dijous, 27 de febrer de 2014

Conversa amb Roser Oter, escultora d'emocions


Hola amics!

Tal com us vaig prometre avui tindrem la ceramista Oter, una escultora d'emocions, tal com ella es defineix. Artista d'una enorme sensibilitat.
Segur que us encantarà!




De petita era una gran lectora?

Sí, m'agradava molt viatjar amb les aventures de Los Cinco d'Enid Blyton.



Recordes quins escriptors et van marcar?

Tinc mala memòria pels noms. He llegit molts de diferents autors. Però jo crec que a la adolescència Enid Blyton em va fer apassionar a endinsar-me en els llibres. A diferència d'altres mitjans com la tele, el cine, el lector posa part de la seva imaginació i et fas la història una mica més teva.


Vas escriure algun conte?

No, alguna redacció.



Quan t'introdueixes en el món de la ceràmica?

Per casualitat en un impàs de l'altre passió-ofici que he tingut: la gimnàstica artística. Vaig compaginar el meu ofici anterior amb el hobby de la ceràmica durant uns anys. Fins que el pes d'aquesta última em va fer decantar la balança cap al 1994. 






Les teves obres s'originen en un llenguatge poètic concret?

M'agrada molt imaginar i pensar per a mi mateixa, mentre vaig fent. Imagino i observo molts moments de simplesa o en el detall més simple pot evocar una gran emoció.
                                                                                
 




S'estableix una màgica compenetració amb l'argila (principal material de la teva obra)?

Per descomptat, de la terra a la terra, d'on venim i on anem. Ho trobo tant màgic convertir un tros d'argila en una forma que pot fer emocionar a algú!





L'artista necessita la solitud a l'hora de crear?

Jo SÍ, en majúscules! És vital. La meva relació amb l'argila és molt íntima i necessito estar només amb ella, notar el seu tacte humid, fred... posar les mans i gaudir de com va agafant forma i deixar el cor i l'ànima.



La teva peça escultòrica més emblemàtica és la d'aquest personatge que està llegint, però què llegeix?

Llegeix el que tu vulguis...
Quedaria molt bé deixar-ho així, però ha anat evolucionant. Primer les pàgines eren en blanc, després escrits indefinits, on no s'entenia el que posava i ara quasi tots llegeixen en català, una llengua petita que s'ha de mimar.






Sembla que tingui vida pròpia, com ho vas aconseguir? 

No ha estat pensat expressament, crec que va ser un bon dia d'inspiració que em va agafar treballant, treballant i treballant molt! 

                                                                        






Hi veig una gran influència amb Giacometti, m'equivoco? Per la forma i sobretot per les cames tant llargues...

Ben cert, m'apassiona Alberto Giacometti, un dels grans de l'escultura.
Per a mi té un significat aquestes cames llargues... és com anar caminant per la vida i les experiències et fan crèixer i crèixer... i vas fent per bon camí i aconseguint els teus somnis, el cap el tens aprop de les estrelles i els peus a la terra.



 


 







Escultures de Giacometti



Hi ha altres artistes que t'agradin especialment?
 
Picasso, Van Gogh, Chillida, Gaudí... Cadascún en la seva disciplina.




 





 









                        Pablo Picasso
                                                                                                      Vincent Van Gogh                                                                      


                                                   
                                                              Antoni Gaudí       
                


Les xarxes t'han ajudat a difondre la teva obra?

Crec que sí, De fet han viatjat a diferents paisos, com Londres, Istambul... gràcies al facebook.


Què ha de tenir una obra perquè el públic quedi embaladit?
No sé... la gent em diu coses molt profundes d'aquestes peces i m'ha fet pensar molt en que és el que fa que agradin tant. Jo no vaig crear una peça pensant en que agradés molt, simplement vaig crear allò que em sortia de dins.
Amb la maduresa busco cada vegada més la simplesa. Tenim un excés d'informació i de moltes coses a fer, el ritme estressant...
Aquestes peces evoquen, per la seva simplesa serenor. És un convit a seure, badar, a contemplar, posant tots els sentits. 


La seva pàgina web: www.roseroter.com
 


Ja ho veieu, una artista que ha aconseguit arribar a tenir un segell propi, que li ha donat que la seva figura més emblemàtica (home que està llegint) viatgi arreu!
I que ara mateix el podreu trobar a la Fundació Miró.
Un exemple a seguir!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada