divendres, 17 de gener del 2025

Descobreix el talent de l'Anaïs Masllorens, mezzosoprano


Hola amics!


Aprofito ara per penjar entrevistes ja realitzades... en tinc més de 200... Estic amb vosaltres des del 2012!


En aquest cas, l'entrevista és del 2021, en ple Covid, de manera que la protagonista es va reiventar, cosa que admiro.


Ella va ser l'Anaïs Masllorens, una mezzosoprano que va aprofitar el confinament per crear una tècnica de cant per ajudar a futurs solistes.


@anais_masllorens




Després la seva vida professional va donar un gir. Fa concerts a tot el món. Un d'ells va ser a l'Auditori de Girona amb la Novena Sinfonia de Beethoven... La vaig anar a escoltar... espectacular!


Què és per a tu la música?


És quelcom que ha format part sempre de mi, des de petita. A casa, a l'escola, a ballet, aprenent un instrument, amb els amics, ja fos clàssica, òpera, com pop, rock, jazz, etc... o quan estudiava teatre i cantava musicals. Crec que hi ha poquíssims estils de música que no m'agradin, i quan és així, és perquè sento que creen desharmonia. La música ens harmonitza a tots els nivells i de maneres diverses, i està present a les nostres vides en tot moment, tot i que no en siguem conscients, potser.


Està molt lligada a la natura, que de fet és d'on prové. I penso que quan una persona fa música, ja sigui perquè l'escriu o la interpreta, connecta amb un altre lloc o una dimensió més elevada.


T'ha transformat?


La música sempre ens transforma, de fet, ens fa canviar l'estat d'ànim ràpidament. Una cançó o peça instrumental, pot fer que passis de l'apatia a l'alegria absoluta, o et pot fins i tot, ajudar a plorar, a buidar el pap, en un moment donat. En el meu cas, si que puc dir que m'ha anat guiant per la vida. Fa anys volia ser actriu, però amb ella vaig descobrir que volia cantar musicals i quan m'hi vaig posar me'n vaig adonar que el que realment m'agradava era l'òpera, perquè en ella tot prèn dimensions molt més grans: des de la pròpia música, a l'orquestra, passant per les emocions que s'hi descriuen, la màgia que té, o la posada en escena.





I així vaig arribar al cant terapèutic, quan me'n vaig adonar que la veu m'agrada en totes les seves facetes i que és el nostre propi instrument ens pot ajudar molt a nivell terapèutic. Aquí és on vaig voler començar a ensenyar el que ho he après durant anys. A ensenyar a les persones aquesta eina tan meravellosa que tenim i com les pot ajudar a nivell físic, emocional, respiratori, etc...


Explica'ns, què és el cant terapèutic?


El cant terapèutic per mi, vol dir utilitzar la teva veu per entrar en contacte amb la teva essència. Quan cantem, sense adonar-nos, entrem en contacte amb les nostres emocions.


Aquella cançó que cantem en està tocant per dins, d'alguna manera ens mou. i això fa que per uns moments connectem amb qui som realment, més enllà del nostre nom, professió, etc... és un anar cap endins, en certa mesura, com fa la meditació. I amb el cant terapèutic és el que busco que trobin les persones que assiteixen als meus cursos. 


Per això m'agrada quan hi ha gent que m'escriu demanant informació sobre els cursos, i el primer que em diuen és: "no tinc veu", "no sé cantar", "no canto bé", "em fa vergonya cantar en públic"... i aquestes creences limitadores sempre estan connectades amb "de petit/a sempre em deien que callés", "de petit/a em deien que no cantava bé", etc... Tots els éssers humans podem cantar, millor o pitjor, però tots podem.


I aquest és un dels aspectes importants que treballem en el cant terapèutic, ja que aquest consisteix en deixar que la nostra veu surti de manera natural, sense limitacions físiques -per això primer fem un treball corporal de desbloqueix-, i sense limitacions emocionals. Deixem que la nostra veu s'expressi tal com és, i això ho fem mitjançant jocs, exercicis amb sons, amb moviment i so, cantant cançons o inventant-se, etc...


La veu és el nostre propi instrument?


Exacte! Som un instrument, els cantants professionals ho tenim clar, això. I això vol dir que tot el que li fem al nostre cos a nivell físic i emocional, repercuteix en la veu. 


Hi ha terapeutes de so de renom que sostenen que ens podem desfinar, i hi estic totalment d'acord. Si quan som petits neixem sense problemes vocals, per què d'adults molta gent en té? Perquè el nostre cos és un mapa de totes les coses físiques, psíquiques i emocionals que ens passen: un accident, un trauma, un bloqueig que no em permet plorar en un moment determinat.Tot això va fent que el cos creii bloquejos que dificulten el pas lliure de la veu. Un dels aspectes que treballem en el cant terapèutic és a desbloquejar el cos perquè la veu pugui sortir sense dificultats, sense fer-nos mal a nivell vocal, i permetent que aquesta surti de manera fàcil i natural.


Per això és important tenir cura de nosaltres mateixos a tres nivells: ment-cos-veu.


El fet de cantar fa vibrar cada cèl.lula del nostre cos?


Sí, així és. No ho dic jo, ho diu la ciència i els estudis que s'han fet a nivell de teràpia de so, en països com els Estats Units, Anglaterra o la Índia.


A l'univers tot és so, i el so emet una vibració perquè tot està en continu moviment. Els nostres òrgans emeten una vibració. Quan jo faig ressonar una vocal o canto una síl.laba, aquest so ressona a tot el meu cos, tot i que potser el notaré amb més facilitat en una zona. Aquest ressonar fa vibrar les cèl.lules del meu cos, i això és molt bo. És un massatge interior que li faig al meu cos.


Ressonar 5 minuts al dia té grans beneficis: indueix la calma reduïnt l'estrés, redueix la pressió arterial i els nivell de cortisol, ens fa segregar endorfines, i ajuda a prevenir el risc de malalties cardiovasculars, oxigena les nostres cèl.lules, i ajuda a millorar l'estat d'ànim augmentant la sensació de felicitat i alegria, entre d'altres.










TASTET





 

divendres, 3 de gener del 2025

Descobreix el talent de Juan Herrero

 

Hola amics!


Avui coneixerem a un gran pintor, en Juan Herrero. Un gran artista que amb la seva pinzellada es palpa una inmensa humanitat.





¿Cómo fueron sus inicios?


A los 14 años empecé a trabajar en un estudio, donde se realizaba todo tipo de diseño gráfico y que por estar en Jerez la mayor parte del trabajo, estaba relacionado con el mundo del vino (etiquetas, estuches, envases, publicidad exterior, premsa, etc...)




¿Qué recuerdo tiene de aquella época?


Es muy diferente, la manera de trabajar de antes era más artesanal. Las nuevas tecnologías (informática) han dado paso a un concepto diferente a la hora de afrontar un trabajo.


Ha estado profesor durante muchos años. Ve mucha diferencia entre las técnicas utilizadas respeto a nuestros días?


Cuando yo ejercía de docente y como diseñador casi no se conocía y nunca llegué a utilizarlo.


Si un alumno decide dedicarse al mundo del diseño gráfico, cuáles serían sus consejos?


Que esté totalmente preparado en las técnicas actuales, pero que no menosprecie algunas de las de antes (dibujo, conocimiento del color, etc...)




Ahora mismo estamos saturado de eslóganes e imágenes... ¿Cómo las asimilamos y las leemos?


Hay más libertad de expresión y muchas maneras de ser interpretados los mensajes publicitarios, y hoy en día casi todo vale, con lo que no estoy de acuerdo.


¿Si ya ha escogido el pasaje que pintará, por dónde empieza? La observación de la luz, el horizonte...


Cuando decido el tema a realizar es importante la luz y contrastes, indistintamente del tema.




¿Cómo se llega a la perfección de técnica? Sus cuadros tienen vida propia...


Gustarte y muchas horas de dedicación.


Un pintor que le haya influido...


Admiro a muchos de antes y de ahora, pero la persona que más me ha influido en mi manera de hacer fue uno de mis primeros maestros, que tuve la suerte de tener en mis primeros años de profesión, D. Manuel del Valle.


Después de haber visto esta maravillosa obra os enlazo un corto de un artista basado en la genial película de Víctor Erize "El sol del membrillo".


Si alguien de vosotros la ha visto sabeis que el pintor Antonio López es filmado cuando pintaba. Juan Herrero podría ser también como él: observando la naturaleza y guiándose de su lenguaje.


https://www.youtube.com/watch?v=V9ZGpgeEWXE


















dilluns, 23 de desembre del 2024

Descobreix el talent de l'Alessandra Gargaglione

 

Hola amics!


Avui dono a conèixer a una dona entusiasta per la vida i l'estilisme, la joiera Alessandra Gargaglione.     .


Segur que us encanta!


@ma.alessandra3




¿Cómo nace tu pasión en el diseño y creación de joyas?


Mi pasión por el arte viene desde siempre. Mi madre es pintora, una enamorada del arte desde muy pequeña visitando el museo de arte moderno hoy llamado "Museo Nacional de Artes Visuales" en Montevideo, ciudad donde nací. Ya en mi juventud estudié artesanía y joyería en cuero con una profesora de la que perdí el contacto y batik en el taller de Lucía Cavaliere. Luego la vida me trajo a España, lugar donde hice mi vida y pude poner en práctica todo lo aprendido y comencé a crear mis joyas y emprender con línea AG. Joyería de Vanguardia que este año cumplió 27 años.



 
     Museo Nacional de Artes Visuales


¿Te adaptas al estilo de cada encargo, sea fiesta, novias?


Actualmente, trabajo de la siguiente manera: la clienta o cliente concerta una cita en mi estudio y hablamos del evento para el que quiere joyas, época el año, lugar, color del traje o estilo que llevará, luego me pongo a trabajar y en la segunda cita cogeremos medidas y le enseño las propuestas en las que he trabajado. Como tengo en mi estudio una sala de exposiciones ha pasado que algún cliente llega y se enamora de alguna pieza y es lo que venía buscado y en esa cita ya lo tenemos. En el caso de las novias también diseño y confecciono el tocado acorde a la joya que llevará el gran día para que todo esté en armonía.







El resultado seguro que es super especial....


Trabajo con mucho gusto poniendo atención en cada detalle. Creo que esa energía se trasmite en el resultado de cada creación y cada joya. Pienso que perdura y se aprecia en el resultado.





¿Crees que un color determinado puede despertar una emoción?


Creo en la energía que transmiten los colores.


Cuéntanos el proceso de creación de un Shibori...


Es una técnica japonesa de teñido por reserva que produce patrones en las telas, conocido por sus tonalidades en azules y blanco. Muy utilizada en mantelería, cortinas, cojines o kimonos. Es una técnica muy laboriosa donde trabajamos creatividad, motricidad y paciencia. El resultado es muy hermoso.


Lo haces también con tela el batik, no?


El batik que yo más suelo trabajar es en tela de algodón natural, técnica que lleva por nombre batik europeo donde trabajamos con tintes naturales reservando colores cubriendo con una mezcla de cera de abeja y parafina en caliente. Luego, una vez seco se suele craquelar, se aplica una tonalidad que contraste y una vez seco se plancha para finalmente lavarlo y quitarle la cera. Técnicas que aprendí en el taller de Lucía Cavaliere, gran maestra y artista.


     "Love"


¿Participaste en "las balconadas"?


Sí, este año participé también en las "Balconades d'Altea" nuevamente. Es una exposición de arte itinerante que comenzó en el casco antiguo de Altea en el mes de julio de 2024 y pasa por diferentes pueblos de la Comunidad Valenciana y terminará en el pueblo de Oliva el 10 de enero de 2025. La obra de este año lleva por nombre "Vibrando en Sintonía de Amor", obra que actualmente está expuesta en el pueblo de Oliva en el Carrer les Torres con el número 14.




