dimecres, 20 de novembre del 2024

Descobreix el talent de la Yulia Pinero


Hola amics!


Em fa moltíssima il.lusió donar a conèixer a una gran fotògrafa, la Yulia Pinero que fa anys va venir de Ucraïna, per instal.lar-se al nostre país.


Quedareu enamorats de les seves imatges... moltíssima tendresa



@yuliapinero.foto



¿Cómo surge la idea de hacer fotos? Tu eres arquitecta...


Una pregunta que me hacer reflexionar mucho. Porque hay muchas respuestas.


De pequeña me encantaba hacerme fotos, no paraba de posar y pedir que me hicieran fotos, de mayor seguí disfrutando pero descubrí que para otros no era tan divertido.


Esto me hizo querer fotografiar a otros y buscar maneras para que ellos disfruten como yo.


Cuando nació mi hijo como muchas madres empecé a practicar mi destreza con él y una combinación de muchas cosas (dejar trabajo, cambio de ciudad, mis ganas de hacer algo por mi cuenta), me llevó a probar hacer sesiones a otras famílias. Y así surgió.


¿Cúal es la manera en que haces para conocer a los clientes antes de hacerles fotografías?


Hay varias etapas, primero es la llamada para entender la verdadera razón de querer hacer fotos. En principio te pueden pedir lo típico, queremos hacer fotos o no tenemos fotos o algo por el estilo.



Siempre hay algo más, en esta llamada descubres detalles como: les gustaría tener fotos más reales de sí mismos o que a esta tienen muchas pero no son suficiente bonitas para poderlas enmarcar o están de viaje por Girona y les gustaría llevar un recuerdo. Hay muchas razones y cada una se aborda diferente.




Después tengo un cuestionario que me ayuda a conocer gustos de las personas que vendrán a las sesiones, sus caracteres y su manera de pasar los ratos juntos. Y por último estoy siempre en contacto por watsapp, para discutir los detalles, acordar la ropa, solucionar las últimas dudas.

De esta manera puedo garantizar sesiones más personalizadas e íntimas.


Me contaste que tu cámara no hace el ruido del "click"...


No, la cámara es muy silenciosa, me ayuda a estar cerca por no distraer a la família.


Hace tiempo me he fijado que si hago algún ruido o se oye el típico click las personas se quedan pendientes de esta señal sonora o están a la expectativa para retener algún gesto y los distrae de lo que están haciendo con naturalidad. Así que opté por minimizar las distracciones de este tipo.


Viendo tus fotografías se desprende muchísima vitalidad y entusiamo... ¿Cómo lo consigues?


Hmmm, buena pregunta. La verdad es algo que siempre hice. Siempre quise que las fotos contaran por sí mismas, sobre vitalidad infantil, energía de la família. Así que creo que, lo primero fue hacer todo lo posible que surjan momentos así, algunas veces jugando, otras veces observando y dando espacio a la naturalidad infantil. Después perfeccionar la técnica y muchas veces ser paciente.



El secreto para captar los "microgestos" y los "micromomentos"...


Bueno, no creo que haya algún secreto allí, porque todos los fotógrafos lo pueden hacer. La diferencia sería en que yo me fijo en estas cosas, me importan mucho. Ya que hablan sobre el carácter de la persona y su individualidad. La típica frase de un padre: sí, hijo es así, pudiste captarlo tal como es. O se observan así mismos desde otras perspectivas.





Tu futuro proyecto será el "Instabranding"


Bueno, es lo que hablaba antes. Es un proyecto sobre estrategia visual de marca personal. Todos utilizamos fotos pero no siempre entendemos cómo influyen en las otras personas. Qué reflejan las fotos de nosotros o al revés qué es lo que nos hemos olvidado reflejar. Y todo esto combinarlo en un grid (fotos en el perfil de Instagram) bonito, agradable y al mismo tiempo real.


Nadie quiere seguir a la gente impostora o vacía, todos nos hemos vuelto más exigentes y precavidos, por esto escogemos a quien vamos a seguir, ya que formará parte de nuestro día a día.


Seguro que a la gente ahora mismo le parecerá esto una exageración, y más los que no son activos en RRSS. Pero la verdad es que hay algunas empresas que revisan un perfil de redes sociales al mismo tiempo que el Currículum.


A alguien le sale innato esto de combinar fotos, transmitir su mensaje y crear su marca personal pero hay gente que no entiende ni por dónde empezar aunque se ha hecho fotos con un fotógrafo profesional.


Por esto decidí crear un proyecto que ayude a los emprendedores con su imagen, para que dejen de odiar el Instagram por ser tan exigente y disfrutar de sus proyectos fluyendo.


------------------------------------------


Les meves "Petit Mondrian" grogues/blaves...



      










dimecres, 6 de novembre del 2024

Descobreix el talent de l'Assumpta Dangla

 


Hola amics!


Avui dono a conèixer a una dona enamorada de la història de la moda, l'Assumpta Dangla. Vaig assistir una de les seves conferències i em va enamorar la saviesa i entrega amb què ho comunica als altres.


Descobrireu també la seva faceta pictòrica... que m'encanta!


@assumptadangla.bcn






Vas donar una conferència sobre l'espionatge en el món de l'estampació... de pel.lícula d'intriga...


Com a historiadora de l'art, busco maneres d'apropar el patrimoni tèxtil al públic en general. Em va semblar bona idea parlar d'espionatge industrial al segle XIX i donar a conèixer uns fets inèdits. Tot plegat, que ens ajudi a veure, sentir i entendre un element tant del nostre dia a dia com és el tèxtil.




Dissenys super bonics i elegants...


Els dissenys de què vaig parlar són uns clàssics que es van començar a editar al segle XIX i que podem trobar en algunes peces d'indumentària o mobiliari actuals. També destaquen per tenir colors mai vistos fins aleshores, i això és interessant, perquè al segle XIX va haver una gran evolució en el món de la química i es van descobrir nous colorants sintètics de tons vius i brillants.


Com neix aquesta passió per aquest món?


L'any 2002 vaig començar a fer recerca sobre història del tèxtil, i des de llavors he anat fent conferències i publicant articles i llibres. Però des de molt abans ja m'agradava aquest món. De ben petita feia dibuixos on la figura de la dona, el vestit i l'estampat tenien protagonisme.


Un primer gest que flueix i que es mou amb una llibertat i saviesa extraordinàries...


Moltes vegades, davant el full en blanc, esbosso un gest que és una cara de perfil en tres quarts. Allí comença tot. Deixo que el dibuix vagi sorgint, sense plantejament previ, i vaig creant una composició. Sense presses, simplement deixo que el dibuix emergeixi.




Il.lustracions en que la tendresa hi es molt present...


Són personatges que sorgeixen espontanis, normalment l'expressió és tendra i amable però alguns altres expressen emocions més intenses. Són dibuixos que anomeno Gestos, fets a partir de traços continus, força enèrgics. I dins d'aquest gran grup dels Gestos trobem més varietat en temes i personatges.





Personatges amb la imaginació al poder.


En alguns dibuixos és molt present el sentit de l'humor. Alguns pertanyen a sèries i altres són personatges únics, però tots expliquen històries. La sèrie de Les Bombetes, per exemple, consta de tires còmiques i també del personatge de la Bombeta Sum, que he estampat sobre tote bags i samarretes.




La "Dona que dóna", "Les Bombetes", els "Homes lluna"...


Són sèries de personatges que he anat fent des de fa anys. Els Home Lluna van sorgir quan estudiava, i són cares fetes amb una línia contínua en cercles, Les Dives neixen a partir de la meva afició per l'òpera, i la Dona de dóna i altres Gestos més recents, que són alegres i vitals, els vaig començar a fer arran d'una escapada a la Costa Blava i el Museu Matisse.






T'agradaria plasmar-los en un llibre, una revista...?


Sí, he fet alguna col.laboració per il.lustrar relats breus. En aquest cas, el dibuix no és lliure del tot, perquè hi ha un disseny previ per adaptar-lo al text i sempre és un repte.


Per què tu ets polifacètica... il.lustracions, contes, poemes, aforismes, un no acabar...


Sóc curiosa de mena, m'entusiasma conèixer coses noves. I descobrir... Escric sobre història de l'Art, però també m'agrada la narrativa, la poesia i el dibuix. De vegades, m'assec a l'escriptori, agafo un full en blanc i un bolígraf, i en aquell moment decideixo si escric o dibuixo. O fins i tot faig dibuix combinat amb text. D'aquesta manera trio el millor suport per donar sortida a allò que vull expressar.


Frases inèdites

 


. No sé què estava pensant, m'ha pujat el cor al cap


. El llapis em retorna qui sóc, una cara amable estampada en un pla, em fa memòria dels dies de nena. I aquella mirada de paper em diu que no sóc qui semblo ser ara


. Només tu em robes la soledat, només tu saps dir-me els adéus com un comiat fins l’endemà


 . Fins que la vida ens separi


. Sense més realitat que la ficció de cada dia, l’hereu del no-res s’asseu al tren de la rutina… Una identitat que encara no es conforma cercarà sempre el seu camí, caminant si cal enrere, tornant a mirar les cartes, els mapes, les dreceres, i les petites estances on descansen moments de plenitud














dilluns, 4 de novembre del 2024

TASTET

 


“Sempre cauen les ales per voler creuar el foc, però el viatge continua llavors”





 En breu coneixereu a l'artista!