divendres, 4 de juliol del 2025

Descobreix el talent de Lluís Gálvez, el Borni

 

Hola amics


Avui una entrevista del 2014...


Com us vaig prometre, avui coneixerem en Lluís Gálvez, en Borni, com li diuen. La seva obra reflecteix la personalitat d'un home de caràcter.



La passió per l'art et ve de jovenet?


Sí, de molt jove m'atreia la fotografia. En les excursions que fèiem al Centre Casino Cultural de Cornellà del Llobregat sempre que podia feia fotos.


Eren els temps de la transició del franquisme i crèiem en la democràcia, avui estem en severa regressió de les llibertats i drets dels ciutadans i va ser allà on em vaig formar com a persona, en molts aspectes va ser la meva escola de "calor particular", com diria Radio Futura.


L'escultura neix posteriorment, ja era més gran i sorgeix naturalment per una necessitat interior després de patir una separació.

Inconscientment  vaig començar a recollir materials de diferents llocs i els enmagatzemava al taller. Vaig començar a jugar amb ells, a mirar-los d'una altra forma, a deixar-me seduïr per ells, i vaig veure que aquestes pedres, ferros, fustes i diversos materials, tots procedents de reciclatge tenen una vida i una força que el material nou no transmet, encara que a mida que vas avançant, incorpores nous elements.



Quan vas fer la teva primera escultura?


Quan tenia 37 anys, però les feia i les enmagatzemava al taller. Per a mi era una teràpia personal. Vaig descobrir les tres dimensions, em vaig apassionar amb l'escultura i va arribar el dia que em vaig atrevir a ensenyar-ho.


Utilitzes materials com el ferro, el vidre, la fusta... què et sedueix d'ells?


El que han viscut aquests materials. La història que t'expliquen i transmeten, el diàleg que s'estableix amb ells, i finalment, l'acord a que arribes amb el seu permís, perquè cadascún d'ells, tria la combinació que determina el procés de la peça. L'escultura ha de tenir ànima, ha de comunicar sentiment o sensacions, no pots enganyar-la, camuflar-la o fer que sigui només un objecte estètic.

Ha de transmetre, i això no és fàcil. S'ha de saber parar i no carregar-la.




Amb el temps, m'adono que el llenguatge ha de ser senzill, però contundent. L'estil, el segell de l'escultor no ha d'estar subjecte a modes ni interessos de comercialització. Aquesta és la meva visió.


Els busques o t'apareixen a l'hora de crear?


Picasso va dir una frase que és molt certa: "Que las musas te cojan trabajando..."

Per a mi, és entrar al taller i abans haver macerat la idea.


Junt amb la llibertat interior...


Sí, realment és la manera de deixar fluïr, jo és quan més disfruto. Entrar al taller sense cap idea concebuda i jugar a veure què surt. 


El segell de l'artista arriba de manera espontània o al llarg del temps?


Jo penso que el dóna el teu treball i el temps. Trobar el teu camí d'expressió és un trajecte que dura tota la teva vida.


Parles que l'art principalment ha de tenir un llenguatge contundent, però com s'aconsegueix?


No ho sé, però jo personalment crec que quan estàs davant d'una obra has de sentir que comunica amb força, que estàs jugant amb el volum, i amb l'espai i amb la idea o sensació que l'artista ha volgut transmetre. No és fàcil crear amb el mínim i comunicar el màxim.





Tens algunes referències d'escultors que t'hagin marcat?


Brancussi, Anthony Caro, Julio González, Smith, Chillida, Oteiza, Pladevall, Plensa, Álvarez, Costa, Armengol, Canals, Abellí, etc...











Juli González


Oteiza



Plensa


     Ció Abellí



Pladevall


I dels que t'agraden, perquè t'agraden?


Per la forma en que tracten els materials, per la manera d'entendre l'escultura, per el seu llenguatge. Cadascún d'ells desde la seva concepció de la matèria, del volum i de l'espai, i per la seva manera de veure les tres dimensions.


Creus més amb les iniciatives individuals o les institucionals a l'hora de dinfondre l'Art?


Crec que sense artistes que facin la seva feina no hi ha caldo de cultiu i per tant es perden aportacions a l'Art.

Hi ha una musculatura artística individual que no pas institucional. Som en una època molt difícil per poder difondre els treballs dels artistes: desapareixen galeries i els canals convencionals no serveixen gaire. Se n'han d'inventar d'altres per difondre la teva obra i poder arribar a un públic més ampli.


Hi ha algunes institucions que tracten de recolzar i difondre l'Art i d'altres que són pantalles per justificar la seva estructura.

La pèrdua de l'energia artística va en detriment d'una societat més culta, més lliure i plural.


Ja ho veieu, en Lluís és un home amb les idees molt clares, que sap el que vol i és preciosa molt culte. Coneix quins són els seus artistes contemporanis, cosa que l'ajuda a saber quin ha de ser el seu segell personal i artístic.














dijous, 19 de juny del 2025

Descobreix el talent de l'Aina Yraola

 Hola amics!


Avui recupero una entrevista del 2019...


Em fa moltíssima il.lusió donar a conèixer a una gran artista... la fotògrafa Aina Yraola, dona amb gran personalitat que amb la seva sensibilitat sap plasmar l'ànima  de la gent corrent, i d'aquesta manera que empatitzem amb ells. 

Tot un luxe!



Com descriuries el petit instant de fer una foto?


En poques paraules com "l'instant decisiu".

La fotografia és per a mi l'impuls espontani d'una atenció visual perpetua, que atrapa l'instant i la seva eternitat.

De tots els mitjans d'expressió la fotografia és l'únic que fixa el moment precís, es juga amb coses que desapareixen i que un cop desaparegudes és impossible reviure-les.



Aquest "instant decisiu" implica que el fotògraf anticipi un moment important en el flux constant de la vida i el capta en una fracció de segon. Aquell moment irrepetible...



He de dir que moltes vegades no hi ets a temps, se sol dir que les millors fotos són les que queden a la retina...

A vegades un mal de panxa gaudit!!


I què ha de tenir aquesta perquè sigui creïble?


Creïble o no, no ho sé! El que sí puc dir és que l'important d'una fotografia és que et transmeti alguna cosa i que et quedis amb ella a primer cop d'ull, que t'enrecordis d'aquella imatge, si aconsegueixes això avui en dia has triomfat.


Has viatjat en ciutats com París, Nova York i Londres... Amb quina et quedes?


Sens cap dubte París. És una ciutat fantàstica i es respira art miris per on miris, sempre que hi vaig em dóna la sensació que hi he estat poc temps, ja hi vull tornar!!!


A veure, són totes ciutats increïbles, l'arquitectura de Nova York és impressionant però el sistema, com funcionen, com viuen no, crec que a Europa vivim molt bé, amb Londres tampoc m'hi quedo.



T'hem vist fent un reportatges sobre el Festival de Murals que es va fer a Girona...


Sí! En Xavi Masó, directiu del festival Milestone Project es va posar en contacte amb mi, i em va proposar fer el seguiment fotogràfic del festival, aquest és el segon any que hi he participat, és curiós, sempre he sigut una gran seguidora de l'art urbà, tinc centenars de fotografies d'allà on vaig, penso que l'art de carrer és un gran baròmetre de la situació en que es troba la societat.



El Milestone creix any rere any i és fantàstic que iniciatives com aquestes es facin a la nostra ciutat.


En quin sentit la figura del teu pare és palesa en la teva obra?


El meu pare...

El recordo com una explosió de creativitat, ell era artista, pintor, de caràcter molt fort, penso en ell i sento olor d'aiguarràs i veig les seves mans el seu traç i Mallorca.



Els records, els colors i les imatges viscudes surten, la composició o aquell punt en el qual em fixo, hi ha sempre part de referents que portem a dins, ell n'és un.


Vas conèixer a la figura de Miserachs... persona entranyable suposo...


Gran amic dels meus pares, venia per casa, feien dinars i recordo les sobretaules, la imatge que tinc d'ell és un gran somriure i als seus ulls tenia una mirada especial, molt dolça. Amb el meu pare van treballar plegats en campanyes de publicitat. Eren innovadors i molt creatius, revolucionaris del món de la imatge en l'àmbit estatal, trencadors en molts aspectes.

Admiro aquesta generació.











dijous, 12 de juny del 2025

Descobreix el talent de la Sylvia Calvo

 

Hola amics!


Avui recupero una entrevista del 2020... a una dissenyadora de moda, la Sylvia Calvo, que amb la seva creativitat s'ha fet un nom a les passarel.les d'arreu del món.

@sylviacalvobcn




Com neix la idea de fer servir els sacs de cafè per convertir-los en Moda Sostenible?


El material més sostenible és el que ja existeix. Seguint principis d'Economia Circular, el residu d'una indústria pot ser la matèria prima d'un altre.

D'aquí que els sacs de cafè, després de fer el seu servei de transport del cafè, els recollim i els transformem per donar-lis un altre ús. És un repte per nosaltres el portar un residu a una pasarel.la. Fins ara ja els hem mostrat a Barcelona, Austràlia, Budapest, Bèlgica...





I el secret per enamorar a tanta gent...


El ser un mateix i treballar posant el cor amb tot el que fem amb aquests materials. Respectar i escoltar a tothom amb la mateixa cura que ens agradaria trobar-nos a nosaltres.

Creure en el que fem e intentar aprendre cada dia una mica més per anar ampliant els nostres coneixements en totes les àrees de la nostra activitat i, creure en la nostra capacitat de crear i transformar un material dotant-lo de bellesa.


Vas participar en l'última Marató de TV3... Enhorabona!!


Sí, és un gran plaer poder aportar a la comunitat a través de la nostra feina.

Hem participat en varis events per recollir fons per causes benèfiques i són participacions que m'agrada molt poder fer ja que és una manera de aportar a la societat amb el que sabem fer des del cor.




Has fet xerrades arreu... quina és la idea més important que els hi comuniques als teus seguidors?


Que sempre és possible emprendre amb idees innovadores, i si mirem al nostre voltant podem trobar residus que els podem transformar i donar-lis un altre ús, una altra vida.

Que el canvi de paradigma i el canvi de una economia circular no és sols un repte sinó que també ens aporta noves oportunitats per desenvolupar i emprendre.




Intueixo que el teu equip de treball ha estat capdal per arribar tant lluny...


Tot els que han estat a Sylvia Calvo BCN han aportat valor a la nostra feina fent que cada dia avancem un pas més i que continuem millorant en tots els aspectes com a empresa i com persones treballant en equip. És essencial la suma de coneixements i acompanyats sempre podem arribar més lluny.




Els teus dissenys tenen línies sòbries i minimalistes...


El material que utilitzem té molt de caràcter i les línies simples aporten elegància i complementen la identitat dels sacs.


La dona/home que vesteix la Sylvia Calvo és...


És una persona segura de sí mateixa, que sap el que vol, que vol ser elegant però al mateix temps transgressor, modern, i únic. Que aprecia la qualitat i els valors sostenibles amb els que treballem, i que vol participar en el canvi de paradigma que el planet està demanant...





Tens alguna influència artística que t'hagi marcat... Coco Chanel per exemple...


Coco Chanel m'agrada molt per la seva elegància, per ser transgressora dins de la moda i com a dona de caràcter que va creure en la seva capacitat de crear i crèixer.

Les línies de Dior, Valentino... són també inspiradores. Línies netes i elegants aplicant conceptes nous.



I per acabar defineix-nos el que és l'Economia Circular...


Breument, l'Economia Circular vol preservar els recursos naturals, aprofitar els recursos ja existents al nostre voltant, treballar amb processos nets, no tòxics, i evitar la creació de residus. És transversal i alguns dels seus pilars principals són la investigació, la innovació, la tecnologia i la comunicació