divendres, 21 de febrer del 2025

Descobreix el talent de la Wyne Kirabo, dissenyadora de moda

 

Hola amics!


Avui  recupero una entrevista que vaig fer al febrer del 2021... la dissenyadora de moda Wyne Kirabo. Una dona amb carisme, personalitat i amb molta creativitat.


Ha guanyat diversos premis i està encantada de viure al nostre país!



¿Com t'ha influenciat el teu continent, Àfrica?


La majoria de la meva feina, si no tota, està obviament influenciada pels vint-i-cinc anys que he viscut a Uganda, i curiosament, és un punt que he percebut amb més força d'encà que visc a Catalunya.


Estarem totes d'acord que el clima i tot allò que implica en l'àmbit social, crea diferències a l'hora d'actuar davant de la vida. A Uganda, per exemple, la gent fa més vida al carrer perquè hi ha primavera eterna i evidentment, això crea una manera de fer que determina la cultura i es veu en l'art que fem a Wyen Kirabo.


La combinació de colors, tenir uns paràmetres de bellesa que difereixen amb el d'Europa fins al punt que a Uganda, la dona vista aquí com a grassa, és la desitjada. L'explosió de verd i d'animals salvatges, les diferents religions, el no necessitar jaquetes ni calefacció, poder obrir un negoci sense cap entrebanc, com s'aborda la sexualitat i el rol de la dona, la cuina, la política, la possibilitat de connectar amb el teu jo més resolutiu sense tanta distància entre el producte primari i el manufacturat, entre l'ànima i la natura, són determinants. Si a tot això hi afegim els llacs que hi ha, les muntanyes Ruwenzori i tots aquells paràmetres que van llençar Winston Churchill a anomenar Uganda, com la Perla d'Àfrica, és a partir, combinat amb l'excel.lència, l'emprenadoria i totes aquelles característiques que defineixen Catalunya i Europa, que tenim la base per barrejar cultures i crear peces que sorprenen i generen aquell punt exclusiu i exòtic.



L'objectiu de Wyne Kirabo és trobar el punt en comú on ens sentim a gust i poder començar aquella seducció del que és nou, per aconseguir que qualsevol dona pugui sentir-se elegant, amb una imatge única, amb el reconeixement tranquil.litzador de la cultura pròpia i amb la guspira d'un toc distintitu i exclusiu afegit per l'altra.



Allà les teles són autèntiques obres d'art...


Sí, els gravats africans són realment peces d'art i també un procés d'una tècnica exquisita i d'una qualitat que, a poc a poc, es va descobrint en una Europa amb ganes d'un canvi preciós. Les noves generacions i la influència que estan tenint en les generacions aposentandes estan obrint els ulls de la Vella Terra. És magnífic.


Les teles africanes són art i qualitat 100% cotó. La història dels patrons i la seva representació, és una història molt interessant, originada com a mitjà d'expressió per a les dones oprimides socialment, sigui en termes d'alegria o de dificultat.





Com totes sabem, la història de la dona té un baix continu de revolta, de reafirmació i de cerca d'un espai, que s'ha anat repetint en totes les latituds. A l'Àfrica va tenir un dels seus punts d'expressió més contundents a través de la simbologia i els missatges en la roba. Actualment ja no s'utilitza aquesta simbologia com a missatges encuberts, ja que la dona africana és molt més present en la societat del poder (a Ruanda per exemple la majoria del parlament està format per dones), però és apassionant redescobrir aquells missatges a l'amant a través d'un tipus concret de flor en el teu vestit, o les reinvidicacions en la igualtat dona/home. Per qui tingui curiositat i vulgui fer un petit mos, al nostre lloc web, tenim un blog que dóna informació senzilla i molt visual sobre el significat d'alguns d'aquests símbols.


www.wynekirabo.com


Vas estudiar a la Universitat de Girona...


Sí, un cop vaig arribar a Catalunya vaig tenir la necessitat d'aprendre, millorar i conèixer la moda des d'un punt de vista europeu. El que havia fet a Uganda era totalment africà, teixits africans, dissenys africans, però només posant un peu a Barcelona em vaig adonar que tot el que havia fet fins aleshores pertanyia a un altre planeta i vaig començar a buscar escoles per fer una immersió total en la cultura catalana a través del que m'agradava.


I és alehores quan vaig trobar el diploma universitari de moda de la UdG cursat per l'escola Qstura. Allò va ser un punt d'inflexió en el meu camí, ja era tot era diferent i no entenia un borrall de què em deien en català. La metodologia emprada a la UdG, no tenia res a veure amb el què vaig viure quan vaig estudiar a la Universitat Kyambogo, d'Uganda. Vaig tenir la sort de trobar la professionalitat, la humanitat i la dolçor de l'equip de Qstura que em van ajudar a adquirir habilitats en confecció de patrons, disseny, costura, història de la moda, etc...


A partir d'aquí, vaig fer un rebranding de la marca, creant el que ara és Wyne Kirabo i associant-me mab en Gerard Porta, per donar vida a tota aquesta preciosa bogeria en la qual estem immersos i que en poc d'un any i mig d'ençà que vaig acabar la carrera a la Universitat de Girona, hem aconseguit ser entrevistats per la guardonada presentadora de televisió a Uganda, Robin Kisti o aparèixer en revistes com Fashion Unites, Vanity, Theomoda, Egalité, Gastronomia y moda, Dolor i ara mateix aquí en el blog on ens sentim molt orguloosos i agraïts de ser-hi.


Com comença el teu procés creatiu?


Doncs no hi ha un moment particular on la creativitat comenci. Pot disparar-se per qualsevol cosa que pugui sentir, per exemple, al mirar la gent passar al carrer,  a la televisió o asseguda en un banc a davant l'estany de Banyoles. A priori, no té cap mena de trascendència o connexió amb quelcom especial, senzillament apareix quan li dóna la gana. És a dir, bàsicament, veig alguna cosa que m'ha fet sentir, i començo a motivar-me. Durant una temporada, un pensament porta a l'altre, i aquest a un altre, fins que acabo tenint la col.lecció pensada.



Després tot pot variar a l'hora de dibuixar-la, perquè sóc permeable al que estigui passant durant aquell temps. I un cop decidida definitivament, en el moment d'anar a comprar les teles puc caure enamorada d'una tela en concret que no té res a veure amb el que tenia projectat i que pot tornar a activar-lo des d'un inici i acabar fent una col.lecció que no té res a veure amb el que havia sentit mirant la gent passar pel carrer aquell hivern.


Al cap i a la fi, l'art flueix quan no té massa normes que l'encotillin, i es transforma en estudi quan les normes no el deixen ser amb certa llibertat. Jo sóc més de fluir que de normes.


Tens dissenys com la "Col.lecció Ocasió" on els vestits són com escultures...


Gràcies! La moda, com l'entenem a Wyne Kirabo, és una forma d'art com qualsevol altra de les que tenen anomenada. El procés de creació d'un vestit és donar vida a un objecte que no existia i fer-lo atractiu a l'ull. Per tant, és art i ens agrada viure'l com a tal.



Nosaltres tenim una visió de la dona molt definida. Ens capfiquem en veure el cos i el cervell com un tot. I d'aquí, a l'ànima. Sabem que el vestit ajuda a transmetre el missatge que la dona vol donar. Totes donem missatges amb el que portem. Anar a comprar pa amb el primer que trobes per casa, dóna un missatge de qui ets i com et sents en aquell moment, i vestir llarg d'ocasió en un esdeveniment social també dóna un missatge de com et sents i qui ets en aquell moment. A Wyne Kirabo fugim dels mites.



Per més que es repeteixi, la moda no és una imposició, sinó una eina per expressar-nos que s'utilitza des que en tenim coneixement. Fins i tot quan no vols expressar-te, t'estàs expressant. Per exemple, quan vas a una manisfestació o una xerrada per defensar el planeta amb uns texans que t'han costat 9 euros en una botiga fast fashion, estàs expressant aquesta contradicció en la qual totes vivim i que forma part de l'essència humana.


A Wyne Kirabo volem fugir d'aquesta dèria que hi ha "o ets d'aquest costat, o ets de l'altre". La vida està plena de grisos i com es diu a Catalunya, qui no té un all, té una ceba.


Com va anar el participar en la pasarel.la de Piubella Models per a la Marató de TV3?


En la curta, però intensa vida com a marca, tenim agraïments i admiració per molta gent, però sempre hi ha algú més especial. En el nostre cas hem tingut la sort de trobar-nos amb la Tere, de Piubella Models, que es qui organitza la passarel.la per la Marató, però també organitza el Piu Fashion Day, per exemple, i és qui ens ha obert la porta a un ventall de models meravelloses amb qui hem col.laborat per a les primeres campanyes de Wyne Kirabo. Gràcies a Piubella hem pogut treballar, i me'n deixaré moltes, amb l'Elisa Lloberta, l'Erika Gimènez, l'Anna Delucas, la Yineth Camille... que han sabut copsar energia i dinamisme aportada per la Tere de Piubella Models i que és la que ens fa sentir a gust.


https://www.youtube.com/watch?v=vr2CCYWoNBA


És a dir, és un honor poder tenir l'oportunitat de participar en una desfilada amb motivacions benèfiques conegudíssimes i esperit de gran esdeveniment. De la mateixa manera que sabem que no és fàcil organitzar quelcom per una causa benèfica, ja que tenim la nostra branca social amb Wyne Kirabo Social, també sabem que no és senzill gestionar una vintena de dissenyadors, una dotzena de fotògrafs i mitjans, maquilladores, perruqueres, regidora, presentador, Dj, estilista, etc... i tot en un lloc espectacular per un acte d'aquestes característiques com és Mas Terrats.


L'únic que podem dir és gràcies i que, a qui li agradi tota aquesta història de la moda, aquell punt de glamour, veure art de joves promeses, anar a una localització preciosa i a més, col.laborar amb la causa de la Marató... dir-vos que aquest 2021 ens encantarà tornar-hi a ser i superar-nos una miqueta més.


Els teus col.laboradors, en Gerard Porta, els fotògrafs, les models... han sigut claus per a la teva carrera?


Crec cegament a tenir un equip i un sistema de suport al voltant que siguin millors que jo. D'entrada, en Gerard Porta és aquella part que només un grapat de seguidors coneixen. L'altra meitat de Wyne Kirabo que, a part de ser cofundador, porta tota la comunicació, la logística, és aquella persona que sé que em dirà el que pensa de la col.lecció i amb qui dissenyem les campanyes, és el videògraf oficial i molts cops és el fotògraf, etc... Ens agrada involucrar-nos en totes les facetes que engloben la nostra filosofia.


Pel que fa aquells amb els que col.laborem i compartim una part del camí, senzillament és una benedicció i un plaer trobar gent amb tanta passió pel que fan. Estem enamorades dels últims treballs que hem fet amb en Carles Cardelús o amb en Ronnie Rains Bwine, fotògrafs tots dos. Ens encanta  en Marius Uzoni, l'Aleix Vidal de la mateixa manera que estem molt agraïts amb la professionalitat de les maquilladores i perruqueres de Esos Pelos, Olga Palo, l'Oriol Moreno, Sussana makeup artist, per citar-ne uns quants i que podem dir de tot l'atrezzo i la decoració de les desfilades, tot compta!. I sense la feina de Flors de Vinci o Florant Barcelona, no seria el mateix.


Ras i curt, i patint perquè m'he deixat d'anomenar a molta gent a qui agrair-los la seva implicació, creiem que les col.laboracions ajuden a teixir amistats que són crucials per a la mateixa felicitat i connexions que són imprescindibles en qualsevol àmbit.


Per tant, sí, han sigut i seran claus en la meva carrera.


Entrevista a Wyne


https://www.youtube.com/watch?v=9jPBQy1xVh0


Models passejant a un parc a Barcelona


https://www.youtube.com/watch?v=Lr2_z1oP2-M


Escull una de les meves joies...


Entre les teves joies, escollim aquesta. Ens transmet l'elegància, el minimalisme i la serenor d'aquell sol africà enterinyat per la pols que aixeca el moviment d'una infinitat de peus amunt i avall, en el mercat a Kamapala























dijous, 13 de febrer del 2025

Descobreix el talent de la Carme Colldecarrera

 

Hola amics!

Avui us dono a conèixer a una gran artista, la Carme Colldecarrera. Una dona amb una creativitat i imaginació extraordinàries.

Vaig tenir ocasió de veure la seva obra en viu i em va deixar meravellada.

@carmecolldecarrera



Et vas formar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona amb moltes tècniques: gravat, pintura... m'encanta aquesta diversitat!


Sí, a més de la meva formació a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona també vaig fer cursos a l'Escola de la Dona i a l'Escola de Ceràmica de la Bisbal, a la Fundació Tàpies (llibres d'artista), etc... Aquestes experiències m'han permés aprofundir en diferents tècniques i ampliar la meva visió artística. Aquesta diversitat m'ha ajudat en el meu procés creatiu, ja que m'ha donat la llibertat de combinar tècniques i materials per expressar-se de manera més personal. Crec que cada tècnica aporta una experiència i recursos per trobar nous llenguatges visuals.


La Generalitat va comprar una de les teves obres i està de manera permanent a la Biblioteca de Catalunya... 

Quin honor!


Sí, vaig tenir l'honor que el meu llibre "He mirat aquesta terra" adquirit per la Biblioteca de Catalunya a Arts i Libris 2016 formi part de la col.lecció permanent de la Biblioteca. A més aquesta obra va formar part de l'exposició "Bibliofilia a Catalunya" el juny i juliol del 2019.




Un gir en la teva carrera?


Aquesta experiència va ser molt especial per mi, va significar un reconeixement a la meva obra i la possibilitat de compartir en un públic més ampli i en un espai com la Biblioteca de Catalunya.


Has fet un llibre d'artista a partir del famós poema "He mirat aquesta terra" de Salvador Espriu...


Sí, vaig crear un llibre d'artista inspirat en el poema de Salvador Espriu, és el que està a la Biblioteca de Catalunya.

Aquest projecte va sorgir d'interpretar visualment el contingut i la emoció del poema. Vaig experimentar amb diferents tècniques, com el gravat i la pintura.


L'objectiu era crear una obra que permetés als espectadors a sentir la força del poema a través de les imatges. El podeu veure a:


https://carmecolldecarrera.com/llibres-dartista/


Precioses les teves capsetes de música... Explíca'ns el teu procés de creació...


Són els primers llibres d'artista que vaig fer. Exploro l'art visual i la sonoritat. En vaig fer 4 "El danubi blau" "Estranys en la nit" "Greenleves" "Imagine". Estranys va ser exposada a la Galeria Aquafortis per Nadal del 2014.









Són unes caixes de fusta de 10x10x10 i dins la capsa vaig introduir una manivel.la per on sona la melodia. Hi vaig fer un llibre d'artista desplegable de paper del que a mi em sugeria la cançó.


Un material en la que et sentis identicada és el ciment...


Sí, el ciment és un material amb el qual em sento profundament connectada, i també és un element pel qual em reconeixen. A través d'aquest material, he pogut desenvolupar un llenguatge visual molt personal. Utilitzo el ciment amb pigments o sense, sobre pintura acrílica, sobre tela, sobre fusta o sobre paper.





També l'utilitzo en els gofrats, cosa que em permet contrastar la delicadesa i subtilesa dels gofrats amb la duresa i la solidesa del ciment.


Aquest contrast per mi és fonamental perquè m'agrada que les meves obres puguin comunicar una tensió visual i emocional entre dos elements tan oposats.


En els teus gravats hi ha un element fàcilment identificable: el panot de Puig i Cadafalch


La meva pintura parteix de fotografies de la terra des de l'aire. En un principi eren mapes, vista d'ocell, etc... En els gravats vaig partir del llibre d'artista "Els carrers seran sempre nostres" i era el terra des de l'aire. Les rajoles del terra de la ciutat de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols. És com un mirada al nostre entorn natural "La terra" i una mirada del nostre entorn urbà el terra. El panot és part del paisatge urbà, un testimoni de la història i l'evolució de la ciutat de Barcelona.


Un consell a un artista que comença, després de 20 anys de trajectòria professional...


La pregunta més difíci.... aconsellar...

Potser no deixar-se influenciar per tendències o per el que espera el públic. 

Ser fiel a tu mateixa al que sens al que vols fer.

Treballar constantment. Equivocar-se.

I sempre amb ganes d'aprendre... i compartir amb altres artistes.












dimarts, 11 de febrer del 2025

TASTET



"La terra i la natura són el punt de partida de la meva obra, un diàleg entre el paisatge, la matèria i l’empremta que hi deixem"




 

 

dissabte, 1 de febrer del 2025

Descobriu el talent dels germans Bautista, poetes


Hola amics!


És un honor donar a conèixer als germans Bautista, apassionats de la poesia. Com els escultors amb el fang, tots tres fan servir la paraula per crear màgia desglossada en conjunts de versos.

Segur que us encanten!


@bautistaspoesia_oficial



¿Què té Joaquín Sabina que us agradi tant?

És un artista que, a les seves cançons, ha elevat la quotidianitat a la categoria d'art. Mai ningú ha parlat de la rutina amb paraules tan meravelloses com ell. I no només la rutina, també el desig, el sexe, l'amor, el desamor i, en definitiva, les més baixes (i altes) passions han sigut descrites per ell, a través de les cançons, de manera magistral. L'admirem profundament i sempre ens acompanyarà.

Segurament us sabeu les lletres de memòria...

Sí, per suposat, totes, jeje. No passa un dia que no escoltem alguna cançó seva. A part d'una font inesgotable d'inspiració, les seves cançons són pura medicina i ens escalfen el cor i l'ànima quan el fred de la vida apreta.


Com és el treballar en equip, cadascú té un rol a seguir?

Doncs la veritat és que no tenim unes funcions individuals assignades, de fet els tres fem de tot. Sí que és veritat que potser en Jose es cuida més del tema xarxes socials i publicitat, en Toni s'encarrega normalment de la part més tècnica, com el so i les llums i jo m'enfoco més en la correcció de textos i posada en escena. Ajuda molt, a l'hora de treballar en equip, tenir una bona relació, i nosaltres la tenim, cosa que no és fàcil a vegades entre germans, jeje.

Recalqueu que en els vostres recitals aquests han d'emocionar i entretenir...

Sí, això és fonamental per a nosaltres. La poesia ha d'emocionar i, si és possible, entretenir. A vegades no és fàcil aconseguir ambdues coses, però nosaltres posem totes les nostres forces per a que això succeixi. Els nostres recitals són una barreja de poesia, música i una miqueta d'humor (el just i necessari) i percebem que a la gent li agrada. Això és una gran satisfacció per a nosaltres.

Quan va ser el primer?

El primer recital va ser a la primavera del 2018, al Cafè Context, el que és ara el Somia.


Suposo que pujar a l'escenari imposa una miqueta...

Bé, era la nostra primera vegada, no hi havia gaires nervis però sí que estàvem pendents que tot funcionés correctament; el so, fer-ho bé... A mesura que hem anat actuant, hem anat millorant en tot.


A la família els vau deixar meravellats...

Sí, jeje. Per a ells era una cosa molt nova i a la vegada molt bonica. Els tres germans sobre un escenari fent poesia i música... va ser un moment molt especial per a tots.

I el introduir la música?

La idea de combinar-ho amb música és el nostre factor diferencial. A nosaltres se'ns fa molt més dinàmic recitar poesia amb una base musical de fons i intercalar cançons entremig. Cada poema té una melodia pròpia i intentem que la música que l'acompanya desprengui la mateixa essència que el poema.


La creació serveix per desfogar les penes internes?

Qualsevol de les expressions artístiques: música, pintura, poesia... ajuden a exterioritzar els sentiments. No només les penes, també les alegries, les pors... en definitiva qualsevol de les emocions. En el nostre cas, l'escriptura ens suposa fer un exercici introspectiu que ens ajuda a desfogar-nos, compartir experiències o explicar vivències personals.


Explíqueu-me l'experiència de participar a la Marató de Tv3... aquest any ja ha sigut la quarta edició, oi?


Correcte. És el quart any consecutiu que duem a terme la Marató Poètica. L'activitat consisteix en una mostra de poesia amb la participació d'una vintena de poetes del territori. Cada participant disposa d'uns minuts per recitar les seves poesies.


L'entrada té un preu de 3 euros i la recaptació va íntegrament destinada a la Fundació La Marató de TV3. Per a nosaltres és una experiència molt gratificant ja que a més de gaudir recitant i escoltant a altres poetes, posem el nostre granet de sorra per a una causa solidària.


Ara mateix esteu amb el Club de Poesia a la Biblioteca de Palamós...

Sí. Conduirem el Club de Poesia de la Biblioteca de Palamós entre els mesos de desembre a maig. Durant aquestes sessions treballarem autors com a Antonio Machado, Gloria Fuertes o Jaime Gil de Biedma. Està sent una gran experiència ja que ens permet aprofundir en cadascun dels autors, recitar i musicalitzar la seva poesia i, alhora, fer-ho de manera compartida amb tots els assistents.

Projectes que tingueu a curt termini...

Durant el 2025 a més de conduir el Club de Poesia i dur a terme la cinquena edició de la Marató Poètica (al mes de desembre) continuarem presentant el nostre tercer poemari Perdonad la faltas. Tenim previst fer el nostre recital a ciutats com Palamós, Barcelona o Còrdova. Més a curt termini l'actuació al Somia de Girona (14 de febrer) o a la Biblioteca de Riudellots la Selva (20 de març)














































divendres, 17 de gener del 2025

Descobreix el talent de l'Anaïs Masllorens, mezzosoprano


Hola amics!


Aprofito ara per penjar entrevistes ja realitzades... en tinc més de 200... Estic amb vosaltres des del 2012!


En aquest cas, l'entrevista és del 2021, en ple Covid, de manera que la protagonista es va reiventar, cosa que admiro.


Ella va ser l'Anaïs Masllorens, una mezzosoprano que va aprofitar el confinament per crear una tècnica de cant per ajudar a futurs solistes.


@anais_masllorens




Després la seva vida professional va donar un gir. Fa concerts a tot el món. Un d'ells va ser a l'Auditori de Girona amb la Novena Sinfonia de Beethoven... La vaig anar a escoltar... espectacular!


Què és per a tu la música?


És quelcom que ha format part sempre de mi, des de petita. A casa, a l'escola, a ballet, aprenent un instrument, amb els amics, ja fos clàssica, òpera, com pop, rock, jazz, etc... o quan estudiava teatre i cantava musicals. Crec que hi ha poquíssims estils de música que no m'agradin, i quan és així, és perquè sento que creen desharmonia. La música ens harmonitza a tots els nivells i de maneres diverses, i està present a les nostres vides en tot moment, tot i que no en siguem conscients, potser.


Està molt lligada a la natura, que de fet és d'on prové. I penso que quan una persona fa música, ja sigui perquè l'escriu o la interpreta, connecta amb un altre lloc o una dimensió més elevada.


T'ha transformat?


La música sempre ens transforma, de fet, ens fa canviar l'estat d'ànim ràpidament. Una cançó o peça instrumental, pot fer que passis de l'apatia a l'alegria absoluta, o et pot fins i tot, ajudar a plorar, a buidar el pap, en un moment donat. En el meu cas, si que puc dir que m'ha anat guiant per la vida. Fa anys volia ser actriu, però amb ella vaig descobrir que volia cantar musicals i quan m'hi vaig posar me'n vaig adonar que el que realment m'agradava era l'òpera, perquè en ella tot prèn dimensions molt més grans: des de la pròpia música, a l'orquestra, passant per les emocions que s'hi descriuen, la màgia que té, o la posada en escena.





I així vaig arribar al cant terapèutic, quan me'n vaig adonar que la veu m'agrada en totes les seves facetes i que és el nostre propi instrument ens pot ajudar molt a nivell terapèutic. Aquí és on vaig voler començar a ensenyar el que ho he après durant anys. A ensenyar a les persones aquesta eina tan meravellosa que tenim i com les pot ajudar a nivell físic, emocional, respiratori, etc...


Explica'ns, què és el cant terapèutic?


El cant terapèutic per mi, vol dir utilitzar la teva veu per entrar en contacte amb la teva essència. Quan cantem, sense adonar-nos, entrem en contacte amb les nostres emocions.


Aquella cançó que cantem en està tocant per dins, d'alguna manera ens mou. i això fa que per uns moments connectem amb qui som realment, més enllà del nostre nom, professió, etc... és un anar cap endins, en certa mesura, com fa la meditació. I amb el cant terapèutic és el que busco que trobin les persones que assiteixen als meus cursos. 


Per això m'agrada quan hi ha gent que m'escriu demanant informació sobre els cursos, i el primer que em diuen és: "no tinc veu", "no sé cantar", "no canto bé", "em fa vergonya cantar en públic"... i aquestes creences limitadores sempre estan connectades amb "de petit/a sempre em deien que callés", "de petit/a em deien que no cantava bé", etc... Tots els éssers humans podem cantar, millor o pitjor, però tots podem.


I aquest és un dels aspectes importants que treballem en el cant terapèutic, ja que aquest consisteix en deixar que la nostra veu surti de manera natural, sense limitacions físiques -per això primer fem un treball corporal de desbloqueix-, i sense limitacions emocionals. Deixem que la nostra veu s'expressi tal com és, i això ho fem mitjançant jocs, exercicis amb sons, amb moviment i so, cantant cançons o inventant-se, etc...


La veu és el nostre propi instrument?


Exacte! Som un instrument, els cantants professionals ho tenim clar, això. I això vol dir que tot el que li fem al nostre cos a nivell físic i emocional, repercuteix en la veu. 


Hi ha terapeutes de so de renom que sostenen que ens podem desfinar, i hi estic totalment d'acord. Si quan som petits neixem sense problemes vocals, per què d'adults molta gent en té? Perquè el nostre cos és un mapa de totes les coses físiques, psíquiques i emocionals que ens passen: un accident, un trauma, un bloqueig que no em permet plorar en un moment determinat.Tot això va fent que el cos creii bloquejos que dificulten el pas lliure de la veu. Un dels aspectes que treballem en el cant terapèutic és a desbloquejar el cos perquè la veu pugui sortir sense dificultats, sense fer-nos mal a nivell vocal, i permetent que aquesta surti de manera fàcil i natural.


Per això és important tenir cura de nosaltres mateixos a tres nivells: ment-cos-veu.


El fet de cantar fa vibrar cada cèl.lula del nostre cos?


Sí, així és. No ho dic jo, ho diu la ciència i els estudis que s'han fet a nivell de teràpia de so, en països com els Estats Units, Anglaterra o la Índia.


A l'univers tot és so, i el so emet una vibració perquè tot està en continu moviment. Els nostres òrgans emeten una vibració. Quan jo faig ressonar una vocal o canto una síl.laba, aquest so ressona a tot el meu cos, tot i que potser el notaré amb més facilitat en una zona. Aquest ressonar fa vibrar les cèl.lules del meu cos, i això és molt bo. És un massatge interior que li faig al meu cos.


Ressonar 5 minuts al dia té grans beneficis: indueix la calma reduïnt l'estrés, redueix la pressió arterial i els nivell de cortisol, ens fa segregar endorfines, i ajuda a prevenir el risc de malalties cardiovasculars, oxigena les nostres cèl.lules, i ajuda a millorar l'estat d'ànim augmentant la sensació de felicitat i alegria, entre d'altres.