dijous, 27 de març del 2014

Conversa amb Irina Gonzàlez i Berta Coll del laboratori 885




Hola amics!

Tal com us vaig prometre aquí teniu les dues emprenadores del Laboratori 8-85. La Irina Gonzàlez que és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la URL i la Bert Coll en Arquitectura per la UPC.
Que per qui li piqui la curiositat 8-85 és la mescla dels anys de naixement de les dues.
O sigui que dues noies tant joves que hagin arribat fins aquí! UAU!



























Laboratori 8-85 va nèixer per la demanda del públic per les xarxes socials?

Laborari 8-85 neix d'unes demandes del món actual, sovint vinculades al món virtual. Les xarxes socials han sigut la plataforma que ens ha permès d'una banda apropar-nos al nostre públic objectiu de forma ràpida i directa i d'altra a difondre els nostres projectes.


Quins són els vostres referents, l'estètica que perseguiu i el missatge que voleu transmetre?

Som molt partidàries de buscar les virtuts d'una marca i fugir del convencionalisme.
Ens agrada posicionar les seves qualitats per sobre del producte en si. Avui en dia
rebem molts estímuls publicitaris i l'única forma de retindre el missatge és connectar amb l'audiència, a través d'emocions, sensacions, de transmetre un estil de vida determinat o unes motivacions concretes. Perseguim transmetre valors, a través d'una estètica cuidada i pròpia.
















Quin és el secret per fidelitzar els clients?

Sí, per nosaltres és igual d'important la captació de clients com la fidelització. La nostra prioritat no és buscar clients, sino mantenir-los i mimar-los. Creiem en l'economia del carinyo. Al final, un client content és la millor publicitat que pots tenir.
















És preferible tenir pàgina web o pàgina de facebook? I a quines xarxes socials esteu?

Disposem de pàgina web i de pàgina de facebook. Les dues eines són necessàries i útils. D'una banda la pàgina web ens permet una presentació oficial, amb una selecció d'alguns dels nostres projectes. D'altra, la interacció amb els usuaris a través de facebook és molt més dinàmica i propera, i ens permet transmetre de forma més àgil tots els treballs que desenvolupem.

A més, també tenim presència a les principals xarxes socials que ens ajuden a estar al dia, posicionats i a interactuar amb diversos perfils d'usuaris.

Cada xarxa social té la seva pròpia finalitat, les seves regles i cal tenir clar que se'ns vol obtenir. A Lab8-85 estem a Twitter (@lab885), que ens permet comunicar-nos amb professionals de diferents sectors i estar connectats de forma instantània a totes les notícies relacionades; a Pinterest (pinterest.com/lab885), que ens permet compartir l'estil que perseguim; i a Instagram (@irina_gl i @bertasbox), que és la xarxa del moment, ens permet projectar la nostra estètica personal a través de les fotografies.













 
Els protagonistes de la campanya "La Cigüeña del Bebé"


Els videos:

Video 1:
http://vimeo.com/59229177http://vimeo.com/59229177

Video 2:
http://vimeo.com/56416317http://vimeo.com/56416317

Video 3:
http://vimeo.com/59228463http://vimeo.com/59228463

Video 4:
http://vimeo.com/59225160http://vimeo.com/59225160



Quan us encarreguen una campanya com la de "La Cigüeña del Bebé" partiu d'uns valors que us trasmet la marca o es a la inversa, són ells qui us demanen que apareguin a l'spot?

Qualsevol campanya publicitària requereix d'unes trobades prèvies amb el propietari, per poder entendre el producte, què volen oferir els seus clients i saber quins objectius tenen. A partir d'aquí, tenim sessions de brain storming amb l'equip, d'on surten les bases per construir el tipus de campanya i els valors a transmetre. Definim l'estètica, el tipus d'anunci, la duració...

La veritat és que en la majoria dels casos estem molt agraïts a les marques que ens encarreguen les campanyes, ja que dispositen confiança en nosaltres i ens deixen molta llibertat creativa, fet que, des del nostre punt de vista augmenta la creativitat, ens permet pensar en gran.


Com feu la selecció de nens per la campanya? Han de ser riallers, graciosos, intel.ligents...?

Alguns dels nens els coneixíem, i els altres vam posar un anunci a traves dels xarxes socials cercant únicament per edat, sense cap altra condició. Fer la selecció de criatures petites és complicadísim, ja que tots els nens són fantàstics, cada un té alguna cosa que el fa especial, són divertits per naturalesa i et regalen moments tan fabulosos i inesperats com els de l'anunci.


El final de cada anunci és genial amb les plomes dels coixins. Com ho vau aconseguir?

Partíem d'una idea base, sabíem que volíem un espai lluminós, en el qual predominés el blanc i moltes, moltes plomes. Vam comprar 7 coixins, els vam obrir i vam deixar que els protagonistes juguésin.
L'escena que ens va regalar l'Hugo traient la ploma de la cara de la seva mare no té preu. 


Per un spot de l'anunci del noi de la Coca Cola catalana vau tenir llibertat creativa? Jo crec que es palpa.

Segurament és la campanya publicitària en la que ens han deixat més llibertat. La marca no disposava de cap spot previ i després de veure les imatges que fèiem, l'únic condicionant que ens van donar van ser les begudes que havíen de sortir a l'anunci. El leitmotiv, les escenes, la història... completa llibertat.
Va ser un rodatge fantàstic. No va actuar ningú, la diversió, les ganes de viure, el companyonia era real. I creiem que això es nota a l'anunci, per això el fa tant atractiu i transmet bones vibracions.















Video de l'anunci de Xecna:

http:vimeo.com/46477692http:vimeo.com/46477692



Vídeo de la campanya de la xarxa de dones emprenadores Womenalia (la imatge del globus "Hasta donde quieras llegar")

http://vimeo.com/48702950http://vimeo.com/48702950



Escribiu un guió amb totes les imatges pel futur anunci o va sorgint de manera espontània al rodar-lo?

Abans del rodatge fem diverses sessions per tal d'establir un guió, per tenir clares les imatges volem aconseguir, i com hauran de succeïr-se. Establim l'estètica que volem aconseguir, el tipus de música, el leitmotiv, el perfil d'actors que ajudaran a transmetre el missatge final.
Al tenir un bon planning, les hores del rodatge es redueixen, i resulten més amenes. Altra cosa és que algunes vegades, durant les gravacions, sorgeixin escenes de forma espontània que són molt millors que les que havíem pensat. I evidentment no dubtem en incorporar-les dins del guió preestablert.



Per l'organització d'esdeveniments, són els propis clients qui us ho encarreguen o sou vosaltres qui teni la iniciativa de portar-ho a terme?

Depèn de l'esdeveniment, tot i que solem ser proactives. Si observem que en algun lloc determinat podria funcionar un tipus d'esdeveniment, o detectem unes necessitats concretes d'un grup de població, prenem la iniciativa de proposar l'esdeveniment concret.
El proper que estem organitzant va sorgir d'aquesta forma: vam observar una creixent demanda d'orientació per gent que volia emprendre projectes propis i vam proposar unes jornades d'emprenadoria a l'Ajuntament d'Alella. Gràcies a la bona acollida que va tenir, aquest any preparem la segona edició.





















Video de l'Alella Emprèn 2013: 

http://www.youtube.com/watch?v=nuObH_pUBNk&list=UU5N72zqFuqy-f6sj07jg



Com podeu compaginar coses tant dispars com l'Organització d'esdeveniments amb les Audivisuals i el disseny?

Creiem que les tres vessants es compaginen i es complementen, es nodreixen entre elles. La component base és la creativitat, element que explotem ja sigui en organització d'esdeveniments, en les produccions audiovisuals o en els dissenys. Entenem la comunicació com un tot.


Les xarxes socials us han canviat la vida?

Les xarxes socials no només han canviat la nostra vida, han revolucionat el conjunt de la societat. Han canviat la forma de relacionar-se les persones, han transformat les relacions comercials i laborals, han modificat l'educació i han potenciat la veu de la ciutadania. És summament atractiu el poder que tenen i les possibilitats que posen a l'avast de qualsevol persona.


Veient els spots un es queda amb una frase: Carpe Diem. M'equivoco?

Cal, com a mínim, intentar aprofitar i disfrutar de cada moment. Fins i tot en l'àmbit laboral. Estem convençudes que quan fas les coses que t'agraden i com t'agraden, quan disfrutes fent allò que fas, el resultat és millor, i això és transmet a la gent, i el que és encara millor, s'encomana.

I finalment un videoclip...

Videoclip Giorgis: http://vimeo.com/48796009 http://vimeo.com/48796009 

.........................................................................................................

El proper esdeveniment que preparen: Alella Emprèn 2014, unes jornades d'Emprenadoria que tindràn lloc del 19 al 23 de maig.


La seva pàgina web: www.laboratori885.com


Ja ho veieu, aquestes noies no paren! Això m'encanta!
Vivim en una societat en que la gent té por d'emprendre projectes, coses creatives i aquí teniu un gran exemple.
Un treball fet amb rigor, super perfecte, molt estètic i sobretot amb molta passió!


