dijous, 28 de febrer de 2019

 
 
Hola amics!
 
 
Gràcies  a vosaltres el blog ha superat les 40.000 visites!!
Per celebrar-ho ens obrim a altres facetes artístiques...
 
 
El primer "Tastet" literari!


 

"El ser humano, a pesar de todo, sigue siendo aquel mamífero que necesitaba acurrucarse en su nido cada noche, arropado por el calor de la familia"
 
 

dijous, 7 de febrer de 2019




Hola amics!

Em fa moltíssima il.lusió donar a conèixer a una gran artista... la fotògrafa Aina Yraola,  dona amb gran personalitat que amb la seva sensibilitat sap plasmar l'ànima de la gent corrent, i d'aquesta manera que empatitzem amb ells.
Tot un luxe!




Com descriuries el petit instant de fer una foto?

En poques paraules com "l'instant decisiu".
La fotografia és per a mi l'impuls espontani d'una atenció visual perpetua, que atrapa l'instant i la seva eternitat.
De tots els mitjans d'expressió la fotografia és l'únic que fixa el moment precís, es juga amb coses que desapareixen i que un cop desaparegudes és impossible reviure-les.

Aquest "instant decisiu" implica que el fotògraf anticipi un moment important en el flux constant de la vida i el capta en una fracció de segon. Aquell moment irrepetible...

He de dir que moltes vegades no hi ets a temps, se sol dir que les millors fotos són les que queden a la retina...
A vegades un mal de panxa gaudit!!




I què ha de tenir aquesta perquè sigui creïble?

Creïble o no, no ho sé! El que sí puc dir és que l'important d'una fotografia és que et transmeti alguna cosa i que et quedis amb ella a primer cop d'ull, que t'enrecordis d'aquella imatge, si aconsegueixes això avui en dia has triomfat.


Has viatjat en ciutats com París, Nova York i Londres... Amb quina et quedes?

Sense cap dubte París. És una ciutat fantàtica i es respira art miris per on miris, sempre que hi vaig em dóna la sensació que hi he estat poc temps, ja hi vull tornar!!!

A veure, són totes ciutats increïbles, l'arquitectura de Nova York és impressionant però el sistema, com funcionen, com viuen no, crec que a Europa vivim molt bé, amb Londres tampoc m'hi quedo.
Sense cap dubte Paris!!!





T'hem vist fent un reportatge sobre el Festival de Murals que es va fer a Girona...

Sí! En Xavi Masó, directiu del festival Milestone Project es va posar en contacte amb mi, i em va proposar fer el seguiment fotogràfic del festival, aquest és el segon any que hi he participat, és curiós, sempre he sigut una gran seguidora de l'art urbà, tinc centenars de fotografies d'allà on vaig, penso que l'art de carrer és un gran baròmetre de la situació en que es troba la societat.

El Milestone creix any rere any i és fantàstic que iniciatives com aquestes es facin a la nostra ciutat.

www.milestoneproject.cat






En quin sentit la figura del teu pare és palesa en la teva obra?

El meu pare...
El recordo com una explosió de creativitat, ell era Artista, pintor, de caràcter molt fort, penso en ell i sento olor d'aiguarràs i veig les seves mans el seu traç i Mallorca...

Els records, els colors i les imatges viscudes surten, la composició o aquell punt en el qual em fixo, hi ha sempre part de referents que portem a dins, ell n'és un.






Vas conèixer la figura de Miserachs... persona entranyable suposo...

Gran amic dels meus pares, venia per casa, feien dinars i recordo les sobretaules, la imatge que tinc d'ell és un gran somriure i els seus ulls tenia una mirada especial, molt dolça. Amb el meu pare van treballar plegats en campanyes de publicitat. Eren innovadors i molt creatius, revolucionaris del món de la imatge en l'àmbit estatal, trencadors en molts aspectes.
Admiro aquesta generació.






 Fotografia de Xavier Miserachs

 https://www.nuvol.com/wp-content/themes/nuvol-v2.0/timthumb.php?src=https://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2018/03/xavier-miserachs-680x908.jpg&h=180&w=300&zc=1



El seu perfil d'Instagram és: aina_yraola