divendres, 10 de maig del 2019

Descobrim el talent de la Gemma Sagarra



Hola amics!
Avui donarem a conèixer a una gran dona, la fotògrafa Gemma Sagarra. Persona amb gran sensibilitat artística, i social.
Conversarem amb ella i descobrirem la seva part més íntima i emotiva.
Segur que us encanta!




https://www.youtube.com/watch?v=SxS6LxPHg4I&feature=youtu.be


Si voleu conèixer-la abans de llegir l'entrevista... aquí la teniu!!

Un vídeo de YouTube!!!!


Quan una persona t'encarrega una foto quina és la primera idea que et ve en ment?

Aconseguir una imatge d'aquella bellesa pròpia que tota persona posseeix.
Cada sessió és un repte amb les seves incògnites, mai és com ho esperes i sento que afrontar-me a aquests petits reptes són part essencial per sentir que la fotografia és molt més que una professió. Profundament lligada a la fotografia i els ritmes del jazz.

























El teu pare va ser essencial perquè et dediquessis en aquest món?

Sí, ja que el seu hobbie pel món fotogràfic i els records de les projeccions del Súper 8 van ser l'inici del meu interés per la imatge.




Tenir empatia amb l'altre és cabdal per trasladar l'essència de cadascú?
Sí, perquè és indispensable saber-se posar en el lloc de la persona que s'exposa per sobre de les seves vergonyes i el truc que més em funciona és l'alegria amb molt de tacte.





Un projecte com el "Cámaras del Mundo" et va canviar la vida?

Àfrica et sedueix de manera diferent. I el més enriquidor ha sigut el contacte humà amb les mirades joves però valentes i somriures purs d'ànima. Un regal incomperable que deixa en rídicul les peripècies i aventurilles a les aduanes d'aquests països, per poder-los portar més de 40 càmeres a les ONG de Burkina Faso.

Aquest projecte preciós parit pel meu estimat amic periodista basc Pablo Picaza, que l'any passat ens va deixar orfes de la seva constant lluita per causes socials i del seu inconfundible estil de riquesa comunicativa. Com en el programa de ràdio Lliure Contrabanda FM, sobre les músiques d'arrel del món "Los Ríos de Dakar".


Ell va voler que l'acompanyés per gravar el Making Off d'aquesta preciosa aventura. 

Links de moments entranyables.


http://fusionistas.contrabanda.org/260/


 







Com arribes a traslladar l'emoció?

Quant la imatge aconsegueix dialogar amb l'emoció particular de tota personalitat. Se'ns dubte aquestes són les més difícils i per aconseguir-les s'ha de buscar intensament.

Sento que la fotografia permet transmetre les complexitats de les emocions amb claretat i amb absència de confusió. El poder de la paraula pot fer caure en el parany de la confusió per la seva pròpia diversitat. 
Ara que sóc més conscient de la vida, comprenc el fet que poder em sigui més fàcil relacionar-me amb les meves imatges que amb les meves paraules.
Poder perquè el meu pare va morir quan jo tenia 12 anys, i és per un daltabaix que sempre ha conviscut amb mi, d'una manera o d'un altre.
M'imagino que patir bullying als 16 sense que la meva família ho sapigués també ha afectat a la meva personalitat.

Experiències viscudes molt importants que al cap dels anys, la fotografia ha resultat ser la meva font d'inspiració, al representar les meves emocions instantànies.
Un exemple present; ara m'he atrevit amb els nadons. Pensava que no podria, ja que amb la meva parella hem viscut un avortament, dos invitros fallides, i tot i així, quan he fet aquestes noves sessions de NEWBORN, s'ha creat alguna cosa especial que ha fet que la meva frustació, com  a mare, es representés amb una connexió molt real i sensible amb el petit nadó.
Per tant em quedo que, tot i els entrebancs, hem de forts per capgirar la desgràcia i fer-la constructiva per un mateix. És bonic quan passa i quan t'ha n'adones, però també és un camí que necessita afrontar-se amb molta resistència. Mal dia, Nina Simone.
























La natura és per a tu...


El meu estimat bosc on em summergeixo per trobar aquells regals ocults darrera de la primera mirada, fent-me sentir conectada amb les meves arrels.




 
















M'ha impressionat de veure les teves "Water Drops"... molt difícil d'aconseguir aquesta precisió...

És que per a mi no ho considero difícil perquè sempre m'ha agradat apropar-me amb el macro per veure quin món em trobo, què és el que passa.
Aquell dia sortia a passejar amb els nostres tres gossos, en Mao, la Mota i la Miel, i portava la càmera.

La primera llum del dia, si t'hi fixes, les telerinyes brillen, i ja m'atrapen per ajupir-me i observar el seu micromón.
Estirada a terra.
Això sí, el que tinc gravat, és que quan estava submergida al seu món, de sobte, per l'objectiu em va aparèixer la senyora de la casa, una macro aranya peluda que vaig fotre un crit que encara el tinc gravat.




Et veig una aventurera, m'equivoco?

Sempre he sigut un cul inquiet, i sempre m'ha picat la curiositat de viure experiències noves, he sigut molt valenta. Ara ho sóc una mica menys... m'hauré fet gran? De jove, viatjar m'ha sigut més fàcil per l'ajuda de la meva família.






En Chris ha sigut un pilar molt important per la meva carrera com a fotògraf, ja que ell sempre m'ha ajudat a creure en mi mateixa i a lluitar per aquest Art.

I ja estem, aprofito i et donc les gràcies públicament amor.

Sense tu no hagués tirat endavant aquet projecte.


Instagram: www.instagram.com/gemmasagarra_fotografa
Pàgina web: www.gemmasagarra.com






 
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada