dijous, 20 de març del 2025

Descobreix el talent de Joan Esparraguera

 

Hola amics!


Avui recupero una entrevista del 2019... coneixereu a un gran artista, en Joan Esparraguera, un exemple de valentia i coratge. Descobrirem un món per ell fascinant, l'origami.






En Joan i el seu soci


Tu ets un home que t'has reinventat moltíssimes vegades, exercint varies professionls a la vegada: ferrer, fuster, artista... el secret per aconseguir-ho...


Sempre m'ha interessat com es fan les coses. Ja de petit desmuntava aparells per saber com estaven fets. Suposo que la curiositat em motiva, com més coses saps, més en vols saber.


Quan un tema m'interessa, l'estuio a fons, així he arribat a ser multidisciplinar, cosa que m'ajuda molt a l'hora planificar i crear. El ventall d'opcions és il.limitat.


Com va anar a l'exposar als "Amics del Museu d'Art? L'espai és impressionant i les teves obres l'engradeixen...


Realment l'espai que ofereix els "Amics del Museu d'Art" és molt càlid i acollidor i les nostres peces semblaven fetes expressament per aquesta sala. Estem molt satisfets. La assistència de públic ha estat molt bona i a més hi ha hagut grups que volien una visita guiada i he pogut donar a conèixer l'Origami i les seves aplicacions. També a les conferències que ha fet als "Amics del Museu d'Art" sobre Leonardo da Vinci i la Bauhaus, les nostres peces encaixaven a la perfecció. La majoria del públic estaven sorpressos ja que desconeixien aquesta tècnica. Molt d'interès i bones crítiques. No esperàvem una acollida tan bona.




Molt i molt contents.


La ciència i el paper van lligades?


Va ser en els anys 60 quan els cientítics es van adonar del potencial de l'origami. Molts científics de diferents disciplines, han desenvolupat models en paper, que després s'han fabricat en altres materials. Ha arribat a ser una eina bàsica per a ells.





Actualment podem trobar models a l'espai (veles i panells solars), que es despleguen a operacions estencial pel cor...) nanotecnologia (robots que es desplacen pel torrent sanguini, inseminació artificial...), moda (plisats...), arquitectura (pavellons, gratacels...).


De fet no cal ser cientític per plegar coses. Inconscientment a casa,  pleguem roba, quan ens donen un bitllet el primer que fem es plegar. L'origami és aprofitar aquesta habilitat i fer-la conscient.

Em vaig adonar que a teva col.lecció tens una peça molt bonica que es diu "Plecs". Una aplicació d'origami!




De quina manera t'ha canviat l'ictus a la teva vida?


Com molta gent, la meva vida era molt estressant. Quan vaig tenir l'ictus tot va canviar. El fet d'estar plegic en un hospital, no saber quines parts del teu cos es recuperaran i com serà el teu futur dóna molt que pensar.

Ara la meva vida està lligada a l'origami. És la meva teràpia i m'està donant moltes satisfaccions.



Tenir un Ictus, ha estat la manera en que el cos m'ha dit que no anava bé, que m'ha donat una altra oportunitat i que haig d'aprofitar-la. A vegades la vida ens dóna senyals i que hauríem de fer-li cas.


Ara faig les coses amb un altre ritme i amb una altra perspectiva.


Com neix una peça? Em vas dir que al veure el paper ja la veies...


Quan tinc un paper a les mans (penso què és, el que li passa al pintor o l'escultor), ja visualitzo la peça acabada. Em deixo anar i tot flueix del meu interior. L'origami és una descoberta, cada plec que faig, em porta per un nou camí. Així cada peça és única.



Cada paper (depenent del tipus, gramatge, color, textura...) et suggereix una peça diferent. Penso que la veritable maestria radica en saber llegir o interpretar-ho.


Les teves làmpares són una passada..has tingut encàrrecs?


No tinc botiga, però és cert que hi ha gent que els hi agradaria tindre'n una. Sera qüestió de pensar-hi.







L'experiència dels teus taller d'origami suposo que ha sigut sorprenent...


Sí, realment sorprenent, tant per mi com per els altres. Per mi representa un gran esforç preparar un taller que sigui amè i didàctic, però és una gran teràpia i m'enriqueix molt. A la gent els sorprèn que siguin capaços de fer models que pensaven que eren molt difícils i en realitat no ho són. M'agrada fer coses útils, que la gent s'emporti a casa i que els doni satisfacció fer-les. Fem figures, carteres, làmpares, objectes de decoració...

















dijous, 6 de març del 2025

Descobreix el talent de Antonio Torres, pintor


Hola amics!


Avui aprofito una entrevista del 2014 a un pintor, Antonio Torres que em va enamorar la seva obra. El pintor de "les ballarines"...



Tus inicios en la pintura los hiciste con el artista Joan Vidal. ¿Qué aprendiste de él?


Joan Vidal, sí. Asisití a sus clases de dibujo y pintura. Creo que le veía como la figura del típico pintor clásico. Pienso que él fue importante en esta época de iniciación, sin dudas, auque me considero un pintor autodidacta y yo he ido formándome con el paso del tiempo.


También empezaste haciendo retratos de gente de la calle. ¿Es difícil captar el alma humana?


¡Buena pregunta!, para mi es imprescindible conocer e indagar en el alma de mis personas retratadas. Sin pretenderlo el ser humano siempre ha estado presente en mis obras, primero en forma de campesinos, a continuación con mi serie de indigentes y finalmente con mi "amado" ballet.






¿Qué te sedujo del mundo de la danza, y cómo entraste en él?


Siempre tuve inquietud por representar alguna escena de ballet. Pronto me enamoré de esta maravillosa temática, y ahora somos inseparables.






¿No es para gente de élite?


El ballet es para todos los públicos. Todos deberían ver una representación de Giselle o el Lago en algún momento de sus vidas.


¿Cómo te pones en contacto con las bailarinas de ballet clásico?


Internet es un buen medio para contactar, y después si tengo ocasión disfruto de sus actuaciones y nos conocemos personalmente.



La danza es el arte del movimiento. Para que tus bailarinas estén quietas, qué método utilizas?


La verdad, si observas mis lienzos, realmente no me interesa tanto la escena del baile. Me atrae más un momento de preparación de la bailarina,  antes de la actuación, un momento en el que el recogimiento personal de ella nos permite acercarnos a sus emociones.





¿Has visto muchos espectáculos de danza para descubrir el instante mágico?


¡Hay tantos momentos bellos en la danza! El ballet es la excusa perfecta para que el ser humano se muestre en todo su esplendor.


¿Qué tipo de público te sigue, bailarinas, gente de teatro, músicos?


Creo que me sigue todo tipo de público, y así lo deseo. Me ilusiona pensar que con mi pintura hago felices a las personas. Quiero ser el pintor de ballet del siglo XXI.


Viendo tu página web se percibe que te encanta la música, es así? Y supongo que vienesa...


La música me acompaña casi siempre mientras pinto, siempre música clásica. Podría mencionar varios compositores, pero para mí hay uno muy especial, Beethoven.


https://www.antoniotorresalba.com/


Tu eres pintor especialista en ballet, crees que esto te sirve para destacar y darte a conocer?


Está claro que para llegar a ser un buen profesional, debes dedicarte exclusivamente a trabajar con un tema. Afortunadamente estoy convencido de haber encontrado "mi mundo" con la interpretación de la danza.



Que se lleguen a conocer mis pinturas, no depende de mi, ni siquiera de la calidad de las obras. No tendría que ser así, pero hay condicionantes que afectan o influyen en tu progresión que no dependen de uno mismo... exposiciones, galerías, etc...














dimecres, 5 de març del 2025