dimarts, 24 de setembre del 2013

Un experiment artístico-emocional



Hola a tots!

Aquesta setmana us ensenyo un experiment "artístico-emocional" que va fer l'artista i professora Fina Morera. Es  va portar a terme dins l'exposició itinerant, Domèstica de Girona
La idea pot semblar banal, però va servir perquè els participants s'expressesin en total llibertat.


Aquí la veiem a ella iniciant el camí... Era un full en blanc kilomètric i a fora hi havien etiquetes que deien: "El teu camí".

Els participants de manera atzarosa dibuixen sense tenir cap idea anticipada. Això és la creació!




















Tal com podeu veure la noia marca el seu camí de color verd i ben bé al centre del foli!








                                                                          


S'estableix una complicitat entre els dos participants.










              Aquesta dona va fer al revés que la resta: pintar com si fos
     una aquarel.la...


dissabte, 14 de setembre del 2013

Conversa amb la coach Elena Coello


Hola a tots!

Avui us presento la meva amiga, la coach Elena Coello. És una dona amb gran personalitat i per la resposta a les preguntes a la nostra conversa es veu una gran professional.


 
 
 
¿Cómo entraste en este mundo?
 
Hace años que conozco el coaching desde el punto de vista emprendedor pero no fue hasta hace un año que empezé a investigar más profundamente y me encontré que era una herramienta muy potente para cualquier cambio personal, no sólo profesional. A partir de aquí me informé y me apunté al master que me permitía poner en práctica estos conocimentos sobretodo para poder ayudar a gente que como yo en algún momento  necesitaba un cambio de vida.
 
 
¿Para que el público que no lo sepa, qué es el coaching?
 
El coaching es una herramienta poderosa de cambio que nos acerca a aquello que realmente queremos alcanzar en nuestra vida. Además nos ayuda a potenciar nuestras habilidades y descubrir aquello que nos limita para poder avanzar.
El coach acompaña, conduce ya ayuda a alcanzar los objectivos, pero el único motor de cambio es uno mismo.
 
 
Tu eres experta en coaching y tu objetivo es cambiar la vida de los demás. Es así?
 
Mi objetivo es que la gente encuentre su cambio personal y lo consiga. No podemos cambiar a nadie, el cambio sólo lo podemos conseguir nosotros mismos, por lo que el coaching es una herramienta muy potente que te ayuda a encontrar ese momento y orientarte hacia dónde realmente quieres ir.
 
 
Para alguien que lea la entrevista y que quiera apuntarse a una sesión de coaching, qué le pides?
 
Sólo necesita tener ganas de hacer un cambio y querer hacerlo. A veces le damos demasiadas vueltas a las cosas y no nos ponemos en acción, por eso para mi lo más importante es ese primer paso de decir: por qué no ahora?
 
 
¿Cómo percibes cúando la persona ha hecho el cambio?
 
El primero que lo percibe es la propia persona que está recibiendo la sesión de coaching. Yo puedo ir viendo señales de cambio en diferentes momentos, cuando se cumplen metas que antes le parecían imposibles, cambios de perspectiva que le da nuevas pistas para seguir adelante....
Cada persona encuentra su cambio a lo largo del proceso, y es lo más bonito ver como entra una persona y sale otra completamente diferente y satisfecha de sus propios resultados.
 
 
Viendo las estanterías de las librerías se han puesto de moda los libros de autoayuda, crees en ellos?
 
Hay millones y muchos son interesantísimos. Para alguien que quiera empezar a leer alguno incluso puede perderse con tantos títulos. En mi sección de lecturas recomendadas voy añadiendo lecturas que están bien para empezar a conocerse e introducirse en el autoconocimiento.
 
 
Ahora mismo hay muchísimos expertos en esta materia, qué te diferencia de ellos?
 
Para empezar el hecho de haber realizado yo misma un gran cambio para estar aquí es un aliciente para quien quiera probarlo, porque la propia experiencia me permite guiar de una manera más empática a quién le interese.
Además he creado una metodología propia en la que las sesiones están ordenadas y orientadas al cambio. Sigo un proceso que ayuda a conseguir los objetivos en muy poco tiempo. Me centro primero en el autoconocimiento que es indispensable para poder avanzar hacia cualquier objetivo y posteriormente le doy mucha importancia al plan de acción, poner fechas y llevar a cabo todo aquello que quieres es más importante que darle vueltas en tu cabeza a mil ideas.
 
 
Vivimos en una sociedad demasiado estresada para vivir el día a día?
 
Vivimos la vida que queremos vivir. Para algunos estamos en una sociedad estresada, en cambio para otros dentro de esa misma sociedad que dicen, son felices y disfrutan del día a día y con las pequeñas cosas que son importantes.
Es cuestión de perspectiva y como quieras vivir tu vida, nosotros elegimos en cada momento el camino que queremos seguir desde que nos levantamos por la mañana hasta que nos acostamos.
 
 
Ja ho veieu, tot depèn de nosaltres!
 
La seva web: www.elenacoello.com
 

divendres, 6 de setembre del 2013

Conversa amb Lluís Estopiñán


Hola a tots!

Avui us presento un artista amb moltes coses a dir: Lluís Estopiñán.










Com vas arribar a la pintura?

De petit m'agradava molt dibuixar i pintar; a més el meu pare també era pintor. Però per a mi era només un passatemps. No vaig ser conscient de les possibilitats i potencialitats de l'art fins més endavant, quan vaig experimentar en pròpia pell les emocions indescriptibles que em provocaven les obres d'alguns artistes.
En concret, l'obra de Julius Bissier, va ser aquest el primer d'un llarg llistat d'artistes que m'han influït i i emocionat. El vaig descubrir al Kunstmuseum de Sankt Gallen, a Suïssa, quan tenia vint anys i hi vaig viure una temporada.
Hi anava sovint a veure aquelles petites pintures que estaven carregades d'espiritualitat i sensibilitat.

Quan vaig tornar a Catalunya em vaig matricular a la Massana i em vaig fer el ferm propòsit de treballar en aquest àmbit expressiu que tenia la potencialitat de canviar les persones a través de la reflexió i l'emoció. Volia poder provocar algunes coses com les que jo havia sentit a través d'altres artistes i encara ho persegueixo.































Aquí tenim l'obra de Julius Bissier.
Preciosa!














El gest és un element característic de la teva obra. Què vols comunicar amb ell?

Vull concentrar l'energia i emotivitat d'un moment viscut intensament.
A les darreres sèries sobre el pas del temps, a més hi faig traços que neixen i moren en l'espai de la pintura, i que deixen enregistrat tot el seu recorregut vital i emotiu sobre la tela.






 
 

 
Observant la teva obra em fa pensar una mica amb la d'Antoni Tàpies. La sents propera?
 
En Tàpies és un dels artistes que més admiro i que m'ha influït segurament d'una manera inconscient, com sempre que algun altre artista et commou. Jo no l'hi sé veure, però entenc que algú n'hi pugui trobar.
 
 
Vas col.laborar amb el teu amic escultor Manel Batlle. Què tal l'experiència?
 
Vàrem compartir molts moments i reflexions al llarg de molts anys, però sobretot en els darrers tres anys de la seva vida, treballant per la nostra exposició conjunta "Temporal", una reflexió plàstica sobre el pas del temps i la vida. Una experiencia inoblidable i molt intensa. Era un artista molt intuïtiu i sensible, i un gran amic.
 

 
                                             




 Una escultura de Manel Batlle. El títol: "Temps robat"

D'en Manel Batlle en vaig aprendre sobretot valors humans i d'amistat. La nostra visió de l'art, a través de l'experimentació era semblant i ens esforçàvem mútuament.









En la nostra conversa parles molt del pas del temps, és una inspiració per a tu?

El pas del temps s'està convertint en un tema inexhaurible, que em fa continuar treballant-hi en noves sèries de fotografia i pintura. Com a conseqüència d'aquesta reflexió del pas del temps i la valoració del temps que em queda viure i la intensitat i sentit de la vida.







Quin cineasta creus que ho plasma millor?

Terrence Malick d'una manera magistral, la relació entre temps i existencia des d'una òptica metafísica.






Creus que es poden entrellaçar poesia i pintura?

La interacció de diferents disciplines sempre és fecunda i sorprenent. Poesia i pintura es poden potenciar i seduïr mútuament. Precisament tinc un projecte de col.laboració amb el meu amic poeta Jordi Pagès, i un altre amb la ballarina de dansa contemporànea Meritzell Prat, per fer un treball conjunt.






Aquesta col.laboració l'hauriem de fer més sovint?

Sí, és molt interessant el diàleg entre artistes de diferents disciplines. Et fa obrir l'angle de visió, apart de la relació sempre enriquidora que s'estableix a nivell personal.































Les teves fotos tenen un toc surrealista. Es així?

Volen sorprendre i en seduïr més per la vessant pictòrica i simbòlica. El surrealisme ja no m'interessa tant.









Veus futur en el món de l'Art?

El món de l'Art té tot el futur a les seves mans. És una necessitat humana associada a la cultura i a la civilització, i anirà creixent a mesura que creixi la sensibilitat social i les persones vagin prenent consciencia de la importancia per a l'existència humana d'acostar-se d'una manera intuïtiva sensible i espiritual a les facetes de la vida que escapen a un anàlisi racional.







































Les xarxes socials serveixen per difondre la propia obra?

Serveixen per difondre-la, però en un oceà d'imatges i virtualment, molt millor en una exposició.






Ara que parlem d'exposicions, s'hauria de divulgar més el fet d'anar a la visita d'aquestes?

S'hauria de divulgar més, però sobretot s'hauria d'estimular la curiositat i les ganes de sentir i de conèixer des de la familia i l'escola. La resta vindria sola, no només en les visites a les exposicions, sino en el creixement personal i la millora de la societat en seu conjunt.






Després de parlar amb en Lluís Estopiñán percebo que l'existència humana i l'Art van molt lligats i la societat hauria de saber-ho, i si fos així, la seva vida canviaria per complet!