lo que tocas sin dudas lo transmitís y eso se reconoce. Por suerte con La Desgastada logramos eso porque cada uno tiene su personalidad definida y eso es lo que se ve.




¿La música es pura emoción?


Yo creo que sí, es muy personal pero tiene que ver con las emociones sin dudas. Las canciones te marcan lugares, momentos en la vida de las personas. Muchas veces uno escucha alguna canción y enseguida te ubica en un sitio que para bien o para mal te marcó para siempre, y eso sólo la música lo logra. Yo leía en algún artículo que ya Platón citaba que "la música era para él lo que la gimnasia para el cuerpo". La música ha sido una forma de comunicación, un lenguaje que ha perdurado a lo largo de nuestro tiempo.


Tus influencias musicales...


Los Beatles sin dudas y luego un montón más claro, pero ellos marcaron mi infancia y adolescencia y sigo siendo un gran fan hasta el día de hoy. Toco el bajo porque quería ser Paul McCartney ese bajo con forma de violín me volvía loco y no le sacaba la vista en los vídeos y fotos. Y me decidí tocarlo por él, no lo sabe pero fue mi mentor, jajaja...




Has descubierto Catalunya y me dijiste que te enamora...


Siempre soñé con conocerla, pero la realidad superó los sueños. Catalunya te enamora, su gente, sus paisajes, su arte. Para mí fue una combinación increíble, sentí que era mi lugar en el mundo. Barcelona impregnada de Gaudí, cada rincón donde uno mira se respira arte, sus barrios y calles, su rambla y el viento hermoso del mediterráneo. Conocer Girona fue inolvidable y un común denominador que me lleve de Catalunya arte, arte y más arte! y personas increíbles. ¡Volveré sin dudas!


El seu youtube...

Aprendreu moltíssimes coses d'art!


https://www.youtube.com/@diegoalexandreasi-artemadi




































 

divendres, 30 d’agost del 2024

TASTET







Las pautas del Arte Madí, invitando al espectador a explorar nuevas dimensiones en la interacción de forma y color...


Frase del proper artista...

dissabte, 24 d’agost del 2024

Descobreix el talent de l'Olga Serral


Hola amics!


És un honor donar a conèixer a una amiga meva, la gran artista Olga Serral. Una dona apassionada amb fer obres de paper de gran format.


Super innovador! Tot  èxit!


@olga_serral



El teu paper abraça la natura?


L'obra que faig amb paper abraça la natura, sí tot torna, és el karma, el cotó que és una fibra natural que canvia de forma al passar per les mans del ésser humà i tornar a la natura d'una altra manera, és pura poesia.






Explica'ns l'experiència de formar-te al Japó...


Quan vaig ser al Japó s'em va obrir un nou món, vaig aprendre que desde la humilitat i molta perseverància en el treball es realitzen grans obres delicades. Fer paper "washi" és tot un cicle, desde el conreu on cultivar la planta, esperar que creixi el "kozo", obtenir-ne la collita, tallar els troncs, assecar-los, bullir la planta, netejar-la, esmicolar la fibra i obtenir la pasta per fer el paper, és un Procés molt llarg en el temps, és un Procés ritualístic, és un Procés molt interior, solitari, que et permet estar en contacte directe amb la natura en tot moment, és molt zen, molt meditatiu per a mi.



De quina manera et van influir els Sastres Paperers?


Els Sastres Paperers són per mi un "l'apoio" a la creativitat, "l'apoio" a la infraestructura que es necessita, al recolzament de les teves idees, poder-les materialitzar però sobretot grans professionals amb qui confiar i compartir art mitjançant la matèria.




Com és el teu procés de treball del paper de cotó "Washi"?


Fer paper washi és complicat i llarg com t'he comentat anteriorment, ara però es poden comprar les fibres ja empaquetades per poder anar més ràpid en el temps i fer el procés desde esmicolar la fibra en endavant.







Quina és la diferència entre l'acabat de la forma oriental i la occidental...


El paper washi és el més fi del món, transparent i el que pesa menys però és molt fort, ja que les fibres són llargues, aquesta és la forma oriental, utilitzant washi. També s'utilitza la "sugeta" que és la base on es forma el paper, fet  de bambú artesanal.



Utilitzem la forma i el marc per fer paper aquí a Occident d'una altre manera, per exemple amb cotó el paper surt molt més gruixut, texturitzat, opac..


Em va impressionar el que treballessis en una nau tant gegant com "Can Fugarolas"...


Segur que la gran varietat d'artistes que hi treballen és un enriquiment en tots els sentits!


Can Fugarolas és un projecte gran impulsat pels que hi vivim aquí,  orgullosa del que hem aconseguit, sí! És tot autogestionat, anem creixent en paral.lel, és molt enriquidor, sí!



S'hauria de traslladar l'Art a espais que no siguin les típiques galeries?


A mi especialment sí, m'agrada mostrar el meu art a llocs on no són galeries d'art perquè arribes a més públic que no és el de les galeries. Abarques més... arribes més...




M'encanten els llibres d'Artista... són molt desconeguts?



En general sí, és un món molt desconegut el format Llibre d'Artista com a objecte d'art, però sóc optimista i es fan cada vegada més fires, festivals... que ho estàn canviant, l'Arco mateix té dins Art Libris.





Un referent artístic que t'hagi marcat... 


Molts artistes, Tàpies, Brossa i Warhol els que més! 






                     
                     Tàpies


        

       

                   Brossa


               

                 Warhol


         La seva última obra...


Llapis de colors sobre paper de fibres de mitsumata




































dissabte, 17 d’agost del 2024

Descobreix el talent de la Lourdes Fisa, pintora


És un honor per a mi donar a conèixer a una gran artista, la Lourdes Fisa. Dona amb gran bagatge pictòric i que ha exposat la seva obra arreu.


@lourdes_fisa



És una creadora de llarga i contínua trajectòria compromesa amb la recerca i l'experimentació artística, ja sigui en la pintura, el gravat o en tot de materials diversos. Formada en la Facultat de Belles Arts de Barcelona, amplia formació a HBK, Braunschweig, Alemanya i a SAIC, Chicago, EUA. 

Ha realitzat més de 120 exposicions siguin individuals o col.lectives en diverses galeries, museus i institucions, tant en l'àmbit nacional com internacional. Ha rebut diversos premis i la seva obra es troba en prestigioses col.leccions privades i públiques, com la Col.lecció Testimoni, la Caixa (Barcelona); Col.lecció Vila Casas, Barcelona, Col.lecció Herzog August Bibliothek, Wolfenbüttel, Alemanya; Col.lecció Joan Flasch Artist Book Collection, EUA o Col.lecció Biblioteca Nacional, Madrid, entre d'altres.


Si diem la maleta viatgera...


Sí, és un concepte amb el qual em sento identificada i pot ser essència del meu treball artístic. Per a mi la maleta expressa moviment, desplaçament i conté l'imprescindible per emprendre un viatge i obrir-nos a la descoberta.


De fet m'ha acompanyat en diferents processos de treball i exposicions. Per exemple en Recorreguts, l'exposició que vaig presentar a Barcelona l'any 1992 a la Galeria Duna, amb una col.lecció de gravats, llibres d'artista, monotips i dibuixos, presentava la maleta que vaig adquirir als Estats Units en un mercat de segona mà, com a contenidor també de les meves experiències. Després han anat succeint diferents exposicions on la maleta ha estat present, com a Camins de descoberta, Camôes des del Mediterrani, l'exposició que vaig presentar a centres d'art i museus a Luxemburg, a Lisboa i a Manresa, 2008-2009, o Eingang Haus 11-17 a Artèria l'any 2014 en commemoració dels 25 anys de la caiguda del mur de Berlín...






Va ser capdal que et donessin una beca per anar a estudiar a Alemanya i als Estats Units?


Sí, va marcar un abans i un després en la meva manera d'entendre l'art i la vida. Vaig tenir moltes vivències enriquidores i em van obrir les portes a nous aprenentatges. Va ser després de graduar-me a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona on vaig rebre una formació global: dibuix, pintura, escultura i fotografia. Durant els últims anys vaig cursar l'especialitat de gravat i estampació per a conèixer noves disciplines, i un cop graduada, vaig sentir la necessitat d'ampliar coneixements i tècniques. Així va ser, vaig guanyar les beques que em van permetre viure dos anys en un entorn totalment diferent: un any a Hochschule für Bildende Künste de Braunschweig, la segona universitat de Belles Arts més gran d'Alemanya, i un any a la prestigiosa The School of the Art Institute of Chicago.





Per a mi ha estat un enriquiment tant en l'àmbit personal com en la meva feina, que no deixa d'estar relacionat, sempre en ment de viatge...



Explica'ns en què consisteix la teva Estada Artística Inmmersiva?


Ai sí, les Estades!. És una proposta que organitzo principalment a la tardor i a la primavera, preparat amb molta estima amb l'interès de difondre art. Crec que tota persona té una part creativa i m'agrada potenciar-ho. Preparo les estades en un entorn privilegiat de natura, posant èmfasi en l'aprenentatge de diferents tècniques artístiques que permeten expressar allò que portem dins.






Les Estades Artístiques Immersives són a Corbera de Llobregat, en un indret molt especial de natura i patrimoni d'un poble mil.lenari. Imparteixo tallers de gravat i estampació a un grup limitat de participants i compartim dos dies intensius, gaudint del procés de treball que adequo a cada persona segons el seu interès i nivell. L'objectiu és desconnectar, crear en un entorn diferent i practicar tècniques artístiques. Jo sóc pintora i gravadora, i una disciplina enriqueix l'altre. Fins al dia d'avui han participat en aquestes estades persones de diferents indrets, i es crea una bona dinàmica de treball de grup.




Les Estades es fan a Corbera de Llobregat, el meu poble natal, a 20 km de Barcelona. La proposta és Art+Natura+Gastronomia. Treballem tècniques dinàmiques de gravat gaudint de l'entorn i de la gastronomia local.






Estem preparant la següent per la tardor, els dies 19 i 20 d'octubre. Ens fa molta il.lusió!




T'agrada transcendir les disciplines?


Sí, ho trobo molt interessant fugir dels límits,  barrejar materials, disciplines, formats... La meva obra està treballada en tècniques més que mixtes i cerco la integració i l'harmonia en el resultat. M'interessa treballar tot un univers de llum, espai, proporció, color i emoció. El meu treball gira entorn del món de les superfícies, les textures, el color i els volums, i penso que una disciplina enriqueix a l'altre.







Com és el teu procés creatiu?


El procés és llarg. Primer hi ha una etapa de recerca en el tema escollit, i ho faig a través de lectures, visita a museus, passejades per la natura. Anoto la pluja d'idees i esbossos en els meus quadres com a inici d'un procés que treballo en el meu estudi on hi ha tota mena de materials: papers de diferent gramatge i procedència, teles, fusta, metall, vidre, tintes, pintures...








I comença l'aventura de pintar, gravar, dibuixar, jugar amb l'espai, jugar amb els accidents pictòrics el no saber on em portarà, el fet de sorprendre'm a mi mateixa, a connectar idees...





El resultat és el rastre d'una acció que funciona a la manera d'un collage de materials i de records. Acostumo a treballar en capes de colors, en capes d'elements estampats... i m'interessa aconseguir una poètica més que del material, del treball, i expressar les subtilitats de les transparències, la qualitat de textures i crear superfícies evocadores.



              



Has fet Instal.lacions arreu. Com s'origina la comunicació entre l'espai i l'obra?


He presentat instal.lacions en diferents museus i institucions i he gaudit de projectes apassionants. M'interessa aquesta proposta d'art contemporani, ja que utilitza l'espai com a protagonista per crear un ambient o una experiència en la qual el paper de l'espectador és important, pot transitar per l'obra, interaccionar amb ella i percebre l'espai d'una manera diferent.




La instal.lació Transparències al vestíbul de la Casa de Cultura Blanca d'Anjou és un edifici públic construït per Carreras Ollè Arquitectes a l'Hospitalet de l'Infant. La proposta que vaig fer en aquest espai, busca calidesa, donar la benvinguda al visitant i crear un joc perceptiu integrat en l'espai arquitectònic.





Altres per exemples A 10, va ser crear unes instal.lacions en l'espai de l'església de la Pietat de Vic en motiu del Fòrum de les Cultures 2004, o Atlas al Tinglado 1 de Tarragona 2018, o Aqva sobre Água al Museu do Teatro Romano a Lisboa i al Museu do Abade de Baçal a Bragança 2019, buscant un diàleg fluid entre el concepte aigua i l'espai de patrimoni d'aquests museus, etc. Tots són projectes amb un objectiu comú: integrar l'art a l'espai característic de cada lloc i que el visitant gaudeixi d'una experiència plàstica.



M'encanta l'obra lumínica que vas fer per encàrrec lligada al món de l'interiorisme...


Pluja d'il.lusions és una obra creada a mida i personalitzada, pensant amb la persona i el seu espai. La llum, la textura, la transparència, el ritme, la fluïdesa, les possibilitats expressives del material...

És una obra  que té la llum incorporada i varia segons si està la llum oberta o apagada.







M'agradaria comentar que les Instal.lacions han sigut origen d'un nou projecte ArtLiving by Lourdes Fisa, la meva proposta que neix d'integrar les meves creacions a la vida de les persones i als espais que habiten: pintures, obra gràfica, i altres obres que també poden ser funcionals, com lumíniques o separadors, portes corredisses...



També és una il.lusió veure el resultat instal.lat en les llars i sentir com afecta positivament en la vida de les persones que hi habiten.
La maleta viatgera continua...




Si us fes il.lusió participar al meu blog m'escriviu a:

patriciadescobreixtalent@gmail.com




         Una de les meves joies...

        "Penjoll Plec"