M'encanta fer-vos descobrir nous artistes i aquesta noia és una d'elles...
És l'Anna Jornet, una il.lustradora multidisciplinar.
Les seves obres d'Art tenen un toc surrealista amb sentit de l'humor!
Segur que us sorprèn en tots els sentits!!!
La il.lustració permet explicar històries?
I no només històries, permet fer una introspecció constant, estar amb una mateixa i descobrir-se millor.
Permet ensenyar el món com ets o com et sents, què penses i quines són les teves motivacions.
És una excel.lent eina per escapar de la rutina. Agafar un full en blanc i captar l'essència de les coses és un dels exercicis més satisfactoris que hi ha. L'Art és curació.
René Grau... un dels artistes que més et va influir, oi?
La veritat és que sí. Coneixia molt bé altres tipus d'il.lustració com la il.lustració infantil, el còmic o la il.lustració vectorial però descobrir a en Grau va ser tota una revelació. Les línies i les taques de color, el moviment del seu traç i la sutilesa amb la qual plasmava la figura femenina, tant elegant i dinàmica, em va sorprendre i em va descobrir el món de la il.lustració de moda.
I des d'aquell dia alguna cosa dins meu em va empènyer a aprofundir en la moda i totes les seves vessants, des del disseny fins a l'estampació, passant òbviament, per la il.lustració.
Els teus personatges solen ser animals. Què hi veus en ells?
Durant molts anys m'havia centrat molt en els retrats femenins, captar les expressions de la cara o del cos de la dona com a manera d'autoretratar-me a mi mateixa.
Però estic en una etapa diferent, més madura, i ara intento comunicar altres emocions i els animals em serveixen per retratar la bellesa i la pau, la innocència i l'estat salvatge. Crec que són trets característics que tenim amb ells.
Quan dibuixo un animal ferotge penso en l'odi i la violència del nostre entorn igual que si il.lustro un ocell o un animal amb connotacions més afables segurament intentant transmetre tot el contrari.
Dibuixar no és res més que intentar treure el que tenim a dins i això és el que explico amb els meus animals, explicar com i qui som.
Explica'm això de dissenyar a mà i enviar els dissenys a la impremta de la tela...
Una de les vessants de la moda que em van captivar va ser l'estampació tèxtil i com que tenia experiència en disseny gràfic, no em va resultar difícil saltar del dibuix estàtic al rapport*, i per tant a la tela.
El meu projecte de marca va néixer gràcies a l'estampació, encara que ara ho he deixat una mica en standby.
Feia un o diversos dibuixos, depenent de quin tipus d'estampat volgués fer, l'escanejava, el digitalitzava per fer el rapport i una vegada tenia el rapport llest, ho enviava a una empresa amb seu a Londres i Berlín on imprimeixen les teles com si fossin papers gegants.
D'aquesta manera qualsevol qui vingui i tingui un rapport preparat, pot imprimir la seva pròpia tela per metres o inclús en mides més reduïdes, depenent el tipus de projecte que es vulgui.
És un sistema més ecològic que l'estampació tradicional, ja que emet menys residus i la tinta és més compacta que els tints convencionals.
En el meu cas feia tirades petites i llavors les cosia i en feia diferents productes, desde complements pel cabell fins a tote bags.
* el rapport és el nom que rep l'unitat mínima de repetició constant, a igual distància i mida per aconseguir que un disseny es repeteixi de forma exacta en un llenç o tela.
De quina manera et va influir l'encàrrec de fer el cartell del festival de curtmetratges "Mecal"?
Tot just sortia de l'escola d'art i encara no havia tingut gaire temps de pensar què volia fer.
Havia estudiat il.lustració i no tenia clar si volia seguir estudiant o començar a buscar feina.
Vaig veure una oferta com a il.lustrador pel festival i m'hi vaig llençar de cap.
Va ser tot un repte assolir l'encàrrec, molta feina i una proposta bastant ambiciosa.
Consistia en dissenyar una tirada de diferents cartells que una vegada es posessin a les banderoles dels carrers de manera consecutiva, la imatge creés l'il.lusió de moviment, a més de maquetar el catàleg amb altres dissenyadors i crear la imatge principal de l'any 2014.
