dissabte, 12 d’octubre del 2013

Conversa amb una apassionada de l'art, Gemma Bellonch



Hola a tots!

Avui us presento una apassionada de l'Art que treballa al MNAC. Té molt de criteri i personalitat.

IMG_20131010_200752.jpg



Quan va nèixer la teva passió per l'Art?

Recordo uns viatges organitzats per l'empressa on treballava el meu pare, Motor Ibérica, actualment Nissan.
Durant les vacances de Setmana Santa fèiem sortides per Espanya, un any va ser Andalusia, un altre a Astúries, León, Burgos, Madrid. Vaig conèixer la Mezquita de Córdoba, catedrals, monestirs... etc
La meva mare sempre es situava molt a prop de les guies que feien les explicacions pertinents i jo també, sempre al seu costat. M'interessava tot allò que semblava un conte i deixava volar la meva imaginació. Llavors no tenia més de 4-5 anys.
I a partir d'aquests moments, ja no sé ben bé perquè per els caps de semana sempre demanava al meu pare que em portés al Museu Picasso, Museu de la Indumentària i també recordo  haver visitat diverses vegades els Museus de la Ciutadella, com per exemple el Museu de Zoologia. Aquest darrer no gaire relacionat amb l'Art.
La meva veritable passió per l'Art es va despertar durant el COU, a l'Institut Verdaguer, també situat a la Ciutadella. En aquell curs vaig recollir dues assignatures capdals per mi: Literatura Catalana i Història de l'Art.
Recordo una professora d'Història de l'Art molt apassionada, Glória Mata, qui ens va saber transmetre de forma molt especial els seus coneixements.


  Museu de Zoologia




    Museu de la Indumentaria        




Estàs contenta de com te la van ensenyar a la Universitat?
 
El grau de satisfacció ha anat oscil.lant, depenent del profesor que impartia les assignatures. M'he trobat amb professors molts acadèmics que no surten mai les directrius establertes i d'altres que ens han donat la oportunitat de veure que hi ha quelcom més enllà de la superficie de les coses. Hem après a llegir entre línies i això només ens serveix per tenir coneixements més profunds sobre art, sino que et serveix per a aplicar-ho en qualsevol situació al llarg de la vida.
D'altra banda, he de reconèixer que des de les Universitats s'estudia la Història de l'Art Occidental. No en tenim ni idea de cultura i art xinès per exemple. Per aquest motiu, crec que hi ha certes mancances.


Creus que ara mateix l'art està desprestigiat i oblidat?
 
D'entrada penso que tothom s'atreveix a emetre judicis de valor sobre l'Art i no a donar opinions subjectives, és a dir, m'agrada o no m'agrada, és una opinió molt respectable. El que no pot fer qualsevol és catalogar les obres i els autors de bons o dolents. De la mateixa manera que no fem constatacions sobre terrenys que no coneixem, com per exemple podria ser medicina, física, aeronáutica, etc... una persona sense coneixements específics d'art com a mínim hauria de respectar l'art i si més no, interesar-s'hi.

Des d'aquesta posició que sovint fa el públic no entés en art, jo crec que l'Art Contemporani és una presa de pèl, això ho sé sé fer jo, per tant crec que l'art està desprestigiat i mal interpretat.
I si parlem d'art en termes genèrics i els museus també crec que han quedat una mica a l'oblit. S'haurien de fer propostes museístiques innovadores per atraure al públic.



Tu que estàs en un museu, quin tipus de públic visita les exposicions? És per fer una mica de sociologia...

Penso que actualment els museus reben una gran afluència de visitants estrangers, persones que estàn de pas a la ciutat i, dissortadament escasseja el públic local.
En funció de les exposicions temporals i depenent de la popularitat de l'artista, el nombre de visitants aumenta.
El fet de treballar en un museu et porta a conclusions, el públic cerca l'art més popular, els artistes més coneguts, Picasso, Dalí, Miró, Gaudí...



Amb quina època de l'Art et quedes i perquè?

M'interessa especialment l'Art de Fi de Segle i més encara la Secession Vienesa. Bàsicament per la influència de professors de la UB com Josep Canals o Teresa Sala, que ens van introudïr en el món finisecular amb assignatures com Teoria de l'Art, Història de l'Art de les idees estètiques a partir de la Il.lustració, Simbolisme...
Pels temes que es tracten durant aquesta època, per la interrelació de disciplines artístiques, per la crisi de valors que va tenir lloc durant aquella època i per les relacions existents entre tots els finals de segle.

Al Departament d'Història de l'Art de la UB acostumen a organitzar viatges culturals de forma anual i jo vaig tenir el plaer de conèixer Viena de la mà de Josep Casals, Teresa Sala i Jose Enrique Monterde. Per mi va ser una experiència d'allò més enriquidora al mateix temps que inoblidable.

                



Per les experiències que ens expliques l'art ja el vas "mamar" de molt petita. Creus que els pares d'avui dia haurien de fer el mateix?

La veritat és que en el meu cas, em deurien transmetre l'interés per l'art de forma inconscient i casual, ja que ells pertanyien a una generació a qui els va tocar treballar de molt petits havent de deixar l'escola  de forma sobtada. Malgrat això, una cosa no treu l'altra. La meva mare era una apassionada del món del cinema i de l'art en general.
Crec que aquest esperit de voler conèixer i aprendre, és el que hauriem de fer nosaltres amb els nostres fills, transmetre els hàbits de visitar museus, d'anar a veure espectacles teatrals, cinema, incitar els infants a la lectura... etc. De fet, tots els valors que se'n transmetren durant la infància són els que queden per sempre.


 Veus la mateixa vocació dels alumnes d'aleshores als d'ara? T'ho pregunto perquè en aquests moments es tria la carrera que més possibilitats doni per guanyar-se la vida...


Encara hi ha qui tria la carrera per vocació i ho dic perquè tinc companys dins el museu on treballo que han escollit el mateix que jo, per tant no han tingut en compte si tindràn futur o no. Però en la majoria dels casos i seguint els consells dels meus pares, penso que s'escull pensant en si et guanyaràs bé la vida o no.
Encara sento dir que la gent de lletres som els morts de gana o fracassats. Ara bé, potser és que som els que sabem alimentar l'esperit. Sí, morts de gana, però cultes.
Jo penso que les coses s'han de fer per vocació i per convenciment. S'ha de gaudir el que fas.


Ara que dius Viena... aquest país és inmensament culte. Hauria de ser un exemple per nosaltres, no?

Hauria de ser un exemple per nosaltres en el sentit de com van trencar amb l'art acadèmic durant l'època de la Secession. Això és el que ens caldria avui en dia, tenir el valor de trencar amb tot allò establert que ens ha portat a la situació econòmica actual. I sobretot, trencar amb un sistema que va en detriment de la cultura i l'ensenyament.


Has pensat en desenvolupar la teva creativitat?

M'ho he plantejar alguna vegada, però crec que no sé ben bé cap on orientar-ho.
M'agrada escriure, dedicar-me a la restauració pictòrica, estudiar una segona carrera, fer un doctorat...
De fet, actualment visc una situació d'inestibilitat econòmica i laboral que no deixa espai en la meva ment per encarrilar un possible potencial.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada