Un gran artista

Hola amics!

Us mostro un quadre d'un artista que coneixereu a principis de l'any que ve...
Segur que us encanta. Lo bo es fa esperar...

 

 

 

Feliç Any Nou a tots!

Felicitació

Hola amics!


BONES FESTES A TOTS!

Una peça escultòrica

Hola a tots!

Avui us ensenyo una de les meves últimes creacions. Una pulsera amb petits plecs en que li donen volum.

Espero que us agradi!

Aquesta peça no es troba a la meva botiga online, està en una joieria. Però si us agrada, puc fer algún encàrreg.

La meva botiga online: www.patriciapla.com

En pocs dies podreu llegir una conversa amb un artesà de la fusta, Àngel Arbonés.

Fins aviat!

Un exemple de pintura lligada al cinema

Hola a tots!

Avui us mostro unes imatges d'una gran pel.lícula " Un americano en Paris" del director Vicente Minnelli i amb el genial Gene Kelly.

Aquest actor-ballarí  dissenyava totes les coreografies i estava junt amb tots els directors decidint on havia d'estar la càmara.
Si heu vist alguna de les seves pel.lícules ell quan ballava la imatge estava enquadrada de manera que fos com si tots hi fòssim, no una imatge super allunyada sino molt pròxima amb ell.

La pel.lícula també és un exemple de la barreja entre art i cinema. Estic segura que això també ho va decidir Gene Kelly!



Segur que us encantaràn!

                                      

 

 

 

 

L'actriu Leslie Caron fa unes coreografies en que els fons són de diferents colors: groc, verd... En aquest cas és groc. També gran ballarina!

 

 

 

 

 

Aquí Gene Kelly es col.loca quasi a l'interior d'un quadre de Toulouse Lautrec.

 

 

 

 

Últimes peces

Hola a tots! Aquesta setmana us ensenyo algunes peces de la Col.lecció d'aquest any. Es diu "La llagrimeta". Les penjaré si algú li interessa en la meva botiga online: www.patriciapla.com

Conversa amb l'artista digital Pilar Orquin

Hola a tots!

Avui us presento una artista amb molta sensibilitat. Va ser corresponsal de moda pel que li va donar a tenir un gran coneixement de les tendències. 
Una dona amb clase.

¿Crees que la libertad es esencial a la hora de crear?

Totalmente. Sin libertad no hay creación. 


¿La rutina no es buena para la creatividad?

Depende de a que tipo de rutina nos estamos refiriendo. Si hablamos de una rutina de trabajo, como decía Picasso "la inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando". Pero una rutina diaria y la comodidad, son incompatibles con la creación. Yo intento romperla siempre que puedo, para encontrar siempre algo nuevo.



¿Nos hemos de renovar constantemente?

Siempre. Es fundamental para poder seguir creando y ser fiel a ti mismo. Además, el Arte siempre plasma el momento histórico y/o social que nos toca vivir, o aquello que sentimos y deseamos transmitir.

¿Cómo entraste en el mundo de la moda? ¿Te fue difícil?

Primero se fijaron en mis diseños y contactaron conmigo. Me preguntaron cómo se me daba escribir y les dije que había escrito varios relatos cortos, pero nunca sobre moda.

Me hicieron una prueba y resultó. Les gusté y me nombraron Corresponsal Europea de la revista "Fashion & Magazine de Panamá". Casi sin darme cuenta, ya formaba parte de ese  apasionante mundo. He aprendido mucho durante esos casi cuatro años.

Para escribir tus artículos, en qué te basabas? Pasarelas, entrevistas con los diseñadores?

Escribía sobre las pasarelas más importantes a nivel mundial, durante las semanas de la moda. También entrevistaba a diseñadores, actores, músicos, chefs... Pero también lo hacía sobre cine, viajes, gastronomía, arte, tendencias, nuevas tecnologías, etc.

 ¿Cómo lo hacías para estar al día de las tendencias?

 Leyendo mucho y viajando todos los meses.

La mayoría de tus pósters tiene una imagen pictórica emblemática (Van Gogh, Matisse...) Puede ser por la influencia de tu madre que era historiadora del Arte?

Todo lo que hago y lo que soy, se lo debo a ella. Fue y sigue siendo mi mayor influencia.

Ja veieu que és com un homenatge. Ella potser ha barrejat altres cultures com introduir les banderes.

Tienes una gran experiencia con carteles. ¿Utilizas mucho el Photoshop?


Siempre me he sentido fascinada por la obra de Toulouse Lautrec, quien elevó el cartel publicitario a la categoría del Arte.

 

Empecé componiendo imagen y escritura, y con la llegada de Internet y las nuevas tecnologías, pasé al uso del programa Photoshop. Ahí encontré una herramienta fascinante, que me permitía expresar mis ideas con mucha más versatilidad y a un tamaño mayor.

 ¿Ha cambiado la fotografía con este programa?  

En mi caso sí. El Photoshop es mi instrumento de trabajo, junto con la cámara fotográfica. Personalmente, la aparición de este programa me abrió un mundo nuevo, en el que podría mostrar las cosas tal y como las veía.


Eres persona con multitud de facetas, cómo te gustaría que te definieran?

Como artista digital. Me gusta crear, por eso me defino como artista. Diría que mi estilo es depurado, constructivo y sutil, con cierto aire cinematográfico.


Si alguien se interesa por tu trabajo, qué les puedes aportar: valor, prestigio...

¡Belleza e impacto! Hacer un buen trabajo que atraiga a la gente por su belleza. Para ello necesito disponer de libertad creativa. Cuando me siento a gusto trabajando, no puedo 

parar.

Me gusta hacer soñar a la gente. 


¿Cómo calculas el presupuesto de un proyecto?

Es muy difícil, ya que aparte de las horas empleadas en él, existe el valor añadido de los conocimientos requeridos y de la creatividad. Por lo que, cada proyecto tiene un valor diferent.




Ja ho veieu, una dona que té les idees clares. La passió que té pel seu treball creatiu és palpa en la seva obra. 


El seu blog: www.pilarorquin.com
 







 

Conversa amb la arterapeuta Irma Zapponi

Hola a tots!

Avui us presento una dona que té una passió, la artteràpia. Ella que ho viu amb gran intensitat (ho podreu veure amb les respostes). Ens dóna una lliçó d'ètica i humilitat. Ens fa retornar una mica als orígens quan de petits pintàvem amb els llapis de colors.

 

¿Què és l'artteràpia?

Arteterapia es un proceso de trabajo terapéutico con las imágenes internas de la persona, que quiere llegar a conocer su verdad, contactar con sus sentimientos genuinos, recuperar la confianza, la intuición y vivir plenamente su Ser auténtico.

¿Com la vas descobrir i perquè et va agradar?

En su forma reglada la descubrí mientras hacía la formación de Terapia Gestal, aunque cuando era estudiante de Medicina, había tenido la ocasión de sorprenderme al ver los trabajos creativos que hacían los pacientes, estimulaban la curación de sus dolencias con mayor rapidez y menos secuelas.

L'art ens l'ensenyen a partir de la seva història i només poden dedicar-se uns pocs, però cadascú de nosaltres té un artista a dins, oi?

Todo ser humano tiene la capacidad de crear imágenes que expresen su verdad. Imágenes que pueden tomar cualquier tipo de forma: musical, pictórica, caligráfica, cinética... y un largo etc.

Aquesta teràpia va lligada a la Gestalt?

Va ligada a cualquier tipo de Terapia humanística, que considere a la creación como una herramienta fundamental de cambio y desarrollo.

És per nosaltres molt desconeguda, s'exerceix a altres països?

Desde los años 50 se comenzó a desarrollar en Inglaterra, USA, Alemania, donde actualmente tiene un lugar importante en centros de asistencia psicológica, en hospitales y en consultas privadas. Aquí se está empezando a conocer en estos últimos años.

Suposo que la teva teràpia és com si tornessim a ser nens amb les mans i l'inconscient

Desde el adulto, es tener la capacidad de re-encontrarse con el asombro, el cuerpo y las emociones, liberados de juicios y mordazas.

Per què quan comencem a ser adults es va perdent?

Porque no se educa para Vivir con Amor y nos vamos rodeando de corazas para sobrevivir. Pero nada se pierde, las imágenes están ahí, sepultadas. Es tarea del Arterapeuta facilitar el encuentro con el Si-mismo-verdadero.

Si algú vol venir a la teva consulta amb què es trobarà? El tracte serà únic i individualitzat?

Se encontrará en un lugar seguro, donde pueda manifestarse tal como es, y se sentirá acompañado y estimulado en este proceso. El trato es individual.

También se hacen grupos de Artterapia, donde ser produce el cambio "en relación"

A veure, treballeu varies tècniques. Explica als meus lectors quines són.

Se utilizan medios diferentes, según las necesidades del paciente en el momento en que esté transitando. Así los materiales ofrecidos serán pinturas, fango, lápices, música, movimiento, fotografía, collage... etc.

La primera reacció de la gent serà: jo no sóc artista i no sé dibuixar, què als diràs?

Que el objetivo de la Arteterapia no es formarlo como artista y no necesita saber ninguna técnica. Sólo utilizará los materiales artísticos para expresarse, de cualquier manera, con trazos, manchas, símbolos, gestos... como él quiera, pueda o sepa.

Tu ets metgessa i això trenca amb tota la medicina convencional?

La medicina convencional por distintas razones no suele contemplar al individuo como un Todo.

La Arteterapia por el contrario, busca re-integrar las partes negadas, ocultadas, bloqueadas de la persona, sin olvidar la realidad externa en la que está inmerso.

A on et vas formar?

Medicina en Argentina. Terapia Gestalt y Arterapia en Catalunya.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Si us ha agradat i us voleu posar en contacte amb ella:

Irma Zapponi Missaglia

creacioberta@hotmail.com

652 204 237

Exposició de fotografies a Begur

Hola a tots!

Aquesta setmana jo sóc la protagonista. Us mostro una petita serie de fotografies de l'exposició a Begur del passat mes de Setembre.

Són tal qual, perquè veieu els detalls. Un altre dia veureu com quedaven penjades...

Espero que us agradin!

Si voleu podeu fer qualsevol comentari, sempre s'aprenen coses!

Hola a tots!

Avui us presento una amiga, la Mercè Pla que fa uns mesos va fer una exposició a la ciutat de... Nova York! 

Ah! No som pas familia! L'atzar ha fet que ens coneguèssim!

Conversa amb el fotògraf Yurian Quintanas

Hola a tots!

Aquesta setmana conversem amb un gran fotògraf que vaig descobrir en una exposició que es va fer a la Diputació de Girona.
A mi em encantar...

A quina edat et va enamorar la fotografia?

La veritat és que tard. Quan tenia 20 anys vaig estudiar una grau superior d'imatge a on ens ensenyaven tot lo relacionat amb els audiovisuals (cinema, multimedia, fotografia...) Allà vaig veure que la fotografia podia ser una bona tasca per plasmar les meves idees.


 Ets persona que sempre busca l'instant màgic per trobar una bona foto? I quan la trobes, què sents?

Aquest instant màgic del que parles a vegades et passa per davant en unes milèssimes de segon i sino estàs atent se t'escapa. Per això és important anar sempre amb una càmara a sobre. No sento res molt especial... simplement que ja tinc una imatge més per completar
 la serie... i a vegades al arribar a casa i mirar-la amb la resta de les fotografies m'adono de que no em serveix. 

A la teva exposició a la Diputació de Girona vas fer algún retrat. S'ha de tenir molta psicologia per captar la personalitat de cada un?

Més que psicologia, el que falta és temps perquè la persona retratada s'acostumi a la càmera i la situació es torni més natural.

Les teves fotos són en blanc i negre, creus que és més poètic que el color?

Depèn... Hi ha fotografies en color que són molt poètiques. En el cas de "La fi dels dies" em semblava que el blanc i negre li donaria un punt més místic i melancòlic.

Com aconsegueixes plasmar aquesta poesia?

A mi sempre m'ha agradat aquella fotografia que explica alguna cosa per si sola, sense necessitar explicacions. Per això intento fer un tipus de fotografies que deixin un marge per l'interpretació de qui se las miri.

Ara vivim una era que hem d'assimilar de veure gran quantitat d'imatges per segon. Com podem destriar les que són bones de les que no?

No crec que hi hagi imatges bones o dolentes... cada un tria què li agrada i què no.

Les teves fotos preval el tracte humà, s'està perdent?

Les noves tecnologies ens permeten conversar amb algú altre sense haver d'estar fisícament davant seu i això fa que el tracte humà sigui més fred que anys enrera

Tens algun cineasta o fotògraf predilecte que t'hagi influït?

Alguns fotògrafs que m'han inspirat: Robert Frank, Eugene Richards, Alex Webb, Trent Parke, Harry Gruyaert i Josef Koudelka

Fotografia d'Eugene Richards

Fotografia de Robert Frank

I aquesta fa pensar amb la primera foto.... és de Alex Webb

Fotògrafs impressionants!

I acabem la conversa amb una fotografia, que podria ser un reflex de la societat en que vivim.

Un experiment artístico-emocional

Hola a tots!

Aquesta setmana us ensenyo un experiment "artístico-emocional" que va fer l'artista i professora Fina Morera. Es  va portar a terme dins l'exposició itinerant, Domèstica de Girona

La idea pot semblar banal, però va servir perquè els participants s'expressesin en total llibertat.

Aquí la veiem a ella iniciant el camí... Era un full en blanc kilomètric i a fora hi havien etiquetes que deien: "El teu camí".

Els participants de manera atzarosa dibuixen sense tenir cap idea anticipada. Això és la creació!

Tal com podeu veure la noia marca el seu camí de color verd i ben bé al centre del foli!

                                                                          

S'estableix una complicitat entre els dos participants.

              Aquesta dona va fer al revés que la resta: pintar com si fos

     una aquarel.la...

Conversa amb la coach Elena Coello

Hola a tots!

Avui us presento la meva amiga, la coach Elena Coello. És una dona amb gran personalitat i per la resposta a les preguntes a la nostra conversa es veu una gran professional.

 

 

 

¿Cómo entraste en este mundo?

 

Hace años que conozco el coaching desde el punto de vista emprendedor pero no fue hasta hace un año que empezé a investigar más profundamente y me encontré que era una herramienta muy potente para cualquier cambio personal, no sólo profesional. A partir de aquí me informé y me apunté al master que me permitía poner en práctica estos conocimentos sobretodo para poder ayudar a gente que como yo en algún momento  necesitaba un cambio de vida.

 

 

¿Para que el público que no lo sepa, qué es el coaching?

 

El coaching es una herramienta poderosa de cambio que nos acerca a aquello que realmente queremos alcanzar en nuestra vida. Además nos ayuda a potenciar nuestras habilidades y descubrir aquello que nos limita para poder avanzar.

El coach acompaña, conduce ya ayuda a alcanzar los objectivos, pero el único motor de cambio es uno mismo.

 

 

Tu eres experta en coaching y tu objetivo es cambiar la vida de los demás. Es así?

 

Mi objetivo es que la gente encuentre su cambio personal y lo consiga. No podemos cambiar a nadie, el cambio sólo lo podemos conseguir nosotros mismos, por lo que el coaching es una herramienta muy potente que te ayuda a encontrar ese momento y orientarte hacia dónde realmente quieres ir.

 

 

Para alguien que lea la entrevista y que quiera apuntarse a una sesión de coaching, qué le pides?

 

Sólo necesita tener ganas de hacer un cambio y querer hacerlo. A veces le damos demasiadas vueltas a las cosas y no nos ponemos en acción, por eso para mi lo más importante es ese primer paso de decir: por qué no ahora?

 

 

¿Cómo percibes cúando la persona ha hecho el cambio?

 

El primero que lo percibe es la propia persona que está recibiendo la sesión de coaching. Yo puedo ir viendo señales de cambio en diferentes momentos, cuando se cumplen metas que antes le parecían imposibles, cambios de perspectiva que le da nuevas pistas para seguir adelante....

Cada persona encuentra su cambio a lo largo del proceso, y es lo más bonito ver como entra una persona y sale otra completamente diferente y satisfecha de sus propios resultados.

 

 

Viendo las estanterías de las librerías se han puesto de moda los libros de autoayuda, crees en ellos?

 

Hay millones y muchos son interesantísimos. Para alguien que quiera empezar a leer alguno incluso puede perderse con tantos títulos. En mi sección de lecturas recomendadas voy añadiendo lecturas que están bien para empezar a conocerse e introducirse en el autoconocimiento.

 

 

Ahora mismo hay muchísimos expertos en esta materia, qué te diferencia de ellos?

 

Para empezar el hecho de haber realizado yo misma un gran cambio para estar aquí es un aliciente para quien quiera probarlo, porque la propia experiencia me permite guiar de una manera más empática a quién le interese.

Además he creado una metodología propia en la que las sesiones están ordenadas y orientadas al cambio. Sigo un proceso que ayuda a conseguir los objetivos en muy poco tiempo. Me centro primero en el autoconocimiento que es indispensable para poder avanzar hacia cualquier objetivo y posteriormente le doy mucha importancia al plan de acción, poner fechas y llevar a cabo todo aquello que quieres es más importante que darle vueltas en tu cabeza a mil ideas.

 

 

Vivimos en una sociedad demasiado estresada para vivir el día a día?

 

Vivimos la vida que queremos vivir. Para algunos estamos en una sociedad estresada, en cambio para otros dentro de esa misma sociedad que dicen, son felices y disfrutan del día a día y con las pequeñas cosas que son importantes.

Es cuestión de perspectiva y como quieras vivir tu vida, nosotros elegimos en cada momento el camino que queremos seguir desde que nos levantamos por la mañana hasta que nos acostamos.

 

 

Ja ho veieu, tot depèn de nosaltres!

 

La seva web: www.elenacoello.com

 

Les meves noves fotografies

Hola a tots!

Avui us mostro unes de les meves últimes series de fotografies que he volgut jugar amb les ombres.
Si voleu enviar-me algun comentari, endavant!

Espero que us agradi!

Conversa amb Pau Zabaleta

Hola a tots!

Avui us presento un noi amb gran personalitat. És actor i fa unes joies tèxtils molt originals.

Quan vas començar a cosir?

Vaig començar a fer ganxet fa cinc anys potser. Primer me'n va ensenyar la meva mare, però a mesura que m'anava enganxant i com que vivim a ciutats diferents vaig anar aprenent mirant videos al YouTube, preguntant a les botigues on comprava les llanes, a blogs com ara el meu. I amb gent que, quan ens veiem a la barra del bar on treballava com a encarregat i cambrer aprofitava les estones mortes per acabar projectes de ganxet i aquests se m'apropaven.

 

 

 

Les teves joies de ganxet les fas perquè està de moda o et va sortir de manera espontànea?

