dimecres, 23 de juliol del 2014

Conversa amb la Dolo i la Francesca de Yourstyleareyou



Hola a tots!



Com us vaig prometre coneixereu a dues dones super emprenadores amb molta marxa, la Dolors Aznar i la Francesca González.  Són unes assesores d'imatge que els apassiona aquest món.





                                              La Dolo i la Francesca



A veure Dolo, en què ets especialista?

Tant els meus estudis com la meva trajectòria profesional ha sigut al món de la moda. En tots aquests anys he passat per tots els departaments d'una empresa de moda i he pogut seguir tot el procés d'una marca i d'una prenda amb tot el que implica. Desde el concepte marca, passant per el disseny pensant al consumidor, fins la manera d'exposar o vendre en un visual o aparador.

Després amb els anys i dins un projecte familiar i com a dona emprenadora i creativa vaig endinsar-me al món de l'interiorisme. Aprofitava tots els coneixements adquirits a la moda, tant sols canviava el producte final, però els procesos eren idèntics. D'aquesta manera com a propietària d'una empresa d'interiorisme vaig fer-me de més experiència en marketing i xarxes socials, a més d'apropar-me a les necessitats en primera persona del client final i com gestionar-les. Allò també és igual que ara... la gent moltes vegades quan canvia casa seva (o el seu negoci) és perquè vol canviar quelcom de la seva vida. Necessita moure el món des de les seves mans. 

Les dos portem tot, però les nostres trajectòries ens han portat al mateix camí ja que durant aquests anys i sense pensar-ho ens estàvem preparant pel que fem.
No som especialistes cadascuna en una cosa en concret, però sí podríem dir que jo dono l'enfoc pràctic, d'empressa, de marketing, de negociacions, de clients, d'interiorisme i la part técnica de les xarxes socials.
























I tu Francesca?

Tanto en estudios como profesionalmente... siempre ligada al mundo de la moda. Ha sido algo innato en mi desde jovencita.

Inconscientemente al principio y muy conscientemente con el paso de los años... Siempre me han dicho que era un don la visión que tengo para ver y saber sacar lo mejor y el mejor partido de las personas.

En el fondo como dice mi socia Dolors... durante estos años y sin pensarlo realmente nos estábamos preparando para llegar a donde estamos ahora.

Sí, las dos hacemos de todo... pero yo soy la más impusiva y apasionada. Dolo es la que está con los pies en la tierra... como ella dice yo soy la parte "fresquita y creativa".

Me encanta escribir para la magazine internacional Bigshot 360, de la que llevo la parte hispana, también escribo post de moda y tendencias, para otras personas...
Y adoro Polyvore, es una red social a nivel mundial, donde se pueden crear montajes y combinaciones de ropa y diseño, donde doy rienda suelta a mis creaciones en el cual tengo más de 3000 seguidores y 800.000 visitas a sets.

En la actualidad soy una mujer de 50... y tantos que le encanta la vida que le ha tocado vivir y tiene claro que... Una cosa es la pasarela y otra la calle...  






















El vídeo de la presentació de yourstyleareyou:


https://www.youtube.com/watch?v=40xZdda3rUI


Com i quan va sorgir la idea dels Events a l'Hotel Gallery?

S'havia de donar sortida a moltes de les botigues i petit comerç que portàvem per tal de promoure la seva marca i producte... i també la nostra!!
Feia poc que ens posàvem en solitari i que sortíem de rere el teló, també era una bona  manera de fer-nos veure i promocionar-nos a nosaltres mateixes i dir-li al món que havíem arribat!!





Per què vau triar aquest i no un altre?

És un hotel molt dinàmic, molt receptiu a fer coses així que savíem que si li propossàvem un content plan mensual amb cara i ulls però molt original els hi podia agradar, a més com totes les negociacions, un no al principi no és senyal que no es pugui fer sino que la fòrmula no és la correcte, ja que no agrada a totes les parts. Així que vam pensar en fòrmules i vam fer reunions fins que va nèixer les WOMAN TOP.






















Cuideu el bon feedback amb els col.laboradors?

Sempre!! Nosaltres en events així tenim dos clients... els col.laboradors i la persona que passa per la porta.
Per tant intentem que ambdòs guanyin en aquesta experiència, que sentin que ha valgut la pena pujar al Top i conèixen's.




















Com aconseguiu despertar tant de glamour?

No, vivim continuament en un glamour constant! Tenim una casa i una familia i un dia a dia molt normal. El glamour el posem per donar màgia al procés. Però no venem glamour... venem xics de felicitat i evolució tant personal com de comerç. En el fons ningú vol viure en continu glamour... només vol viure feliç i nosaltres ajudem en un dels aspectes que més condicionen en la percepció de la felicitat... L'acceptació dels demés.




La roba que ens posem defineix la nostra personalitat?


La roba que ens posem no és que defineixi... sino que transmet la nostra personalitat. Treballem amb la personalitat i l'essència de la persona, l'acompanyem en descobrir allò que li agrada de si mateixa, tant corporal com actituds i el potenciem amb la vestimenta.


Donem coherència al que realment és i se sent i el que percebeixen els demés, aquesta és la clau de la seguretat a l'hora d'establir relacions de tot tipus.
Ensenyem a dominar l'art de comunicar-nos també amb la nostra imatge. 



















Com percebeu que no s'adecua i que necesita canviar i millorar?

Hi ha una part més técnica de proporcions corporals i harmonies de color i d'aquí sabem quines formes i colors han de tenir les prendes que hem de proposar al client.
I l'altra part més personal, d'estil de vida, de predileccions, de necessitats, d'allò que parlàvem del que vol transmetre als demés.






Si és així, ho teniu difícil perquè faci el pas o surt de manera instantánea?

La gent no està acostumada a que li preguntin QUÈ VOLS? a tu t'agradaria??. Estem acostumats a que les marques ens crein necessitats, ens venguin encara que no ho volem ni necessitem i això t'esborrona com a èsser concient que pren decisions.
Només cal preguntar què volen, què esperen, què els hi agradaria canviar... i canviar-lo.



Diu-m'he algunes frases típiques que us diuen al fer la transformació...


Es repeteixen dos conceptes:


- Amb raó això ja no m'ho posava, ostres mai havia sapigut perquè no em veia bé amb aquest color o perquè no m'agradava de per si...

Li ratifiquem les seves intuicions envers allò que li escau bé i el que no.


- Ostres! Mai hagués dit que això em quedaria tant bé! Mai m'havia provat una cosa així, ni mai m'havia quedat bé aquesta prenda, com és que ara sí?...

Li sorprenem amb prendes que creien que no li escaurien però amb formes que li afavoreixen o encertem el color o li acabem de donar el toc amb complements que donen proporció i harmonia al look i d'aquesta manera es pot posar aquella prenda que li agrada però que mai es veia bé.





El llenguatge corporal va lligat amb el tipus de roba que portem?

 Totalment! Si tu et notes segura amb allò que portes posat fins i tot la postura i la forma de caminar canvia!
L'actitud amb els altres i per tant dels altres cap a tu.





L'estil i l'elegància són naturals o s'aprenen amb un especialista?



L'estil és una percepció que tothom té en brut, de vegades només cal potenciar o donar el toc de gràcia d'un profesional per tenir un estil propi... no pas només estil.

L'estil no és un per tots... l'estil és teu. Quan l'estil és teu i et defineix... la major part de les vegades aquesta seguretat desenvoca en elegància.

Hi ha persones per això, que el seu estil propi o la seva actitud no és considerada per la resta de la societat com l'ideal d'estil i elegància, però si ella mateixa és conscient d'això i ho asumeix com a propi i personal amb seguretat; ens trobem amb el fenomen de la originalitat, i quan demostres coherència amb el que ets i transmets, la gent valora aquesta "sinceritat" encara que mai hagis obert la boca... És curiós però així funcionem, per impressions.

Diuen que quan coneixes una persona tant el que diu com el que fa es una ínfima part de que tens en compte a l'hora de valorar-la. Primer mirem i treiem conclusions, i a partir d'aquí tot el que digui o faci passarà per aquesta premisa. 
No té perquè ser prejudici, de vegades és una molt bona impressió que després quan parla o fa decepciona. Per això és tant important la coherència amb allò que creus que és la millor versió de tu mateix i el que puguin percebre els demés en una primera impressió... i de primera impressió només n'hi ha una!



 Em vau ensenyar que tota dona té 3 tipus de formes de cos. Això és super desconegut. no?

Les formes i les assesories no són exclusives de les dones.
Tota persona independent del sexe té una forma de cos catalogada. Això potser és desconegut per la majoria de la gent, però les persones que tenen una imatge pública ho tenen molt en compte gràcies al profesional que porta la seva imatge.

Tota persona que surt a la tele té una assesoria d'imatge exclusiva de formes i colors i ensenyen la millor versió de si mateixos.
La part de la nostra feina que més coneguda és la de personal shopper, però catalogar la forma del cos és la técnica i treball principal fins i tot per portar algú a fer shopping.



















Vosaltres trieu les marques i els esponsors o són ells que us mostren el seu catàleg?

Nosaltres triem les marques, han de tenir un charm, una base de creativitat, d'estar receptius envers l'evolució i la millora. Ni totes les marques volen evolucionar (o creuen que no ho necessiten) ni totes les marques tenen el producte original i diferenciador per sorprendre en una woman top.
Unes les busquen o les troben per casualitat i d'altres ens vènen a buscar perquè una marca amiga li ha explicat l'experiència.
























L'experiència fins ara ha estat positiva?

Sempre hem tingut molt bona acollida tant de clients com de col.laboradors.
No ens cansem de donar les gràcies per aquelles persones que crèien en nosaltres i han portat altre gent a l'Event amb la seguretat que li agradaria l'experiència.
Intentem que sempre siguin diferents per tal que la gent repeteixi sense por a trobar-se el mateix de sempre.



 La página de Facebook us ha canviat la vida?

Tenim un Facebook de comunitat, no som de comprar seguidors ni d'arribar a persones que creuen en el que fem.
Som fidels a la nostra filosofia, el nostre facebook és com el comerç de proximitat, aquell que són poquets clients però fidels, gairebé amics, tots i cadascun d'ells pot dir alguna cosa positiva de nosaltres personalment o bé perquè li hem fet una assesoria o perquè ha vingut a algún event.
Ni volem vendre glamour com si fòssim una gran superficie... son unes professionals de proximitat que ofereixen seguretat i felicitat als seus clients.






Quin tipus de clients teniu (dona mitjana edat, jove...)

Dones normalment però de tot tipus.
Molta noia joveneta que vol ser model, mares primerenques que no saben què fer amb el seu armari  i els canvis al seu cos, dones més grans que van al casament dels seus fills, homes que regalen els nostres serveis en qualsevol momento i circumstància... hi ha una mica de tot.



Què els hi dirieu a una persona que no ha assitit mai als vostres Events perquè entri per la porta gran...

Doncs que descobriràn un món del qual poden endinsar-se poquet a poquet per saber més d'elles mateixes.
Poden venir a una Woman top i trobar que li descobreixin la seva harmonia de color, que li fan una sessió de maquillatge o una demostració d'assesoria. Poden també trobar alguna marca cada amb la qual se sentin còmodes i que presta els seus serveis i d'aquesta manera cada vegada que hagin de comprar-se una peça de roba, l'aconsellem, etc...

D'allà vindrà a una Woman Summer Day i passarà el dia amb nosaltres a l'hotel com si fos una reina, amb esmorçar, dinar, piscina i tallers i Charles a la terraseta; podrà anar descobrint per exemple com influeix en la nostra pell l'alimentació o aprendre amb més profunditat quin tipus de cos té i quines combinacions són les adequades depenent de la temática dels tallers que fem cada dissabte.


























La invitació per aquest dijous a l'Hotel Gallery!



















Ja ho veieu, dues emprenadores que us ensenyen a posar-vos guapes, a trobar la vostra esència i personalitat. Això és fantàstic!





doloplusdesign.blogspot.com   Blog de la Dolo































































divendres, 18 de juliol del 2014

Un tastet amb glamour




Hola amics!


El tastet d'aquesta setmana està ple de glamour...

Haureu d'esperar a dimarts per descobrir quins són els protagonistes!









Bon cap de setmana!

dilluns, 7 de juliol del 2014

Conversa amb la dissenyadora de joies Maria Ninot



Hola amics!

Com us vaig prometre sabrieu el creador/a del preciós penjoll que vaig penjar. És de la dissenyadora Maria Ninot. Persona amb gran sensibilitat que li apassiona aquest món. 

Segur que us encanta!







Com vas arribar al món de la joieria i què et va atraure d'ella?

Vaig fer un monogràfic d'esmalts al foc, i allà vaig conèixer alguns joiers, i vaig veure d'aprop el procés de fer una joia i vaig pensar que podria ser el meu camí. Sempre m'ha agradat treballar amb les mans i sempre m'he sentit feliç en l'àmbit de la creació.

Veia les joies com petits tresors, que podien ser petites escultures i no només símbols de poder. Vaig adonar-me que no havia entés que volia dir joieria en el món actual i vaig veure que era una dimensió molt especial, una manera de portar una escultura a sobre.
Així que em vaig decidir a estudiar el cicle formatiu de joieria a l'Escola de l'Art del Treball, al recinte de l'escola Industrial.


Aquesta et va ajudar a plasmar les teves idees creatives?

Allà vaig aprendre la tècnica bàsica i vaig descobrir un gran món: la Joieria Contemporànea. Moltes hores al taller, moltes hores de tècnica. Havia escoltat que l'Escola de l'Art del Treball era molt bona tècnicament, però no tant creativament. Crec que si portes amb tu la creativitat és més important aprendre bé la tècnica, així que feliç d'haver estudiat allà.



Per què vas decidir posteriorment fer escultura a l'Escola de Belles Arts?

Un cop vaig acabar el cicle em vaig adonar que volia aprendre més, i que tenia ganes de fer el mateix que feia, però portat a una escala més gran, així que em vaig matricular-me a Belles Arts per fer escultura, i de pas a pas tocar altres tècniques.


Et va ajudar a tenir un enfoc més tridimensional per enfocar-ho a les teves peces?

Allà el creixement creatiu va ser molt important per mi. Vaig aprendre que sovint una es pensa que vol una cosa i en realitat en vol una altre... vaig aprendre a fer el meu propi camí i vaig canviar el llenguatge, sí que vaig fer l'escultura com havia pensat, però vaig acabar barrejant disciplines, derivant més cap a la imatge (fotomuntatge, serigrafia...), treballar amb la imatge era molt més ràpid per mi que tallar una escultura amb fusta. Així que vaig acabar fent una mescla, aprenent una mica de tot, però molt satisfeta del tastet que en vaig fer.


Creus que ara mateix la joieria i l'escultura estàn molt lligades?

Fins al meu últim any de carrera no vaig enllaçar l'escultura amb la joieria, podria dir que vaig començar la carrera fent peces grans (tamany escultura) i vaig acabar fent peces petites, en tamany maqueta, i d'allà vaig tornar a saltar a la joieria.

Sóc molt conscient de les diferències entre una i altre, però penso que el meu cas van totalment lligades, perquè no les veig com a disciplines sino com a maneres d'expressar-me.



Formes part d'un col.lectiu d'artistes a la botiga-taller Oslo. Com vas trobar els companys per compartir l'espai?


Oslo va ser de les primeres botigues on hi tenien joies meves. Hi coneixia una de les noies, i al cap d'un anyet ella va decidir marxar, així que tenien una vacant pel taller i jo ja començava a estar farta de treballar a casa...
M'agradava molt treballar en solitud, però si tens la feina a casa és molt difícil separar horaris i sembla que la feina mai s'acabi. Així que vaig decidir arriscar-me a sortir de la closca, i menys mal que ho vaig fer!
























www.oslobarcelona.com/




Suposo que hi ha molt bona sintonia entre vosaltres...

Les meves companyes de feina són de lo millor que m'ha passat desde que ja no treballo a casa. Suposo que totes hem tingut sort de conèixen's, no som companyes de taller, compartim tantes hores, tanta feina, tantes emocions, que el "companyes de taller" es queda molt curt.



















Artísticament és enriquidor?

Ens ajudem unes a altres, amb dubte que et sorgeixen mentres treballes. En moments baixos, si al teu voltant hi ha gent treballadora i amb energia se't contagia; així que unes i altres ens animem o ens automotivem. Aprenem molt, i l'intercanvi de coneixements és molt positiu.


En el teu blog esmentes  la força del vent. Què té aquest per què t'inspiri tant?

El vent és per mi l'element clau, el que em trastoca i em serena. Vaig començar a treballar-hi el meu últim any de carrera a, a partir d'un viatge a Lanzarote, on vaig descobrir les escultures de Cesar Manrique, que giraven com boges amb el vent. I vaig començar a indagar, i vaig començar a provar de jugar jo amb el moviment. 
Va ser quan vaig començar a canviar el format a vaig anar reduint-lo... més ràpid de construcció i més factible de fer a casa meva. Així que vaig acabar presentant maquetes petites i alguna joia.




Lanzarote





 
Cesar Manrique



















Digue'ns un artista que hagi exposat que admiris...


Un artista que m'agrada molt, és Olafur Eliasson, el vaig veure fa uns anys ja, a la Fundació Joan Miró. Em vaig quedar meravellada en veure una peça en directe que ja havia vist en llibres... Round Rainbow, és una peça lumínica que té el moviment i va canviant la llum que fa.

 






Olafur Eliasson

                                                     

Collar "Caos"















Com vas arribar a fer aquesta joia?


Depèn molt de la peça. En aquest cas concret, la idea va venir d'una cadena que havia fet per un penjoll. M'agraden les cadenes, perquè tots els eslavons són iguals. Vull dir que no hi ha un protagonista, que els has de fer tots iguals i no n'hi ha un de més important, o un de pitjor.

Doncs després d'acabar el penjoll encara pensava en la cadena, pensava que podria fer-ne més. Així que em vaig posar a fer eslavons, i els anava deixant al calaix, tal com queien, i em vaig adonar que les formes que feien eren molt potents. Així que vaig pensar que podia jugar-hi una mica. D'allà va sortir-ne un primer collaret (no és tant complex com el de la foto), però vaig veure clar que que si el feia més gran i més extremat podria ser una peça molt escultòrica i que la podria presentar al concurs Enjoia't. I això vaig fer.



















El resultat és totalment mòbil, perquè son eslavons d'una cadena. El significat de la peça és que és un caos com la vida mateixa. Els eslavons serien les persones, persones iguals, vides diferents. Tot depèn de com ho disposem. L'atzar i la col.locació fan i desfan les nostres vides.



Explica'ns el teu procés de treball: tens una idea preconcebuda alhora de dissenyar una joia o els materials són els que fan la peça?


Depèn de la peça va d'una manera o d'una altra. Hi ha vegades que tinc la idea i necessito dibuixar-la per entendre-la, per veure quins elements independents necessito per després unir-los. A vegades la idea és tant clara que no necessito fer cap dibuix (solen ser peces més emocionals, on la forma final és menys important que el contingut, i no cal que sigui tant estricte amb el disseny formal). I també, unes quantes vegades, començo una idea, però durant el procés veig que el material o l'origen de la peça necessita una altre direcció, així que la modifico durant el procés de contrucció, la vaig ideant sobre la marxa.
 

En les fotos inclous models o peces col.locades al cos. Això ajuda a veure com queda la joia i a vendre-la?


És la manera que trobo que em funciona més, perquè poses un exemple de com quedarà la peça situada en el cos, perquè no cal descriure les dimensions, amb la relació amb el cos ja veus, si la peça és gran o petita, si penja...
M'encanten les fotografies on només surt la peça, però trobo imprescindible que vagin acompanyades d'alguna foto amb la peça sobre un cos.






















Collar Escames


 

                                                                                                                       Collar Eòlic



Collar Orígens
















 Hem d'agrair el valor de difusió que fan galeries com D Terra de la Joieria Contemporània?


S'ha d'agrair qualsevol botiga, galeria, escola, col.lectiu que faci difusió de la Joieria Contemporània. És un món desconegut per a la majoria de la població en aquest país, sí que hi han molts joiers catalans, sí que hi ha molt de moviment, però sempre hi haurà gent, que com jo quan tenia 20 anys, té una idea molt antiquada del que vol dir una joia...
Així que animo a tothom a entrar al món de la Joieria Contemporània, visitant galeries com D Terra, Koetania, la Basílica... o anant al concurs Enjoia't, que és com una festa.
















www.dterra.es 
 dterrablog.blogspot.com/




Són importants per a tu les xarxes socials?

Sóc conscient de que les xarxes socials són molt importants avui en dia, la presència virtua és impresindible. Sóc conscient que m'hi falta molta dedicació però... és tant divertit crear que no estic molt a sobre de la xarxa. 


marianinot.blogspot.com 


 ´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Ja ho veieu, aquí tenim l'exemple d'una dissenyadora amb grans reptes, que fa unes peces molt originals i amb gran força creativa.

I també l'exemple de la botiga-taller en que un grup d'artistes s'uneixen i s'ajuden mutuament.




dissabte, 5 de juliol del 2014

Tastet-Joia




               Hola amics!


               Avui el Tastet és la d'una joia... dilluns coneixereu a l'artista.




                     




                 
                Bon cap de setmana a tots!