Hola amics!
Una imatge d'una de les creacions de la nostra propera protagonista...
dijous, 29 de novembre del 2018
divendres, 2 de novembre del 2018
Descobrim el talent de la Patrícia Maseda
Hola amics!
Avui donarem a conèixer a una gran artista, la escultora Patrícia Maseda. Dona amb gran sensibilitat artística i una enorme saviesa.
Segur que us encanta!!!
Com es va originar la comunicació sensorial amb el paper?
El
primer contacte creatiu amb el paper i el cartró es va produir gairebé
de manera inesperada. Un dia va arribar a les meves mans un tros de
cartró de forma triangular que de seguida em va recordar a un element de
l'arquitectura clàssica. Així va ser com, a partir d'un petit "frontó"
de cartró, vaig crear la maqueta d'un temple grec inspirat en el Partenó
d'Atenes.
Després del temple vaig continuar treballant amb el cartró introduint, a poc a poc, variacions amb el paper. De la mateixa manera que aquella primera forma triangular em va suggerir una imatge, el treball posterior amb el paper em va portar a crear formes més elaborades a partir de temes com la mitologia, la simbologia i el món dels somnis; però també, de l'estudi del rostre, de les emocions i de les mirades que s'anaven intuint en les noves escultures.
Enrere, doncs, quedava aquell treball inicial amb el cartró per donar pas a una nova etapa artística en que l'experimentació, ara sí amb el paper com a protagonista principal, ha anat evolucionant cap a unes obres més figuratives que són les que formen la col.lecció d'escultures que presento a les meves exposicions
El material és esencial a l'hora de fer l'obra?
El paper és un material d'art amb el qual es poden arribar a generar formes tant interessants com les que trobem en obres realitzades, per exemple, en marbre o en bronze.
Després del temple vaig continuar treballant amb el cartró introduint, a poc a poc, variacions amb el paper. De la mateixa manera que aquella primera forma triangular em va suggerir una imatge, el treball posterior amb el paper em va portar a crear formes més elaborades a partir de temes com la mitologia, la simbologia i el món dels somnis; però també, de l'estudi del rostre, de les emocions i de les mirades que s'anaven intuint en les noves escultures.
Enrere, doncs, quedava aquell treball inicial amb el cartró per donar pas a una nova etapa artística en que l'experimentació, ara sí amb el paper com a protagonista principal, ha anat evolucionant cap a unes obres més figuratives que són les que formen la col.lecció d'escultures que presento a les meves exposicions
El material és esencial a l'hora de fer l'obra?
El paper és un material d'art amb el qual es poden arribar a generar formes tant interessants com les que trobem en obres realitzades, per exemple, en marbre o en bronze.
A
diferència d'aquests materials, el treball dels quals comporta un
procediment tècnic més complex per les seves característiques, el paper
ofereix una comunicació sensorial especial a l'hora de treballar-lo amb
les mans, i permet que puguis anar intuint algunes formes entre els
plecs que es van generant.
En aquest sentit, doncs, més que d’espontaneïtat hauríem de parlar d’una intencionalitat, conscient o no, a l’hora de crear. I també que el fet que l’atzar intervingui en el procés creatiu pot aportar a l’obra resultats molt interessants.
De quina manera t'ha influït la mitologia grega?
La cultura grega clàssica ha estat, des de sempre, un dels temes que m'han interessat a l'hora d'estudiar l'art, la filosofia i la mitologia.
Però més enllà dels mites grecs, altres referents de mitologies com la romana, la nòrdica o l'eslava també es troben molt presents en la meva obra.
Actualment es poden veure algunes d'aquestes escultures, així com conèixer els mites als quals fan referència, a l'exposició " Diàlegs amb el mite", al Museu d'Art de Cerdanyola.
Un començament. Pel fet mostrar les meves escultures per primera vegada, però també pel que suposava fer aquest pas: iniciar una nova etapa artística adquirint un compromís tant amb l'art com amb mi mateixa.
Tens algun referent pictòric que sigui esencial en la teva carrera?
Caspar David Friedrich (1774-1840), un dels principals exponents del Romanticisme alemany en pintura de paisatge.
A l'hora de crear tens unes idees en ment o tot sorgeix de manera espontània?
En tota creació artística conflueixen el coneixement i la técnica, però també l'entusiasme.
L’obra
d’art és el resultat de la interpretació que l’artista fa del món que
l’envolta; però també és un reflex del seu món interior.En aquest sentit, doncs, més que d’espontaneïtat hauríem de parlar d’una intencionalitat, conscient o no, a l’hora de crear. I també que el fet que l’atzar intervingui en el procés creatiu pot aportar a l’obra resultats molt interessants.
