dilluns, 6 de desembre del 2021

Descobrim el talent de Fabrizio Bonvicini


 

Avui donem a conèixer el treball d'un joier que admiro, en Fabrizio Bonvicini.

Les seves creacions són petites obres d'art amb gran originalitat.


(Per primera vegada, després de fer més de 200 entrevistes el protagonista no vol mostrar el seu rostre... fem volar la imaginació!).


Una mini entrevista, ja que el seu orígen vam fer l'entrevista en italià... a internacionalitzar el blog!


Com neix una joia?


Prové del processament escultòric de la fusta, amb les clàssiques eines de talla, burins, talladors, llimes... clarament en una mida reduïda per a la mida de la peça.




Has escollit la fusta...


He escollit el material més eco-compatible per obtenir un artefacte escultòric per portar. Sempre recordo les fotos de les mines a l'aire lliure de Salgado. No cal casar-se amb les muntanyes per aconseguir  joia, jo intento ser el més invasiu possible amb el medi ambient. Totes les essències de fusta que utilitzo són reciclades.





El teu procés de treball


Dissenyo un anell i després busco el bloc de fusta adequat.

Les fustes que faig servir són totes assaonades, algunes tenen 5/600 anys, són bigues de monestirs renovats. Aleshores procedeixo amb el forat per al dit, el poso a mida i llavors comença la diversió...

Comencem a dibuixar i després és un joc de subratllat.



El volum és inspiració, oi?


Tot ve de la natura, fins i tot la font d'inspiració dels volums.

La recerca de les flors a la roca, penseu en el Gran Canyó de Colorado, la seva conformació i la mossegada del vent és una gran font d'inspiració.





El Gran Canyó de Colorado








Instagram:  @fabrizio_bonvicini

dilluns, 29 de novembre del 2021



El "Tastet" d'avui és al d'una obra d'art, en aquest cas un anell d'una bellesa per a mi, extraordinària....

La setmana que ve coneixereu al seu creador!



 

dimecres, 27 d’octubre del 2021

Descobrim el talent de la Rodi Redrose


Hola!

Avui donem a conèixer a una dona amb una gran personalitat i carisme, l'escriptora Rodi Redrose.



 


¿Dónde naciste?


He nacido en Târgu-Mures, en Transilvania, ciudad que popularmente es llamada "Ciudad de las rosas" porque el parque del centro de la ciudad está repleto de rosas. Ahora que me preguntas, me he dado cuenta que mi seudónimo Redrose, que significa rosa roja, me representa desde mis raíces.





¿Cómo surgió el escribir este libro?


Ha sido la manifestación de mi voz interior, la intención de plantar la semilla de la pregunta hacia uno mismo y hacia todo lo que hay alrededor nuestro y la intención de enfatizar que cada diminuto acto puede cambiarlo todo. Por esto, mi libro es una amalgama de datos biográficos, cuentos zen, mandales, proporción áurea, naturaleza y reflexiones, que depende como lo lees pueden ser muy profundas aunque el tema parece de los más sencillo.


¿La espontaneidad se lleva dentro?


La espontaneidad, igual que la alegría, son cualidades innatas del niño y la niña interior que con el paso del tiempo las vamos apagando, reemplazándolas con el control, la seriedad y la rigidez, intentando mostrar nuestras mejores facetas para agradar a los demás.


El concepto del tiempo...


Siempre me ha fascinado el concepto del tiempo. No para nada han habido tantos científicos que han intentado explicarlo. El tiempo es la cuarta dimensión. El tiempo no pasa, nos pasamos nosotros literalmente. Es en el tiempo circular que tendríamos que vivir nuestra vida terrenal para sentir la grandeza del universo, que es redondo, espontáneo y desinteresado y no en el tiempo lineal que es cuadrado, dogmático y unidireccional.


¿El autoconocimiento y la superación nos ayuda a ser mejores  personas?


El concepto mayor o peor es en función del punto de referencia y el propósito de cada uno porque el mismo autoconocimiento puede ser bueno para uno y malo para otro. Creo que el autoconocimiento nos ayuda a descubrir nuestro verdadero Ser y la superación es nuestra capacidad de trascender a un estado superior de consciencia.


¿Qué significa tener "verdad"?


En mi opinión la Verdad es sólo una, por más que todo el mundo dice que cada uno tiene su propia verdad. Creo que cada persona percibe la verdad que está preparada a entender con los filtros de personalidad que se ha autoimpuesto como corazas para sentirse protegida y poder dejarse llevar por la corriente de la multitud y no pensar por sí mismo.


Cuéntanos qué significan para ti, valores como la decisión, la constancia y la renovación.


La decisión es la manifestación de la seguridad en uno mismo, en sus propios valores y cualidades.

La constancia es seguir el camino que el universo abre delante de nosotros como resultado de cada una de nuestras elecciones. Por esto cada decisión, por más insignificante que pueda parecer, puede cambiar totalmente la trayectoria del sendero.

La renovación la percibo como un proceso que no hay que buscar sino simplemente manifestar la transformación personal al adquirir estado superiores de consciencia. Un noble ejemplo es el cuento zen de la águila real que relato en mi libro.


Los animales son también protagonistas en la historia... ¿sirven de guías?


Sirven de guías sobre todo si uno conecta con su animal tótem. Si uno resuena con la vibración de la naturaleza puede disfrutar de una comunicación sutil y enriquecedora con todo lo que nos envuelve.


Como conclusión me gustaría que ahora más que nunca encontrarnos nosotros mismos, exteriorizar nuestra sonrisa interior para ofrecer y expandir serenidad y dulzura.


Escoge una de mis joyas y dime porque te gusta...


Me gusta tu anillo "Pètal" porque tiene 3 pétalos, la fuerza del tres, y porque las flores son belleza pura. Admiro tu creatividad, tu originalidad y tu trabajo de descubrir continuamente nuevos artistas.

www.patriciapla.com

Si us interesa el llibre:

"Encuentro con uno mismo"


Instagram:  rodi_redrose_7
















dijous, 21 d’octubre del 2021

 

El "Tastet"...



                  " La Belleza siempre ha estado dentro de ti" 




dimecres, 15 de setembre del 2021




Tornem amb els "Tastets"...


Aquesta va ser la obra en que el nostre proper protagonista va donar un gir espectacular!


La propera setmana el coneixereu!

dimecres, 7 de juliol del 2021

Ho scoperto il talento di Fabrizio Bonvicini

Oggi conosceremo il lavoro di un gioielliere che ammiro...Fabrizio Bonvicini

Le sue creazion sono piccole opere d'arte adattate al corpo.





Come nasce un gioiello?

Nasce dalla lavorazione scultorea lignea, con i classici strumenti dell'intaglio, scalpelli, frese, lime... chiaramente in misura ridotta per le dimensioni del pezzo.





Materiale


Ho scelto il materiale più eco compatibile che sia per ottenere un manufatto scultoreo da indossare. Mi viene sempre in mente le foto delle miniere a celo aperto di Salgado. Non serve sposare montagne per ottenere un gioiello, cerco di essere il meno invasivo possibile a livello ambientale. Tutte le essenze lignee che uso sono di recupero.


Processo lavorativo


Progetto un anello e successivamente cerco il blocco di legno adatto.

Il legni che uso sono tutti stagionati, alcuni hanno ben 5/600 anni, sono travi di monasteri ristrutturati. Poi procedo con il foro per il dito, lo metto a misura e dopo inizia il bello...

Si inizia a sbozzare e dopo è un gioco di sottarazione.

Per ultimo il colore è la patina.





Il volume e ispirazione


Tutto nasce partendo dalla natura, anche la fonte di ispirazione dei volumi.

La ricerca nei fiori nella roccia, pensa al gran kenion la loro conformazione e morsura del vento é una grande fonte di ispirazione.


















Instagram:  @fabrizio_bonvicini


    dimecres, 2 de juny del 2021

    Descobrim el talent de la Leticia Vicario

      


    Avui donem a conèixer a una dona amb molta personalitat, la Leticia Vicario.



        la foto es de Antonova Photography



    ¿El ser una mujer multidisciplinar no encaja en la sociedad en la que vivimos?


    Qué buena pregunta, yo creo que no. En general durante mucho tiempo se ha pensado que una persona ha de dedicarse sólo a una cosa, y que si haces varias no será buena en ninguna. Creo que es una estrategia de la economía capitalista, para aumentar nuestra productividad en la cadena de producción pero la realidad es que podemos dedicarnos a varias cosas y hacerlas todas muy bien. Así fue en el Renacimiento. Esto es un riesgo para el sistema porque nos hacemos más libres, y hay menos posibilidades de que entremos en la "carrera de la rata", en palabras de Robert T. Kiyosaki, autor de "Padre rico, padre pobre": la dependencia de un puesto de trabajo de 9h00 a 18H00 para poder comprar un coche, una casa y entrar en el círculo de necesidades que tratan de imponernos (maquillaje, dietas, televisores cada vez más grandes, móviles cada vez más punteros).

    Esta cadena de falsas necesidades es aún más potente en las mujeres, porque hay una gran industria construida en base a su falta de autoestima: marcas de ropa, cosmética, sistemas para adegalzar. No nos damos cuenta que han creado un falso tipo de mujer al que no podamos llegar, para que una cantidad ingente de productos se sigan vendiendo.

    Prefiero hacer mal muchas cosas, que no es el caso, que hacer bien una y gastarme lo que ese trabajo me genere en intentar convertirme en algo que no soy. Si estás leyendo esto, ¡rompe las cadenas!


    ¡Qué te hizo trasladarte a vivir a Bélgica?


    Estaba trabajando en la Dirección General de Asuntos Europeos de la Comunidad de Madrid, con un programa de formación, y estaba a cargo de un blog en el que subíamos ofertas de trabajo en asuntos europeos.

    Vi la oferta y sentí que me iba muy bien. La publiqué, por supuesto, pero preparé mi candidatura y pasé las entrevistas. El puesto unía asuntos internacionales y europeos como comunicación, lo que definiría mi perfil.

    Estoy muy agradecida por las personas que confiaron en mí y por el viaje de crecimiento personal y profesional que significó venir a Bélgica. Espero cerrar la etapa de este primer puesto que me hizo venir aquí de forma sana y dar paso a un periodo de mayor desarrollo. Soy muy consciente de ese crecimiento que he vivido y es por eso que he tomado la decisión de luchar por construir entornos de trabajo diversos, que pongan al trabajador en el centro. He aprendido cómo quiero liderar un equipo si algún día mi empresa crece. No nos damos cuenta a veces que el capital más importante de una empresa es el humano.






                               Bruselas


    ¿Cómo surgió la idea de crear el Purcuapà Magazine?


    Es una mezcla de motivos. El primero es que quería un proyecto propio en el que sentirme plenamente libre. Veía cosas preciosas sobre las que escribir y a las que hacer fotos, personas y marcas que me inspiraban y de las que quería hablar, y decidí crear una revista. Ahora tiene formato online/de blog pero estoy preparando el primer número en pdf. Van a ser dos al año, en junio y en diciembre. El segundo motivo es que soy una apasionada de las revistas, de la experiencia de leerlas. Me encanta cómo compaginan distintos temas y me maravillan las fotos. Guardo muchas desde hace mucho tiempo (las voy revisando para no acumular), pero me encanta la revista de la compañía de avión Vueling y la revista Flow o Elle y puedo pasarme horas mirándolas. Me gustaría que Purcuapà Magazine llegue a generar eso en las personas. La tercera razón es que quiero contribuir hacia un estilo de vida más sostenible, más lento, y por eso pensé en crear una revista que inspire tanto como las existentes, pero se centre en marcas y formas de vida más tranquilas.


    ¿Ahora mismo las sinergias entre artistas, diseñadoras, fotógrafos... son cruciales para dar un giro a nuestra carrera?


    Por supuesto. Yo creo que siempre es así. Incluso en la empresa tradicional los equipos multidisciplinares y horizontales generan mejores resultados que los verticales donde no hay diálogo entre los distintos especialistas. En el mundo del emprendimiento y el desarrollo de proyectos propios creo que las sinergias son claves para avanzar y para construir algo que realmente pueda competir con aquellos que entran en el mercado con mucho más poder económico y financiero.

    Las personas están pidiendo un cambio en lo que consumen a todos los niveles, lo que comen, lo que leen, lo que visten... por eso unidos seremos más fuertes y generaremos productos y servicios que encajen muy bien con las nuevas necesidades del mercado.


    Un referente del mundo de la moda en la que sientas identificada


    Bueno; es pretencioso, pero Coco Chanel es una fuente de inspiración para mí y me siento muy identificada con sus valores rupturistas. Creo que ella fue punta de lanza y ha habido muchas mujeres como ella, pero la Historia las esconde. Espero poder crear algo que revolucione la vida de las mujeres que las haga ver que ya son maravillosas precisamente por sus diferencias. El otro día volví a leer una frase que uso como mantra: "La mujer sólo tiene un defecto, no reconocer lo valiosa que es". La frase es de Carolina Herrera, otra gran mujer. Siempre que alguien trata de convencerme y convencer a mi entorno de que no soy valiosa pienso en esta frase y me digo, "No me vais a ganar; por mí y por todas las mujeres".


    He visto que tu agencia de comunicación la basas en unos valores muy consolidados.


    Sí. Creo que las marcas de estilo de vida slow, o ecológicas, las marcas éticas o sostenibles, requieren un tipo de comunicación muy alineada con sus valores y con el corazón de sus consumidores. He decidido usar mis años de experiencia en marketing y comunicación para hacer crecer este tipo de marcas.


    ¿Es crucial el trabajar bien las redes sociales?


    Sí. Es la televisión de antaño. Es donde están tus clientes reales y potenciales, y los que pudieran llegar que aún ni te imaginas. Hay que trabajar las redes como una extensión de la experiencia y valores de marca. Envolver a las personas con la magia de tu marca y crear comunidad en torno a esos valores compartidos. Dialogar mucho con ellos, abrir espacios de colaboración que les ilusionen, contribuir a que tu audiencia se sienta bien y crezca personal y profesionalmente. El universo es abundante, y yo concibo las redes sociales como una extensión de esa abundancia a las relaciones con el cliente. Da con alegría y vocación de abundancia, y el universo lo devolverá multiplicado.


    Cuéntame tu experiencia como actriz... ¿Has protagonizado varias películas de miedo, no?


    No, ¡protagonizado no! Sólo pequeños personajes; pero como dice la directora de casting española Carmen Utrilla: "No hay papel pequeño". Las dos son del mismo director, Arno Pluquet, hace cine independiente de terror en Bélgica. En la primera, 'Hay sangre en las palomitas', me mataban en la primera escena, la escena que abría la película. Recuerdo la llamada a mi madre para contarle que me habían seleccionado para mi primera película: "Salgo muy poquito, y me matan", hahaha. Me hizo muchísima ilusión y me preparé muy bien para hacerlo muy bien. En la segunda, 'La odisea sangrante del conejo rosa", sí tuve una escena más larga: en la trama, éramos actores y actrices encerrados en un teatro con un director que ha perdido el juicio... El universo de Arno es muy interesante, muy particular.

    Además, he tenido la suerte de trabajar en varios cortos aquí en Bruselas y en varios documentales para la televisión belga. Fue especialmente emocionante ver el estreno, el 17 de noviembre, del documental 'Hitler en Bélgica", en la cadena RTL-TVI, donde interpreto a la amante de juventud de Hitler, Charlotte. Estaba sola en Brujas, me había mudado a un Airbnb y estaba muy preocupada por el teletrabajo, y sus consecuencias para mi economía y para mi calidad de vida y la de mi pareja, y verme en televisión me hizo centrarme. Lloré y pensé: "Sigue, Leti. Hay una razón por la que a cada uno nos dan nuestros sueños".


    Podeis seguir la agencia en @purcuapa en Instagram, la web es: http://www.purcuapa.com Para la revista, @purucapa.magazine en Instagram y www.purcuapamagazine.com y más sobre mí en @leticia_vicario, y mi web: www.leticiavicario.com. ¡Os espero a todas y todas!

    He escogido este anillo porque es simple, elegante y porque rompe con el estereotipo de un anillo redondo.


    www.patriciapla.com


     








    dimarts, 27 d’abril del 2021

    Descobrim el talent de Wyne Kirabo

     

    És un honor donar a conèixer a una dissenyadora de moda amb molt de talent i carisme, la Wyne Kirabo.




    Com t'ha influenciat el teu continent, Àfrica?


    La majoria de la meva feina, si no tota, està òbviament influenciada pels vint-i-cinc anys que he viscut a Uganda, i curiosament, és un punt que he percebut amb més força d'ençà que visc a Catalunya.

    Estarem totes d'acord que el clima i tot allò que implica en l'àmbit social, crea diferències a l'hora d'actuar davant de la vida. A Uganda, per exemple, la gent fa més vida al carrer perquè hi ha primavera eterna i evidentment, això crea una manera de fer que determina la cultura i es veu en l'art que fem a Wyne Kirabo.

    La combinació de colors, tenir uns paràmetres de bellesa que difereixen amb els d'Europa fins al punt que a Uganda, la dona vista aquí com a grassa, és la desitjada. L'explosió de verd i d'animals salvatges, les diferents religions, el no necessitar jaquetes ni calefacció, poder obrir un negoci sense cap entrebanc, com s'aborda la sexualitat i el rol de la dona, la cuina, la política, la possibilitat de connectar amb el teu jo més resolutiu sense tanta distància entre el producte primari i el manufacturat, entre l'ànima i la natura, són determinants. Si a tot això hi afegim els llacs que hi ha, les muntanyes Ruwenzori i tots aquells paràmetres que van llençar Winston Churchill a anomenar Uganda, com La Perla d'Àfrica, és a partir d'aquí, combinat amb l'excel.lència, l'emprenedoria i totes aquelles característiques que defineixen Catalunya i Europa, que tenim la base per barrejar cultures i crear peces que sorprenen i generen aquell punt exclusiu i exòtic.





    L'objectiu de Wyne Kirabo és trobar el punt en comú on ens sentim a gust i poder començar aquella seducció del que és nou, per aconseguir que qualsevol dona pugui sentir-se elegant, amb una imatge única, amb el reconeixement tranquil.litzador de la cultura pròpia i amb la guspira d'un toc distintiu i exclusiu afegit per l'altra.





    Allà les teles són autèntiques obres d'art...

    Sí, els gravats africans són realment peces d'art i també un procés d'una tècnica exquisida, i d'una qualitat que, a poc a poc, es va descobrint en una Europa amb ganes d'un canvi preciós. Les noves generacions i la influència que estan tenint en les generacions aposentades estan obrint els ulls de la Vella Terra. És magnífic.

    Les teles africanes són art i qualitat 100% cotó. La història dels patrons i la seva representació, és una història molt interessant, originada com a mitjà d'expressió per a les dones oprimides socialment, sigui en termes d'alegria o de dificultat.

    Com totes sabem, la història de la dona té un baix continu de revolta, de reafirmació i de cerca d'un espai, que s'ha anat repetint en totes les latituds. A l'Àfrica va tenir un dels seus punts d'expressió més contundents a través de la simbologia i els missatges en la roba. Actualment ja no s'utilitza aquesta simbologia com a missatges encoberts, ja que la dona africana és molt més present en la societat del poder (a Ruanda per exemple la majoria del parlament està format per dones), però és apassionant redescobrir aquells missatges a l'amant a través d'un tipus concret de flor en el teu vestit, o les reinvindicacions en la igualtat dona/home. Per qui tingui curiositat i vulgui fer un petit mos, al nostre lloc web, www. wynekirabo.com, tenim un bloc que dóna informació senzilla i molt visual sobre el significat d'alguns d'aquests símbols.



















    Vas estudiar a la Universitat de Girona...

    Sí, un cop vaig arribar a Catalunya vaig tenir la necessitat d'aprendre, millorar i conèixer la moda des d'un punt de vista europeu. El que havia fet a Uganda era totalment africà, teixits africans, dissenys africans, però només posant un peu a Barcelona em vaig adonar que tot el que havia fer fins aleshores, pertanyia a un altre planeta i vaig començar a buscar escoles per fer una immersió total en la cultura catalana a través del que m'agradava.

    I és aleshores quan vaig trobar el diploma universitari de moda de la UdG cursat per l'escola Qstura. Allò va ser un punt d'inflexió en el meu camí, ja que tot era diferent i no entenia un borrall de què em deien en català. La metodologia emprada a la UdG, no tenia res a veure amb el que vaig viure quan vaig estudiar a Universitat Kyambogo, d'Uganda. Vaig tenir la sort de trobar la professionalitat, la humanitat i la dolçor de l'equip de Qstura que em van ajudar a adquirir habilitats en confecció de patrons, disseny, costura, història de la moda, etc...

    A partir d'aquí, vaig fer un rebranding de la marca, creant el que ara és Wyne Kirabo i associant-me amb en Gerard Porta, per donar vida a tota aquesta preciosa bogeria en la qual estem immersos i que en poc d'un any i mig d'ençà que vaig acabar la carrera a la Universitat de Girona, hem aconseguit ser entrevistats per la guardonada presentadora de televisió a Uganda, Robin Kisti, o aparèixer en revistes com Fashion United, Vanity, Theomoda, Égalité, Gastronomia y moda, Dolor, i ara mateix aquí en el blog on ens sentim molt orgullosos i agraïts de ser-hi.


    Com comença el teu procés creatiu?

    Doncs no hi ha un moment particular on la creativitat comenci. Pot disparar-se per qualsevol cosa que pugui sentir, per exemple, al mirar la gent passar al carrer, a la televisió o asseguda en un banc a davant de l'estany de Banyoles. A priori, no té cap mena de transcendència o connexió amb quelcom especial, senzillament apareix quan li dóna la gana. És a dir, bàsicament, veig alguna cosa que m'ha fet sentir, i començo a motivar-me. Durant una temporada, un pensament porta a l'altre, i aquest a un altre, fins que acabo tenint la col.lecció pensada.





    Després tot pot variar a l'hora de dibuixar-la, perquè sóc permeable al que estigui passant durant aquell temps. I un cop decidida definitivament, en el moment d'anar a comprar les teles puc caure enamorada d'una tela en concret que no té res a veure amb el que tenia projectat i que pot tornar a activar-ho tot des de l'inici i acabar fent una col.lecció que no té res a veure amb el que havia sentit mirant la gent passar pel carrer aquell dia d'hivern.

    Al cap i a la fi, l'art flueix quan no té massa normes que l'encotillin, i es transforma en estudi quan les normes no el deixen ser amb certa llibertat. Jo sóc més de fluir que de normes.

    Tens dissenys com la "Col.lecció Ocasió" on els vestits són com escultures...

    Gràcies! La moda, com l'entenem a Wyne Kirabo, és una forma d'art com qualsevol altra de les que tenen anomenada. El procés de creació d'un vestit és donar vida a un objecte que no existia i fer-lo atractiu a l'ull. Per tant, és art i ens agrada viure'l com a tal.

    Nosaltres tenim una visió de la dona molt definida. Ens capfiquem en veure el cos i el cervell com a un tot. I d'aquí, a l'ànima. Sabem que el vestit ajuda a transmetre el missatge que la dona vol donar. Totes donem missatges amb el que portem. Anar a comprar pa amb el primer que trobes per casa, dóna un missatge de qui ets i com et sents en aquell moment, i vestir un vestit llarg d'ocasió en un esdeveniment social també dóna un missatge de com et sents i qui ets en aquell moment. A Wyne Kirabo fugim dels mites.





    Per més que es repeteixi, la moda no és una imposició, sinó una eina per expressar-nos que s'utilitza des que en tenim coneixement. Fins i tot quan no vols expressar-te, t'estàs expressant. Per exemple, quan vas a una manifestació o una xerrada per defensar el planeta amb uns texans que t'han costat 9 euros en una botiga fast fashion, estàs expressant aquesta contradicció en la qual totes vivim i que forma part de l'essència humana.
    A Wyne Kirabo volem fugir d'aquesta dèria que hi ha en "o ets d'aquest costat, o ets de l'altre". La vida està plena de grisos i com es diu a Catalunya, qui no té un all, té una ceba.





    Com va anar el participar en la pasarel.la de Piubella Models per a la Marató de TV3?


    En la curta, però intensa vida com a marca, tenim agraïments i admiració per molta gent, però sempre hi ha algú més especial. En el nostre cas hem tingut la sort de trobar-nos amb la Tere, de Piubella Models, que és qui organitza la passarel.la per la Marató, però també organitza el Piu Fashion Day, per exemple, i és qui ens ha obert la porta a un ventall de models meravelloses amb qui hem col.laborat per a les primeres campanyes de Wyne Kirabo. Gràcies a Piubella hem pogut treballar, i me'n deixaré moltes, amb l'Elisa Lloberta, l'Erika Gimènez, l'Anna Delucas, la Yineth Camille... que han sabut copsar energia i dinamisme aportada per la Tere de Piubella Models i que és la que ens fa sentir a gust.

    És a dir, és un honor poder tenir l'oportunitat de participar en una desfilada amb motivacions benèfiques conegudíssimes i esperit de gran esdeveniment. De la mateixa manera que sabem que no és fàcil organitzar quelcom per una causa benèfica, ja que tenim la nostra branca social amb Wyne Kirabo Social, també sabem que no és senzill gestionar una vintena de disLsenyadors, una dotzena de fotògrafs i mitjans, maquilladores, perruqueres, regidora, presentador, Dj, estilista, etc... i tot en un lloc espectacular per un acte d'aquestes característiques com és Mas Terrats.

    L'únic que podem dir és gràcies i que, a qui li agradi tota aquesta història de la moda, aquell punt de glamour, veure art de joves promeses, anar a una localització preciosa i a més, col.laborar amb la causa de la Marató... dir-vos que aquest 2021 ens encantarà tornar-hi a ser i superar-nos una miqueta més.





    Els teus col.laboradors, en Gerard Porta, els fotògrafs, les models... han sigut claus per a la teva carrera?

    Crec cegament a tenir un equip i un sistema de suport al voltant que siguin millors que jo. D'entrada, en Gerard Porta és aquella part que només un grapat de seguidors coneixen. L'altra meitat de Wyne Kirabo que, a part de ser cofundador, porta tota la comunicació, la logística, és aquella persona que sé que em dirà el que pensa de la col.lecció i amb qui dissenyem les campanyes, és el videògraf oficial i molts cops és el fotògraf, etc. Ens agrada involucrar-nos en totes les facetes que engloben la nostra filosofia.

    Pel que fa a aquells amb els que col.laborem i compartim una part del camí, senzillament és una benedicció i un plaer trobar gent amb tanta passió pel que fan. Estem enamorades dels últims treballs que hem fet amb en Carles Cardelús o amb en Ronnie Rains Bwire. Fotògrafs tots dos. Ens encanta en Marius Uzoni, l'Aleix Vidal de la mateixa manera que estem molt agraïts amb la professionalitat de les maquilladores i perruqueres de Esos Pelos, Olga Palo, l'Oriol Moreno, Sussana makeup artist, per citar-ne uns quants. I que podem dir de tot l'atrezzo i la decoració de les desfilades, tot compta!, i sense la feina de Flors de Vinci o Florart Barcelona, no seria el mateix.

    Ras i curt, i patint perquè m'he deixat d'anomenar a molta gent a qui agrair-los la seva implicació, creiem que les col.laboracions ajuden a teixir amistats que són crucials per a la mateixa felicitat i connexions que són imprescindibles en qualsevol àmbit.

    Per tant, sí, han sigut i seran claus en la meva carrera.


    Instagram: @wynekirabo

    Pàgina web:




    Vídeos:







    Entre les teves joies, escollim aquesta. Ens transmet l'elegància, el minimalisme i la serenor d'aquell sol africà enteranyinat per la pols que aixeca el moviment d'una infinitat de peus amunt i avall, en el mercat a Kamapala.