Fotos poètiques de Sant Jordi

Hola a tots,

Avui us envio un parell de fotos atípiques de Sant Jordi. Una que defineix el romanticisme i l'altre d'explosió vital.

Espero que us agradin...

Entrevista amb Manel Bielsa

                                    Nº 3

                                       (Abril 2013)

Avui donarem a conèixer a un gran home, en Manel Bielsa. Ell estima l'Art i ho dóna a conèixer arreu allà on va. Girona l'enamora, es coneix cada racó, cada exposició... està al dia de tot!!

Amb la seva "càmera" fotografiant cada instant pictòric irrepetible.

Què et va cridar a dedicar-te en el món de l'Art?

De nen, amb 4 o 5 anys, el meu pare em va ensenyar a dibuixar, la mare em desplegava les paperines de la compra i dibuixava, fins foradar el paper. Sempre m'ha agradat el dibuix.

Amb l'associació A d'Art voleu arribar a tots els públics de manera espontànea?

Jo formo part de A d'Art desde fa un parell d'anys. L'associació va sorgir entre estudiants d'Història de l'Art. Som una associació que compartim i treballem els projectes entre tots. De fet, aquest any sóc el president perquè els estatus fundacionals es va decidir que els "carracs" oficials es tenien que decidir cada any perquè tots tinguessim l'oportunitat de contribuir a l'esforç comú.

Com vas entrar a Domèstica? Quina va ser la reacció del ciutadà?

Jo vaig participar amb ells precisament a Domèstica, aquell any era el segon d'escultura amb la Ció Abellí i tenia unes quantes obres bastants "decents" i em sentia orgullós, i per una amiga en comú em vaig assebentar de Domèstica i les vaig exposar en un menjador, vaig voler estar present els dos dies i va ser GENIAL, era el contacte de l'artista amb el públic, però d'una manera natural, planera, autèntica, parlava amb la gent, podia compartir, podia comentar la meva obra, podia rebre impressions, ho vaig trobar increïble, tot i que normalment els artistes no solen estar presents, però per a mi va ser una gran experiència.

La reacció del visitant és especial, diferent, veuen art en llocs quotidians, com si fos casa seva, no són obres en sales d'Art o Museus, les pots observar amb tota tranquil.litat i temps del món.

També hi ha una raó al meu entedre, especial, ja que pots trobar art de moltes formes diverses: pintura, escultura, video, música, perfomance, fotografia, instal.lacions, teatre, dansa... dins un mateix espai.

Les noves tècniques pictòriques a partir de la informàtica estàn canviant l'Art?

 

Fa poc precisament vaig mantenir una conversa sobre pintura sobre si pintar amb pinzell o amb un medi informàtic. Alguns defensaven el tacte i el pes del pinzell en contra de la impersonalitat de l'ordinador. Jo no estic ni en favor ni en contra, però crec que cap artista, en aquest cas pintor, avui dia seria capaç o pintaria si es tingués que moldre els pigments, fabricar les pintures, preparar les teles com els artistes a l'antiquitat feien, inclús ells tenien ajudants o aprenents.

Avui un pintor "clàssic" obre un tub i pinta sense necessitat de saber com es fabrica la pintura. Les noves tecnologies són un medi més a l'abast de la creació, com ho és la imatge digital o la música amb mitjans electrònics.

Què és per a tu un artista?

Un artista, de l'Art que sigui, és un creador que té la necessitat de crear i tindria que poder viure del seu art.

Com veus el món de l'Art, hauria de sortir més als mitjans de comunicació?

L'Art, per desgràcia nostra, és un negoci, un enorme negoci, en el que l'artista és el "treballador" i que en la majoria dels casos és qui menys profit econòmic en treu.

Per als Mitjans de Comunicació, l'Art no és noticia, sino és per una exposició, un festival, un concert, un espectacle, un llibre, el llançament d'un disc, etc... que no sigui promocionat per les empresses implicades en el negoci.

Jo no tinc la solució del problema, és una de les moltes coses que tenim que canviar entre tots.

Amb totes les activitats que feu a la ciutat, Girona s'ha transformat?

Girona és "complicada" com ho és qualsevol ciutat en que la gent es coneix i les relacions humanes són molt properes i estretes.

Ara per ara només hi ha una Sala d'Art privada, la resta (i n'hi han hagut moltes) han desaparegut per manca de clients.  Això indica una escassetat d'educació cultural per part de la ciutadania, malaltia molt estesa al nostre país, l'educació "humanista" és inexistent, la música, la pintura, el teatre, la dansa, són assignatures pendents dins el món educatiu. La societat mira al futur amb "ulls tecnològics" i la resta són "passatemps" de cap de setmana o poca cosa més.

És curiós, quan viatgem visitem exposicions, museus, anem al teatre o concerts i a casa nostra molts no han visitat el museu d'Art i si m'apureu mai han anat al teatre.

Girona té molta inèrcia i costa fer canvis, però no només nosaltres, moltes associacions estem treballant perquè el món cultural sigui més "real" i "participatiu".

Un ajuntament o unes institucions tenen les mans "lligades" i molts "compromisos" i a vegades costa que escoltin les necessitats dels ciutadants, i per desgràcia la política és un món cada vegada més aliè a les persones. 

Crec que sí, Girona va canviant lentament, però espero que sigui de forma imparable.

Les xarxes socials són bàsiques en aquests moments?

Crec que les xarxes són un medi més, de fet un gran medi per donar-te a conèixer com artista, blog, web, "facebook", etc... és una forma d'arribar a més gent i més lluny, el món canvia, i el de l'art també, la pintura, la música, la imatge, l'escriptura, han canviat

en la forma de "fer" i de "mostrar-se". Són medis que l'artista té per expressar el seu art.

 Participaràs en el dia Internacional de l'Art?

Sí, jo també participo amb el meu grup d'artites creat l'any 2005. El grup es diu "Perdidos en el d'Espacio". Crearem escultures al pati de la Casa de Cultura de 16 a 18 h i farem un concurs de mainada fins als 14 anys per re-crear la nostra mascota. El premi serà material adient a l'edat del guanyador o una obra d'Art d'un dels nostres membres.

Trencadís

Hola a tots!

Aqui us envio unes fotos d'un trencadis. Va sorgir per accident i l'atzar va fer que al col.locar les peces sorgissin aquestes petites obres d'Art.

 

 

 

Aquí tenim un exemple dels inicis del trencadís en el Modernisme. Aquest és un detall de la casa Batlló d'Antoni Gaudí, però l'autor va ser Josep Maria Jujol. Antoni Gaudí li encarregava...

 

Homenatge a Rothko

 Hola a tots,
        
Aquí us mostro dos "Rothkos". El primer és l'original i el seguent és una plata d'esmalt
que vaig fer fa 10 anys en homenatge a l'artista.
És un dels meus artistes predilectes. Va revolucionar el món de l'Art amb la seva
llibertat a l'hora de combinar els colors i que aquests tinguessin vida propia.

Més endavant aprofundirem en l'autor. Avui hem fet un tastet!

        

Descobrim el talent de José Moreno

                                                            Nº2

                                                                (Març de 2013)

Hola a tots, us presento l'entrevista que us vaig prometre amb l'artista José Moreno.

En ella s'expressa amb tota llibertat i veiem apart d'un gran artista una persona

inquieta en el terreny artístic i intel.lectual.

¿Qué influencia ha tenido la poesía en tu pintura?

Siempre he sido una persona muy sensibilizada con "lo poético". Desde muy joven he leído poesía y me he interesado por ella. También he escrito poemas, aunque acaben todos amontonados en un cajón. Supongo que eso ha hecho que mi pintura siempre estuviera influenciada por la poesía, pero inicialmente era una influencia indirecta, supongo que dejaba su rastro en la manera de solucionar técnica y plásticamente un cuadro. Pero el momento decisivo fue cuando conocí la obra de María Zambrano y, especialmente, la lectura que de ella hace la filósofa y poeta Chantal Maillard con su libro "La creación por la metáfora: Introducción a la razón-poética". Es justo en ese momento cuando entiendo que el pensar y el crear con coincidentes y que la metáfora no es una consecuencia del acto poético, sino que es fundamental para interpretar el mundo y situarse con sentido en él. No entiendo el acto creativo sin el pensamiento poético.


¿Qué has querido comunicar con tu pintura?

Para mi, un cuadro, una escultura, un poema, es el resultado de un proceso de interacción con el entorno. Quiero decir con esto, que he comunicado cosas muy diferentes con la pintura, porque el proceso de creación siempre ha respondido a inquietudes y objectivos diversos, siempre me ha condicionado lo que, en cada momento, me ha preocupado intelectualmente o me ha motivado estéticamente. Esto ha determinado mucho mi manera de trabajar, y ha propiciado que me saliera de eso que se llama "estilo". Yo trabajo por proyectos concretos, mostrando en las obras las dudas, las inquietudes o los puntos de vista que sobre el tema-problema tengo en ese momento.

 

¿La horma que has hecho para el grupo Andante es tu primera escultura?

No, hace mucho tiempo que hago esculturas. Yo me licencié en Bellas Artes en la especialidad de escultura, pero antes me había graduado en Pintura Mural. Esto quiere decir que desde hace mucho tiempo, combino las dos disciplinas. Chillida dijo en alguna ocasión que en sus inicios él también combinaba la escultura y la pintura pero que decidió podar la rama de la pintura para que la escultura creciera con más fuerza. Yo nunca he podado nada, entre otras cosas, porque no creo en las disciplinas. Cuando tengo necesidad de pintar, pinto, cuando la tengo de hacer escultura la hago y cuando necesito escribir, escribo. Vengo haciendo las tres cosas alternativamente. De todo, en mi proceso creativo. lo que siempre está presente es la escritura. Necesito manifestar por escrito, no aquello que voy a crear, sino aquellas inquietudes o ideas que afloran como fruto de las reflexiones que hago. La escultura y la pintura siempre es el fruto de esos textos.

¿Los elementos que hay (el árbol, la piedra, el color de la horma) tienen algún significado especial?

Sí, efectivamente. En esa pieza, lo que marca la pauta del proceso es la horma. La horma es pie, el pie es paso, el paso camino, el camino es ruta y la ruta es territorio. Todo junto es paisaje.
Esta sucesión de ideas y este tema, no son casuales,a la idea de camino y del caminante
le he dedicado mucho tiempo.
Los artistas y las personas no somos cajas vacías, cada cosa que decimo o hacemos se apoya en alguna anterior y, a modo de estratos, nos vamos conformando. La pieza de Andante se hizo paisaje cuando vi y toqué la horma. Los elementos y el tratamiento que les doy son propios, no tanto de un paisaje, como de mi "paisaje", ese paisaje simbólico y único, que todos llevamos gravado en la memoria. Aquí os dejo uno de los poemas que sobre ese tema he escrito:


CAMINO DEL AIRE

Camino del aire,
y sin embargo firme.

Camino del aire,
largo y suficiente,
camino y pasos,
y tu brazo en mi brazo,
y el jadeo de tu pecho
                entre mis manos.


Camino del aire,
           para siempre...
                                       eterno.


¿Cómo ves el mundo del Arte?

Supongo que cuando dices el "mundo del Arte" te refieres a la relación entre obra y público, a la dinámica de las galería, etc. En ese sentido, estamos hablando de algo muy complejo y, por lo tanto, difícil de abordar en genérico. En primer lugar, la creación artística  el mercado del arte son dos cosas distintas. Si hablamos de mercado, es muy diferente la dinámica de los grandes eventos con la primeras galerías mundiales (Ferias de Arco, Basilea, etc...) y la actividad de las galerías modestas a las que acceden la mayoría de los artistas que yo conozco. El sistema del mercado del arte, gráficamente se podría representar como dos triángulos invertidos. El primero, con el vértice hacia arriba, indicaría la cantidad de artistas que existen ordenados en función de su cotización. El segundo triángulo, superpuesto sobre el primero tendría el vértice hacia abajo e indicaría el dinero que gestiona el mercado. El resultado final nos indica que unos pocos artistas (en relación con el total) situados en el vértice superior, mueven la mayor parte del dinero del mercado. El tema de la crisis ha acentuado mucho más ese efecto. Para la mayoría de artistas (los ubicados en la parte baja del primer triángulo) esta es una época difícil, no sólo por la venta de obras (cosa casi imposible), sino por la promoción, la subvención y/o el acceso al público.

La actividad artística externa (aunque paralela) al mercado, podemos decir que está peor incluso ya depende generalmente de la gestión pública y, en ese sentido, se han cerrado la mayoría de partidas presupuestarias destinadas a la cultura. En definitva, el mundo del arte lo veo mal, pero quizás sea esa una motivación para hacernos más activos y más críticos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'horma de José Moreno

Hola a tots, avui us ensenyo una de les hormes dins el grup
Andante, que ja vam parlar en el seu moment que més m'han
agradat. L'artista en aquest cas és José Moreno. Arstista amb
una gran trajectòria.

És una peça molt poètica i l'acabat és impecable.
En pocs dies l'entrevistarem...

Exposició de Viladecans en homenatge a Espriu

Hola a tots. La setmana passada vaig anar a veure l'exposició que l'artista
Joan Pere Viladecans que exposa a la Sala Ciutat de Barcelona.
Aqui l'autor fa un homenatge a Salvador Espriu, que coincideix en el seu centenari.
Viladecans plasma l'existencialisme, l'enyor del temps que defuig, part de l'esència del poeta.
A l'exposició també hi podreu trobar una edició especial expressa del llibre de poemes d'Espriu junt amb l'obra de Viladecans. També hi ha dos videos molt poètics.
L'exposició és molt recomanable i la podreu veure fins el 28 de febrer.