Demà us enviaré una mini entrevista que els vaig fer en que em defineixen a mi i al meu blog...


dimecres, 26 de març del 2014

Tastet dels genials videos del Laboratori 885



Hola amics!

Aquesta setmana em fa molta il.lusió presentar-vos a dues noies super emprenadores
del laboratori 8-85 en que fan campanyes de publicitat i esdeveniments.
Es van posar en contacte amb mi perquè els fes arribar la meva "conversa".
Tot un honor per mi!

Us faig arribar una foto de la campanya publicitària " La Cigüeña del Bebé" junt amb els
videos.
Són genials!

En breu les coneixereu!

A veure, heu de buscar a google els enllaços de la campanya a:


http://vimeo.com/59225160http://vimeo.com/59225160
http://vimeo.com/59228463http://vimeo.com/59228463



 


     La foto de la campanya amb els seus protagonistes


dilluns, 17 de març del 2014

Conversa amb Ingrid Guardiola i Marta Sureda, comissàries de l'exposició "Pioneres del cinema"




Hola amics!

Tal com us vaig prometre, aquí teniu les dues comissàries, la Ingrid Guardiola i la Marta Sureda de l'exposició "Pioneres del cinema" que es mostra al Museu del Cinema.
Llegint aquesta conversa (una de les més extenses en quan a contingut que he fet)  aprendreu moltes coses! 
Són super cultes!
Segur que us encanta!

                                                                                                 



















 
Quan fa que us apassiona el cinema?

Ingrid: 

El cinema m'apassiona des d'adolescent, quan en una setmana (o així ho recordo) van coincidir a la televisió (la 2) Otto e Mezzo de Fellini i Pierrot le Fou de Godard. No sabia molt bé per què eren genials aquelles dues pel.lícules, però sí que tenia la certesa que acabava de veure quelcom excepcional que m'explicava les coses d'una manera que mai havia vist fins llavors.

També em dedicava a grabar en VHS clàssics de la història del cinema en funció del nombre d'estrelles que li posaven al diari., així vaig aconseguir tenir més de 300 VHS amb programes dobles. Amb els amics de Girona quedàvem per beure i mirar pel.lícules, així vaig arribar, entre d'altres, a Tarkoski, Cassavetes, Fellini, tot Godard, Bergmann, Herzog.

El 1999 van passar Arrebato de Zulueta a TVE, jo tenia 19 anys, molts joves que llavors tenien de 18 a 25 anys recorden aquella reveladora sessió.
El cinema també va fer que anés a Barcelona a estudiar Comunicació Audiovisual i també que, uns anys després, el 2005, entréssim al Col.lectiu de Crítics de Cinema de Girona-Cinema Truffaut.







                                     Otto e Mezzo de Fellini


  Pierrot le Fou de Godard
                                                  
















Com us va sorgir la idea de fixar l'exposició en el món de les dones? Potser és que són les més oblidades?


Si et fixes amb la resposta anterior, no hi ha cap referent femení, els nostres referents femenins passen per la literatura (Virginia Woolf, Clarice Lispector, Alejandra Pizarnik, Marina Tsvetaeva Maria Mercè Marçal, Ingeborg Bachmann, entre moltes d'altres) i també per casa, les germanes, les mares, les amigues. Vam adonar-nos d'aquesta falta en el cinema, d'aquesta poca visibilitat que tenen les dones, per això vam decidir fer un curs al Museu del Cinema dedicat a estudiar algunes professionals (cineastes, guionistes, muntadores, actrius) de la història del cinema.

Aquesta va ser la lavor del projectes. El resultat final no és tant una exposició com una sala de visionat amb quatre vídeos-assaigs rodejats per quatre retrats de l'artista Btoy dedicats a Anita Loos, Alice Guy, Clara Bow i Lillian Gish. 

De seguida vam pensar amb l'Andrea perquè és una persona que ha dedicat molta part de la seva vida a il.lustrar actrius dels orígens del cinema.





Lilian Gish

                                                                                         Anita Loos
                                         
                                           Clarice Lispector










Va ser difícil la recerca en trobar els arxius i les imatges?

No sempre és fàcil trobar informació sobre el tema però tampoc volíem ser exhaustives, no té sentit ni és factible (materialment i discursivament parlant) voler-ho abordar tot.

Vam centrar-nos en el món occidental, Estats Units, Europa, que és el que ens queda més, aprop a nivell cultural. Part de la documentació és fruit de les entrevistes que hem fet a algunes professionals (Mar Coll, Neus Ballús, Laura Merino, Lupe Pérez, Virginia García del Pino, Núria Esquerra) i a experts i expertes (Eulàlia Iglesias, Àngel Quintana, Imma Merino, Esteve Riambau, Andrés Hispano, Nacho Moreno, Elena Oroz, Natalia Piñuel, Maria Ruido).

Cada vídeo s'estructura diferent: Al bloc "actrius" les entrevistes són el fil conductor d'una estructura dividida en la mirada masculina, el primer pla, els estereotips femenins al cinema i la construcció de models socials, a "cineastes": ens centrem més amb les pioneres dels orígens (Alice Guy, Lois Weber) altres cinematogries (Elvira Notari Preobrajenskai, etc) i cineastes perifèriques (documental, cinema domèstic) ens centrem en dones guionistes als EUA (1910-1950); i al darrer blog, "muntadores", anem dels orígens, passant per la transició al sonor. les pioneres de Hollywook (Rose Smith, Margareth Booth, Anne Bauschens, Viola Lawrence, Barbara McLean, les pioneres russes (Elisaveta Svilola, Esfir Shub), les muntadores europees dels anys 40 fins a l'actualitat (des de Marguerite Renoir, fins a  Nelly Quettier, passant per Alma Reville, Jolanda Benvenutti, Agnes Guillemot o Beate Mainka - Jellinghaus), fins a arribar a les muntadores del Nou Hollywood (Dede Allen, Verna Fields, Thelma Schoonmaker, Sally Menke, Marcia Lucas).

A la nostra pàgina web hi ha penjada la bibliografia i referències que hem utilitzat perquè la gent disposi també del full de ruta.
Moltes d'aquestes imatges les hem aconseguit gràcies a Internet, sense Internet un projecte amb tants pocs recursos econòmics (2.000 euros en total) no hagués estat possible, a més a més, com que és un projecte educatiu, divulgatiu, sense explotació comercial, podem utilitzar alguns d'aquests recursos.

Amb quina de les protagonistes de l'exposició us quedeu?

Amb totes i cada una d'elles. Els historiadors són els que han fet una selecció, massa reduïda, massa escueta, pràcticament invisible d'aquestes dones, no repetirem nosaltres el mateix error. 


En la presentació parlàveu de lo difícil que ha sigut per les dones donar-se a conèixer. Ara és igual de difícil o ha canviat molt?

Parlàvem de les dones en el món del cinema. Una de les nostres tesis que subjau en alguns vídeo-assaigs és que quan entren els diners, les dones deixen d'estar a càrrecs de responsabilitat en els projectes. Passa el mateix en el món de la ciència, de la política i potser està canviant una mica en el món de l'empresa.
El cinema és un ofici coral i des dels seus orígens sempre hi han hagut moltes dones, sobretot en les feines de muntantge, de script, de guió i d'actrius. De la mateixa manera que el sonor expulsa de forma important moltes dones en la sala de muntatge perquè passa a considerar-se un ofici tècnic, la dona és expulsada dels llocs de responsabilitat amb l'entrada del Sistema d'Estudis de Hollywood.
És molt difícil comparar diferents moments històrics, però avui en dia els estudis demostren el mateix: que la violència de gènere no decreix, que les dones cobren menys per exercir les mateixes funcions que els homes pel fet des ser dones, i la falta de presència de dones per activa i per passiva, en alguns sectors de la cultura en concret i de l'esfera pública en general. La dona visible en l'esfera pública sovint és més un anti-model de dona que la perjudica més en imatge que no un exemple per la ciutadania. És una dona contruïda des de l'imaginari masculí, ho veiem molt clar amb les Belline que va imposar Berlusconi a Telecinco. 

Ahir feiem un reportatge sobre un grup de pop femení a Birmània i elles deien que no agradaven als nois perquè volien noies més nenes, inocents, més ridícules al final. També corria per internet una notícia d'una secta cristiana nordamericana en auge que ha tret un llibre sobre com pegar la teva dona, "el comfort després del sacrifici", ho anomenen, al.lucinant i denunciable.
De fet vivim en en un país on es vol aprobar una llei contra l'avortament, és la prova definitiva del que Nacho Moreno explica al blog d'Actrius com a backlash cultural, és un gran retrocés.


La seva web del projecte de l'exposició: http: //www.pioneresdelcinema.cat/


Ja ho veieu, dues dones amb gran personalitat, que no es tallen un pèl. Reinvidiquen la figura de la dona per sobre de tot. I tenen documents i imatges que ho demostren!

Al percebre la gran passió i els seus gustos una exclama: Que gran és el cinema!





dijous, 13 de març del 2014

Tastet d'una exposició al Museu del cinema de Girona




Hola amics!

Dissabte vaig assistir a la Inauguració de l'exposició "Pioneres del cinema" al Museu del cinema de Girona. I em va encantar! Les dones, les grans desconegudes!

Ningú sap que el gran Alfred Hitchcock  no hagués sigut el que va ser gràcies a la seva dona, que feia els guions de les pel.lícules...

En breu coneixereu a les dues comissàries!

dimecres, 5 de març del 2014

Conversa amb la joiera Maria Echeverria



Hola amics!

Tal com us vaig prometre, aquí teniu la conversa amb la dissenyadora i joiera Maria Echeverria. Les seves joies tenen una gran qualitat, igual que les seves fotos.
Segur que us encantaràn!






¿Qué te trajo a Barcelona?

Conocí a Toni, mi marido en México en del 88 y en el 91 vine a vivir con él a Barcelona. Años atrás había visitado la ciudad con mi familia y ya me había enamorado de ella.



¿Esta te influyó en la parte creativa? Su modernismo, Gaudí...

Seguramente sí, Y sobretodo, supongo, la fusión entre México y Cataluña.



Eres joyera especialista en diamante, qué te seduce de él?

Sólo un diamante puede cortar un diamante. Es el mineral más duro que existe y sin embargo, es frágil.






 
La gente siempre lo asocia a un estatus...

¡Por supuesto! Sino tienes tus necesidades básicas cubiertas, no vas a pensar en comprarte un diamante!
Es estatus, es glamour, es adorno, es vanidad, es belleza...


¿Las joyas pueden transmitir emociones? 

¡Estoy convencida!
Experimentas una emoción cuando ves una joya que era de tu madre, de tu abuela. También con tu anillo de compromiso o tu alianza de boda.
No siempre es positiva, ¿eh? También puedes tener una emoción negativa al ver la joya que te regaló tu ex. Ja, ja, ja...





¿Cómo escoges las mezclas entre piezas y colores a la hora de crear una pieza?

Es difícil contestar a esa pregunta... Sólo sigo mi intuición. No es una técnica.



¿Buscas un simbolismo? Tengo entendido que cada una de ellas tiene una energía distinta.

Mis estudios de gemología son científicos y no tengo ninguna base científica que me avale para sostener eso.
Sin embargo te diré, que toda gema pertenece a un determinado sistema cristalino y que estas estructuras cristalinas son perfectas.
En este sentido siempre he pensado que esta perfección sólo puede crearla una inteligencia superior.






Viendo tus piezas, parece que quieras alegrar la vida a la persona que las compra, no?¿Me equivoco?

Es mi principal objetivo: Ver a las mujereres contentas de llevar mis joyas. ¡Yo me alegro más cuando ellas me lo dicen!






¿México es y ha sido tu gran inspiración? 

Yo no diría eso. La inspiración surge de muchos lugares e ideas distintas: imágenes, recuerdos, obras de arte, piedras... Y México por supuesto, está en mi corazón.


¿Qué encontrará la persona en las joyas de Maria Echeverria?

Una joya donde se han cuidado mucho todos los procesos. Soy muy exigente con los acabados. Deben ser impecables.
Desde luego también, materiales de la mejor calidad.
A la hora de diseñar, cuido mucho que la joya sea llevable, que tenga equilibrio, que la persona que la lleva se sienta cómoda. 
Y que le transmita positividad.
Creo que siempre o casi siempre, lo consigo.





¿Los joyeros tendríamos que traspasar las fronteras? Tus joyas se venden muy bien en México, no?

Afortunadamente sí.
Viajo para allá dos veces al año a presentar mis colecciones con mucho éxito hasta este momento.






Reescribo una frase tuya que es genial:


"Quién ama su trabajo, ama su vida"...


¿Es difícil con la crisis que hay que ser valiente y seguir este lema?
La gente siempre busca la cosa segura...
Te diré dos cosas:
Yo creo que "seguro" en esta vida no hay nada. Y quién no es valiente, en época de crisis o en época de bonanza, ya está derrotado antes de empezar la batalla.






Ja ho veieu, la Maria és una dona amb una gran personalitat, que creu en el seu treball, que les peces estiguin perfectes i per sobre de tot, estima el que fa.

Un exemple a seguir!








www.mariaecheverria.com