Conversa amb un gran humanista, Narcís Sayrach

Hola amics!

Us he fet esperar però segur que al descobrir la personalitat que avui us presento quedareu super contents.

L'atzar em va fer anar a parar a una casa anomenada "Montserrat" de l'arquitecte Manuel Sayrach i Carreras i precisament jo tot admirant les seves parets hi havia el fill de l'arquitecte, Narcís Sayrach. Es va establir una complicitat tal que la conversa va ser instantànea.

Els primers records...

Els primers records són amb el meu pare visitant la tomba de la meva mare i ens feia tenia una visió d'ella en el més enllà pensant que encara seguia vivia. D'aquesta manera el seu record ens era molt present i ens enfortia a tots. 

Com li  va influïr la seva extraordinària sensibilitat?

Era un gran pensador i segons ell hi havia 7 drames de la llum. Comença per un caos i s'ha d'anar superant. Un seria l'amistat, l'altre seria l'arquitectura, les imperfeccions de la natura, la pàtria, el més enllà... 

Antoni Gaudí va ser un dels seus referents?

Sí, ho era. Va formar part d'una etapa de la seva vida perquè la casa era de finals  del modernisme amb una mica de noucentisme.

Gaudí va ser un gran home, un artista genial però que va arribar a ser molt pobre per les despeses de la Sagrada Familia i quan va morir atropellat se'l va confondre amb un vagabund per l'aspecte que tenia.



 

Antoni Gaudí

Un espai tant màgic fa que un s'oblidi de la realitat, oi?

S'inspira amb el mar, les balenes i el seu esquelet. La casa la va anomenar  "Montserrat" en homenatge a la seva dona, que tant estimava.

 





Un vídeo extraordinari!


https://www.youtube.com/watch?v=ZvtcCpnOjZM




Descrigui'm un dia en la Barcelona de principis de segle...


Doncs tinc en ment al meu avi que tenia un cotxe de la època amb un xofer. Era un Ford 242. 

 

Pel que em va explicar va estar en contacte amb figures capdals de la societat catalana

Sí, volia reunir tot aquells intel.lectuals, la majoria de l'exili i que parlessin del país. Els vaig demanar a la vegada que escribisin un poema dedicat a Sant Jordi.

Autors com Pere Quart, Vicenç Vives, Francesc Macià, Feliu Formosa, Blai Bonet, Avel.lí Artis Gené, Mercé Rodoreda, Joan Perucho, Miquel Batllori, Joan Rebull, Enric Prat de la Riba...

Poema perquè us feu una idea de l'intensitat d'Espriu

Salvador Espriu



       

     
                        
 Enric Prat de la Riba

   Mercè Rodoreda



 

        Vicenç Vives

Sant Jordi és per a mi un màrtir que estima i la seva figura està arreu del món. Més endavant van incorporar-hi la bandera  i el van associar amb la diada.

 

 

Digui'm una amistat entrenyable...

Josep Maria Subirachs. El vaig conèixer quan encara no era l'artista que va arribar a ser. M'ensenyava els seus dibuixos i a poc a poc la seva obra es va anar fent més trencadora i amb força.

La seva firma ja era una escultura! 

 

Era una gran persona, molt entrenyable que va patir molt per les enveges. Vam celebrar els 50 anys d'amistat!


 

   Escultura de Subirachs



 "La Sagrada Familia"



 

Li vaig demanar siusplau que construís un Sant Jordi per a la Sagrada Familia. Edifici espectacular en que el seu interior és d'una gran bellesa amb els seus vitralls i la llum que desprenen.  

 

 

 

                                         Sant Jordi

   Vitralls de la Sagrada Familia

Va ser capellà durant molts anys, però com veu la fe?

Doncs profundament humana, en que no és tant creure en Déu i en la seva figura sino el que hi ha en ell, la bondat, l'entrega a l'home, el sacrifici, la comprensió, el més enllà...

Roquetes va ser una població que va conèixer de primera mà, oi?

Sí, era un poble molt abandonat que els seus habitants no tenien ni aigua ni calefacció i jo vaig voler transformar-ho perquè la seva gent poguès ser feliç i tinguessin una vida digne. Va ser molt difícil però amb molts d'esforços i amb l'unió de la gent es va fer possible.

És un dels reptes més importants que he aconseguit i n'estic molt orgullós.

Llibre de memòries de'n Narcís. El títol ho diu tot!

 

Ha arribat a tenir una enorme experiència vital. Quin consell ens donaria a tots nosaltres?

Estimar

Hola amics!

L'atzar va fer que anés a parar a un espai tant màgic com aquest...
En breu sabreu la història que s'hi amaga.

Feliç weekend!

Descobrim el talent de la Gemma Pampalona

Avui donem a conèixer a una dissenyadora  tèxtil amb una gran trajectòria, la Gemma Pampalona.

@gemma.pampalona

 Quan vas començar a cosir?

Bé, he de confessar que de cosir no en tinc ni idea!! Sovint creiem que saber teixir amb ganxet vol dir saber cosir i en realitat no és així.

Vaig començar a fer ganxet a l'edat de 7 anys. Estudiava en una escola rural i a les nenes ens ensenyaven a fer ganxet. Deseguida em va agradar molt!

A casa, vivia en una masia amb pares i els avis, tant la meva mare com l'àvia en sabien. Vaja com gairebé totes les dones en aquella època.

Tens un disseny establert o sorgeix al mesclar els colors ?

La veritat és que en absolut tinc, al menys de manera conscient un disseny establert. Em surt sol. És agafar fils i un ganxet i brollar els dissenys. Algunes peces úniques que he fet són fruit d'un somni que he tingut mentre dormia.

Quan agafo el fil i el ganxet i començo una peça deseguida em venen moltes coses al cap. Mai m'he assegut a taula amb la llibreta per pensar quina peça havia de fer. Primer perquè sóc molt mala dibuixant i en segon lloc perquè em surt sol. Mai fins ara m'he quedat en blanc. És més tinc moltes peces atrassades per falta de temps.

Com va nèixer la marca "Gemma Pampalona, dissenyadora de joies tèxtils"?

Doncs, la marca Gemma Pampalona neix de la unió de dues aficions. El ganxet i la bijuteria. Ganxet n'he fet tota la vida, bolsets, algun vestit, complements per la llar. I bijuteria en vaig fer durant uns quants anys.

Vaig començar a fer joies tèxtils per a mi, a les meves amistats i al meu entorn més proper els hi agradaven molt i un bon dia me les va veure una galerista suïsa. Me'n va demanar pel seu espai i aquí va començar tot! 

Jugues molt amb el volum, cosa que m'encanta... És difícil fer una forma perfecta?

 

En absolut. Només és dominar la tècnica i els volums ja surten gairebé sols. Com tot a la vida, és practicar i practicar sense parar! I jo, que tinc 45 anys, ho porto fent des dels 7 anys! 

 

Quan saps que una peça està acabada? Cosir ganxet no té límit...

Bé, en realitat sí que té un límit. Com tot!

Abans de començar-la ja sé com acabar-la, tot i que moltes vegades acaba com no tenia previst. El factor intuïció hi té un lloc bàsic i fonamental en el meu treball..

Em vas comentar que has sortir a molts mitjans: televisió, revistes... Quina va ser la seva reacció?

Bé, que et valorin la feina sempre és un plaer i sortir als mitjans de comunicació fa il.lusió. I quan són ells que contacten amb tu sense saber-ho o simplement t'assabentes per terceres persones que han parlat del teu art és un elogi.

Creus que tots els joiers ens hem de reinventar per diferenciar-nos?

Crec que com en totes les professions un s'ha d'anar reinventant, sobretot per salut personal i laboral i naturalment per diferenciar-nos. La vida està en continu moviment i això d'alguna manera s'ha de veure reflectit en la nostra obra. 


gemmapampalona.blogspot.com

Un tastet tèxtil

Hola amics!

El tastet d'avui és el d'una joia tèxtil!
En breu coneixereu a la seva autora! 

Bon cap de setmana!

Conversa amb l'artista Núria Bolívar

Hola amics!

L'artista que us va fascinar la setmana passada es diu Núria Bolívar. En poc temps s'ha fet un lloc dins del món de l'Art i el seu encant com a persona ha fet que estigui molt present.

En el teu Currículum cites a Montserrat Costa. Què vas aprendre d'ella?

Vaig aprendre d'ella a no encasillar-me en una tècnica establerta o més comuna en general, sino a trobar la tècnica que està feta a mida per cadascú de nosaltres. Em va ajudar a estar alerta i a trobar el meu llenguatge.

La majoria de les teves obres hi ha cercles. Què té aquesta figura?

Per mi els cercles representen allà on naixem, donant-nos protecció i seguretat. Surten de dins de l'ànima.

Com s'inicia una pintura? L'atzar pot ser un d'ells?

El principi bàsic de tota la meva obra és la llibertat a l'hora de crear. No parteixo de patrons pre-establerts ni de modes passatgeres, però tampoc tot és atzar.

Aquest intervé al començament de l'obra, si estàs atent. Tot s'inicia dins el meu cap: en dies, setmanes o potser mesos. Tota la informació acumulada a partir de l'observació del que m'envolta o m'interessa, s'expressa lliurement i el resultat és sorprenent, donant-me respostes a algunes preguntes que em faig.

T'agrada experimentar amb altres materials?

Em fascina! Barrejar tècniques, fer experiments, guardar coses, papers, observar, mirar i pensar què puc fer de tot això.

Jugues amb el subconscient perquè flueixi la teva creativitat?

Sí, és deixar-se anar al començar una obra, i a partir d'aquí obrir el canal del subconscient i deixar que s'expressi, dues parts importants per a mi. Tot i deixar fluir aquesta part, cal tenir present que és la part conscient de la meva ment la que té el control per observar l'obra, parar, i decidir finalment si l'obra està acabada o no.

El contrast entre els blancs i els negres respon a influències orientals?

No, després de reflexionar també en relació a aquestes tonalitats he arribat a la conclusió que és l'atracció que sento cap a l'aspecte orgànic de la Natura, la importància del procés que fa entre que neix, viu, es reprodueix, mor i dóna vida de nou, sense cap mena de fre o impediment. Els éssers humans tenim un gran lligam cap a la Natura, n'hauriem d'aprendre i observar-la més.

Explica'ns què és l'arteràpia?

No explicaré què és l'arteràpia en clau de definició, ja que això tampoc em correspon a mi.

Et diré com m'ha influenciat, ja que l'experiència en primera persona de cadascú pot ser diferent, i en conseqüència, n'extreu coses diferents.

En el meu cas em va ajudar en el meu procés creatiu, juntament amb el fet de treure importància als fracassos i creure en el que faig. 

El contacte amb altres artistes ha estat vital per a tu?


És important el contacte de les diferents branques de l'art, doncs aprenem uns dels altres, ens enriquim, compartim i debatem, però no ha estat vital per mi.
La recerca i creixement artístic crec que ha de ser individual i solitari. Et diré més millor solitari als començaments per no influenciar en el teu llenguatge.

Quin és el país en el que has exposat en que ets sents més còmode?


En general quan exposem fora d'Espanya, l'art és vist d'una altra manera. El públic i les sales cuiden i mimem tant les obres com els artistes. En el cas de França, puc parlar en primer persona ja que intento estar present en les mostres, i ho he comprovat.
No vull pas dir que aquí no ho facin, però en general no hi ha cultura de acolliment cap a l'artista i la seva obra.

Viure a l'aire lliure és font d'inspiració?


En aquests últims anys crec que m'ha influenciat, però no és l'única... Els boscos, els arbres a la tardor, la terra fosca i humida, juntament amb el propi estat interior, podria ser la suma de factors.

Quina diferència hi ha entre l'acabat d'una pintura amb cafè i una aquarel.la?


Els colors, ja que el cafè és monocolor i permet jugar amb la quantitat d'aigua per agafar tonalitats més clares. La manera de treballar és la mateixa.

 











Has engegat el projecte de les ampolles pintades a mà. Com va sorgir la idea?


D'una manera casual i quotidiana, un bon amic em va portar unes ampolles buides de licor ben boniques. Les vaig tenir voltant per la cuina durant un temps, fins que vaig pensar que potser podria transmetre el meu art a les ampolles i apropar-lo a la gent a través "d'ampolles pintades a mà".
Arrel d'això i de l'èxit vaig provar en diferents mides, fins arribar a personalitzar-les si m'ho demanen.

Les podeu trobar a la pàgina de facebook: NB Creativity



Un escriptor que t'hagi influït...


M'agrada tota mena de lectura, en cada moment o  estat en el que em trobo tiro cap a un tema o un altre. Més que un escriptor han estat anotacions o escrits de dos artistes, Kandinsky i Eduardo Chillida.

(Kandinsky: "De lo espiritual en el arte" / Eduardo Chillida: " Escritos")







 

Un tastet amb vida pròpia

Hola amics!

El tastet d'avui és el d'una amiga artista que segur que no  us deixarà indiferents!

Bon cap de setmana! 

     




       

Conversa amb un gran artista, Juan Herrador Granero

Hola amics!

Avui coneixerem a gran pintor, Juan Herrero. Un gran artista que amb la seva pincellada es palpa una inmensa humanitat. 

¿Cómo fueron sus inicios?

A los 14 años empecé a trabajar en un estudio, donde se realizaba todo tipo de diseño gráfico y que por estar en Jerez la mayor parte del trabajo, estaba relacionado con el mundo del vino (etiquetas, estuches, envases, publicidad exterior, premsa, etc...)

¿Qué recuerda de aquella época?


Es muy diferente, la manera de trabajar de antes era más artesanal. Las nuevas tecnologías (informática) han dado paso a un concepto diferente a la hora de afrontar un trabajo. 





Ha estado profesor durante muchos años. Ve mucha diferencia entre las técnicas utilizadas respeto a nuestros días?


Cuando yo ejercía de docente y como diseñador casi no se conocía y nunca llegués a utilizarlo.




Si un alumno decide dedicarse al mundo del diseño gráfico, cuáles serían sus consejos?


Que esté totalmente preparado en las técnicas actuales, pero que no menosprecie algunas de las de antes (dibujo, conocimiento del color, etc...)








Ahora mismo estamos saturado de eslógans e imágenes. ¿Cómo las asimilamos y las leemos?


Hay más libertad de expresión y muchas maneras de ser interpretados los mensajes publicitarios, y hoy en día casi todo vale, con lo que no estoy de acuerdo.

 

Si ya escogido el paisaje que pintará, por dónde empieza? La observación de la luz, el horizonte...

Cuando decido el tema a realizar es importante la luz y contrastes, indistintamente del tema.

¿Cómo se llega a la perfección de técnica? Sus cuadros tienen vida propia...

Gustarte y muchas horas de dedicación. 

 













Un pintor que le haya influido...

Admiro muchos de antes y de ahora, pero la persona que más me ha influido en mi manera de hacer fue uno de mis primeros maestros, que tuve la suerte de tener en mis primeros años de profesión, D. Manuel del Valle.



................................................................................................

Después de haber visto esta maravillosa obra os enlazo un corto de un artista basado en la genial película de Victor Erize "El sol del membrillo".

Si alguien de vosotros la ha visto sabeis que el pintor Antonio López es filmado cuando pintaba. Juan Herrero podría ser también como él: observando la naturaleza y guiándose de su lenguaje.


https://www.youtube.com/watch?v=DetqMBzoEPY

Tastet amb un toc impressionista!

 Hola amics!

Hem tornat de vacances amb moltes ganes de tornar a començar de nou!

El tastet d'avui és el d'un artista amb una àmplia experiència i la imatge

que us presentem segur que us preguntareu:

És realment un quadre?  Doncs sí!



Bon cap de setmana!