Descobriu el talent de la Txell Costa

 

Es un honor per a mi donar a conèixer a la Txell Costa. Gran empressària i persona, que gràcies als seus dos llibres "Liderar en femenino" i "Working happy", ha fet donar un gir a la visió en la manera de treballar en que siguem més eficients i en que la felicitat és prioritària.

@txell_costa

Com va nèixer la teva passió per la emprenadoria?

Jo era funcionària, tenia oposicions en el món de la ràdio, a Catalunya Ràdio.

Vaig deixar la ràdio, i no va ser una cosa premeditada, sinó que va anar sorgint sobre la marxa. No era el meu lloc, sobretot els horaris i vaig notar que necessitava alguna cosa més.

Estaves allà i havies de fer de tot. En tenia vint i pocs i jo volia seguir aprenent i evolucionant. Treballava amb  l'Antoni Bassas, i molt maco, en sap molt. Parlava, feia producció, que vol dir lligar convidats. Vaig ser també la veu de Catalunya Informació. Has de saber fer de tot, i això és un avantatge, emprendre.

Ara tinc la meva pròpia empresa, en el que tinc són col.laboradors. Són gent diversa. Hem arribat a assessorar a 4000 empreses.

Vaig anar a una conferència en que tot eren dones... el lideratge femení està en alça, no?

Atraiem el que som. Hi ha més emprenadora que mai. L'estem canviant. El lideratge femení és un concepte teòric que inclouen la part emocional a les empreses. No tot són números.

La gent jove està molt més treballada que nosaltres.

Tinc col.laboradors, no socis. Un soci és algú que mana molt, és com una parella. Atraus a dones de la teva edat. Ets la imatge de l'empresa.

El 80 % dels casos, la compra és emocional. El que tu comuniques és el que l'altre perceb.

En els millenials (generació dels 80, 90), no tot són els diners. Volen una conciliació, una qualitat de vida. A casa hi havien diners, i no eren feliços...

Model de lideratge o femení. La meva empresa és l'exemple.

Canadà i els Estats Units és molt habitual, a Barcelona hi han les "Bests places to work". Ranking d'empreses felices.

És possible el "Working Happy"?

Cadascú és el seu "working happy". Com vull viure i com vull treballar, per un serà la llibertat, per altres els diners. Per mi el més important és tenir temps lliure.

Evidentment "working happy" no és sinònim de ser feliç i mola. Hi ha moments que no són tant macos.

Els valors són essencials per tenir una marca personal sòlida?

Autoconeixement per saber quin és el teu to, quina és la teva manera de comunicar-ho i que tot tingui una coherència. Quin és el teu client ideal.

Per exemple amb el meu llibre dic tacos, però és com parlo jo.

Tothom té el seu talent, descobrir el teu talent, trobar la manera de compartir-ho o de comunicar-lo sigui millor en tu, o escrit o parlat.

Jo per exemple feia molts vídeos de youtube, porta menys feina que escriure. El youtube és estrategia empressarial. Tinc moltíssims vídeos, porto 7 anys de youtuber.

Per exemple, amb el llibre de "Working Happy" vaig recòrrer tot Catalunya, i d'aquí em van venir clients.

Quin és el secret per atraure el client ideal?

Una bona marca, i atrauràs el que comuniquis. Si tu sembles barata i tens web barata atrauràs un públic que regatejerà.

Fotos pixelades, avisos legals que estiguin bé, atenció al client.

Tota web ha de tenir avisos legals. Google puja amunt perquè és legal. Advocats i programadors. Drets de protecció de dades.

A una pàgina web es queda informació de la gent, en el formulari de contactes i això és una dada. Revisions anuals.

Sinó creus en tu mateixa, en els teus preus, l'altre ho nota. Per això tu has d'estar convençuda del que fa per saber-ho aguantar.

Què opines de les xarxes socials?

Jo sempre dic que a través de les xarxes socials no es fan diners. No surten clients. Les xarxes socials són una segona fase. En la primera fase, tu no necessites estar online. Lo important són els contactes. Cercles de networking, conèixer gent nova, associacions, anar a xerrades, intentar de sortir en un mitjà de comunicació local... i quan tens aquesta audiència és que vas a les xarxes.

El que fa es fidelitzar.

Si tu entres en xarxes, com ho faràs que la gent et segueixi? Com els has de buscar? Ei, segueix-me! No és estràtegic ni prioritari.

Per exemple jo he fet xerrades gratuïtes arreu del país, i fins i tot a Espanya. D'emprenadoria, de marquèting, donant, fent diagnòstics d'empresses, fent coses per ONGS. Fer nom i a veure què pots fer.

Lo important són els contactes reals. Perquè a les xarxes és gent que té molt de temps lliure i que per tant no té adquisitiu. La majoria de les vegades una decisió de compra no la prendràs per Instagram.

Crear la teva pròpia empressa no és tan difícil com sembla?

Sí que ho és, moltíssim. Més del 80 % de les empresses tanca, no arriba als 10 anys. S'ha de fer molt bé, sinó ho faria tothom.

La mentalitat dels mitjans de comunicació en que la "por" és sempre present ens afecta?

Sí, però vivim. La queixa, la por, la mancança, falten diners, ens falta això...

Potser és per supervivència o herència biològica. És aquesta la tendència, però això ho hem de trencar.

Els fets bons no són noticiables. Una notícia bona no ven. Proximitat, a quanta gent afecta...

Els criteris de noticialitat, la majoria de coses bones afecta a poques persones. Sempre es prioritzen coses que afecten a molta gent.

Com ho podem fer?

És viure desde l'amor. Donar-se als altres i a un mateix.

I no hi estem gaire acostumats. Es veu com egoïsta, i la primera prioritat és donar-se als altres. Sino estem "working happy", sinó està enamorat de tu, no pots enamorar als altres, i ells no es poden enamorar de tu...