Aquest encàrrec em va fer veure que volia continuar explorant i ampliant els meus propis horitzons i descobrir altres formes d'art.
Em vaig adonar que necessitava treballar per mi i crear el meu propi projecte personal.
Fer encàrrecs és bastant dur i pot cremar força.
La moda sostenible està en alça?
Sens dubte!
Una altra de les meves revelacions va ser estudiar moda i veure de primera mà com de nociva és l'indústria tèxtil.
Produeix el 20% dels residus contaminants del planeta. Més del 80% de la roba que comprem acaba a les deixalles a causa del fet que la majoria de la població no té constància d'aquest problema.
Necessitem conscienciar-nos de com evitar que el simple fet de vestir-nos acabi essent tant contaminant i una de les solucions és la moda sostenible.
Un control exhaustiu del procés de fabricació i el posterior reciclatge poden reduir notablement la mort prematura dels nostres armaris i també del medi ambient.
Per sort cada vegada més dissenyadors i empreses estàn adherint-se a la moda sostenible i a l'upcycling com a forma de creació i alternativa neta.
El reciclatge i les botigues de segona mà també contribueixen a la durabilitat de les peces de roba.
Tens joies amb argila polimèrica precioses... aquest material permet gran creativitat?
Sí, és genial!!
Descobrir l'argila ha sigut com una culminació del meu viatge artístic.
Amb aquest material puc posar en pràctica tot el que vaig assolir amb l'estampació, puc aplicar-hi tota la meva creativitat i a més contribuir a la moda ja que les arracades són un must de sempre.
Sóc una apassionada del treball manual, m'encanta passar hores i hores creant i treballant en petits detalls i tot això l'argila m'ho ha permès.
Fa mesos vaig obrir una botigueta a Etsy on a part de les il.lustracions, també venc les arracades i espero que funcioni, encreuarem els dits.
L'Instagram t'ha permès difondre i donar a conèixer la teva obra?
L'Instagram és una eina d'interacció.
Permet conèixer gent i compartir el teu dia a dia, arribar a la gent d'una forma que amb medis tradicionals seria impossible.
Pots veure a l'artista al seu estudi o amb els seus amics, fent una cervesa o fent promoció de les seves creacions.
En el meu cas particular i sobretot des que he començat el projecte amb argila, he conegut artistes d'arreu que treballen amb aquest material i he anat aprenent tècniques i compartit coneixements diversos.
Per sort l'Instagram va més enllà dels influencers i les selfies, hehehe.
Pot ser un món apart on conèixer, compartir i créixer tant personal com artísticament.
El seu Instagram és: @anna_jornet
Quina de les meves joies t'agrada més?
L'anell "Plec" és la meva peça preferida.
El seu caràcter artesanal i la reminicència al origami fan de l'anell una autèntica pasada!
M'encanta l'acabat que té i es veu perfectament cada plec i cada detall i com s'ha fet amb cura i tècnica.
Moltes felicitats per aquesta peça!
Dibuixar no és res més que intentar treure el que tenim a dins i això és el que explico amb els meus animals, explicar com i qui som.
Explica'm això de dissenyar a mà i enviar els dissenys a la impremta de la tela...
Una de les vessants de la moda que em van captivar va ser l'estampació tèxtil i com que tenia experiència en disseny gràfic, no em va resultar difícil saltar del dibuix estàtic al rapport*, i per tant a la tela.
El meu projecte de marca va néixer gràcies a l'estampació, encara que ara ho he deixat una mica en standby.
Feia un o diversos dibuixos, depenent de quin tipus d'estampat volgués fer, l'escanejava, el digitalitzava per fer el rapport i una vegada tenia el rapport llest, ho enviava a una empresa amb seu a Londres i Berlín on imprimeixen les teles com si fossin papers gegants.
D'aquesta manera qualsevol qui vingui i tingui un rapport preparat, pot imprimir la seva pròpia tela per metres o inclús en mides més reduïdes, depenent el tipus de projecte que es vulgui.
És un sistema més ecològic que l'estampació tradicional, ja que emet menys residus i la tinta és més compacta que els tints convencionals.
En el meu cas feia tirades petites i llavors les cosia i en feia diferents productes, desde complements pel cabell fins a tote bags.
* el rapport és el nom que rep l'unitat mínima de repetició constant, a igual distància i mida per aconseguir que un disseny es repeteixi de forma exacta en un llenç o tela.
De quina manera et va influir l'encàrrec de fer el cartell del festival de curtmetratges "Mecal"?
Tot just sortia de l'escola d'art i encara no havia tingut gaire temps de pensar què volia fer.
Havia estudiat il.lustració i no tenia clar si volia seguir estudiant o començar a buscar feina.
Vaig veure una oferta com a il.lustrador pel festival i m'hi vaig llençar de cap.
Va ser tot un repte assolir l'encàrrec, molta feina i una proposta bastant ambiciosa.
Consistia en dissenyar una tirada de diferents cartells que una vegada es posessin a les banderoles dels carrers de manera consecutiva, la imatge creés l'il.lusió de moviment, a més de maquetar el catàleg amb altres dissenyadors i crear la imatge principal de l'any 2014.
Aquest encàrrec em va fer veure que volia continuar explorant i ampliant els meus propis horitzons i descobrir altres formes d'art.
Em vaig adonar que necessitava treballar per mi i crear el meu propi projecte personal.
Fer encàrrecs és bastant dur i pot cremar força.
La moda sostenible està en alça?
Sens dubte!
Una altra de les meves revelacions va ser estudiar moda i veure de primera mà com de nociva és l'indústria tèxtil.
Produeix el 20% dels residus contaminants del planeta. Més del 80% de la roba que comprem acaba a les deixalles a causa del fet que la majoria de la població no té constància d'aquest problema.
Necessitem conscienciar-nos de com evitar que el simple fet de vestir-nos acabi essent tant contaminant i una de les solucions és la moda sostenible.
Un control exhaustiu del procés de fabricació i el posterior reciclatge poden reduir notablement la mort prematura dels nostres armaris i també del medi ambient.
Per sort cada vegada més dissenyadors i empreses estàn adherint-se a la moda sostenible i a l'upcycling com a forma de creació i alternativa neta.
El reciclatge i les botigues de segona mà també contribueixen a la durabilitat de les peces de roba.
Tens joies amb argila polimèrica precioses... aquest material permet gran creativitat?
Sí, és genial!!
Descobrir l'argila ha sigut com una culminació del meu viatge artístic.
Amb aquest material puc posar en pràctica tot el que vaig assolir amb l'estampació, puc aplicar-hi tota la meva creativitat i a més contribuir a la moda ja que les arracades són un must de sempre.
Sóc una apassionada del treball manual, m'encanta passar hores i hores creant i treballant en petits detalls i tot això l'argila m'ho ha permès.
Fa mesos vaig obrir una botigueta a Etsy on a part de les il.lustracions, també venc les arracades i espero que funcioni, encreuarem els dits.
L'Instagram t'ha permès difondre i donar a conèixer la teva obra?
L'Instagram és una eina d'interacció.
Permet conèixer gent i compartir el teu dia a dia, arribar a la gent d'una forma que amb medis tradicionals seria impossible.
Pots veure a l'artista al seu estudi o amb els seus amics, fent una cervesa o fent promoció de les seves creacions.
En el meu cas particular i sobretot des que he començat el projecte amb argila, he conegut artistes d'arreu que treballen amb aquest material i he anat aprenent tècniques i compartit coneixements diversos.
Per sort l'Instagram va més enllà dels influencers i les selfies, hehehe.
Pot ser un món apart on conèixer, compartir i créixer tant personal com artísticament.
El seu Instagram és: @anna_jornet
Quina de les meves joies t'agrada més?
L'anell "Plec" és la meva peça preferida.
El seu caràcter artesanal i la reminicència al origami fan de l'anell una autèntica pasada!
M'encanta l'acabat que té i es veu perfectament cada plec i cada detall i com s'ha fet amb cura i tècnica.
Moltes felicitats per aquesta peça!
