És un honor per a mi donar a conèixer a un artista genial...
Gerard Cadevall. Home d'inmensa sensibilitat.
Veu la vida amb moltíssim optimisme i amb les seves fotos ens fa reflexionar i aturar-nos per ser millors persones.
Què tal l'experiència amb els mitjans de comunicació?
Primer fent enginyeria tèxtil, redescobrint i aprenent d'un món que des de sempre havia viscut a casa. Gran part de la meva família ha tingut un o altre vincle amb el tèxtil i, en el fons, era una manera de conèixer-me més a mi mateix. És un món fascinant: malla, moda, disseny, teles no teixides, teixits tècnics... Llàstima que aquest nostre país petit no ha valorat com es mereix aquest sector com a patrimoni nacional que ha estat i és. Em queda pendent fer un llibre a l'entorn de les colònies tèxtils que voldria que el meu pròleg me l'escribís -en llibertat -l'Oriol Junqueras amb el qual vaig tenir la immensa sort de coincidir a Catalunya Ràdio.
A posteriori, a finals de la carrera d'enginyeria, em va començar a interessar el periodisme. De cop, m'endinsava en tot un nou univers estudiant una carrera molt diferent. Allà ja vaig iniciar el meu contacte amb els mitjans de comunicació. Amb tot vaig començar a treballar per: ràdios, premsa escrita i TVs. Pel que fa, en concret, a la fotografia han publicat fotos meves diversos mitjans. Fotografies publicitàries, esportives, culturals, socials... Tanmateix, en tot moment, m'he allunyat -sense buscar-ho- del fotoperiodisme més clàssic o de la postal més típica, i he anat reconeixent-me en un espai més creatiu, on precisament les persones no tenen gens de protagonisme i sí els objectes. I aquí és on estic ara, decantat totalment cap a la fotografia artística.
No tinc cap mena de dubte que l'enginyeria i el periodisme m'han ajudat a trobar aquest estil propi i identificable en la fotografia.
Veient les teves fotografies és com si volguessis mostrar-nos lo bonic que és fluir en la vida. M'equivoco?
Ho dius molt bé i és precisament fluint que em surt així. No em capfico en l'espectador, ell serà lliure d'interpretar i viure l'obra a la seva manera. M'agrada quan algú em diu què és això? com coi ho has fet? i no per pretensiós sinó perquè vol dir que s'ha generat un joc interessantísim a dues bandes. Jo fixo l'objectiu en allò aparentment menor i petit però que pot esdevenir màgic i inmens. I és aquí on per a mi rau la clau de tot, no només de la meva fotografia sinó de la vida en general: les coses senzilles són les més importants, sovint les més belles i les que fan gran el fet de ser.
I deixant-me anar m'he adonat que al llarg de tos aquests anys de passió i entrega per la fotografia mai hi apareix un ésser viu de cos sencer. Per tant, m'obsessionen-en positiu-els detalls i les coses que poden cobrar vida: del no-res, tot!
Tot plegat, acaba sent un refugi obert de vida. El meu objectiu final és que algú recordi alguna fotografia meva amb el pas del temps i l'ajudi en moments complicats, com a mi em van marcar fotos dels tòtems: Henri Cartier-Bresson i Pete Turner o obres de Salvador Dalí i René Magritte. Art que ja tinc dins eternament.
La meva mare sempre m'ha dit que tinc una visió, sensibilitat i talent diferent a la resta i que sé plasmar-ho amb les fotos. El meu pare sempre em recomanava fugir de les postals que tothom sap fer i repetix. Els meus tres germans són els fans número u de les meves imatges, tots ells tenen fotos meves a les parets de casa seva. Fins i tot el meu nebot de 9 anys alguna vegada em diu: com mola aquesta! (somriu). És divertit perquè sovint la mare m'ajuda a seleccionar les fotos o objectes més arriscats de ser fotografiats; tot acaba feliçment (riu). La família també m'està donant suport en les exposicions que tinc previstes fer a finals d'any i principis del 2020. Per la resta, segueixo venent la meva obra a través del meu Instagram i estic molt satisfet amb la resposta de la gent. M'entusiame pensar que una creació que he treballat durant hores, pot formar part -per sempre més-de la vida d'altres.
La pintura i l'escriptura són la base en la teva creació?
De la pintura m'ha influenciat el fet que no tinc ni idea de pintar a mà i per això suposo que m'agrada tant dibuixar amb la càmera de fotografiar. L'escriptura molt en la línia del que comentava en la pregunta anterior. Sempre m'ha agradat combinar les meves fotografies amb cites literàries com a títol. El per què relliga amb la idea de no definir-li la creació a qui la veu sinó que experimenti també amb ella. Que rebusqui perquè li esdevingui una obra eterna i infinita des d'un instant molt concret i irrepetible previ. De nou, feina a dues bandes.
Com aconsegueixes aquests colors tant extraordinaris?
Hi són a la natura, per tant, hi són en nosaltres. La fotografia no és com el capitalisme vol que sigui: usar i tirar. Aquesta branca artística requereix de calma, temps, investigació, experimentació, pensament, reflexió... Cal saber buscar la llum exacte, el moment concret i això demana temps, paciència i invenció.
Sóc una persona positiva i m'agrada encomanar-ho, d'aquí que em faci sentir viu posar color a la vida i compartir-ho amb qui ho desitgi. Tinc poquíssimes fotos en blanc i negre (tot i que sóc un romàntic i encara recordo aquelles llargues tardes de revelats màgics), això no treu que tingui clar que el blanc i negre és l'essència suprema d'aquesta disciplina.
Quina és la clau per emocionar al espectador?
Emocionar-te tu primer, estimar el que fas i fer-ho amb tot l'amor del món. Sona tòpic però és així. En els temps que corren penso que és vital aquest punt d'humanitat i sensibilitat que aporta la creació artística. Sempre he cregut que l'art és vida. Llàstima que les elits d'aquest món els interessa que sigui l'última cosa, mentre que jo considero que les necessitem en primera línia vital: dansa, teatre, música, fotografia... en gran part per ser més intel.ligents i lliures. Més cultura, menys guerres!
Treballes amb el sistema "lofi"...
És evident que m'aprofito de la tecnologia amb la càmera i l'ordinador, però a l'hora de fer la foto no hi ha res artificial i els elements són molt bàsics. Alguns exemples perquè els lectors es facin una idea dels materials amb els quals treballo: paper d'alumini, camisa negra i blanca (pel fons), llanternes, bosses de plàstic, flors de bosc, diaris, elements decoratius casolans..
De fet, mai he tingut un estudi ni plató amb kit d'il.luminació, trípodes, leds, etcètera. Tampoc tinc ni utilitzo photoshop. A mi m'agrada més fer-ho senzill, a casa, sense massa pompositat, seguint la idea d'aconseguir un final inmens amb coses senzilles i amb elements que tothom té al seu abast. D'alguna forma, considero que és una manera d'apropar-me millor a l'espectador i rellegir un mateix llenguatge junts, de trencar aquesta barrera imaginària que existeix entre l'artista i el públic.
I, per cert, també sóc fan dels músics indies que treballen aíxí (somriu). Una de les meves il.lusions seria fer alguna portada d'algun disc amb aquest concepte, hauré de parlar amb el gran Daniel Johston;)
Un instant fugaç és...
Un clic immortal a l'ull de la meva ment.
L'infinit i l'exitencialisme són essencials per a tu?
No és fàcil de respondre i podríem entrar en un terreny dens i filosòfic: essència, existències, orígens, finals...
L'artista podria ser un gran filòsof?
Sí, per descomptat, però també pot ser a l'inrevés
Si haguessis de triar una fotografia, quina escolliries?
La millor, la que faràs demà. Jo intento fer-ho per reinventar-me i mirar de millorar sempre. I això no vol dir que no siguem bons tu i jo. Senzillament que tenim futur.
Jo sé que la meva millor foto encara no l'he fet. I això és positiu per seguir creant i fent bé les coses.
Expo online (inicis): https://vimeo.com/
Expo virtual: peopleartfactory.com/
Instagram:@gerardcadevall
La firma de l'artista...
La firma de l'artista...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada