Les meves noves fotografies

Hola a tots!

Avui us mostro unes de les meves últimes series de fotografies que he volgut jugar amb les ombres.
Si voleu enviar-me algun comentari, endavant!

Espero que us agradi!

Conversa amb Pau Zabaleta

Hola a tots!

Avui us presento un noi amb gran personalitat. És actor i fa unes joies tèxtils molt originals.

Quan vas començar a cosir?

Vaig començar a fer ganxet fa cinc anys potser. Primer me'n va ensenyar la meva mare, però a mesura que m'anava enganxant i com que vivim a ciutats diferents vaig anar aprenent mirant videos al YouTube, preguntant a les botigues on comprava les llanes, a blogs com ara el meu. I amb gent que, quan ens veiem a la barra del bar on treballava com a encarregat i cambrer aprofitava les estones mortes per acabar projectes de ganxet i aquests se m'apropaven.

 

 

 

Les teves joies de ganxet les fas perquè està de moda o et va sortir de manera espontànea?

Amb el ganxet faig de tot el que puc i sempre per casualitat. No tinc massa ànim comercial al darrere i quan veig alguna cosa que m'agrada intento recrear-la. En el cas dels colls retro vaig veure una amiga que en portava un de metall i vaig pensar que amb ganxet quedaría bé.

Quan em vaig posar a investigar vaig adonar-me que feia molts anys (20's, 30's, 40's, 50's) ja se'n feien!

Tries el color del ganxet per la joia pensant en els colors que es porten a la temporada?

Com sempre ho faig per gust personal i també manen les circumstàncies. Amb els colls vaig començar a fer-los en una temporada en que vaig viure sis setmanes a Lima, la capital de Perú i allà tenen cotons molt bons. Els que utilitzo són comprats allà, de la marca Trend i tenen colors molt bonics. Vaig anar a la botiga i senzillament vaig agafar els que més m'agradaven (amb l'ajuda d'en Guillermo) i van resultar estar molt de moda aquest estiu aquí: turquesa i rosa pastels i el blanc perla i negre que són uns clàssics!

 

Les teves joies em van encantar. No has pensat en donar-les a conèixer?

 

La veritat és que en el moment que estic és una mica complicat. Acabo d'arribar d'un viatge de 7 mesos per llatinoamèrica i aterrar  d'una aventura així no és gens fácil. T'has d'anar ubicant, trobant feina, casa... m'encantaria que la gent les conegués i li agradessin, però això suposa feina a través de plataformes 2.0 o bé anar a fires, a botigues... de moment no he tingut temps per fer tota aquesta feina, però a poc a poc. De fet, tinc un patró al ravelry (Ravelry.com) que és una xarxa per compartir projectes, patrons, etc... de peces fetes amb ganxet, mitja... i just avui una noia m'ha escrit desde Michigan per dir-me que havia fet les arracades i m'ha enviat una foto de com havien quedat.

Aquestes coses fan molta gràcia :)

 

 

 

 

I introduir-te en el món de la moda?

 

Això ja em queda una mica més lluny, ja que la meva vocació i els meus estudis, de moment han quedat dins el camp del teatre visual. De totes maneres en Guillermo començarà a estudiar moda a partir del curs 2013-14 i segurament a mi m'hi arrossegarà d'una manera o altra.

 

 

(Amics, ara que en Pau ens ha dit que està volcat en la seva carrera interpretativa us invito a entrar a la seva web: www.pauzabaletaactor.blogspot.com

És impressionant!)

 

 

 

Mires alguna revista tipo Ella o Vogue per agafar inspiració?

No. En tinc algunes a casa, la Tendencias (que ara es diu Ten Mag), les VICE, que són de subcultura o cultura alternativa més que de moda propiament. Reconec que fins i tot com a actor visual les revistes són font de recursos, idees i inspiració.

 

 

Les fires artesanals ajuden a promocionar-se?

 

Suposo que sí, això espero vaja! Nosaltres només n'hem fet dues com a Bosses secrets (les bosses que fa la meva mare) i en una d'elles hi vam afegir artcles de Ganxet Bideak, la nostra firma.

De moment ens han servit per conèixer gent (poder fer aquesta entrevista per exemple) i ensenyar el nostre producte.

En un moment tant complicat econòmicament, com és el d'ara, la gent no està per comprar coses que no necesita en el sentit més essencial del verb, però si és veritat que de moment tots els comentaris han estat molt positius! Suposo que hem d'aprendre també a quines fires anar i quines no, quin públic hem de dirigir-nos al nostre target de manera més eficient.

 

El seu blog creatiu: www.ganxetbideak.blogspot.com

 

 

 

: Doncs ja ho veieu, un actor apassionat pel que fa (les fotos del seu blog professional ho demostren) aprofita les estones  lliures per començar a cosir unes joies molt originals i poc vistes.

Això m'agrada. Tota persona ha de desenvolupar totes les seves facetes i ell ho fa:

Conversa amb una dona creadora de bolsos !

Hola a tots!

Avui entrevistarem una dona que no ha volgut donar les seves dades personals, però veurem el més important: les seves creacions.
Exposava com jo a la fira que us he parlat anteriorment (la de Le Papier).
Segur que us encantaràn!

Quan vas començar a fer creacions tèxtils?

Vaig començar, fa més o menys 2 anys amb l'intenció de fer Patchwork. No tenia ni idea de com era una màquina de cosir.

Als dos mesos, allà on anava no m'agradava massa i tampoc aprenia massa el funcionament de la màquina i ho vaig deixar.

Amb el poc que havia aprés, vaig voler fer coses pel meu compte. Vaig veure a la tele com es podia fer una motxilla i m'ho vaig apuntar.

Vaig probar amb teles que tenia i el que era segur és que m'havia d'esforçar, les neurones havien de treballar molt i em va agradar.

I així incorporant noves idees fins a tenir un bon magatzem.

Només podia pensar que potser algun dia podria servir a algun dels meus fills, tal com estaven les coses.

Abans de cosir un bolso fas algún esboç amb la combinació de les teles?

No, sempre és un moment d'inspiració.

 Et bases amb col.leccions o cada peça és única?

 

Cada peça és diferent. Agafo la tela i ella em diu el que vol. Aquí comença l'esforç de concentració fins que està a punt de cosir i no sé què o com acabarà sent.

Per tant, totes les peces són diferents. Bosses normals amb nances (curtes, llargues, amb tela de bies, fetes per mi, etc...)

La gràcia en part està en les teles. Procuro que sigui cotó 100 %. Normalment és forrat, després les motxilles i quan va arribar l'hivern vaig sentir la necessitat de fer tipus de bolsos:

- Amb teles de decoració i de seda natural. I sempre amb fibres naturals.

Bosses de berenar per nens, motxilles per nens, cambiadors de rus i piqué (cotó 100%) i pitets. Això ho faig menys.

Segueixes la moda del moment?

De ben segur que d'alguna manera em pot influenciar, encara que només com a idea. Com t'he dit tinc molt poca experiència en tot. Mai havia cosit abans. M'esforço per atrevir-me una mica més i crec que sí, es nota la diferència des del principi.

Quina ha estat la reacció del públic? Han agradat?

 S'han vist a casa (amics i familia) i deien que els hi agradaven. S'han fet exposicions i ha anat molt bé. Només hem estat a dues fires. Sembla que agraden, tenen molt de color, teles bones i boniques.

 

 

 

Jo vaig descobrir les teves creacions a una fira artesanal. Creus que aquestes fires serveixen per donar-se a conèixer?

Segur que sí. El que passa és que et demanen molts requisits i això és el que frena. Penso que en moments com els actuals, haurien de donar més facilitats per a les fires d'artesania de casa.

 

------------------------------------------------------------------------------

 

 Aquí teniu el seu blog...

 

 http://www.bossessecrets.blogspot.com/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dues creadores: les voleu veure?

Hola a tots!

Avui serà un dia per ensenyar-vos imatges de la fira artesanal que vaig participar junt amb una amiga, la Núria que fa unes coses precioses de trapillo.
Ho organitzaven dues noies molt emprenadores que es diuen " Le Papier Events ". 
Es va fer el dia 26 de Juliol als Jardins de Fontajau de Girona.






Aquesta foto ens la van enviar elles. Es veuen totes les parades de lluny.

La nostra imatge corporativa.














 
Les dues socies! Jo sóc la de l'esquerra!

                                                                                  


Algunes de les meves peces vistes d'aprop.
                                                                                      

                                    Aquestes peces les podreu trobar  a la meva pàgina web
a partir del
Setembre
www.patriciapla.com

Els bolsos de la Núria (la socia). Preciosos! El seu blog és:             
 http://fentidesfent87.blogspot.com

                         

Conversa amb el gran fotògraf Patricio Abad

Hola a tots!

Avui és un honor per a mi presentar-vos a un gran fotògraf, que quan vaig veure les seves fotografies deseguida em vaig posar en contacte amb ell.
¡Poesia en estat pur!

 

 

 

¿Cuándo hiciste tu primera foto, eras muy jovencito?

 

No recuerdo exactamente cuando hice mi primera fotografía. Lo que si tengo muy grabado es cuando hice la fotografía que me hizo fotógrafo, bueno más que una foto parecía una postal turística del puente de Londres. Tuvo cierta dificultad tomarla ya que era de noche y con un carrete de sensibilidad muy baja, el tiempo de exposición fue mucho y no vi el resultado hasta varias semanas después. Quedé tan emocionado que lo tuve claro. Tenía 33 años.

 

 

Dicen que en fotografía hay un momento decisivo. ¿Cómo lo intuyes?

 

Pues creo que la fotografía tiene muchos momentos decisivos, el primero es cuando decides que te vas a dedicar a ella ;)

Los demás momentos decisivos se divide en muchos: Qué, Cuándo, Cómo, Dónde... Otro gran  momento es cuando tienes la fotografía y te enfrentas al sentimiento interior que te dicta si vale o no. Este es en muchas maneras muy duro.



 

 

 

 

 

 

Viendo tus fotografías salen formas y sus reflejo. Lo tienes preconcebido o sale de manera espontánea?

 

Existen momentos decisivos en la fotografía, para mi lo que quiero contar es lo primero, por lo tanto hay que madurar la idea, desarrollarla intelectualmente y luego buscar las imágenes que cuenten lo que quieres. Poco margen para lo espontáneo, aunque por suerte también hay opciones a la sorpresa.

 

 

¿Con este reflejo (efecto espejo) qué quieres comunicar?

 

Es espectacular, hablo precisamente de los conceptos artísticos de la simetría y de como muchos artistas han tratado de romperlos, saltárselos, etc... pero tienen demasiado peso y ahí están. Lejos de huir de ellos en esta ocasión he decidido "abrazarlos" y contar cómo la verticalidad, horizontalidad, la simetría es inherente al ser humano... tanto como levantarse y tumbarse.

 



 

 

 

 

¿ El espacio es tu tema central para realizar las fotografías?

 

Hay una característica común en todas mis series... de fondo siempre hay una constante, el tiempo. El tiempo como verdadera constante en la vida, el resto sólo son cosas pasajeras... perecederas.

 

 

El tiempo ha sido un tema recurrente en el mundo del Arte. ¿Coincides por ejemplo con Tàpies?

 

Es inevitable, todo aquel que tiene necesidad de expresar lo que lleva dentro que no se vea afectado en algún momento por el tiempo. El tiempo como te decía es una constante y nosotros la variable, lo que varía, lo que se altera, lo que deja de ser.

Tàpies buscaba la expresión del existencialimso en el sustrato de los objetos, por tanto no es que coincida, es que además admiro la forma que lo consiguió.

 

 

¿Cuáles han sido tus influencias: artísticas, vitales?

 

Las emociones. Realmente no puedo resumir más todo lo que me han influido las emociones. Las he buscado en toda clase de expresión artística y no artística, tanto pintores, escultores, cine y televisión. Lo que más me cautivó fueron los artistas del expresionismo abstracto.

 

 

Las fotos tienen un toque surrealista, me equivoco?

Bueno, atribuir a mis imágenes más recientes el mérito del surrealismo sería injusto. Como te decía antes, el tiempo y las emociones no puedo expresarlas con una representación mimética de la realidad, o mejor dicho de la realidad fotográfica actual.
No me sale, no me convence, no me gusta.

Creo que utilizar códigos enfocados hacia la no necesidad de representar la realidad, sino más bien borrarla, haciendo que el tiempo pase por ella. Es una manera (menos fácil) de llamarte la atención para que mires lo que hay dentro de la imagen y de ti.

 

 

¿ Crees que los artistas abstractos rompieron la concepción del espacio?

 

No sé si tanto el concepto del espacio como la ruptura de todos los conceptos tradicionales del arte. Creo que hay un salto cuantitativo a principios del siglo XX en el que los artistas sienten que deben salirse de los caminos tradicionales y hacer el suyo propio, encontrar su propio lenguaje. Gran momento.

 

Me alegro que te guste. ¡Coincido contigo!

 

 

 

Us incloc una definició que l'hi han fet per donar-vos una imatge més total.

 

 

Patricio Abad (Madrid 1974) ha centrado su trabajo como fotógrafo en la búsqueda de nuevas vías de expresión estética y en el abandono de los clichés que han acompañado a la técnica fotográfica desde sus inicios.

En sus obras subyace la intención de desvincular la fotografía de la idea de representación de la realidad y utilizarla, por el contrario como herramienta generadora de nuevos conceptos y significados.

Se aprecia en sus fotografías la influencia de otras disciplinas artísticas como la pintura, el grabado, el diseño, con las que busca de algún modo poder interrelacionar sus trabajos.

Miembro de la junta directiva de la Real Sociedad Fotográfica durante los años 2009-2011, Patricio Abad ha expuesto su obra en diversas ciudades españolas, así como en Portugal, Francia y Corea.

 

www.patricioabad.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Conversa amb la joiera i emprenadora Elisabeth Alba

Hola a tots!

Com us vaig dir tindriem una conversa amb l'emprenadora i joiera Elisabeth Alba. Jo la vaig conèixer i és una persona que viu intensament el món de la joieria i creu que se li ha de donar la volta, fer-la propera al públic.
Ha organitzat aquesta fira, que us vaig passar l'enllaç la semana pasada i avui en parlarem entre altres coses.

Tu vas estudiar escultura, com vas entrar en les joies?

A la facultat feia projectes escultòrics per espais urbans i també vaig entrar com alumne destacada al departament de procediments avançats i d'investigació en escultura que en aquell moment havien posat en marxa dos dels professors del departament de escultura de la universitat. Era un departament que estava dintre de la universitat fisícament, però que treballava per entitats externes en diversos projectes.

Treballava en grans dimensions i un cop em vaig llicenciar, a casa no tenia espai per fer grans projectes així que vaig començar a fer les meves maquetes en petit. Al 2000 l'ajuntament de Sabadell em va trucar per participar en una fira d'Art al carrer i allà hi vaig anar jo amb les meves maquetes.

La sorpressa va ser quan em van començar a dir que perquè no feia coses de penjar, que eren molt maques i que les volien portar de penjoll o de braçalets...

Així vaig començar per una banda i per l'altre de totes les restes que quedaven al taller d'investigació quan fèiem fundició amb metalls que agafava i feia joies per a regalar a la familia i a les amigues. Mai hauria pensat que seria el meu mitjà de vida.

                                        Aquí la veiem treballar en el seu taller



Tens una galeria a Sabadell organitzant exposicions. Com et va? Suposo que amb molt d'èxit...

Sí, tinc una galeria a Sabadell dedicada a la Joieria Contemporànea, puc dir que no va malament, sempre ens agradaría que fos millor, en aquests temps no ens hem d'encallar, tot costa molt. Però tampoc em queixo.
Faig dues exposicions col.lectives a l'any i cada vegada tenen més acceptació, tant de participació de públic i ventes. Així que sí, considero que mica en mica és tot un èxit.


                               

 

 

Amb qui vas contactar per les jornades de Joieria Contemporànea?

 

Amb les primeres persones que vaig contactar va ser amb els professionals del món de la joieria que jo volia que fessin conferències, perquè sense ells no hi ha jornades, només es quedaria amb un showroom més. I el conjunt de les parts és el que fa diferent aquest esdeveniment.

 

Quan els vaig explicar el projecte els va semblar interessant i després va ser quan vaig posar en marxa aquest mecanimse de organització i llançament de JOYAS ARTE MADRID, només després de tenir el recolzament del professional de prestigi tant en el món de l'Art com en el món de la joieria.

 

 

De què tractaràn les conferències? És per donar una idea a la gent que hi participi i vingui...

 

Doncs per exemple una de les ponències és sobre la evolució de l'home, l'art i la joia en paral.lel, una altre en com està l'art vers la joia fent el paral.lelisme entre la poesía i la literatura.

 

La veritat és que hi haurà gran diversitat de temes, també es tractaràn temes com les publicacions, l'educació, els mas media, blogs, xarxes socials, etc...

 

Segurament ens deixem temes importants sense tocar però el temps no dóna per més i com que esperem que després de les primeres jornades vinguin les segones, les terceres...

 

 

 

Peces de l'Elisabeth

 

 

 

 

Creus que els joiers els servirà per obrir-los portes?

 

Aquesta és la intenció, que serveixi per obrir portes, per crear col.laboracions i sobretot per donar a conèixer el treball fantàstic de tots els participants. A banda de les reflexions a les que ens portaran les conferències i les taules rodones.

 

 

 

Els joiers que s'atreveixin a participar suposo que han de portar un Currículum i fotos de les peces que exposin...

 

Sí, efectivament. Les persones que vulguin participar hauràn d'enviar un breu CV, fotos professionals de les peces perquè després seràn incloses en el llibre. Definició del concepte de les seves peces i fixa técnica. Per saber millor el que han de presentar poden mirar aquí:  http://joyasmadrid.blogspot.com.es/p/participa.HTML

 

Hi ha temps fins el 5 de setembre, després un jurat qualificat farà la selección i a partir del 15 de setembre es farà pública la participación dels artistes seleccionats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Participar és totalment gratuït?

 

És gratuït presentar la teva candidatura per formar part dels seleccionats, ja que hi ha concursos en els que de bon començament ja has de pagar per enviar les tevés peces a selección i no és en aquest cas.

 

Només s'ha d'abonar la cuota de participación si ets seleccionat per participar en el Showroom, ja que llavors s'han de cobrir les despeses (espai, seguro, promoció, etc) que sino es fa una aportació económica no es podrien dur a terme les jornades.

S'ha de pensar que Joyas Arte Madrid està promogut per una associació ATAAC (Associació de Treballs d'Artistes i d'Artesans Catalans) i per a mi com a directora del projecte. No hi ha cap subvenció ni cap suport econòmic de cap tipus. Ja ens agradaria fer-ho gratis.

 

Per altra banda al preu de participación té contres prestacions com ara l'entrada gratuïta a totes les conferències i taules rodones, participación en el llibre/catàleg i disposar de exemplars per a cada participant. Possibilitat de guanyar el premi i tenir prioritat per a la propera edició amb un cost reduït i promocionar la teva obra en exposicions alinees en galeries especialitzades.

 

 

 

Una pregunta molt típica, però hi ha un estil diferent en la joieria que es fa a Barcelona i la que es fa a Madrid? Potser ells són més clàssics...

 

Per començar hem de dir que a Madrid hi ha molt bons joiers de joieria contemporànea, però pensó que a diferència és que a Barcelona és on hi va haver el boom!

A finals dels 80 i a principis del 90 situen Barcelona com a ciutat del disseny per excel.lència a nivel mundial i també en joieria d'autor.

 

Les escoles que recolzen aquesta disciplina així com les associacions i el gremi a Madrid es van quedar dormides en aquells moments. Ara s'estàn fent petits esforços per recuperar el temps perdut i hi ha persones amb moltes ganes i molt d'impuls.

 

També és cert que és molt superior la quantitat de joiers contemporanis que hi ha a Catalunya respecte a Madrid.
 

 

 

 

 

 

És la primera vegada que organitzes jornades d'aquest tipus?

 

Sí, és la primera vegada que organitzo unes jornades d'aquestes característiques. Anteriorment he organitzat exposicions a nivell nacional com internacional i gestiono una galeria de joieria contemporànea.

 

 

 

La joieria és un món ocult?

 

No, no pensó que el món de la joieria sigui un món ocult, penso que hi ha molt d'elitisme i amiguisme, però en tots els àmbits, ni més ni menys. És diferent un món tancat que un món ocult. A més hi ha poca información i accessibilitat, poca difusió. Només es dona en uns cercles reduïts que no permetn arribar a més públic, de mica en mica és a on hauriem d'anar a ampliar horitzons, a difondre el treball propi i aliè, del que tots ens en podrem nodrir.

 

 

 

La teva emprenadoria en el món de la joieria et ve de lluny, o va sorgir per atzars de la vida?

 

Com emprenadora, sempre he estat ficada en molts projectes, tant promocionats per mi com per entitats en les que col.laboro o amb persones afins. Sempre ficada en algun lio.

 

El tema de la joieria com ja t'he dit abans va ser una mica fortuït, però de vegades penso que no tant perquè jo de petita volia ser dissenyadora de moda o potser és el destí que m'ha portat a fer dissenys de joies i demà qui sap.

 

Si em preguntes per el avui i ara, en aquest moment no canviaria per res, m'encanta el meu treball, em sento feliç i realitzada. No sóc persona que necessiti grans logros, penso que els petits també són importants i que molts dels petits al final en fan un d'important. Una mica de formiguetes.

 

 

Us dono el correu electrònic d'ella per qualsevol dubte que tingueu per la inscripció.

 

Animeu-vos!

 

És: joyaartemadrid@gmail.com

 

 

 

Conversa amb Susana Negri

 

Hola a tots!

Avui tenim la germana de la Claudia, la Susana Negri. Dona amb molta personalitat. Es veu en el seu rostre i en les seves respostes.

 

 

 

¿Cuándo empiezas a pintar?

Comencé a pintar de manera fortuita a los 15 años, en el taller de un gran maestro argentino, el artista Bernardo Di Vruno.

Allí me di cuento que eso es lo que quería hacer, y a posteriori, empecé estudios académicos en Bellas Artes de Buenos Aires.

En los comienzos me dediqué al dibujo y al grabado, también estudié escenografía. Fue ya en Europa cuando incursiono en la pintura.

Creo que las artes visuales son multidisciplinarias, y que para un creativo no han de existir limitaciones en cuanto a técnicas ni disciplinas. Tengo al menos en concepto, la idea del artista que juega con la mayor cantidad de recursos posibles.

¿Crees que te ayudaron en el desarrollo de tu creatividad?

Lo esencial que aprendí de la mayoría de ellos, es la importancia del estudio de los grandes maestros, la rigurosidad en el conocimiento de las técnicas, que es lo que luego permite la libertad a la hora de trabajar, aquel concepto renacentista de relacionar las disciplinas.

En un mundo donde las profesiones se especializan cada vez más, creo que el artista debe ser un ser que tenga aquella capacidad de curiosear en todas las ramas de la plástica. Luego está claro que por afinidad con el material, se escoge una u otra.

Diría que todos los seres humanos somos creativos, y es más bien el entorno el que nos va limitando, a medida que crecemos y queremos integrarnos en la sociedad, de amoldarnos a ella, vamos dejando de jugar y de soñar, dos elementos fundamentales para crear.

 

 

 

 

¿Qué te ha aportado la escenografía?

 

La escenografía es un trabajo de equipo. La aplicación de varias artes, gente con mucho oficio. Aprendí mucho de los demás, de mis compañeros, y tuve un profesor entonces, el escenógrafo Hugo de Ana, que fue director de escenografía del Teatro Colón de Buenos Aires, maravilloso, de una cultura exquisita y una generosidad enorme al enseñar.

                      
                                               Escenografia de Hugo de Ana.

                                       És preciós!

 Con tus obras captas el movimiento (cosa super difícil). ¿Cómo lo consigues?

 

Me siento básicamente una dibujante. La línea es un elemento fundamental en mi trabajo aunque de pintura se trate. La línea es trazo, pincelada en la pintura. La figura humana es mi objeto de representación por excelencia, para expresar la vida, la energía, el mundo...

Una línea que surca un plano, es ya por sí, dirección, energía, movimiento.

 

 

Antes de hacer un cuadro tienes el tema y la imagen de lo que harás posteriormente?

 

Normalmente tengo una idea y un tema previos, del cual realizo bocetos antes de decidir que soporte y materiales utilizaré.

Cuando la idea está planteada en la tela o madera, y comienza a tomar forma la idea original, sucede lo que hace que el arte sea realmente sorprendente: empieza a manifestarse la obra, pidiento aquí o allá, eliminando, gritando la ausencia de un color o plano, expresando algún exceso. La obra cobra vida propia y tiene sus demandas.

 

 

El artista tiene que romper los modelos que nos han inculcado: pintura, dibujo, escultura?

 

Bueno, no creo que se "tenga" que romper. Pocos fueron los llamados a cambiar, revolucionar, el mundo del arte, y en su totalidad se trató de artistas que tuvieron un enorme dominio de las técnicas y unas vida singulares.

 

Las nuevas tecnologías nos permiten incorporar otras herramientas a las ya existentes. El arte digital es un ejemplo.

 

Hemos tenido muchas décadas de una enorme permisividad con lo superficial, la falta de conocimiento, la sobrevaloración de lo decorativo, del mercado en detrimento de la calidad, de la filosofía, de lo que realmente significa ARTE.

 

 

 

 

 

¿El azar es importante para realizar cualquier creación artística?

 

El azar el importante para todo, creo yo. Aporta el elemento sorpresa. Aunque como desconocemos absolutamente de que se trata de azar, puede que en realidad sea algo pactado ya en algún sitio, mundo o dimensión, y que estaba allí esperando que generáramos las condiciones para que se manifestara.

¿Según que soporte utilices la obra ya tiene su discurso?

No. Más bien diría que la elección del soporte es meramente para facilitar el discurso. Se trata de elegir con que instrumentos tocamos una pieza, pero los instrumentos no modifican la partitura.

 

Mi primera impresión al ver tus obras es que el cine te ha influido mucho, no?

 

Sí! Fui adicta al cine en un tiempo. Mi preferido: Federico Fellini.

 

Me influye en concepto de escena. Me gusta que mis personajes transcurran "en", a modo de obra teatral.


Los artistas que te han influido...

A pesar de tener una condición bastante ecléctica, me siento profunadamente expresionista.

Aparte de mis maestros presenciales, y no quiero dejar de nombrar a uno muy especial, por quien además tuve un enorme cariño, el escultor argentino Pablo Edelstein, Kokoschka, Schiele, Munch, Freud, y  por supuestro Picasso, me sirven permanentemente de inspiración y aprendizaje.

Un ejemplo de artista que siempre me conmovió, admiro profundamente y encarna aquellos valores a los que antes aludía, es la pintura, escenógrafa, escultora y mil etcéteras, la argentina Renata Schussheim.

Diría que esta última me he influido especialmente.






                      









Escultura de Pablo Edelstein                                             Pintura de Renata Schussheim



Leyendo tus respuestas como las de tu hermana Claudia percibe que vuestro país (Argentina) está lleno de artistas, y que esto forma parte de su manera de ser, que no se enseña sino que se lleva en las venas...

Mmm... agradezco esa consideración, pero me parece que como en todas partes, hay de todo.

Claudia proviene del mismo entorno. Tenemos casi la misma escuela, pero no me atrevería ni para bien ni para mal, a incluir a todo el país en esto.

Si es verdad que hay muchos artistas relevantes en Argentina en todas las disciplinas. Era solo una especulación, pero me imagino que la variadísima inmigración europea que llegó allí proveniente de guerras o simple espíritu aventurero, la mezcla de culturas, las distintas formas de ver el mundo, son un excelente caldo de cultivo para la creación.

Soy creyente de que las mezclas de razas, y culturas mejoran la especie, y con ella el arte.