TASTET!

Descobreix el talent de Joan Esparraguera

 

Hola amics!

Avui recupero una entrevista del 2019... coneixereu a un gran artista, en Joan Esparraguera, un exemple de valentia i coratge. Descobrirem un món per ell fascinant, l'origami.

En Joan i el seu soci

Tu ets un home que t'has reinventat moltíssimes vegades, exercint varies professionls a la vegada: ferrer, fuster, artista... el secret per aconseguir-ho...

Sempre m'ha interessat com es fan les coses. Ja de petit desmuntava aparells per saber com estaven fets. Suposo que la curiositat em motiva, com més coses saps, més en vols saber.

Quan un tema m'interessa, l'estuio a fons, així he arribat a ser multidisciplinar, cosa que m'ajuda molt a l'hora planificar i crear. El ventall d'opcions és il.limitat.

Com va anar a l'exposar als "Amics del Museu d'Art? L'espai és impressionant i les teves obres l'engradeixen...

Realment l'espai que ofereix els "Amics del Museu d'Art" és molt càlid i acollidor i les nostres peces semblaven fetes expressament per aquesta sala. Estem molt satisfets. La assistència de públic ha estat molt bona i a més hi ha hagut grups que volien una visita guiada i he pogut donar a conèixer l'Origami i les seves aplicacions. També a les conferències que ha fet als "Amics del Museu d'Art" sobre Leonardo da Vinci i la Bauhaus, les nostres peces encaixaven a la perfecció. La majoria del públic estaven sorpressos ja que desconeixien aquesta tècnica. Molt d'interès i bones crítiques. No esperàvem una acollida tan bona.

Molt i molt contents.

La ciència i el paper van lligades?

Va ser en els anys 60 quan els cientítics es van adonar del potencial de l'origami. Molts científics de diferents disciplines, han desenvolupat models en paper, que després s'han fabricat en altres materials. Ha arribat a ser una eina bàsica per a ells.

Actualment podem trobar models a l'espai (veles i panells solars), que es despleguen a operacions estencial pel cor...) nanotecnologia (robots que es desplacen pel torrent sanguini, inseminació artificial...), moda (plisats...), arquitectura (pavellons, gratacels...).

De fet no cal ser cientític per plegar coses. Inconscientment a casa,  pleguem roba, quan ens donen un bitllet el primer que fem es plegar. L'origami és aprofitar aquesta habilitat i fer-la conscient.

Em vaig adonar que a teva col.lecció tens una peça molt bonica que es diu "Plecs". Una aplicació d'origami!

De quina manera t'ha canviat l'ictus a la teva vida?

Com molta gent, la meva vida era molt estressant. Quan vaig tenir l'ictus tot va canviar. El fet d'estar plegic en un hospital, no saber quines parts del teu cos es recuperaran i com serà el teu futur dóna molt que pensar.

Ara la meva vida està lligada a l'origami. És la meva teràpia i m'està donant moltes satisfaccions.

Tenir un Ictus, ha estat la manera en que el cos m'ha dit que no anava bé, que m'ha donat una altra oportunitat i que haig d'aprofitar-la. A vegades la vida ens dóna senyals i que hauríem de fer-li cas.

Ara faig les coses amb un altre ritme i amb una altra perspectiva.

Com neix una peça? Em vas dir que al veure el paper ja la veies...

Quan tinc un paper a les mans (penso què és, el que li passa al pintor o l'escultor), ja visualitzo la peça acabada. Em deixo anar i tot flueix del meu interior. L'origami és una descoberta, cada plec que faig, em porta per un nou camí. Així cada peça és única.

Cada paper (depenent del tipus, gramatge, color, textura...) et suggereix una peça diferent. Penso que la veritable maestria radica en saber llegir o interpretar-ho.

Les teves làmpares són una passada..has tingut encàrrecs?

No tinc botiga, però és cert que hi ha gent que els hi agradaria tindre'n una. Sera qüestió de pensar-hi.

L'experiència dels teus taller d'origami suposo que ha sigut sorprenent...

Sí, realment sorprenent, tant per mi com per els altres. Per mi representa un gran esforç preparar un taller que sigui amè i didàctic, però és una gran teràpia i m'enriqueix molt. A la gent els sorprèn que siguin capaços de fer models que pensaven que eren molt difícils i en realitat no ho són. M'agrada fer coses útils, que la gent s'emporti a casa i que els doni satisfacció fer-les. Fem figures, carteres, làmpares, objectes de decoració...

TASTET!

Descobreix el talent de Antonio Torres, pintor

Hola amics!

Avui aprofito una entrevista del 2014 a un pintor, Antonio Torres que em va enamorar la seva obra. El pintor de "les ballarines"...

Tus inicios en la pintura los hiciste con el artista Joan Vidal. ¿Qué aprendiste de él?

Joan Vidal, sí. Asisití a sus clases de dibujo y pintura. Creo que le veía como la figura del típico pintor clásico. Pienso que él fue importante en esta época de iniciación, sin dudas, auque me considero un pintor autodidacta y yo he ido formándome con el paso del tiempo.

También empezaste haciendo retratos de gente de la calle. ¿Es difícil captar el alma humana?

¡Buena pregunta!, para mi es imprescindible conocer e indagar en el alma de mis personas retratadas. Sin pretenderlo el ser humano siempre ha estado presente en mis obras, primero en forma de campesinos, a continuación con mi serie de indigentes y finalmente con mi "amado" ballet.

¿Qué te sedujo del mundo de la danza, y cómo entraste en él?

Siempre tuve inquietud por representar alguna escena de ballet. Pronto me enamoré de esta maravillosa temática, y ahora somos inseparables.

¿No es para gente de élite?

El ballet es para todos los públicos. Todos deberían ver una representación de Giselle o el Lago en algún momento de sus vidas.

¿Cómo te pones en contacto con las bailarinas de ballet clásico?

Internet es un buen medio para contactar, y después si tengo ocasión disfruto de sus actuaciones y nos conocemos personalmente.

La danza es el arte del movimiento. Para que tus bailarinas estén quietas, qué método utilizas?

La verdad, si observas mis lienzos, realmente no me interesa tanto la escena del baile. Me atrae más un momento de preparación de la bailarina,  antes de la actuación, un momento en el que el recogimiento personal de ella nos permite acercarnos a sus emociones.

¿Has visto muchos espectáculos de danza para descubrir el instante mágico?

¡Hay tantos momentos bellos en la danza! El ballet es la excusa perfecta para que el ser humano se muestre en todo su esplendor.

¿Qué tipo de público te sigue, bailarinas, gente de teatro, músicos?

Creo que me sigue todo tipo de público, y así lo deseo. Me ilusiona pensar que con mi pintura hago felices a las personas. Quiero ser el pintor de ballet del siglo XXI.

Viendo tu página web se percibe que te encanta la música, es así? Y supongo que vienesa...

La música me acompaña casi siempre mientras pinto, siempre música clásica. Podría mencionar varios compositores, pero para mí hay uno muy especial, Beethoven.

https://www.antoniotorresalba.com/

Tu eres pintor especialista en ballet, crees que esto te sirve para destacar y darte a conocer?

Está claro que para llegar a ser un buen profesional, debes dedicarte exclusivamente a trabajar con un tema. Afortunadamente estoy convencido de haber encontrado "mi mundo" con la interpretación de la danza.

Que se lleguen a conocer mis pinturas, no depende de mi, ni siquiera de la calidad de las obras. No tendría que ser así, pero hay condicionantes que afectan o influyen en tu progresión que no dependen de uno mismo... exposiciones, galerías, etc...

TASTET

           En breu coneixereu a l'artista!

Descobreix el talent de la Marta Arco

 Hola amics!

Avui aprofito l'entrevista del 2014 que vaig fer el a una dissenyadora de complements, la Marta Arco, de  Tremendamiranda.

Peces per a mi super elegants!

Quan vas fer la teva primera creació tèxtil?

La primera peça que vaig realitzar va ser cap allà el 2008 (un collar de boles forrat de tela i adornat amb unes fornitures), inspirada en un altre collar que havia vist a l'aparador d'una botiga. Vaig pensar que podia fer algo similar adaptat al meu gust i el resultat va ser bastant satisfactori, cosa que em va animar a crear més peces. Desde llavors sempre he treballat amb teles per a realitzar tots els meus dissenys.

El passar de cosir a mà a passar a fer-ho a màquina ajuda a la creativitat?

Ajuda a la creativitat en el sentit de que et permet guanyar temps de producció: no és el mateix cosir un bolso a mà que fer-ho amb la màquina! Tot el temps que t'estalvies pots dedicar-lo a dissenyar noves peces. Per no parlar és clar dels acabats, que queden molt més nets.

Tens algunes referències en dissenyadors de moda?

La veritat és que no segueixo a cap dissenyador de moda amb la qual cosa no en tinc cap referència i no m'influeixen a l'hora de crear. Això no vol dir que no m'interessi aquest món, i el que es porta, però com dic, a l'hora de dissenyar no en tinc en compte les tendències del moment, les peces que faig són atemporals i no basades en modes passegeres. De fet segueixo molt més a dissenyadors novells que tenen projectes similars al meu, que no pas als ja consolidats.

Com vas aprendre a fer els teus primers bolsos? Els metàl.lics semblen molt difícils...

Doncs puc dir-te que d'una manera totalment autodidacta, i amb el sistema de "ensayo-error"!. No havia cosit a la vida, de fet els meus estudis són sobre disseny d'interiors, però no sobre disseny de moda. Així que mirant molts tutorials d'internet, fent proves i una mica d'intuïció, vaig aconseguir fer el meu primer bolso, un de tanca metàl.lica.

Realment qualsevol d'aquestes peces no és tant difícil de realitzar, un cop ja ho tens per la mà, però si que és veritat que al darrera hi ha molta feina a nivell de detalls que d'entrada no semblen importants, però que fan que el bolso llueixi en quan acabats. Aquí és on resideix la dificultat, en que els detalls siguin quasi perfectes.

En què t'inspires?

M'inspiro moltíssim quan vaig a comprar teles. Són aquestes les que em fan pensar en un o en un altre disseny, no totes les teles queden bé a tots els bolsos. També quan passejo per determinats barris de Barcelona, com poden ser el Born o Gràcia, tant per la gent que hi passeja pel carrer com pels aparadors d'algunes botigues, sobretot de roba: quan veig per exemple un estil de vestit que m'encanta, de seguida penso en un bolso que li pugui quedar bé i que s'adapti a aquella peça. Pinterest també és una font inteminable d'inspiració, té fotos increïbles!

Escollir la tela és el tot?

És la part més important i a la vegada més difícil. A vegades tens un disseny en ment que no pots reproduïr perquè no trobes la tela adient, i en canvi d'altres vegades el propi teixit és el que et fa crear una nova peça que abans ni t'havia passat pel cap. I hi ha altres ocasions en les que trobes una tela que t'encanta, però que no encaixa en cap dels teus dissenys! Per sort això passa poc...

He visitat el teu blog i tens un gran sentit de l'humor. Segur que gràcies a aquest has aconseguit moltes clientes...

El sentit de l'humor forma part del meu caràcter, i al final crec que t'ajuda a relacionar-te amb la gent. Això i tenir una mínima simpatia trobo que és imprescindible per aconseguir proximitat amb el client, crear una relació de confiança. Poques vegades et compraran si tractes a aquella persona amb cares llargues! Amb proximitat fidelitza els clients i fa que repeteixin.

Com personalitzes la teva bisuteria?

Doncs ofereixo la possibilitat que el client triï la inicial o dibuix que vulgui per la seva pulsera o penjoll. Tinc uns dibuixos determinats però puc crear d'altres a petició. En quan a les inicials, estan estampades amb tinta xina, cosa que els hi dóna aquesta aparença 100% handmade

Creus en la venta on-line?

Crec molt en la venta on-line. De fet cada cop més s'està normalitzant el fet que la gent compri per internet, i tots els dissenyadors novells hem d'aprofitar aquesta tendència. Per això és bàsic tenir una bona botiga on-line (que és el meu proper objectiu a molt curt termini) per a optimitzar les vendes.

La xarxa t'ha permès donar-te a conèixer?

Li dec molt a la xarxa. De fet ha sigut el camí gràcies al qual més m'he donat a conèixer, més que mitjançant el boca a boca, inclús. Per això és bàsic estar present a xarxes socials com el facebook i el twitter, a tenir un blog actualitzat freqüentment. D'aquesta manera els teus seguidors no et perdran de vista i dificílment podran oblidar-se de tu.

Tens algun emblema, línia pequè els teus objectes es reconeguin de la resta?

Tinc una frase que va associada al meu logo i que m'acompanya desde la creació de la meva marca: "Tremendamiranda, Peces Adictives". Intento que aquesta frase quedi grabada a la retina del meu client i que capti la seva atenció.

TASTET

En breu coneixereu a l'artista!