Dóna’ns a conèixer el que són les “serendipitats”…
Una serendipitat podria definir-se com el descobriment casual, de manera inesperada i sense planificació, d’alguna cosa.
L’art, com la vida, ens pot arribar a sorprendre, i molt! Només cal estar atents i observar.
L’art, com la vida, ens pot arribar a sorprendre, i molt! Només cal estar atents i observar.
De quina manera t'ha influït la mitologia grega?
La cultura grega clàssica ha estat, des de sempre, un dels temes que m'han interessat a l'hora d'estudiar l'art, la filosofia i la mitologia.
Una
gran part de les meves escultures s'inspiren en personatge dels mites
que escriptors com Homer, Hesíode o Heròdot varen tractar en algunes de
les seves obres principals. Així, doncs, déus com Hermes, semidéus com
Aquil.les o monstres com el Minotaure o la Medusa són alguns dels
exemples d'escultures en paper i en cartró fruit de la meva admiració
cap a la cultura grega.
Però més enllà dels mites grecs, altres referents de mitologies com la romana, la nòrdica o l'eslava també es troben molt presents en la meva obra.
Actualment es poden veure algunes d'aquestes escultures, així com conèixer els mites als quals fan referència, a l'exposició " Diàlegs amb el mite", al Museu d'Art de Cerdanyola.
Què va significar per a tu exposar als "Amics del Museu d'Art" de Girona?
Un començament. Pel fet mostrar les meves escultures per primera vegada, però també pel que suposava fer aquest pas: iniciar una nova etapa artística adquirint un compromís tant amb l'art com amb mi mateixa.
Tens algun referent pictòric que sigui esencial en la teva carrera?
Caspar David Friedrich (1774-1840), un dels principals exponents del Romanticisme alemany en pintura de paisatge.
Mark Rothko (1903-1970), pintor del moviment expressionista abstracte.
Quan
contemplo les seves obres m'agrada entreveure en els grans "volums" de
color del pintor americà alguns dels paisatges sublims del pintor
alemany. "Així en aquesta inmensitat se'm nega el pensament: i naufragar
m'és dolç en aquest mar", va escriure Giacomo Leopardi en el seu poema
"Infinit" (1819). Uns versos que descriuen les sensacions que em
desperta la contemplació d'aquestes pintures de gran intensitat
emocional i espiritual.
Caspar David Friedrich
Una de les teves escultures és manejable i lliure...
Si parlem de l'obra "Sinergia" (2015) puc dir que és una escultura de cartró que mai està del tot acabada, ja que no manté la seva forma inicial i és fàcilment modificable quan la mous.
Una de les teves escultures és manejable i lliure...
Si parlem de l'obra "Sinergia" (2015) puc dir que és una escultura de cartró que mai està del tot acabada, ja que no manté la seva forma inicial i és fàcilment modificable quan la mous.
Es
tracta d'una obra resultant de la recerca de noves formes i un clar
exemple que no s'ha de deixar mai d'experimentar ni de cerca
constantment vies de creació, ja que fa evolucionar tant a l'artista com
a la seva obra.
La seva página web és: www.patriciamaseda.com
La seva página web és: www.patriciamaseda.com
dijous, 25 d’octubre del 2018
dilluns, 8 d’octubre del 2018
Descobrim el talent de la Montse Rocabert
Hola amics!
La nostra protagonista és una gran artista, la Montse Rocabert. Amb una llarga trajectòria que ens explicarà els seus secrets en la creació...
La inspiració, com deia Pablo Picasso, "existeix però t'ha de trobar treballant", i és totalment cert, sigui quina sigui la teva activitat, il.lustració, fotografia, escriure, dissenyar o crear una obra artística de qualsevol tipus, requereix una gran dosis de creativitat i com no també d'inspiració. Si esperem que aquesta ens truqui a la porta, difícilment arribarà, potser millor començar per sentir que hi ha alguna cosa que t'apassiona, que tens una necessitat important de plasmar-ho o que tens un estímul pel qual comences a fer recerques, investigues i estires un fil conductor... a vegades visible però també et pot passar que aquest fil no sàpigues d'on ve o cap on va. Llavors en mig d'aquesta ebullició o efervescència et dóna un estímul necessari per avançar i poder continuar amb el teu treball.
T'és difícil fer la tria de colors?
No, gens, és una cosa que ni jo mateixa entenc massa, no tinc un patró, no em cal pensar si els colors que trio són complementaris, adequats o no, de fet em ve a la memòria una cançó de Raimon, "Oh, desig de cançons" en la que diu que ell no tria les cançons, doncs aquestes li venen a ell, quan? ni ell ho pot saber...
Doncs seria una mica això, els colors em venen a mi, em miren i van entrant pels ulls i per la pell i quan arriben es fan notar i alguns si volen es queden i fan niu, d'altres passen de llarg i queden amagats sota les capes de pintura... hi ha una col.laboració natural entre els colors i la meva mà que es complementa sense cap mena d'esforç i acaba sent una mena d'experiment o joc intuïtiu del qual en gaudeixo plenament.
Les teves pintures tenen com unes gotes allargassades... què vols comunicar amb elles?
Les teves pintures tenen com unes gotes allargassades... què vols comunicar amb elles?
Bona pregunta!! I alhora complicada de contestar-la... però som-hi!
Cada detall, per petit que sigui, cada quadre , cada obra, amaga infinitat d'anècdotes, sovint vivències viscudes, amb les capes de pintura, color i textura hi ha una història i forma part d'un univers riquíssim de moments personals, de la mateixa manera que es viu la vida, amb tota la seva naturalitat, des d'un malestar a un estar més conscient i calmat, el quadre també es va formant amb el seu conjunt de tots aquests elements.
A vegades utilitzo símbols, lletres, teixits o la pròpia pintura que cau en les diferents capes del quadre, m'agrada deixar en evidència que el regalim tingui la probabilitat d'esdevenir alguna cosa, potser ell sol no ens diu res però és en el seu conjunt de tota l'obra que pot suggerir o despertar el contingut i la interpretació. És com un teixit, que es van creuant el fils horitzontals i verticals, i sorgeix la trama de la tela, un fil sol no fa la tela, són milers de fils que s'han creuat a dalt i a baix per creuar una figura, és molt metàforic però vindria a ser això.
L'art ens serveix per plasmar emocions?
En el meu cas, no hi ha cap dubte. No puc plasmar una història sense passar pel filtre de les emocions o les reaccions que la vida contemporània em provoquen i que després intento traspassar en el llenç de manera més conscient o no. És com quan un escriptor, per exemple, a través del seu personatge principal, hi pot introduir i desvetllar contingut personal, ho veig com una mena d'alliberació i de coneixement profund cap a un mateix.
El meu art en aquest sentit és una resposta a la necessitat d'expressar alguna cosa, un diàleg propi, un aparador on mostro el meu sentir, en definitiva un espai vital que em fa sentir viva, més en pau i més feliç.
Veient les fotos dels rostres em ve una idea... una imatge val més que mil paraules?
És una dita o un tòpic? De fet, et puc dir que jo mateixa utilitzo molt aquesta frase... a vegades no hi ha res millor que veure les coses per entendre-les doncs està molt clar que la imatge sempre és molt més convincent i ràpida. En els darrers 80 anys, la fotografia i per tant la imatge, ha sigut un icona a nivell de reivindicació social, de protesta i denúncia i d’art en definitiva. Una bona foto sempre crea un moviment de consciència a l’espectador, una emoció, tant positiva com negativa, en els darrers temps l’evolució tecnològica que fa possible tenir una càmera a mà a l’instant, a través del mòbil, ha obert un camp de possibilitats molt gran a tothom, però com que estem utilitzant símbols per poder expressar-nos val a dir que no podem només quedar-nos amb els estereotips de les imatges doncs això seria imposar-nos una visió molt reduccionista del món de les llengües i de la paraula.
Quan em fas referència a “els rostres”, et puc dir que la imatge fotogràfica que veus és el resultat final, però durant el desenvolupament del projecte, el llenguatge va ser molt important i necessari, ens va permetre comunicar els nostres pensaments i sentiments, les d’històries i comèdies que els meus familiars varen representar amb el seu llenguatge corporal, van ser el motor per arribar finalment a captar aquella part de la interpretació que volia aconseguir. Va ser tot un procés fins arribar al resultat final i una experiència per a tots molt gratificant.
Avui encara em diuen que volen tornar a col·laborar amb un nou projecte fotogràfic, ells estan disposats, només els haig de dir quan i l’engranatge començarà a funcionar novament....
Ara que no ens sent ningú... Vas tenir al nostre admirat Pere Parramon de professor a l'Escola de la Mercè...
Hahahaha! Que bo!... (Ara que no ens sent ningú) et puc dir que va ser una experiència molt positiva...
Érem estudiants de la primera edició dels estudis d'EmaArt de l'Escola Municipal d'Art de Girona i el Pere Parramon era el nostre professor d'història de l'Art i també va formar part del jurat quan es varen presentar els projectes final d'estudis, que per cert, aprofito per dir-te, (ara que no ens sent ningú...) que el meu projecte "Joc de Seducció" va ser un dels tres finalistes en acabar aquesta edició al 2014.
Doncs com et deia, recordo molt bé les seves classes, eren plenes de contingut, però gens carregoses, el Pere es mostrava com un llibre obert pel qual havia recopilat un munt d'informació amb relats que ens el explicava de manera sorprenent, és a dir amb passió, penso que metafòricament parlant, ens feia viatjar, tenia aquest do d'anar una mica més enllà de la història com a tal i ens colapsava amb contingut que havia preparat de manera extra, per si volíem seguir indagant sobre allò que ens havia explicat, era un plus interessant que ell havia trobat en històries paral.leles, en vídeos, en pel.lícules, en exposicions i en imatges i això personalment a mi m'encantava.
dimarts, 2 d’octubre del 2018
divendres, 14 de setembre del 2018
Un tastet amb un toc artístic
Hola amics!
El "Tastet" d'avui és molt pictòric... El nostre protagonista forma part del quadre.
En breu el coneixereu!
divendres, 17 d’agost del 2018
divendres, 20 de juliol del 2018
Conversa amb l'escultor Xavier Puente
Hola amics!
És un honor per a mi donar a conèixer a un gran artista que admiro, l'arquitecte i escultor Xavi Puente.
Ha estat seleccionat en varis premis de prestigi i la seva obra ha viatjat en països com el Canadà i Brussel.les.
Com s'origina una forma?
La forma neix en un context de reflexió i formalització global, jo treballo en abstracte temes importants per mi (acció-reacció, buit, massa, relacions entre les formes, etc...) això després ho formalitzo a través de la geometria que finalment s'omple de emoció i vivència en el diàleg amb la fusta.
S'estableixen conexions entre les línies?
Totalment, les relacions entre cada part i amb el tot ha de ser completa, això és una part essencial per mi, tot ha d'estar en completa sintonia. Cada traç té un reflexe de connivència o oposició en una altre part de l'escultura establint jocs d'equilibri formal que donten a la peça de personalitat i coherència.
La natura és una font d'inspiració?
Realment no en un sentit més formal de l'expressió però sí, si ens referim a la natura interna de la fusta, és a dir, la forma de creixement, la constitució interna de les vetes, les diferents densitats de la fusta en cada zona. La fusta és una matèria viva i s'ha de negociar amb ella si vols que et doni el millor d'ella mateixa.
Què té aquesta que t'atraigui tant?
La olor, el tacte, la seva personalitat i sobretot és una matèria en constant canvi i adaptació, canvia segons la estació de l'any, segons la temperatura, l'humitat, segons si està exposada a la llum o no.
Quan hi ha tramuntana a l'Empordà la fusta s'asseca més ràpid, aquesta total adaptació al medi és en si mateixa una lliçó de vida.
Un enllaç directe al seu canal de youtube...!
Entreu-hi!!
La seva pàgina web: www.xavipuente.com
Bon cap de setmana!!
dijous, 12 de juliol del 2018
dimecres, 16 de maig del 2018
Conversa amb els il.lustradors Sergi i en Gerard de "Imnòtics"
Hola amics!
Aquesta setmana coneixerem a dos artistes il.lustradors, amb el nom "Imnòtic". Tenen una inmensa creativitat i imaginació.
Segur que us encanten!
Com va nèixer "Imnòtic"?
Imnòtic va nèixer d'uns cursos de japonès durant l'universitat. Tots dos erem fans de la cultura asiática i sobretot dels còmics i vam sentir una gran conexió que es va reflectir en un primer mural a casa el Sergi. Pintar aquell mural va ser una manera més de comunicar-nos, com qui surt una tarda a fer un cafè a una terrassa. Mentre pintàvem parlàvem dels còmics que ens agradaven, escoltàvem música i ens descubriem un món que ens encantava. Aquell mural va ser l'inici del que som ara i l'únic que no hem acabat encara!
De quina manera va sorgir el fer els murals de grans dimensions?
Després del mural que va fer a casa el Sergi, que era de uns 2x1m, uns familiars que havien reformat un pàrquing ens can propossar pintar-hi alguna cosa per tal que no els hi omplisin de pintades els "grafiteros". Vam acceptar el repte.
Era una paret de 15x3m i ens vam pasar un semana nit i dia dibuixant. Va quedar tant bé que uns veïns en van voler una a l'entrada de la seva finca. I d'aquesta, una amiga d'una veïna, ens va contactar amb el director d'un col.legi major universitari que buscaba dibuixants de murals. Així va sorgir el fer murals.
L'estètica "vintage" és el vostre emblema/marca?
No. L'estètica vintage ha sorgit una mica per casualitat. És veritat que moltes de les coses que dibuixem són d'una época concreta, però més per enyorança que no tant per l'estètica. El nostre emblema, diguem-li estil, és una la d'un dibuix realista amb una combinació de gruixus de línea molt personal i amb parts de colors plans i vius.
Quina és la vostra inspiració?
Ens inspirem en els còmics que vam llegir en la nostra infància
Els vídeos que feu són impressionants... us han fet donar un gir a la vostra carrera?
Hahaha! Gràcies! Els vídeos són conseqüència de les noves tecnologies, l'entrada a les xarxes socials (Instagram, Facebook...) i la nostra passió per l'audiovisual. Bé, i també perquè ens divertim sobramanera fent-los!
Crec que més que un gir, ens ha ajudat a donar un toc divertit i curiós a la nostra feina.
El seu Instagram: imnoticdesign
divendres, 27 d’abril del 2018
divendres, 13 d’abril del 2018
Conversa amb l'artista Joan Busquets
Hola amics!
Avui coneixereu a l'artista del poema visual. El seu nom és Joan Busquets. Un home que ha fet del seu art una passió.
La natura és la més gran font d'inspiració?
Efectivament, per a mi, la natura és la més gran font d'inspiració. Quan camino o passejo per els boscos de Les Guillaries, on he viscut tota la meva dia, no deixo d'observar les capriccioses formes que la naturalesa ha deixat en les arrels i troncs dels arbres que per el pas del temps han mort i els mateixos elements naturals com el sol, l'aigua, el vent, el gel i d'altres van modelant i donant-li diferents formes. Poden ser suaus, llises, arrugades, punxegudes, arrodonides, allargades o de qualsevol forma.
Això per els artistes com jo és una gran Font d'inspiració.
Què va significar per a tu l'encàrreg de realizar el premi de la "Molla d'Or"?
L'encàrreg per part de Girona Innovació de realizar el guardó del prestigiós premi "Molla d'Or" va ser a més d'una gran il.lusió i orgull, un reconeixement a la meva carrera artística.
Després de més de trenta exposicions, entre individuals i col.lectives, m'oferiren l'oportunitat de ser l'autor d'un guardó reconegut, en el que els candidats eren persones d'una gran projecció social i professional. El premi va recaure per votació popular a la Sra. Marcela Topor com a directora de la revista Catalonia Today.
Explica'ns la reacció dels nens al rebre un dels teus tions...
A més de la meva activitat com escultor i pintor també sóc intermediari entre els tions nadalencs i els nens i nenes de les nostres contrades.
És un goig inmens veure les cares de felicitat dels infants quan venen a la parada que porto a les fires de Nadal. Tots els volen tocar, fotografiar i molts no volen ni marxar de la parada. Dóna molta felicitat veure l'il.lusió i l'inocència dels infants.
També és molt gratificant el gran interés dels nens i nenes del col.legi La Vall d'Osor quan cada any, en motiu de la setmana cultural, els hi faig un taller artístic amb el que han anat a recollir amb els seus mestres al bosc.
Les teves escultures són fruit d'una gran reflexió o són pur atzar?
Les meves escultures són en primer lloc pur atzar, ja que trovar la peça adequada és fruit de la casualitat de passar per el lloc on la mare naturalesa l'hi ha deixat. Quan l'he trobada no paro de girar-la i regirar-la i mirar quins elements hi puc afegir, ferros vells, diferents fustes velles, pedres i altres objectes, fins que la meva imaginació em diu què pot representar.
Si comença com a pur atzar, acaba com a fruit d'una gran reflexió.
Facebook= Joan Busquets Cantal
Instagram = joanbusquetscantal
A partir d'ara us informaré de les meves novetats artístiques... que com el nom del blog indica:
"Joies per a la dona contemporànea"
Bon cap de setmana!
A partir d'ara us informaré de les meves novetats artístiques... que com el nom del blog indica:
"Joies per a la dona contemporànea"
Una exposició Col.lectiva d'Artistes que faré el proper cap de setmana a Barcelona, el 21 d'abril...
Amb la meva primera col.lecció de la rosa de Sant Jordi tèxtil! Preciosa!
Una amiga meva (que té molt de gust) em va felicitar...
Hi esteu tots convidats! Divendres us dono l'adreça exacta!