dilluns, 26 d’octubre del 2015

Descobrim el talent de la Gemma Pampalona


Avui donem a conèixer a una dissenyadora  tèxtil amb una gran trajectòria, la Gemma Pampalona.
@gemma.pampalona




 Quan vas començar a cosir?


Bé, he de confessar que de cosir no en tinc ni idea!! Sovint creiem que saber teixir amb ganxet vol dir saber cosir i en realitat no és així.
Vaig començar a fer ganxet a l'edat de 7 anys. Estudiava en una escola rural i a les nenes ens ensenyaven a fer ganxet. Deseguida em va agradar molt!
A casa, vivia en una masia amb pares i els avis, tant la meva mare com l'àvia en sabien. Vaja com gairebé totes les dones en aquella època.






Tens un disseny establert o sorgeix al mesclar els colors ?


La veritat és que en absolut tinc, al menys de manera conscient un disseny establert. Em surt sol. És agafar fils i un ganxet i brollar els dissenys. Algunes peces úniques que he fet són fruit d'un somni que he tingut mentre dormia.
Quan agafo el fil i el ganxet i començo una peça deseguida em venen moltes coses al cap. Mai m'he assegut a taula amb la llibreta per pensar quina peça havia de fer. Primer perquè sóc molt mala dibuixant i en segon lloc perquè em surt sol. Mai fins ara m'he quedat en blanc. És més tinc moltes peces atrassades per falta de temps.








Com va nèixer la marca "Gemma Pampalona, dissenyadora de joies tèxtils"?


Doncs, la marca Gemma Pampalona neix de la unió de dues aficions. El ganxet i la bijuteria. Ganxet n'he fet tota la vida, bolsets, algun vestit, complements per la llar. I bijuteria en vaig fer durant uns quants anys.

Vaig començar a fer joies tèxtils per a mi, a les meves amistats i al meu entorn més proper els hi agradaven molt i un bon dia me les va veure una galerista suïsa. Me'n va demanar pel seu espai i aquí va començar tot! 







Jugues molt amb el volum, cosa que m'encanta... És difícil fer una forma perfecta?

 
En absolut. Només és dominar la tècnica i els volums ja surten gairebé sols. Com tot a la vida, és practicar i practicar sense parar! I jo, que tinc 45 anys, ho porto fent des dels 7 anys! 



 






Quan saps que una peça està acabada? Cosir ganxet no té límit...


Bé, en realitat sí que té un límit. Com tot!
Abans de començar-la ja sé com acabar-la, tot i que moltes vegades acaba com no tenia previst. El factor intuïció hi té un lloc bàsic i fonamental en el meu treball..






Em vas comentar que has sortir a molts mitjans: televisió, revistes... Quina va ser la seva reacció?


Bé, que et valorin la feina sempre és un plaer i sortir als mitjans de comunicació fa il.lusió. I quan són ells que contacten amb tu sense saber-ho o simplement t'assabentes per terceres persones que han parlat del teu art és un elogi.

Creus que tots els joiers ens hem de reinventar per diferenciar-nos?


Crec que com en totes les professions un s'ha d'anar reinventant, sobretot per salut personal i laboral i naturalment per diferenciar-nos. La vida està en continu moviment i això d'alguna manera s'ha de veure reflectit en la nostra obra. 


gemmapampalona.blogspot.com

divendres, 9 d’octubre del 2015

Un tastet tèxtil



Hola amics!

El tastet d'avui és el d'una joia tèxtil!
En breu coneixereu a la seva autora! 








Bon cap de setmana!

divendres, 2 d’octubre del 2015

Conversa amb l'artista Núria Bolívar



Hola amics!

L'artista que us va fascinar la setmana passada es diu Núria Bolívar. En poc temps s'ha fet un lloc dins del món de l'Art i el seu encant com a persona ha fet que estigui molt present.






En el teu Currículum cites a Montserrat Costa. Què vas aprendre d'ella?

Vaig aprendre d'ella a no encasillar-me en una tècnica establerta o més comuna en general, sino a trobar la tècnica que està feta a mida per cadascú de nosaltres. Em va ajudar a estar alerta i a trobar el meu llenguatge.




















La majoria de les teves obres hi ha cercles. Què té aquesta figura?

Per mi els cercles representen allà on naixem, donant-nos protecció i seguretat. Surten de dins de l'ànima.









Com s'inicia una pintura? L'atzar pot ser un d'ells?

El principi bàsic de tota la meva obra és la llibertat a l'hora de crear. No parteixo de patrons pre-establerts ni de modes passatgeres, però tampoc tot és atzar.

Aquest intervé al començament de l'obra, si estàs atent. Tot s'inicia dins el meu cap: en dies, setmanes o potser mesos. Tota la informació acumulada a partir de l'observació del que m'envolta o m'interessa, s'expressa lliurement i el resultat és sorprenent, donant-me respostes a algunes preguntes que em faig.



T'agrada experimentar amb altres materials?

Em fascina! Barrejar tècniques, fer experiments, guardar coses, papers, observar, mirar i pensar què puc fer de tot això.



Jugues amb el subconscient perquè flueixi la teva creativitat?

Sí, és deixar-se anar al començar una obra, i a partir d'aquí obrir el canal del subconscient i deixar que s'expressi, dues parts importants per a mi. Tot i deixar fluir aquesta part, cal tenir present que és la part conscient de la meva ment la que té el control per observar l'obra, parar, i decidir finalment si l'obra està acabada o no.




















El contrast entre els blancs i els negres respon a influències orientals?

No, després de reflexionar també en relació a aquestes tonalitats he arribat a la conclusió que és l'atracció que sento cap a l'aspecte orgànic de la Natura, la importància del procés que fa entre que neix, viu, es reprodueix, mor i dóna vida de nou, sense cap mena de fre o impediment. Els éssers humans tenim un gran lligam cap a la Natura, n'hauriem d'aprendre i observar-la més.






Explica'ns què és l'arteràpia?

No explicaré què és l'arteràpia en clau de definició, ja que això tampoc em correspon a mi.
Et diré com m'ha influenciat, ja que l'experiència en primera persona de cadascú pot ser diferent, i en conseqüència, n'extreu coses diferents.

En el meu cas em va ajudar en el meu procés creatiu, juntament amb el fet de treure importància als fracassos i creure en el que faig. 


El contacte amb altres artistes ha estat vital per a tu?


És important el contacte de les diferents branques de l'art, doncs aprenem uns dels altres, ens enriquim, compartim i debatem, però no ha estat vital per mi.
La recerca i creixement artístic crec que ha de ser individual i solitari. Et diré més millor solitari als començaments per no influenciar en el teu llenguatge.






















Quin és el país en el que has exposat en que ets sents més còmode?


En general quan exposem fora d'Espanya, l'art és vist d'una altra manera. El públic i les sales cuiden i mimem tant les obres com els artistes. En el cas de França, puc parlar en primer persona ja que intento estar present en les mostres, i ho he comprovat.
No vull pas dir que aquí no ho facin, però en general no hi ha cultura de acolliment cap a l'artista i la seva obra.




















Viure a l'aire lliure és font d'inspiració?


En aquests últims anys crec que m'ha influenciat, però no és l'única... Els boscos, els arbres a la tardor, la terra fosca i humida, juntament amb el propi estat interior, podria ser la suma de factors.
























Quina diferència hi ha entre l'acabat d'una pintura amb cafè i una aquarel.la?


Els colors, ja que el cafè és monocolor i permet jugar amb la quantitat d'aigua per agafar tonalitats més clares. La manera de treballar és la mateixa.






 











Has engegat el projecte de les ampolles pintades a mà. Com va sorgir la idea?


D'una manera casual i quotidiana, un bon amic em va portar unes ampolles buides de licor ben boniques. Les vaig tenir voltant per la cuina durant un temps, fins que vaig pensar que potser podria transmetre el meu art a les ampolles i apropar-lo a la gent a través "d'ampolles pintades a mà".
Arrel d'això i de l'èxit vaig provar en diferents mides, fins arribar a personalitzar-les si m'ho demanen.







Les podeu trobar a la pàgina de facebook: NB Creativity



Un escriptor que t'hagi influït...


M'agrada tota mena de lectura, en cada moment o  estat en el que em trobo tiro cap a un tema o un altre. Més que un escriptor han estat anotacions o escrits de dos artistes, Kandinsky i Eduardo Chillida.

(Kandinsky: "De lo espiritual en el arte" / Eduardo Chillida: " Escritos")