Amb el ganxet faig de tot el que puc i sempre per casualitat. No tinc massa ànim comercial al darrere i quan veig alguna cosa que m'agrada intento recrear-la. En el cas dels colls retro vaig veure una amiga que en portava un de metall i vaig pensar que amb ganxet quedaría bé.

Quan em vaig posar a investigar vaig adonar-me que feia molts anys (20's, 30's, 40's, 50's) ja se'n feien!

Tries el color del ganxet per la joia pensant en els colors que es porten a la temporada?

Com sempre ho faig per gust personal i també manen les circumstàncies. Amb els colls vaig començar a fer-los en una temporada en que vaig viure sis setmanes a Lima, la capital de Perú i allà tenen cotons molt bons. Els que utilitzo són comprats allà, de la marca Trend i tenen colors molt bonics. Vaig anar a la botiga i senzillament vaig agafar els que més m'agradaven (amb l'ajuda d'en Guillermo) i van resultar estar molt de moda aquest estiu aquí: turquesa i rosa pastels i el blanc perla i negre que són uns clàssics!

 

Les teves joies em van encantar. No has pensat en donar-les a conèixer?

 

La veritat és que en el moment que estic és una mica complicat. Acabo d'arribar d'un viatge de 7 mesos per llatinoamèrica i aterrar  d'una aventura així no és gens fácil. T'has d'anar ubicant, trobant feina, casa... m'encantaria que la gent les conegués i li agradessin, però això suposa feina a través de plataformes 2.0 o bé anar a fires, a botigues... de moment no he tingut temps per fer tota aquesta feina, però a poc a poc. De fet, tinc un patró al ravelry (Ravelry.com) que és una xarxa per compartir projectes, patrons, etc... de peces fetes amb ganxet, mitja... i just avui una noia m'ha escrit desde Michigan per dir-me que havia fet les arracades i m'ha enviat una foto de com havien quedat.

Aquestes coses fan molta gràcia :)

 

 

 

 

I introduir-te en el món de la moda?

 

Això ja em queda una mica més lluny, ja que la meva vocació i els meus estudis, de moment han quedat dins el camp del teatre visual. De totes maneres en Guillermo començarà a estudiar moda a partir del curs 2013-14 i segurament a mi m'hi arrossegarà d'una manera o altra.

 

 

(Amics, ara que en Pau ens ha dit que està volcat en la seva carrera interpretativa us invito a entrar a la seva web: www.pauzabaletaactor.blogspot.com

És impressionant!)

 

 

 

Mires alguna revista tipo Ella o Vogue per agafar inspiració?

No. En tinc algunes a casa, la Tendencias (que ara es diu Ten Mag), les VICE, que són de subcultura o cultura alternativa més que de moda propiament. Reconec que fins i tot com a actor visual les revistes són font de recursos, idees i inspiració.

 

 

Les fires artesanals ajuden a promocionar-se?

 

Suposo que sí, això espero vaja! Nosaltres només n'hem fet dues com a Bosses secrets (les bosses que fa la meva mare) i en una d'elles hi vam afegir artcles de Ganxet Bideak, la nostra firma.

De moment ens han servit per conèixer gent (poder fer aquesta entrevista per exemple) i ensenyar el nostre producte.

En un moment tant complicat econòmicament, com és el d'ara, la gent no està per comprar coses que no necesita en el sentit més essencial del verb, però si és veritat que de moment tots els comentaris han estat molt positius! Suposo que hem d'aprendre també a quines fires anar i quines no, quin públic hem de dirigir-nos al nostre target de manera més eficient.

 

El seu blog creatiu: www.ganxetbideak.blogspot.com

 

 

 

: Doncs ja ho veieu, un actor apassionat pel que fa (les fotos del seu blog professional ho demostren) aprofita les estones  lliures per començar a cosir unes joies molt originals i poc vistes.

Això m'agrada. Tota persona ha de desenvolupar totes les seves facetes i ell ho fa: