dilluns, 7 de juliol de 2014

Conversa amb la dissenyadora de joies Maria Ninot



Hola amics!

Com us vaig prometre sabrieu el creador/a del preciós penjoll que vaig penjar. És de la dissenyadora Maria Ninot. Persona amb gran sensibilitat que li apassiona aquest món. 

Segur que us encanta!







Com vas arribar al món de la joieria i què et va atraure d'ella?

Vaig fer un monogràfic d'esmalts al foc, i allà vaig conèixer alguns joiers, i vaig veure d'aprop el procés de fer una joia i vaig pensar que podria ser el meu camí. Sempre m'ha agradat treballar amb les mans i sempre m'he sentit feliç en l'àmbit de la creació.

Veia les joies com petits tresors, que podien ser petites escultures i no només símbols de poder. Vaig adonar-me que no havia entés que volia dir joieria en el món actual i vaig veure que era una dimensió molt especial, una manera de portar una escultura a sobre.
Així que em vaig decidir a estudiar el cicle formatiu de joieria a l'Escola de l'Art del Treball, al recinte de l'escola Industrial.


Aquesta et va ajudar a plasmar les teves idees creatives?

Allà vaig aprendre la tècnica bàsica i vaig descobrir un gran món: la Joieria Contemporànea. Moltes hores al taller, moltes hores de tècnica. Havia escoltat que l'Escola de l'Art del Treball era molt bona tècnicament, però no tant creativament. Crec que si portes amb tu la creativitat és més important aprendre bé la tècnica, així que feliç d'haver estudiat allà.



Per què vas decidir posteriorment fer escultura a l'Escola de Belles Arts?

Un cop vaig acabar el cicle em vaig adonar que volia aprendre més, i que tenia ganes de fer el mateix que feia, però portat a una escala més gran, així que em vaig matricular-me a Belles Arts per fer escultura, i de pas a pas tocar altres tècniques.


Et va ajudar a tenir un enfoc més tridimensional per enfocar-ho a les teves peces?

Allà el creixement creatiu va ser molt important per mi. Vaig aprendre que sovint una es pensa que vol una cosa i en realitat en vol una altre... vaig aprendre a fer el meu propi camí i vaig canviar el llenguatge, sí que vaig fer l'escultura com havia pensat, però vaig acabar barrejant disciplines, derivant més cap a la imatge (fotomuntatge, serigrafia...), treballar amb la imatge era molt més ràpid per mi que tallar una escultura amb fusta. Així que vaig acabar fent una mescla, aprenent una mica de tot, però molt satisfeta del tastet que en vaig fer.


Creus que ara mateix la joieria i l'escultura estàn molt lligades?

Fins al meu últim any de carrera no vaig enllaçar l'escultura amb la joieria, podria dir que vaig començar la carrera fent peces grans (tamany escultura) i vaig acabar fent peces petites, en tamany maqueta, i d'allà vaig tornar a saltar a la joieria.

Sóc molt conscient de les diferències entre una i altre, però penso que el meu cas van totalment lligades, perquè no les veig com a disciplines sino com a maneres d'expressar-me.



Formes part d'un col.lectiu d'artistes a la botiga-taller Oslo. Com vas trobar els companys per compartir l'espai?


Oslo va ser de les primeres botigues on hi tenien joies meves. Hi coneixia una de les noies, i al cap d'un anyet ella va decidir marxar, així que tenien una vacant pel taller i jo ja començava a estar farta de treballar a casa...
M'agradava molt treballar en solitud, però si tens la feina a casa és molt difícil separar horaris i sembla que la feina mai s'acabi. Així que vaig decidir arriscar-me a sortir de la closca, i menys mal que ho vaig fer!
























www.oslobarcelona.com/




Suposo que hi ha molt bona sintonia entre vosaltres...

Les meves companyes de feina són de lo millor que m'ha passat desde que ja no treballo a casa. Suposo que totes hem tingut sort de conèixen's, no som companyes de taller, compartim tantes hores, tanta feina, tantes emocions, que el "companyes de taller" es queda molt curt.



















Artísticament és enriquidor?

Ens ajudem unes a altres, amb dubte que et sorgeixen mentres treballes. En moments baixos, si al teu voltant hi ha gent treballadora i amb energia se't contagia; així que unes i altres ens animem o ens automotivem. Aprenem molt, i l'intercanvi de coneixements és molt positiu.


En el teu blog esmentes  la força del vent. Què té aquest per què t'inspiri tant?

El vent és per mi l'element clau, el que em trastoca i em serena. Vaig començar a treballar-hi el meu últim any de carrera a, a partir d'un viatge a Lanzarote, on vaig descobrir les escultures de Cesar Manrique, que giraven com boges amb el vent. I vaig començar a indagar, i vaig començar a provar de jugar jo amb el moviment. 
Va ser quan vaig començar a canviar el format a vaig anar reduint-lo... més ràpid de construcció i més factible de fer a casa meva. Així que vaig acabar presentant maquetes petites i alguna joia.




Lanzarote











Cesar Manrique



















Digue'ns un artista que hagi exposat que admiris...

Un artista que m'agrada molt, és Olafur Eliasson, el vaig veure fa uns anys ja, a la Fundació Joan Miró. Em vaig quedar meravellada en veure una peça en directe que ja havia vist en llibres... Round Rainbow, és una peça lumínica que té el moviment i va canviant la llum que fa. Potser vaig estar una hora davant d'aquesta peça embovada...

 



Olafur Eliasson




----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

                                                      

Collar "Caos"















Com vas arribar a fer aquesta joia? M'encanta...

Depèn molt de la peça. En aquest cas concret, la idea va venir d'una cadena que havia fet per un penjoll. M'agraden les cadenes, perquè tots els eslavons són iguals. Vull dir que no hi ha un protagonista, que els has de fer tots iguals i no n'hi ha un de més important, o un de pitjor.

Doncs després d'acabar el penjoll encara pensava en la cadena, pensava que podria fer-ne més. Així que em vaig posar a fer eslavons, i els anava deixant al calaix, tal com queien, i em vaig adonar que les formes que feien eren molt potents. Així que vaig pensar que podia jugar-hi una mica. D'allà va sortir-ne un primer collaret (no és tant complex com el de la foto), però vaig veure clar que que si el feia més gran i més extremat podria ser una peça molt escultòrica i que la podria presentar al concurs Enjoia't. I això vaig fer.



















El resultat és totalment mòbil, perquè son eslavons d'una cadena. El significat de la peça és que és un caos com la vida mateixa. Els eslavons serien les persones, persones iguals, vides diferents. Tot depèn de com ho disposem. L'atzar i la col.locació fan i desfan les nostres vides.



Explica'ns el teu procés de treball: tens una idea preconcebuda alhora de dissenyar una joia o els materials són els que fan la peça?


Depèn de la peça va d'una manera o d'una altra. Hi ha vegades que tinc la idea i necessito dibuixar-la per entendre-la, per veure quins elements independents necessito per després unir-los. A vegades la idea és tant clara que no necessito fer cap dibuix (solen ser peces més emocionals, on la forma final és menys important que el contingut, i no cal que sigui tant estricte amb el disseny formal). I també, unes quantes vegades, començo una idea, però durant el procés veig que el material o l'origen de la peça necessita una altre direcció, així que la modifico durant el procés de contrucció, la vaig ideant sobre la marxa.
 




En les fotos inclous models o peces col.locades al cos. Això ajuda a veure com queda la joia i a vendre-la?


És la manera que trobo que em funciona més, perquè poses un exemple de com quedarà la peça situada en el cos, perquè no cal descriure les dimensions, amb la relació amb el cos ja veus, si la peça és gran o petita, si penja...
M'encanten les fotografies on només surt la peça, però trobo imprescindible que vagin acompanyades d'alguna foto amb la peça sobre un cos.




















Collar Escames


 
                                                                                                                       Collar Eòlic



Collar Orígens
















 Hem d'agrair el valor de difusió que fan galeries com D Terra de la Joieria Contemporània?


S'ha d'agrair qualsevol botiga, galeria, escola, col.lectiu que faci difusió de la Joieria Contemporània. És un món desconegut per a la majoria de la població en aquest país, sí que hi han molts joiers catalans, sí que hi ha molt de moviment, però sempre hi haurà gent, que com jo quan tenia 20 anys, té una idea molt antiquada del que vol dir una joia...
Així que animo a tothom a entrar al món de la Joieria Contemporània, visitant galeries com D Terra, Koetania, la Basílica... o anant al concurs Enjoia't, que és com una festa.















www.dterra.es 
 dterrablog.blogspot.com/




Són importants per a tu les xarxes socials?

Sóc conscient de que les xarxes socials són molt importants avui en dia, la presència virtua és impresindible. Sóc conscient que m'hi falta molta dedicació però... és tant divertit crear que no estic molt a sobre de la xarxa. 


marianinot.blogspot.com 


 ´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Ja ho veieu, aquí tenim l'exemple d'una dissenyadora amb grans reptes, que fa unes peces molt originals i amb gran força creativa.

I també l'exemple de la botiga-taller en que un grup d'artistes s'uneixen i s'ajuden mutuament.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada