Avui donem a conèixer a la coach Gènia Valls, especialista en Programació Neurolingüística de 3era Generació. Gràcies a les seves pautes, assessora a empresàries perquè donin el millor de si mateixes.
Com descobreixes la PNL?
Em va perseguir fins que li vaig fer cas.
Estava fent l'Executive MBA i el nostre profe d'Habilitats Directives es va posar malalt.Va venir un suplent que ens la va mencionar. Així, de passada. No hi vaig pensar més.
Més tard vaig veure cursos de Programació Neurolingüística. No vaig passar del títol. Vaig pensar que eren d'Informàtica. Finalment, just acabat el màster, vaig sentir dues noies que en parlaven entusiasmades. Ara, ja amb temps lliure, vaig decidir provar-ho... I fins ara.
La teva vida va canviar des de llavors?
Més llibertat. Més responsabilitat. Els "no és per a mi" es van transformar en "Com ho canvio?".
Ens havien ensenyat a negociar, a liderar equips, a parlar en públic,... Què fer, com fer-ho. I no sempre era fàcil, i de vegades semblava impossible.
Des de la PNL vaig aprendre què passa quan NO ET SURT! Què hi ha darrera i, sobretot, que podem canviar-ho.
També parlo amb més cura. Sé que amb el llenguatge que empres construeixes el món on vius. No sembla l'àrea més màgica de la PNL a priori, però la meva formació inicial és en llengües estrangeres així que a mi em va captivar immediatament.
Què descobreixes observant el moviment dels ulls d'una persona que tens al davant?
Preguntat així sona una mica a El Mentalista...
El moviment dels ulls permet veure si la persona està recordant imatges, o si se les està imaginant. Si està accedint a les seves sensacions corporals o s'està parlant a si mateixa. Si recorda sons o està inventant una resposta.
I sobretot, en sessió de coaching, et mostra si hi ha aprenentatge del passat que li està impedint assolir el seu objectiu del present.
Podem aprendre com és el món a partir d'una sola experiència. Desenvolupem respostes automàtiques. Que funcionen... fins que deixen de funcionar. Per exemple, si a l'escola et van castigar per preguntar, és molt possible que després a la feina et costi participar en reunions on hi hagi els teus caps.
L'aprenentatge de callar podia ser bo llavors, en un context on es premiava el silenci. O potser si ets dona i treballes al Japó...
Però avui per a tu s'ha convertit en un obstacle que t'exigeix una inversió extra d'energia cada cop que vols donar la teva opinió. O fins i tot fer una pregunta. I sabem que això no sempre és opcional.
Detectar-ho és el primer pas per alliberar-te'n i poder començar de nou. I aquí els ulls juguen un paper molt important.
Ajudes a empresàries a encarar millor la seva feina, oi?
Sí, dones en posicions de lideratge. El meu lema és " Feel good, perform better"( Quan et sents bé, els teus resultats són més bons). L'anglès és molt pràctic per a lemes.
Pot ser quan desitges posar en marxa el teu projecte, o necessites encarar una negociació amb el teu cap, amb un client complicat o quan vols defensar amb confiança la teva candidatura per a un ascens...
Arrosseguem molt pes emocional. Quan et desfàs d'aquests obstacles interns que et frenen i entres en contacte amb els teus recursos la teva vida es torna més fàcil.
I una forma de fer-ho és a través del moviment dels ulls.
El síndrome de la Impostora...
Has tingut èxit professional, o acadèmic, però sents que no el mereixes, i et fa por que les altres persones se n'adonin.
És difícil fer una presentació o posar en valor els teus assoliments en una entrevista de treball quan tu mateixa no estàs convençuda de la teva vàlua. Et pots sentir deshonesta, culpable, fora de lloc,... i, en tot cas, no en gaudeixes.
És més freqüent en dones que en homes.
Té sentit en un món molt estereotipat on la majoria de les posicions de lideratge les ocupen homes i fins i tot els dissenys de les oficines ens diuen que no és casa nostra.
Que el pateixis o no depèn de com et mires el món. De com et mires a tu mateixa. I això és una bona notícia. Perquè ho podem canviar. Mai no és tard per començar a estimar-nos bé.
Quin és el secret de l'èxit?
Saber què és l'èxit per a tu és un bon començament.
Quan vols aconseguir un objectiu, pregunta't: "Això què m'aportarà?". "Em farà sentir més bé"?
Encara em meravella com l'objectiu inicial de la persona es redefineix quan en entra en contacte amb com se sent. Com s'amplia a mida que supera bloqueigs interns: quan es desfà dels "per a mi no és possible", dels "no m'ho mereixo",... A mida que es dona permís per a gaudir d'allò que de veritat desitja. A mida que desaprèn i comença a mirar el món amb ulls nous.
I per ser més feliços?
Cercar la felicitat, gaudir de la pau...
Quan parem atenció hi ha multitud de petits detalls que ens hi acosten: Quan et capbusses a mar prenent consciència dels sons de l'aigua i el seu contacte a la teva pell.
O quan mires les copes dels pins com es mouen i canvien de tonalitat mentre escoltes el so del vent. O quan observes l'expressió d'una criatura que tasta el gelat per primera vegada. Pots notar com se t'eixampla el cor.
Viure el present.
Per poder-ho fer, de vegades, cal anar al passat. Per desaprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada