Hola amics!
Avui coneixerem a un gran artista, en Joan Esparraguera, un exemple de valentia i coratge. Descobrirem un món per ell fascinant, l'origami.
Joan i el seu soci
Tu ets un home que t'has reinventat moltíssimes vegades, exercint varies professions a la vegada: ferrer, fuster, artista...
El secret per aconseguir-ho...
Sempre m'ha interessat com es fan les coses. Ja de petit desmuntava aparells per saber com estaven fets. Suposo que la curiositat em motiva, com més coses saps, més en vols saber.
Quan un tema m'interessa, l'estudio a fons, així he arribat a ser multidisciplinar, cosa que m'ajuda molt a l'hora de planificar i crear. El ventall d'opcions és il.limitat.
Com va anar a l'exposar als "Amics del Museu d'Art"? L'espai és impressionant i les teves obres l'engradeixen...
Com va anar a l'exposar als "Amics del Museu d'Art"? L'espai és impressionant i les teves obres l'engradeixen...
Realment l'espai que ofereix els "Amics del Museu d'Art" és molt càlid i acollidor i les nostres peces semblaven fetes expressament per aquesta sala. Estem molt satisfets. La assistència de públic ha estat molt bona i a més hi ha hagut grups que volien una visita guiada i he pogut donar a conèixer l'Origami i les seves aplicacions. També a les conferències que ha fet als "Amics del Museu d'Art" sobre Leonardo da Vinci i la Bauhaus, les nostres peces encaixaven a la perfecció. La majoria de públic estaven sorpressos ja que desconeixien aquesta tècnica. Molt d'interés i bones crítiques. No esperàvem una acollida tant bona.
Molt i molt contents.
La ciència i el paper van lligades?
Va ser en els anys 60 quan els científics es van adonar del potencial de l'origami. Molts cientítics de diferents disciplines, han desenvolupat models en paper, que després s'han fabricat en altres materials. Ha arribat a ser una eina bàsica per a ells.
Actuament podem trobar models a l'espai (veles i panells solars, que es despleguen a operacions estencial pel cor...) nanotecnologia (robots que es desplacen pel torrent sanguini, inseminació artificial...), moda (plisats...), arquitectura (pavellons, gratacels...).
De fets no cal ser científic per plegar coses. Inconscientment a casa, pavellons pleguem roba, quan ens donen un bitllet el primer que fem és plegar. L'origami és aprofitar aquesta habilitat i fer-la conscient.
Em vaig adonar que a la teva col.lecció tens una peça molt bonica que es diu "plecs". Una aplicació de l'origami!.
De quina manera t'ha canviat l'ictus a la teva vida?
Com a molta gent, la meva vida era molt estressant. Quan vaig tenir l'ictus tot va canviar. El fet d'estar plegic en un hospital, no saber quines parts dels teu cos es recuperaràn i com serà el teu futur dóna molt que pensar.
Ara la meva dia està lligada a l'origami. És la meva teràpia i m'està donant moltes satisfaccions.
Tenir un Ictus, ha estat la manera en que el cos m'ha dit que no anava bé, que m'ha donat una altra oportunitat i que haig d'aprofitar-la. A vegades la vida ens dóna senyals i que hauríem de fer-li cas.
Area faig les coses amb un altre ritme i amb una altra perspectiva.
Com neix una peça? Em vas dir que al veure el paper ja la veies...
Quan tinc un paper a les mans (penso que és, el que li passa al pintor o a l'escultor), ja visualitzo la peça acabada.
Em deixo anar i tot flueix del meu interior. L'origami és una descoberta, cada plec que faig, em porta per un nou camí. Així cada peça és única.
Cada paper (depenent del tipus, gramatge, color, textura...) et suggereix una peça diferent. Penso que la veritable maestria radica en saber llegir o interpretar-ho.
Les teves làmpares són una passada... has tingut encàrrecs?
No tinc botiga, però és cert que hi ha gent que els hi agradaria tindre'n una. Serà qüestió de pensar-hi.
L'experiència dels teus tallers d'origami suposo que ha sigut sorprenent...
Sí, realment sorprenent, tant per mi com per els altres. Per mi respresenta un gran esforç preparar un taller que sigui amè i didàctic, però és una gran terapia i m'enriqueix molt. A la gent els sorprèn que siguin capaços de fer models que pensaven que eren molt difícils i en realitat no ho són. M'agrada fer coses útils, que la gent s'emporti a casa i que els doni satisfacció fer-les. Fem figures, carteres, làmpares, objectes de decoració...
Què tal l'exposar als "Amics del Museu d'Art" de Girona?
Realment l'espai que ofereix els "Amics del Museu d'Art" és molt càlid i acollidor i les nostres peces semblaven fetes expressament per aquesta sala. Estem molt satisfets. La assistència de públic ha estat molt bona i a més hi ha hagut grups que volien una visita guiada i he pogut donar a conèixer l'Origami i les seves aplicacions. També a les conferències que ha fet als "Amics del Museu d'Art" sobre Leonardo da Vinci i la Bauhaus, les nostres peces encaixaven a la perfecció. La majoria de públic estaven sorpressos ja que desconeixien aquesta tècnica. Molt d'interés i bones crítiques. No esperàvem una acollida tant bona.
Molt i molt contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada