Hola amics!
Avui traspasso fronteres... donaré a conèixer a una periodista, la Lola Busquets. Dona compromesa, valenta i que sap posar-se al costat de l'altre.
Els teus inicis són el de model publicitària... com els recordes?
Amb molt de carinyo i molta il.lusió, m'agradava molt actuar i se'm donava bé, vaig treballar moltíssim, més de 200 campanyes entre spots de televió, vídeos, fotografies, micro espais divulgatius, etc... vaig mantenir la il.lusió des del el primer dia fins al final. Ho vaig deixar per cansament ja que ho comptabilitzava amb un programa magazine diari de ràdio de 3 hores en directe i al final era anar amunt i avall tot el dia ja que havia d'anar a molts càstings
Amb nostàlgia i tendresa...?
Nostàlgia no per que sempre puc tornar, de fet ara que estic jubilada m'ho estic repensant... en quan la tendresa... jo sempre he estat una dona amb molta emprenta i penso que la vida són etapes i no acostumo a mirar enrera més del necessari.
Els anuncis d'aquells anys són els que explicaven històries... m'equivoco?
Vaig fer de tota mena, però tots els anuncis expliquen històries, aquesta es la gràcia, fer-ho en 30 segons i que aquesta petita història arribi al públic. Però si és cert que en general feia treballs de model-actriu en que primaven l'actuació i de vegades aprendre textes molt llargs, sobretot en vídeos comercials i institucionals. Tenia molt bona memòria i estudiava per no haver de repetir "tomas" per culpa meva.
I vas fer-ho durant molts anys... extraordinari ja que al ser model està associat només a la joventut...
Això no és així ja que els personatges dels anuncis van des de 0 a 100 anys... el més important es encaixar bé en un personatge, va ser el meu cas fent de mare, i de doctora, executiva, mestra...
I al món de la ràdio... amb "El matí de Lola" en que vas tenir l'oportunitat de donar a conèixer a molta gent diversa...
A mi el que m'agradava era comunicar i tenir l'oportunitat de fer ràdio va ser meravellós, i durar 30 anys increïble. Fer un magazine em va donar l'oportunitat de parlar i donar a conèixer a moltes persones. M'ho vaig passar molt bé i vaig gaudir molt. Tot i que era molta feina perquè tot ho feia jo, la producció, la preparació, buscar als col.laboradors.... tot.
El secret per fer una bona entrevista?
Que t'agradi el que fas és fonamental, i saber escoltar, no pots anar amb un guió tancat, has de saber treure allò que és interessant i fer que l'entrevistat estigui còmode perquè així s'obrirà molt més i potser dirà allò que ni pensava que diria.
L'escolta activa i la comprensió?
Exacte
Perquè et deien "Tu dones confiança"...
Per el que et deia, es trobaven a gust. Era la frase que més m'han repetit, i "Ho fas fàcil"
La vida que vas fer al carrer de petita a Barcelona ja et va influir per ser una comunicadora nata?
Jajaja... m'encantava jugar al carrer com gairebè tots els nens de la meva generació, per a mi el carrer Padilla on vivia aleshores significava llibertat. Per això crec que m'agrada tant passejar per Barcelona o per Premià que és on visc des de fa ja molts anys. Els carrers estan plens d'estímuls, de persones diverses, d'aparadors, d'establiments de tota mena, i observar aquest microcosmos es un autèntic privilegi
Donarem a conèixer una altra faceta teva, la de la pintura. Què t'aporta ella?
Com tota faceta artística pintar es deixar-se anar, jugar amb els colors i les textures i crear un univers propi. Vaig començar a anar al taller de la pintora Rafe Serra a principis del 2000, aleshores pintava a l'oli i figuratiu, després d'uns anys d'impàs he tornat a agafar els pinzells al taller de Pol Peiró, un pintor al que admiro molt pel seu talent i en aquest ocasió he descobert l'abstracció i l'acrílic.
Veient aquest paisatge et transporta a un món per descobrir?
He pintat una sèrie d'obres amb aquesta temàtica que he titulat "Terres cremades", era el que m'inspirava en aquells moments... pintar té molt a veure en el moment vital en que et trobes, en allò que t'inspira en cada moment
