Avui el "Tastet" és d'una imatge de moda trencadora...

En breu coneixerem a la seva protagonista!

Descobrim el talent de la Mireia Puente

Em fa molt feliç donar-vos a conèixer a una amiga meva, la Mireia Puente, una dona que a través del seu blog, conferències, tallers... ha donat un gir a la visió de l'Art per apropar-lo al públic de manera extraordinària!

Un referent important ha sigut la figura del teu avi... va realitzar un emblema tal com la rajola del Passeig de Gràcia!!

No, el meu avi era pintor i tallista, per afició, tot i que si no s’hi va dedicar professionalment va ser pels temps que li va tocar viure, la guerra, la postguerra, temps durs per ser artista. És el meu pare el que treballava a Escofet, l’empresa que va realitzar l’adaptació de la rajola Gaudí pel paviment del Passeig de Gràcia.

S'ha de tenir una actitud concreta quan mirem una obra d'Art?

Jo sempre els hi dic als meus alumnes que només necessitem una cosa quan estem davant d’un quadre, la nostra capacitat d’emocionar-nos. Cal deixar la nostra ment oberta, sense prejudicis i tabús, estar disposats a deixar-nos portar per la proposta de l’artista i deixar que les emocions flueixin. Després pot venir l’anàlisi formal de l’obra, o fins i tot l’anàlisi històric i artístic, però això és de més a més, i no és imprescindible per gaudir d’una obra d’art.

Les dues tenim un blog...hehe... De quina manera t'ha canviat la vida?

Professionalment ha estat el repte més gran al que m’he enfrontat, no només per l’energia i les hores de feina dedicades, sinó també per les ganes de fer quelcom de qualitat. Calia aprendre moltes coses noves, sobretot de l’entorn informàtic i de xarxes socials, temes que desconeixia. Però professionalment també he tingut recompenses que mai m’hauria imaginat, i m’ha obert portes que per mi eren fora del meu abast.

Personalment ha estat una experiència brutal, en tots els sentits, he sacrificat moltes coses, però també he tingut l’oportunitat de viure coses meravelloses, conèixer gent fantàstica, i sobretot sentir-me més viva que mai. Quan estic fent coses del blog, escriure, visitar nous artistes, fer formació i xerrades, tinc la sensació que sóc on he de ser.

Sé que el vas actualitzar i això va ser crucial...

Imprescindible adaptar-se a les novetat, i quan vaig passar a la nova plataforma “WordPress” vaig tenir l’ajuda d’una gran professional, Antonio Cambronero (@blogpocket) un “guru” del món del “blogging”.

Tu que estàs en contacte amb molts artistes anant al seus tallers... suposo que aprens moltíssim...

Sí, l’aprenentatge és constant, tant per part de tot l’entorn del món del “blogging”, com pel món de l’art, és molt estimulant.

A les galeries d'Art ja no hi entra la gent... com podríem donar un gir perquè la cosa millorés?

Aquesta és la gran pregunta que es fan avui dia tots els galeristes, jo no tinc la resposta, però el que està clar és que el model ha de canviar, no n’hi ha prou en penjar els quadres a la paret i esperar que la gent entri i compri....Cal oferir experiències, tornar a connectar amb els clients, amb les noves generacions. Hi ha molta feina a fer, però no només ho han de fer els galeristes, també les institucions, recolzant noves iniciatives, i retornant al sector el prestigi i la confiança que han perdut.

Dones conferències , formació a tot arreu... intueixo que t'apassiona aquest món...

Sempre m’ha agradat la docència i transmetre la meva passió per l’art. Em va feliç poder compartir amb els meus alumnes els meus coneixements i també que ells m’ensenyin coses, sempre aprenc noves maneres de veure i sentir l’art. És una experiència molt enriquidora, m’omple de satisfacció i em fa molt feliç.

Què ha tenir una obra d'Art perquè t'enamori?

Jo sé que una obra m’agrada molt quan em quedo sense paraules per explicar el perquè, i això és molt difícil, perquè sempre tinc què dir davant d’una obra d’art (els meus alumnes ho saben prou bé). Suposo que saps que alguna cosa t’agrada de manera especial quan no passa per la raó, sinó per l’emoció.

Podríem dir que tu series... com una "personal shopper" però enfocada al món de l'Art... "personal artist"?

Sí, exactament, ofereixo de manera gratuïta el meu servei d’assessorament d’art en el cas que algú estigui interessat en alguna de les obres que els meus artistes ofereixen al “Show Room” del blog. Ajudo als seguidors a escollir l’artista o l’obra que més s’adapta als seus gustos, els acompanyo a buscar la peça i els ofereixo totes les garanties de professionalitat i experiència en el sector. Però el més important és que junts compartim l’experiència de l’art, que un cop més és el que m’és m’omple personal i professionalment.

La Mireia donarà un curs online... Us el recomano!

Jo ja m'hi he apuntat!

Pàgina web: www.artxtu.com

El "Tastet" d'aquesta setmana és la d'una dona que estima moltíssim l'Art.

En breu la coneixereu!!!

"L'Art és per a tothom i també pot ser per a tu"

El "Tastet" d'aquesta setmana és la d'un anell super innovador... 

En breu coneixereu a l'artista!!

Descobrim el talent de Ramon Bartrina

Hola!

Avui us dono a conèixer a un home amb una gran personalitat, en Ramon Bartrina. Apassionat per la literatura i que ha engrandit la poesia com mai ho haguèssim vist.

A quina edat vas començar a escriure?

Va ser a l'institut, amb 14 o 15 anys quan vaig començar a escriure "coses" fora de les obligacions lectives. Recordo que primer van ser poemes d'humor, utilitzant jocs de paraules. Al cap d'uns anys, abans de la majoria d'edat vaig conèixer persones que també escrivien "coses" (no només poesia, també narrativa). Conèixer persones que també escrivien va reforçar el fet d'escriure més, com també el començar a compartir textos multidireccionalment.

Què és la literatura per a tu?

És una pregunta molt àmplia. La literatura és llegir, molt; escriure, molt; i compartir molt. I actualment el món de la paraula és la meva feina. Imparteixo tallers de poesia, rapsòdia i de poetry slams en instituts de Catalunya; com també tallers de poesia i d'escriptura creativa per adults en centres cívics, biblioteques, museus, bars... Un dels estadis finals del món de la literatura potser és tenir una llibreria, o una editorial. De llibreter encara no n'he treballat mai; però sí en una editorial. Soc un dels socis de l'editorial empordanesa Edicions Tremendes. Fa cinc anys van iniciar aquesta aventura d'editar a autors i autores. Editar l'obra d'una persona és impressionant: tot allò que una persona ha treballat durant temps en un full (o pantalla) i també de forma interna arriba un moment en el que veu la llum. I aquest moment és màgic.

L'espectacle i la poesia van lligades?

No té per què. Hi ha poesia per ser llegida, poesia per ser recitada, poesia per ser llegida i recitada, i poesia que traspassa aquestes fronteres per expandir-se i fusionar-se amb altres arts. Jo entenc la poesia en totes aquestes formes, però la meva poesia, i la poesia que vull tenir aprop és la poesia que transmuta més enllà del poema. Has vist mai fusionar en directe poesia amb música, o amb dansa, o amb il.lustració, o amb circ, o amb teatre... o fins i tot has vist mai un curt d'animació fusionat amb la poesia? Si no ho has vist mai, t'ho recomano, és una altra manera de gaudir la poesia. Com també una altra manera importantíssima, de fer arribar la poesia a les persones que mai s'han interessat per la poesia, molts cops per desconeixença o prejudici. Fernández Mallo es pregunta en el seu llibre "Postpoesia": per què la poesia no ha traspassat la línea de la postmodernitat com sí ho han fet les altres arts?

tps://www.youtube.com/watch?



https://www.youtube.com/watch?v=EjlJBx4BN1c&t=453s

Participant i veient l'alegria en el Poetry Slam... que va ser impressionant... Ens falta atrevir-nos a donar a conèixer el nostre talent?

Estic convençut que tothom té algun "talent" amagat dins seu. I com a talent no em refereixo que hagi de ser estrictament un talent creatiu d'una forma directa. Escriure bé, cantar bé, tocar bé la guitarra poden ser talents però també poden ser aprenentatges.Parlar del talent ompliria moltes pàgines; potser el talent va més enllà de la creativitat, a vegades potser es pot confondre amb "el duende", com deia Lorca: aquella inspiració, aquella transformació que no saps d'on ve però que et fa servir de canal per conectar allò que tenies amagat dins amb la realitat que t'envolta.

El Poetry Slam és una bona manera de fer sortir la poesia d'una altra forma, i tant. Però si no conectes amb el públic que escolta, el text per molt bo que sigui, no tindrà èxit. Això sense oblidar que el Poetry Slam és una competició, i com a tal, et votaran però allò que estàs fent; i si no estàs preparat per això, no t'ho passaràs bé.

Recomano a la gent que tingui ganes de començar a compartir els seus textos que participi en micros oberts, jams poètiques, que vagi a molts recitals i espectacles poètics per aprendre, per conèixer altres poetes i altres maneres de fer i entendre la poesia.

En els teus tallers utilitzes jocs creatius...

Sí. El joc és la manera inicial d'aprendre qualsevol cosa. A part, també és una bona forma de desconectar del dia a dia. Els jocs creatius poden fer sortir paraules, textos, poemes d'una manera que no t'esperaves. M'agrada allunyar de la zona de confort a les persones que venen als tallers.


Llegir només una temàtica literària ens perdem moltes coses...?


Sí, evidentment. Hem d'obrir la ment i experimentar amb temàtiques, estils i formes d'expressió diferents. Has llegit mai una novel.la de terror còsmic, contes pornogràfics, poesia monosil.làbica,...? Prova-ho! Així després podràs saber allò que t'agrada més, el que t'agrada, o el que t'agrada menys.


De quina manera et va influir estudiar Ciències Ambientals?


A Ciències Ambientals toques una mica de tot. Molta ciència: biologia (i les seves branques: genètica, microbiologia, biologia molecular,...) ecologia, geologia, química, física, matemàtiques,... però també dret, economia, informàtica... Aquesta diversitat fa bullir el meu imaginari creatiu per poder parlar sobre temàtiques diverses, com també per intentar definir millor situacions o imatges en els meus textos. He utilitzat el concepte de les funcions matemàtiques per definir com ets a partir de variables diferents; o he utilitzat la fórmula de l'energia fotònica per definir un petó; o la relació entre dues persones a través de l'efecte Fujiwhara.
Però a vegades també m'agrada gratar en la pseudociència per trobar inspiració: la teoria de la Panspèrmia, els efectes del HAARP, ufologia,...


He vist que per a tu les xarxes socials... els vídeos són super importants...


Les xarxes socials formen part de la meva feina. Hi dedico molt de temps cada dia en intentar actualitzar contingut en el web de l'editorial (www.edicionstremendes.com) o en el meu (www.ramonbartrina.com), en l'instagram, facebook, twitter, vimeo, soundcloud... Algunes, però, les tinc una mica abandonades. I sí, estem en un moment on la imatge és molt important en el món digital. La fotografia i el vídeo són una manera ràpida i efectiva de fer arribar el que fas (i també, en part, qui ets) a les persones que et segueixen.

El seu Instagram: @ramonbartrina

Hola!

El "Tastet" d'aquesta setmana és la d'un públic mirant un espectacle...

En breu coneixerem al seu protagonista!!

El "Tastet" d'aquesta setmana para per si sola....

 



En breu coneixereu a l'artista!!!