Das talleres de artesanía... la gente encantada supongo...


Sí, actualmente estoy dando cursos y talleres de Artesanía Creativa en la Casa de Cultura de l'Alfàs del Pi. Tengo un grupo infantil los lunes de 16 a 18 h y un grupo de adultos martes de 8 a 10h, los martes de 12 a 14h y los viernes de 19 a 21h.




Lo estamos disfrutando mucho y es hermoso ver como disfrutan y evolucionan mes a mes, siendo conscientes del bienestar que nos aporta el arte a nuestra vida.


Vives en l'Alfàs del Pi. ¿Qué tiene este pueblo que estás tan feliz de vivir en él?


Sí, vivo en l'Alfàs del Pi desde hace 16 años y estoy enamorada de este pueblo, de su luz, su paisaje, su gente y su clima es maravilloso. Su playa El Albir con esas tonalidades de azules y turquesa tan característico del Mediterráneo que me apasiona. Las playas fueran declaradas bandera azul desde 1987, lo que habla de la excelencia y calidad de las mismas.



























diumenge, 22 de desembre del 2024

divendres, 13 de desembre del 2024

Descobreix el talent de Lluís Cadafalch

 

Hola amics!


Avui dono a conèixer a un artista de gran saviesa humana, en Lluís Cadafalch. Les seves obres tenen vida pròpia i t'enamoren a l'instant!


@lluiscadafalch





Veient les teves il.lustracions infantils m'ha deixat meravellada l'espai pictòric de l'escena dels protagonistes... sembla que hi siguis!



En la il.lustració infantil és molt important tant els personatges com l'espai que ocupen, a vegades amb el color, la composició o en petits detalls que queden en segon pla.






Com ho aconsegueixes?


Bé, són molts anys de profesió i cada dia n'aprenem una mica més.





Quina simbologia podríem trobar-hi amb la imatge icònica d'un cap dins un altre?


És una manera de mostrar tant el que veiem a fora com l'interior de la persona. Sempre veiem l'exterior físic dels humans i no sabem quin món interior tenen dins, a vegades ens sorprenem, ja que pot ser molt ric o molt pobre.







L'univers dels caps...


Va començar ja fa anys en un taller amb el dissenyador Puño, a Sevilla, on havíem de crear un univers fictici, com un experiment antropològic. A partir d'aquí el vaig anar evolucionant i experimentant fins que va sorgir aquest llenguatge propi per mostrar l'interior de cada individu. Una manera de mirar endins, costa, mai se sap el que hi pots trobar!




Hi ha el que té varis calaixets...


Hehehe sí! Tots tenim calaixets al cap amb diferents records i que obrim de tant en tant. Hi ha gent que els té de manera desordenada i caòtica i d'altres molt ben arxivats i etiquetat.




Per què a tu el que t'agrada és la interacció humana...


La interacció humana és apassionant, a vegades depèn d'un petit detall, d'un retrobament en el mateix temps i espai, o no... què hauria passat si...?


Si diem pintura matèrica...


Pintura viva, amb textura, presència i quasi amb olor, la pintura que et venen ganes de tocar i acariciar.



Admires l'obra de Tàpies quan parlem d'aquesta, oi?


Exacte, Tàpies m'apassiona i no només per la tècnica sinó també pel concepte i l'experimentació constant que té en les seves obres.




Vas rebre l'encàrrec de fer el disseny gràfic d'una exposició al Museu Picasso...


Sí, a part de pintar i il.lustrar també soc dissenyador gràfic i a vegades surten projectes que no t'esperes com fer el disseny d'espais i sales d'exposicions. En el cas del Museu Picasso, el primer encàrrec, va ser el muntatge de quasi 1000 fotografies en una paret gegant i a partir d'allà han anat sortint altres projectes. És un plaer treballar pel Picasso, amb gent implicada, interessant i que ho posen tot molt fàcil.