dijous, 6 de febrer de 2014

Conversa amb la dissenyadora de bolsos "Tremendamiranda"




     Hola amics!


    Avui, tal com us vaig prometre tindriem una dissenyadora de complements,
    és la Marta Arco de Tremendamiranda.

   És una dona que s'ho ha fet tot ella, sense ajuda de ningú, i ha aconseguit
   crear un emblema i una marca de la seva línia de bolsos.

   Segur que us encanta!









    Quan vas fer la teva primera creació tèxtil?

    La primera peça que vaig realitzar va ser cap allà el 2008 (un collar de boles
    forrat de tela i adormat amb unes fornitures) inspirada en un altre collar que
    havia vist a l'aparador d'una botiga. Vaig pensar que podia fer algo similar
    adaptat al meu gust i el resultat va ser bastant satisfactori, cosa que em va 
    animar a crear més peces. Desde llavors sempre he treballat amb teles per a  
    realitzar tots els meus dissenys. 



    El passar de cosir a mà a passar a fer-ho a màquina ajuda a la creativitat?

    Ajuda a la creativitat en el sentit de que et permet guanyar temps de
    producció: no és el mateix cosir un bolso a mà que fer-ho amb la 
    màquina! Tot el temps que t'estalvies pots dedicar-lo a dissenyar noves
    peces. Per no parlar és clar dels acabats, que queden molt més nets.





   Tens algunes referències en dissenyadors de moda?

   La veritat és que no segueixo a cap dissenyador de moda amb la qual cosa
   no en tinc cap com a referència i no m'influeixen a l'hora de crear. Això no 
   vol dir que no m'interessi aquest món, i el que es porta, però com dic, a l'hora 
   de dissenyar no en tinc en compte les tendències del moment, les peces que
   faig són atemporals i no basades en modes passatgeres. De fet segueixo molt
   més a nous dissenyadors novells que tenen projectes similars al meu, que no
   pas als ja consolidats.


  
   Com vas aprendre a fer els teus primers bolsos? Els metàl.lics semblen molt
   difícils...

   Doncs puc dir-te que d'una manera totalment autodidacta, i amb el sistema
   de "ensayo-error"!!. No havia cosit a la vida, de fet els meus estudis són
   sobre disseny d'interiors, però no sobre disseny de moda. Així que mirant
   molts tutorials d'internet, fent proves i una mica d'intuició, vaig aconseguir
   fer el meu primer bolso, un de tanca metàl.lica.
   Realment qualsevol d'aquestes peces no és tant difícil de realitzar, un cop ja
   ho tens per la mà, però si que és veritat que al darrera hi ha molta feina a
   nivell de detalls que d'entrada no semblen importants, però que fan que el 
   bolso lluieixi en quan acabats. Aquí és on resideix la dificultat, en que els 
   detalls siguin quasi perfectes. 


     


  







   En què t'inspires?

   M'inspiro moltíssim quan vaig a comprar teles. Són aquestes les que em fan
   pensar en un o en un altre disseny, no totes les teles queden bé a tots els
   bolsos. També quan passejo per determinats barris de Bcn, com poden ser
   el Born o Gràcia, tant per la gent que hi passeja pel carrer com pels aparadors
   d'algunes botigues sobretot de roba: quan veig per exemple un estil de vestit
   que m'encanta, de seguida penso en un bolso que li pugui quedar bé i que s'adapti
   a aquella peça. Pinterest també és una font interminable d'inspiració, té fotos
   increïbles!! 





  Escollir la tela és el tot?

  És la part més important i a la vegada més difícil. A vegades tens un disseny en
  ment que no pots reproduïr perquè no trobes la tela adient, i en canvi d'altres
  vegades el propi teixit és el que et fa crear una nova peça que abans ni t'havia
  passat pel cap. I hi ha altres ocasions en les que trobes una tela que t'encanta,
  però que no encaixa en cap dels teus dissenys! Per sort això passa poc...





  He visitat el teu blog i tens un gran sentit de l'humor. Segur que gràcies a 
  aquest has aconseguit moltes clientes...

  El sentit de l'humor forma part del meu caràcter, i al final crec que t'ajuda a
  relacionar-te amb la gent. Això i tenir una mínima simpatia trobo que és
  imprescindible per aconseguir proximitat amb el client, crear una relació de
  confiança. Poques vegades et compraran si tractes a aquella persona amb cares
  llargues! Aquesta proximitat fidelitza els clients i fa que repeteixin.

  Com personalitzes la teva bisuteria?

  Doncs ofereixo la possibilitat que que el client triï la inicial o dibuix que vulgui
  per la seva pulsera o penjoll. Tinc uns dibuixos determinats però puc crear
  d'altres a petició. En quan a les inicials, estàn estampades amb tinta xina, cosa
  que els hi dóna aquesta aparença 100% handmade.










  Creus en la venta online?

  Crec molt en la venda online. De fet cada cop més s'està normalitzant el fet
  que la gent compri per internet, i tots els dissenyadors novells hem d'aprofitar
  aquesta tendència. Per això és bàsic tenir una bona botiga on-line (que és el
  meu proper objectiu a molt curt termini) per a optimitzar aquestes vendes.



  La xarxa t'ha permès donar-te a conèixer?

  Li dec molt a la xarxa. De fet ha sigut el camí gràcies al qual més m'he donat
  a conèixer, més que mitjançant el boca a boca, inclús. Per això és bàsic estar
  present a xarxes socials com el facebook i el twitter, o tenir un blog actualitzat
  freqüentment. D'aquesta manera els teus seguidors no et perdràn de vista i
  difícilment podràn oblidar-se de tu.



   Tens algun emblema, línia perquè els teus objectes es reconeguin de la resta?

   Tinc una frase que va associada al meu logo i que m'acompanya desde la
   creació de la meva marca: "Tremendamiranda, PECES ADICTIVES". Intento que
   aquesta frase quedi grabada a la retina del meu client i que capti la seva atenció.
   Igualment acostumen a dir-me que tinc un estil propi que fa que les meves peces
   es reconeguin fàcilment. 




          El seu blog: tremendamiranda.blogspot.com

          Ja ho veieu, una dissenyadora de complements super
     originals i amb molta clase!
       
       S'ho agafa amb sentit de l'humor, com el seu blog.
     Segur que aquesta actitud  l'ha ajudat a superar el
     gran repte: de cosir coses simples a passar a fer
     aquests complements tant perfectes.   
         






















   
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada