dissabte, 7 de desembre del 2013

Un exemple de pintura lligada al cinema



Hola a tots!

Avui us mostro unes imatges d'una gran pel.lícula " Un americano en Paris" del director Vicente Minnelli i amb el genial Gene Kelly.

Aquest actor-ballarí  dissenyava totes les coreografies i estava junt amb tots els directors decidint on havia d'estar la càmara.
Si heu vist alguna de les seves pel.lícules ell quan ballava la imatge estava enquadrada de manera que fos com si tots hi fòssim, no una imatge super allunyada sino molt pròxima amb ell.

La pel.lícula també és un exemple de la barreja entre art i cinema. Estic segura que això també ho va decidir Gene Kelly!



Segur que us encantaràn!



                                      
 
 
 
 
L'actriu Leslie Caron fa unes coreografies en que els fons són de diferents colors: groc, verd... En aquest cas és groc. També gran ballarina!
 
 
 
 
 
Aquí Gene Kelly es col.loca quasi a l'interior d'un quadre de Toulouse Lautrec.
 
 
 
 

dissabte, 23 de novembre del 2013

Últimes peces

Hola a tots! Aquesta setmana us ensenyo algunes peces de la Col.lecció d'aquest any. Es diu "La llagrimeta". Les penjaré si algú li interessa en la meva botiga online: www.patriciapla.com

divendres, 15 de novembre del 2013

Conversa amb l'artista digital Pilar Orquin





Hola a tots!

Avui us presento una artista amb molta sensibilitat. Va ser corresponsal de moda pel que li va donar a tenir un gran coneixement de les tendències. 
Una dona amb clase.








¿Crees que la libertad es esencial a la hora de crear?

Totalmente. Sin libertad no hay creación. 


¿La rutina no es buena para la creatividad?

Depende de a que tipo de rutina nos estamos refiriendo. Si hablamos de una rutina de trabajo, como decía Picasso "la inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando". Pero una rutina diaria y la comodidad, son incompatibles con la creación. Yo intento romperla siempre que puedo, para encontrar siempre algo nuevo.



¿Nos hemos de renovar constantemente?

Siempre. Es fundamental para poder seguir creando y ser fiel a ti mismo. Además, el Arte siempre plasma el momento histórico y/o social que nos toca vivir, o aquello que sentimos y deseamos transmitir.

¿Cómo entraste en el mundo de la moda? ¿Te fue difícil?

Primero se fijaron en mis diseños y contactaron conmigo. Me preguntaron cómo se me daba escribir y les dije que había escrito varios relatos cortos, pero nunca sobre moda.

Me hicieron una prueba y resultó. Les gusté y me nombraron Corresponsal Europea de la revista "Fashion & Magazine de Panamá". Casi sin darme cuenta, ya formaba parte de ese  apasionante mundo. He aprendido mucho durante esos casi cuatro años.




Para escribir tus artículos, en qué te basabas? Pasarelas, entrevistas con los diseñadores?

Escribía sobre las pasarelas más importantes a nivel mundial, durante las semanas de la moda. También entrevistaba a diseñadores, actores, músicos, chefs... Pero también lo hacía sobre cine, viajes, gastronomía, arte, tendencias, nuevas tecnologías, etc.

 ¿Cómo lo hacías para estar al día de las tendencias?

 Leyendo mucho y viajando todos los meses.


La mayoría de tus pósters tiene una imagen pictórica emblemática (Van Gogh, Matisse...) Puede ser por la influencia de tu madre que era historiadora del Arte?

Todo lo que hago y lo que soy, se lo debo a ella. Fue y sigue siendo mi mayor influencia.



Ja veieu que és com un homenatge. Ella potser ha barrejat altres cultures com introduir les banderes.






















Tienes una gran experiencia con carteles. ¿Utilizas mucho el Photoshop?


Siempre me he sentido fascinada por la obra de Toulouse Lautrec, quien elevó el cartel publicitario a la categoría del Arte.

 
Empecé componiendo imagen y escritura, y con la llegada de Internet y las nuevas tecnologías, pasé al uso del programa Photoshop. Ahí encontré una herramienta fascinante, que me permitía expresar mis ideas con mucha más versatilidad y a un tamaño mayor.














 ¿Ha cambiado la fotografía con este programa?  

En mi caso sí. El Photoshop es mi instrumento de trabajo, junto con la cámara fotográfica. Personalmente, la aparición de este programa me abrió un mundo nuevo, en el que podría mostrar las cosas tal y como las veía.


Eres persona con multitud de facetas, cómo te gustaría que te definieran?

Como artista digital. Me gusta crear, por eso me defino como artista. Diría que mi estilo es depurado, constructivo y sutil, con cierto aire cinematográfico.


Si alguien se interesa por tu trabajo, qué les puedes aportar: valor, prestigio...

¡Belleza e impacto! Hacer un buen trabajo que atraiga a la gente por su belleza. Para ello necesito disponer de libertad creativa. Cuando me siento a gusto trabajando, no puedo 
parar.

Me gusta hacer soñar a la gente. 


¿Cómo calculas el presupuesto de un proyecto?

Es muy difícil, ya que aparte de las horas empleadas en él, existe el valor añadido de los conocimientos requeridos y de la creatividad. Por lo que, cada proyecto tiene un valor diferent.




Ja ho veieu, una dona que té les idees clares. La passió que té pel seu treball creatiu és palpa en la seva obra. 


El seu blog: www.pilarorquin.com
 







 






































dissabte, 9 de novembre del 2013

Conversa amb la arterapeuta Irma Zapponi



Hola a tots!

Avui us presento una dona que té una passió, la artteràpia. Ella que ho viu amb gran intensitat (ho podreu veure amb les respostes). Ens dóna una lliçó d'ètica i humilitat. Ens fa retornar una mica als orígens quan de petits pintàvem amb els llapis de colors.

 







¿Què és l'artteràpia?

Arteterapia es un proceso de trabajo terapéutico con las imágenes internas de la persona, que quiere llegar a conocer su verdad, contactar con sus sentimientos genuinos, recuperar la confianza, la intuición y vivir plenamente su Ser auténtico.



¿Com la vas descobrir i perquè et va agradar?

En su forma reglada la descubrí mientras hacía la formación de Terapia Gestal, aunque cuando era estudiante de Medicina, había tenido la ocasión de sorprenderme al ver los trabajos creativos que hacían los pacientes, estimulaban la curación de sus dolencias con mayor rapidez y menos secuelas.


L'art ens l'ensenyen a partir de la seva història i només poden dedicar-se uns pocs, però cadascú de nosaltres té un artista a dins, oi?

Todo ser humano tiene la capacidad de crear imágenes que expresen su verdad. Imágenes que pueden tomar cualquier tipo de forma: musical, pictórica, caligráfica, cinética... y un largo etc.



Aquesta teràpia va lligada a la Gestalt?

Va ligada a cualquier tipo de Terapia humanística, que considere a la creación como una herramienta fundamental de cambio y desarrollo.



És per nosaltres molt desconeguda, s'exerceix a altres països?

Desde los años 50 se comenzó a desarrollar en Inglaterra, USA, Alemania, donde actualmente tiene un lugar importante en centros de asistencia psicológica, en hospitales y en consultas privadas. Aquí se está empezando a conocer en estos últimos años.


Suposo que la teva teràpia és com si tornessim a ser nens amb les mans i l'inconscient

Desde el adulto, es tener la capacidad de re-encontrarse con el asombro, el cuerpo y las emociones, liberados de juicios y mordazas.



Per què quan comencem a ser adults es va perdent?

Porque no se educa para Vivir con Amor y nos vamos rodeando de corazas para sobrevivir. Pero nada se pierde, las imágenes están ahí, sepultadas. Es tarea del Arterapeuta facilitar el encuentro con el Si-mismo-verdadero.



Si algú vol venir a la teva consulta amb què es trobarà? El tracte serà únic i individualitzat?

Se encontrará en un lugar seguro, donde pueda manifestarse tal como es, y se sentirá acompañado y estimulado en este proceso. El trato es individual.
También se hacen grupos de Artterapia, donde ser produce el cambio "en relación"



A veure, treballeu varies tècniques. Explica als meus lectors quines són.

Se utilizan medios diferentes, según las necesidades del paciente en el momento en que esté transitando. Así los materiales ofrecidos serán pinturas, fango, lápices, música, movimiento, fotografía, collage... etc.



La primera reacció de la gent serà: jo no sóc artista i no sé dibuixar, què als diràs?

Que el objetivo de la Arteterapia no es formarlo como artista y no necesita saber ninguna técnica. Sólo utilizará los materiales artísticos para expresarse, de cualquier manera, con trazos, manchas, símbolos, gestos... como él quiera, pueda o sepa.


Tu ets metgessa i això trenca amb tota la medicina convencional?

La medicina convencional por distintas razones no suele contemplar al individuo como un Todo.
La Arteterapia por el contrario, busca re-integrar las partes negadas, ocultadas, bloqueadas de la persona, sin olvidar la realidad externa en la que está inmerso.


A on et vas formar?

Medicina en Argentina. Terapia Gestalt y Arterapia en Catalunya.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Si us ha agradat i us voleu posar en contacte amb ella:

Irma Zapponi Missaglia
creacioberta@hotmail.com
652 204 237




















dissabte, 19 d’octubre del 2013

Exposició de fotografies a Begur



Hola a tots!

Aquesta setmana jo sóc la protagonista. Us mostro una petita serie de fotografies de l'exposició a Begur del passat mes de Setembre.
Són tal qual, perquè veieu els detalls. Un altre dia veureu com quedaven penjades...

Espero que us agradin!





Si voleu podeu fer qualsevol comentari, sempre s'aprenen coses!

dilluns, 14 d’octubre del 2013


Hola a tots!

Avui us presento una amiga, la Mercè Pla que fa uns mesos va fer una exposició a la ciutat de... Nova York! 
Ah! No som pas familia! L'atzar ha fet que ens coneguèssim!




dijous, 3 d’octubre del 2013

Conversa amb el fotògraf Yurian Quintanas



Hola a tots!

Aquesta setmana conversem amb un gran fotògraf que vaig descobrir en una exposició que es va fer a la Diputació de Girona.
A mi em encantar...




A quina edat et va enamorar la fotografia?

La veritat és que tard. Quan tenia 20 anys vaig estudiar una grau superior d'imatge a on ens ensenyaven tot lo relacionat amb els audiovisuals (cinema, multimedia, fotografia...) Allà vaig veure que la fotografia podia ser una bona tasca per plasmar les meves idees.


 Ets persona que sempre busca l'instant màgic per trobar una bona foto? I quan la trobes, què sents?

Aquest instant màgic del que parles a vegades et passa per davant en unes milèssimes de segon i sino estàs atent se t'escapa. Per això és important anar sempre amb una càmara a sobre. No sento res molt especial... simplement que ja tinc una imatge més per completar
 la serie... i a vegades al arribar a casa i mirar-la amb la resta de les fotografies m'adono de que no em serveix. 






A la teva exposició a la Diputació de Girona vas fer algún retrat. S'ha de tenir molta psicologia per captar la personalitat de cada un?


Més que psicologia, el que falta és temps perquè la persona retratada s'acostumi a la càmera i la situació es torni més natural.





Les teves fotos són en blanc i negre, creus que és més poètic que el color?

Depèn... Hi ha fotografies en color que són molt poètiques. En el cas de "La fi dels dies" em semblava que el blanc i negre li donaria un punt més místic i melancòlic.




Com aconsegueixes plasmar aquesta poesia?

A mi sempre m'ha agradat aquella fotografia que explica alguna cosa per si sola, sense necessitar explicacions. Per això intento fer un tipus de fotografies que deixin un marge per l'interpretació de qui se las miri.




Ara vivim una era que hem d'assimilar de veure gran quantitat d'imatges per segon. Com podem destriar les que són bones de les que no?

No crec que hi hagi imatges bones o dolentes... cada un tria què li agrada i què no.




Les teves fotos preval el tracte humà, s'està perdent?

Les noves tecnologies ens permeten conversar amb algú altre sense haver d'estar fisícament davant seu i això fa que el tracte humà sigui més fred que anys enrera


Tens algun cineasta o fotògraf predilecte que t'hagi influït?

Alguns fotògrafs que m'han inspirat: Robert Frank, Eugene Richards, Alex Webb, Trent Parke, Harry Gruyaert i Josef Koudelka





Fotografia d'Eugene Richards






Fotografia de Robert Frank

I aquesta fa pensar amb la primera foto.... és de Alex Webb
Fotògrafs impressionants!
I acabem la conversa amb una fotografia, que podria ser un reflex de la societat en que vivim.