Hola amics!
Avui dono a conèixer a una dona enamorada de la història de la moda, l'Assumpta Dangla. Vaig assistir una de les seves conferències i em va enamorar la saviesa i entrega amb què ho comunica als altres.
Descobrireu també la seva faceta pictòrica... que m'encanta!
@assumptadangla.bcn
Vas donar una conferència sobre l'espionatge en el món de l'estampació... de pel.lícula d'intriga...
Com a historiadora de l'art, busco maneres d'apropar el patrimoni tèxtil al públic en general. Em va semblar bona idea parlar d'espionatge industrial al segle XIX i donar a conèixer uns fets inèdits. Tot plegat, que ens ajudi a veure, sentir i entendre un element tant del nostre dia a dia com és el tèxtil.
Dissenys super bonics i elegants...
Els dissenys de què vaig parlar són uns clàssics que es van començar a editar al segle XIX i que podem trobar en algunes peces d'indumentària o mobiliari actuals. També destaquen per tenir colors mai vistos fins aleshores, i això és interessant, perquè al segle XIX va haver una gran evolució en el món de la química i es van descobrir nous colorants sintètics de tons vius i brillants.
Com neix aquesta passió per aquest món?
L'any 2002 vaig començar a fer recerca sobre història del tèxtil, i des de llavors he anat fent conferències i publicant articles i llibres. Però des de molt abans ja m'agradava aquest món. De ben petita feia dibuixos on la figura de la dona, el vestit i l'estampat tenien protagonisme.
Un primer gest que flueix i que es mou amb una llibertat i saviesa extraordinàries...
Moltes vegades, davant el full en blanc, esbosso un gest que és una cara de perfil en tres quarts. Allí comença tot. Deixo que el dibuix vagi sorgint, sense plantejament previ, i vaig creant una composició. Sense presses, simplement deixo que el dibuix emergeixi.
Il.lustracions en que la tendresa hi es molt present...
Són personatges que sorgeixen espontanis, normalment l'expressió és tendra i amable però alguns altres expressen emocions més intenses. Són dibuixos que anomeno Gestos, fets a partir de traços continus, força enèrgics. I dins d'aquest gran grup dels Gestos trobem més varietat en temes i personatges.
Personatges amb la imaginació al poder.
En alguns dibuixos és molt present el sentit de l'humor. Alguns pertanyen a sèries i altres són personatges únics, però tots expliquen històries. La sèrie de Les Bombetes, per exemple, consta de tires còmiques i també del personatge de la Bombeta Sum, que he estampat sobre tote bags i samarretes.
La "Dona que dóna", "Les Bombetes", els "Homes lluna"...
Són sèries de personatges que he anat fent des de fa anys. Els Home Lluna van sorgir quan estudiava, i són cares fetes amb una línia contínua en cercles, Les Dives neixen a partir de la meva afició per l'òpera, i la Dona de dóna i altres Gestos més recents, que són alegres i vitals, els vaig començar a fer arran d'una escapada a la Costa Blava i el Museu Matisse.
T'agradaria plasmar-los en un llibre, una revista...?
Sí, he fet alguna col.laboració per il.lustrar relats breus. En aquest cas, el dibuix no és lliure del tot, perquè hi ha un disseny previ per adaptar-lo al text i sempre és un repte.
Per què tu ets polifacètica... il.lustracions, contes, poemes, aforismes, un no acabar...
Sóc curiosa de mena, m'entusiasma conèixer coses noves. I descobrir... Escric sobre història de l'Art, però també m'agrada la narrativa, la poesia i el dibuix. De vegades, m'assec a l'escriptori, agafo un full en blanc i un bolígraf, i en aquell moment decideixo si escric o dibuixo. O fins i tot faig dibuix combinat amb text. D'aquesta manera trio el millor suport per donar sortida a allò que vull expressar.
Frases inèdites
. No sé què estava pensant, m'ha pujat el cor al cap
. El llapis em retorna qui sóc, una cara amable estampada en un pla, em fa memòria dels dies de nena. I aquella mirada de paper em diu que no sóc qui semblo ser ara
. Només tu em robes la soledat, només tu saps dir-me els adéus com un comiat fins l’endemà
. Fins que la vida ens separi
. Sense més realitat que la ficció de cada dia, l’hereu del no-res s’asseu al tren de la rutina… Una identitat que encara no es conforma cercarà sempre el seu camí, caminant si cal enrere, tornant a mirar les cartes, els mapes, les dreceres, i les petites estances on descansen moments de plenitud
