Avui donem a conèixer a la persona que hi al darrera de "So i Essència", la cantant lírica Anaïs Masllorens.
Què és per a tu la música?
És quelcom que ha format part sempre de mi, des de petita. A casa, a l'escola, a ballet, aprenent un instrument, amb els amics, ja fos clàssica, òpera, com pop, rock, jazz, etc... o quan estudiava teatre i cantava musicals. Crec que hi ha poquíssims estils de música que no m'agradin, i quan és així, és perquè sento que creen desharmonia. La música ens harmonitza a tots els nivells i de maneres diverses, i està present a les nostres vides en tot moment, tot i que no en siguem conscients, potser.
Està molt lligada a la natura, que de fet és d'on prové. I penso que quan una persona fa música, ja sigui perquè l'escriu o la interpreta, connecta amb un altre lloc o una altra dimensió més elevada.
T'ha transformat?
La música sempre ens transforma, de fet, ens fa canviar l'estat d'ànim ràpidament. Una cançó o peça instrumental, pot fer que passis de l'apatia a l'alegria absoluta, o et pot fins i tot, ajudar a plorar, a buidar el pap, en un moment donat. En el meu cas, si que puc dir que m'ha anat guiant per la vida. Fa anys volia ser actriu, però amb ella vaig descobrir que volia cantar musicals, i quan m'hi vaig posar me'n vaig adonar que el que realment m'agradava era l'òpera, perquè en ella tot prèn dimensions molt més grans: des de la pròpia música, a l'orquestra, passant per les emocions que s'hi descriuen, la màgia que té, o la posada en escena.
I així vaig arribar al cant terapèutic, quan me'n vaig adonar que la veu m'agrada en totes les seves facetes i que és el nostre propi instrument ens pot ajudar molt a nivell terapèutic. Aquí és on vaig voler començar a ensenyar el que ho he après durant anys. A ensenyar a les persones aquesta eina tan meravellosa que tenim i com les pot ajudar a nivell físic, emocional, respiratori, etc...
Explica'ns, què és el cant terapèutic?
El cant terapèutic per mi, vol dir utilitzar la teva veu per entrar en contacte amb la teva essència. Quan cantem, sense adonar-nos-en, entrem en contacte amb les nostres emocions. Aquella cançó que cantem ens està tocant per dins, d'alguna manera ens mou, i això fa que per uns moments connectem amb qui som realment, més enllà del nostre nom, professió, etc... és un anar cap endins, en certa mesura, com fa la meditació. I amb el cant terapèutic és el que busco que trobin les persones que assisteixen als meus cursos. Per això m'agrada quan hi ha gent que m'escriu demanant info sobre els cursos, i el primer que em diuen és: "no tinc veu", "no sé cantar", "no canto bé, "em fa vergoya cantar en públic"... i aquestes creences limitadores sempre estan connectades amb: "de petit/a sempre em deien que callés", "de petit/a em deien que no cantava bé", etc... Tots els éssers humans podem cantar, millor o pitjor, però tots podem. I aquest és un dels aspectes importants que treballem en el cant terapèutic, ja que aquest consisteix en deixar que la nostra veu surti de manera natural, sense limitacions físiques -per això primer fem un treball corporal de desbloqueig-, i sense limitacions emocionals. Deixem que la nostra veu s'expressi tal i com és, i això ho fem mitjançant jocs, exercicis amb sons, amb moviment i so, cantant cançons o inventant-ne, etc...
La veu és el nostre propi instrument?
Exacte! Som un instrument, els cantants professionals ho tenim clar això. I això vol dir que tot el que li fem al nostre cos a nivell físic i emocional, repercuteix en la veu. Hi ha terapeutes de so de renom que sostenen que ens podem desfinar, i hi estic totalment d'acord. Si quan som petits neixem sense problemes vocals, perquè d'adults molta gent en té? Perquè del nostre cos és un mapa de totes les coses físiques, psíquiques i emocionals que ens passen: un accident, un trauma, un bloqueig que no em permet plorar en un moment determinat. Tot això va fent que el cos crei bloquejos que dificulten el pas lliure de la veu. Un dels aspectes que treballem en el cant terapèutic és a desbloquejar el cos perquè la veu pugui sortir sense dificultats, sense fer-nos mal a nivell vocal, i permetent que aquesta surti de manera fàcil i natural.
Per això és important tenir cura de nosaltres mateixos a tres nivells: ment-cos-veu.
El fet de cantar fa vibrar cada cèl.lula del nostre cos?
Sí, així és. No ho dic jo, ho diu la ciència i els estudis que s'han fet a nivell de teràpia de so, en països com els Estats Units, Anglaterra o la Índia.
A l'univers tot és so, i el so emet una vibració perquè tot està en continu moviment. Els nostres òrgans emeten una vibració. Quan jo faig ressonar una vocal o canto una síl.laba, aquest so ressona a tot el meu cos, tot i que potser el notaré amb més facilitat en una zona. Aquest ressonar fa vibrar les cèl.lules del meu cos, i això és molt bo. És un massatge interior que li faig al meu cos.
Ressonar 5 minuts al dia té grans beneficis: indueix la calma reduïnt l'estrés, redueix la pressió arterial i els nivells de cortisol, ens fa segregar endorfines, i ajuda a prevenir el risc de malalties cardiovasculars, oxigena les nostres cèl.lules, i ajuda a millorar l'estat d'ànim augmentant la sensació de felicitat i alegria, entre d'altres.
Instagram: @so.essencia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada