dissabte, 2 de novembre de 2013

Conversa amb l'escultora i amiga Mercè Pla


Hola a tots!

Avui tornem a publicar aquesta conversa, ja que les escultures de la Mercè no es veien
prou bé.
Espero que us agradin!
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En primer lloc la Mercè té el mateix cognom que jo, però no som família.
Ha sigut per pur atzar!
Ella és persona molt oberta i les seves escultures tenen molta personalitat.


S'està mostrant foto 2.JPG


Com et vas introduïr en aquest món?

Treballant molt, de fet penso que encara no estic introduida del tot. Comences fent exposicions en sales més petites i a poc a poc et vas introduint en les galeries d'art, fires... És un treball de molta constància i perseverància.



Amb què t'inspires?

El tema de l'inspiració és molt complexe i som es diu sovint, la inspiració t'ha de trobar treballant. Per tant treballant i reflexionant sobre allò que vols explicar a través de la teva obra. Pot ser a partir de sensacions o de reflexions o partir de les pròpies vivències.


Tens una filosofia, una història a darrera de cada obra?

Si filosofia vol dir que si hi ha un pensament, una voluntat o una intenció darrera de cada obre, he de dir que sí. Sempre dic que la darrera obra no podria haver estat construïda si abans no hagués fet l'anterior. Una és consequència d'una cap a l'altre.











Hi ha alguns artistes que t'hagin marcat especialment?

Primerament o sobretot m'ha marcat el mar, Barcelona, els seus carrers i edificis. També em va marcar el so de la ceràmica, el seu color, la seva màgia, i d'una forma especial el modernisme, font d'imaginació inesgotable.




El meu treball no ha estat marcat per l'admiració per cap artista concret. N'hi ha molts que admiro i m'agraden. Podria parlar de les escultures de Miró, dels acabats ceràmics i les formes de les construccions de Gaudí. De la llum dels quadres de Sorolla i les escultures de Chillida. Però els meus treballs s'inspiren en les meves pròpies vivències i emocions.


 


La teva obra és coneguda perquè jugues amb el volum, però què m'en dius de la serie de les cares?

Sí, el meu treball és més conegut pels volums que he anat construïnt durant tots aquests anys. Escultures que es desenvolupen en l'espai incitant a esbrinar què amagen en el seu interior.

En quan als caps, encara que sembli una obra diferent i ho és, no deixa de ser el resultat de la mateixa reflexió. En aquests nostres interiors és on hi podem trobar aquests "crits", que es queden atrapats en el més íntim de nosaltres mateixos.
És una obra molt actual, en que molts ens hi podem enmirallar.







La situació social, mundial, econòmica ens aboca a aquests sentiments: la decepció, la injustícia o impotència estàn a l'ordre del dia, lamentablement.

Aquesta és un obra que arriba molt més directa a l'observador i que no el deixa indeferent. Reconec que és el resultat d'una estripada viva, sincera, honesta i en l'art això remou les emocions. No deixa indeferent.


Què vols comunicar a l'espectador?

És una mica el que he comentat en l'altre punt, tot i que he de dir que mai penso en l'espectador quan estic creant. No busco la reacció, és un treball personal, de reflexió íntima i sincera. Després aquest valora el que a ell li pot transmetre.
L'art és art si és sincer amb el propi autor.
Per mi és una necessitat vital, m'agrada que pugui ser interessant per a qui veu la meva obra, però l'objectiu no ha de pensar en ell.


Fa poc vas exposar a Nova York... UAU! Què tal l'experiència?

Una experiència inoblidable exposar a New York... tot un somni fet realitat! Segur que hi tornaré!
Ha estat la primera vegada i això sempre té un plus. És una suma a l'emoció de formar part de l'oferta cultural i artística d'aquells dies a la ciutat, amb el personal de la vivència, de conèixer una ciutat interessant en molts aspectes.
A nivell artístic m'ha significat una porta oberta a una ciutat que sempre està oberta a les propostes artístiques. La pulsió d'una ciutat plena de contrastos en el que tot es mesura a grans dimensions, grans soledats, grans edificis... 



S'està mostrant foto 1.JPG



Creus que l'escultura sempre ha estat en segon terme?

Tinc la sensació que l'escultura no té tant de públic com pot tenir la pintura. Per mi aquesta és una realitat que no entenc, però crec que així és.



Creus que els Mitjans de Comunicació no parlen prou d'art?

Sí, però també perquè no està prou generalitzat l'interés per parlar-ne, però les xarxes socials estàn ajudant a fer-lo més visual.
Una societat que no estima la cultura està abocada al fracàs més absolut. Quan dic cultura no estic parlant només del reconeixement de la cultura del passat, que està molt bé, sino la del present per tal de tenir una societat culta en el futur.

Es parla de l'èxit de la cultura a Barcelona i ho basen amb les estadístiques de les cues del Museu Picasso, per exemple, però penso que tenim un problema molt greu.
Hauríem de ser referents per el nombre increïble de grans creadors, per les noves corrents de l'art, per concursos i fires...
La resta a mi em dóna més la sensació que és viure del passat, per treure'n un benefici econòmic.
A Catalunya i a Barcelona hi ha molts creatius i bons artistes, però si volen tenir èxit han de marxar fora i això no és bo.

 
Les xarxes socials faciliten que els artistes se'ls conegui?

I tant! Les xarxes socials serveixen per moltes coses positives i una d'elles és el poder donar-se a conèixer més fàcilment. També per a comunicar-se i compartir amb altres artistes experiències, imatges, etc.. 
Sóc una entusiasta defensora de les xarxes socials, el que fem amb elles depèn de nosaltres.



 
Ja ho veieu, les idees de la Mercè com les seves obres segur que no us han deixat indiferents.
Té molt de futur per endavant!


El seu blog: ceramicamercepla.blogspot.com
 





































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada